What do you think?
Rate this book
Why, Why, Why?
A man tries to teach a stone to speak through sheer force of will. An engaged couple makes a pact to never lie, and their union dissolves immediately. Over the course of a phone call, a man learns that his girlfriend died months ago, and that he’s been unknowingly seeing her twin sister. Prince Charming marries Cinderella, but then has an affair with the evil stepsisters. A psychopath's liver explodes after a night of heavy drinking, but instead of killing him, it allows him to be a better drinker. These, and many more, strange and twisted characters populate the pages of Why, Why, Why? , a delectable brew of dark humor and biting satire on human relationships. In these stories, the characters don’t start falling until they know they’re off the cliff. By then, rock bottom isn’t a long way off. Another stunning entry from Catalan’s greatest contemporary writer, Monzó’s stories dust themselves off and speed on to their next catastrophe.
119 pages, Paperback
First published January 1, 1993
54 people are currently reading
1258 people want to read
About the author
Quim Monzó
61 books217 followersQuim Monzó was born in Barcelona in 1952.
He has been awarded the National Award for fiction; the City of Barcelona Award for fiction; the Prudenci Bertrana Award for fiction; the El Temps Award for best novel; the Lletra d'Or Prize; the Catalan Writers' Award; the Maria Àngels Anglada; the Trajectòria; he has also been awarded Serra d'Or magazine's prestigious Critics' Award, four times.
In 2007 he wrote and read the opening speech at the Frankfurt Book Fair. Monzó designed a lecture written as if it was a short story. It differed completely from traditional speeches.
Together with Cuca Canals, he wrote the dialogues for Bigas Luna's movie Jamón, jamón. He has also written the musical satire El tango de Don Joan, with Jérôme Savary.
He is a regular contributor to the La Vanguardia newspaper.
He has been awarded the National Award for fiction; the City of Barcelona Award for fiction; the Prudenci Bertrana Award for fiction; the El Temps Award for best novel; the Lletra d'Or Prize; the Catalan Writers' Award; the Maria Àngels Anglada; the Trajectòria; he has also been awarded Serra d'Or magazine's prestigious Critics' Award, four times.
In 2007 he wrote and read the opening speech at the Frankfurt Book Fair. Monzó designed a lecture written as if it was a short story. It differed completely from traditional speeches.
Together with Cuca Canals, he wrote the dialogues for Bigas Luna's movie Jamón, jamón. He has also written the musical satire El tango de Don Joan, with Jérôme Savary.
He is a regular contributor to the La Vanguardia newspaper.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 214 reviews
September 4, 2024
Leido en Espanol
Una colección de relatos breves de un escritor catalán. Trata sobre sexo y relaciones, principalmente sobre el fracaso de ellas. Combina el humor negro con una prosa realista y un poco de surrealismo. Normalmente, los relatos son muy breves, de una o dos páginas. El estilo de escritura es interesante, pero, por desgracia, no me funcionó.
A collection of short stories by a Catalan writer. It is about Sex and relationships, mostly about their failure. It combines dark humour with matter of fact prose and a bit of surrealism. Usually the stories are very short, 1-2 pages long. The writing style is interesting but, unfortunately, it did not work for me.
Una colección de relatos breves de un escritor catalán. Trata sobre sexo y relaciones, principalmente sobre el fracaso de ellas. Combina el humor negro con una prosa realista y un poco de surrealismo. Normalmente, los relatos son muy breves, de una o dos páginas. El estilo de escritura es interesante, pero, por desgracia, no me funcionó.
A collection of short stories by a Catalan writer. It is about Sex and relationships, mostly about their failure. It combines dark humour with matter of fact prose and a bit of surrealism. Usually the stories are very short, 1-2 pages long. The writing style is interesting but, unfortunately, it did not work for me.
May 1, 2021
No sé com valorar aquest llibre. L'estil de Monzó m'agrada, però el sexisme que hi ha a tots els contes em repel·leix.
