El pensament polític de Jacques Derrida (1930-2004) s’articula a partir de la noció d’aporia. La seva crítica a la sobirania, a l’estat nació, a la violència fundadora de tota llei, a la comunitat excloent, al logo(falo)centrisme, a la representació... no deriva en un anarquisme ingenu sinó més aviat en una exigència ètico-política. Es tracta de, malgrat viure en els estats que tenim, malgrat no haver superat la democràcia representativa, romandre oberts a l’heterogeneïtat, a tot allò que l’estat i la seva construcció jurídica exclouen.
Si alguna cosa defineix la democràcia, per Derrida, és el fet de ser l’únic sistema obert, l’únic capaç de permetre el dret a l’alteritat. És aquesta exigència de justícia la que desborda tot dret i tota estructura estatal. La relació entre democràcia i sobirania esdevé doncs aporètica, no té sortida ni resolució, però per a tot estat constituït, per a tot sistema polític que pretén tancar-se en si mateix i legitimar-se a partir d’un principi fundador, la democràcia serà allò tan difícil de realitzar com d’exorcitzar. La resta no és sinó totalitarisme.
“Voldria pensar que aquells d’entre nosaltres que hem preferit continuar llegint i reescrivint aquesta herència, enlloc de limitar-nos a guanyar-nos la vida i defensar-la a tot preu, ho hem fet perquè sospitàvem que allò que en deien vida no ho era de debò. Desitjàvem, potser, un plus de vie, una vida més intensa perquè està solcada per la mort i oberta al pervindre, i alhora, un prou de vida!, ja no més vida, si us plau!”
Llevadot crea un diálogo entre las principales posturas de Derrida y sucesos de la contemporaneidad. Piensa la independencia de Cataluña, los movimientos feministas, la brutalidad policial y las relaciones internacionales de los Estados. Lo que enriquece su exposición concisa.
Aunque es mejor ir directamente a la fuente, estos trabajos aterrizan las propuestas e incluso llegan a problematizarlas. Llevadot, por ejemplo, se nota incomoda con la propuesta de democracia de Derrida por su inaplicabilidad, pero lo acoge para señalar el camino del feminismo.
Wow! Es una lectura rápida y llevadera que ayuda a hacer precisamente lo planteado por Derrida, nos ayuda a deconstruir su pensamiento, a romperlo hasta que ya no sea el mismo. Las miradas multidisciplinarias son lo que vuelven a este texto extremadamente enriquecedor. Recomendado a todo público que no se encuentra conforme en esta caja que fuimos abandonados y solemos llamar "mundo", o más bien, para todos aquellos que se encuentran demasiado conformes.