Les descripcions dels personatges femenins es basen bàsicament en l’aspecte físic, mentre que els masculins gairebé sempre es presenten associats a una professió (i normalment una de reconeguda socialment). Als personatges femenins se’ls fa referència generalment com a “noia”, mentre que els masculins són “homes”. Fins i tot he trobat que certes escenes són situacions d'assetjament i abús sexual totalment normalitzats.
La falta d’un punt de vista més transversal ha fet que a vegades m’hagi costat seguir llegint, fet que, per cert, és una pena perquè sí que he gaudit l’estil de Monzó. M’agrada l’absurditat que apareix sovint en les històries i que serveix per a què els lectors reflexionem. També gaudeixo del dinamisme sobretot quan la trama es va embolicant i embolicant fins a arribar a un carreró sense sortida on et fa preguntar-te “com hem arribat fins aquí?”.
En conclusió, tinc sentiments contraposats. Per una banda, vull llegir més Monzó per veure si puc gaudir-lo sense tant sexisme pel mig, però, per altra, em fa molta mandra trobar-me de nou una lectura que em representi tan poc.
Les descripcions dels personatges femenins es basen bàsicament en l’aspecte físic, mentre que els masculins gairebé sempre es presenten associats a una professió (i normalment una de reconeguda socialment). Als personatges femenins se’ls fa referència generalment com a “noia”, mentre que els masculins són “homes”. Fins i tot he trobat que certes escenes són situacions d'assetjament i abús sexual totalment normalitzats.
La falta d’un punt de vista més transversal ha fet que a vegades m’hagi costat seguir llegint, fet que, per cert, és una pena perquè sí que he gaudit l’estil de Monzó. M’agrada l’absurditat que apareix sovint en les històries i que serveix per a què els lectors reflexionem. També gaudeixo del dinamisme sobretot quan la trama es va embolicant i embolicant fins a arribar a un carreró sense sortida on et fa preguntar-te “com hem arribat fins aquí?”.
En conclusió, tinc sentiments contraposats. Per una banda, vull llegir més Monzó per veure si puc gaudir-lo sense tant sexisme pel mig, però, per altra, em fa molta mandra trobar-me de nou una lectura que em representi tan poc.
January 14, 2022
An excellent collection of short stories. Sex, love and (failed) relationships are the preferred themes of Quim Monzó, who, like many Spanish writers, does indeed manage to counterbalance just the right measures of dark humour, irony and surrealism to craft some fabulous pieces of writing. His matter-of-factly style adjusts perfectly to his fun though depressive tales of common people. Don't expect to read some erotic scenes: sex and love are indeed present throughout most part of the book, but they rather convey a sad, melancholy feeling.
Most stories are quite short (119 pages comprise 30 stories), and it's not easy to put down "Why, Why, Why?". I really do recommend it.
"Why, Why, Why?, by Quim Monzó, translated from the Catalan by Peter Bush.
Most stories are quite short (119 pages comprise 30 stories), and it's not easy to put down "Why, Why, Why?". I really do recommend it.
"Why, Why, Why?, by Quim Monzó, translated from the Catalan by Peter Bush.
May 6, 2020
This may be the best short story collection I've ever read.
There is something so appealing about Catalan writer Quim Monzó's stories. At first glance they seem somewhat fantastical, often consisting of a series of events that result in the characters' lives spiraling out of control. But upon closer inspection, they feel all too likely.
Many of these stories — "Instability" and "Trojan Euphoria" serving as the two clearest examples — seem predicated on the unfolding of utterly bizarre what-if scenarios, and yet despite the typically tragic way these stories unfold, they have a sort of Seinfeldian quality about them. The things that happen to these characters are so absurd, yet exist within the realm of possibility.
It's sort of like Larry David got together with Chekov. Imagine how that'd turn out and you have something like "Why, Why, Why?"
Towards the end, Monzó takes on popular fairy tales, but adds a twist.
What happens after the "Happily Ever After" you remember from childhood? In Cinderella's case, Prince Charming tires of her and she discovers he's been having an affair with BOTH stepsisters.
The Prince comes and gives Sleeping Beauty a kiss, and everything's as you remember, but then he looks further into the woods and sees another Sleeping Beauty stretched out, asleep. Has he chosen the right one?
If Monzó adorns these classic tales with modern day anxieties, then what he does with the stories set in the modern day is absolutely genius.
In "Married Life" a couple lie in their separate beds in a hotel room. Their relationship has gone awry, and he no longer knows what to do to get the spark back. And then they hear a couple having sex in the next room.
Many of these stories are just two or three pages in length, and yet each really packs a wallop.
In "Hand on Heart," a couple promises to be totally honest with each other and find that this leads to their relationship unraveling on that very night.
In "Why do the hands of a clock turn the way the hands of a clock do?" a man is approached by his wife's lover. The lover has tried to break things off with the wife, and can't. The wife is hopelessly in love with him. He begs the husband to please do something, to demand that his wife break off the relationship. The husband replies that if the man really wants his wife to tire of him, then he should love her back, he should do everything the husband has done for her, including marrying her.
In "Admiration," a woman who is obsessed with a certain novelist meets him after a book reading and the two begin a relationship. They move in together and have children. This leads the novelist to abandon writing novels to get a job where he's able to better provide for his family. The wife now finds her husband boring, and learns that her new favorite novelist is set to have a book reading in the city the following afternoon.
There are many more, all of them deliciously dark, all of them involving relationships of one kind or the other. They contain both the element of tragedy as well as the wicked humor of thwarted social convention.
These are characters on the verge of a nervous breakdown, and they too often think and feel like you.
There is something so appealing about Catalan writer Quim Monzó's stories. At first glance they seem somewhat fantastical, often consisting of a series of events that result in the characters' lives spiraling out of control. But upon closer inspection, they feel all too likely.
Many of these stories — "Instability" and "Trojan Euphoria" serving as the two clearest examples — seem predicated on the unfolding of utterly bizarre what-if scenarios, and yet despite the typically tragic way these stories unfold, they have a sort of Seinfeldian quality about them. The things that happen to these characters are so absurd, yet exist within the realm of possibility.
It's sort of like Larry David got together with Chekov. Imagine how that'd turn out and you have something like "Why, Why, Why?"
Towards the end, Monzó takes on popular fairy tales, but adds a twist.
What happens after the "Happily Ever After" you remember from childhood? In Cinderella's case, Prince Charming tires of her and she discovers he's been having an affair with BOTH stepsisters.
The Prince comes and gives Sleeping Beauty a kiss, and everything's as you remember, but then he looks further into the woods and sees another Sleeping Beauty stretched out, asleep. Has he chosen the right one?
If Monzó adorns these classic tales with modern day anxieties, then what he does with the stories set in the modern day is absolutely genius.
In "Married Life" a couple lie in their separate beds in a hotel room. Their relationship has gone awry, and he no longer knows what to do to get the spark back. And then they hear a couple having sex in the next room.
Many of these stories are just two or three pages in length, and yet each really packs a wallop.
In "Hand on Heart," a couple promises to be totally honest with each other and find that this leads to their relationship unraveling on that very night.
In "Why do the hands of a clock turn the way the hands of a clock do?" a man is approached by his wife's lover. The lover has tried to break things off with the wife, and can't. The wife is hopelessly in love with him. He begs the husband to please do something, to demand that his wife break off the relationship. The husband replies that if the man really wants his wife to tire of him, then he should love her back, he should do everything the husband has done for her, including marrying her.
In "Admiration," a woman who is obsessed with a certain novelist meets him after a book reading and the two begin a relationship. They move in together and have children. This leads the novelist to abandon writing novels to get a job where he's able to better provide for his family. The wife now finds her husband boring, and learns that her new favorite novelist is set to have a book reading in the city the following afternoon.
There are many more, all of them deliciously dark, all of them involving relationships of one kind or the other. They contain both the element of tragedy as well as the wicked humor of thwarted social convention.
These are characters on the verge of a nervous breakdown, and they too often think and feel like you.
May 2, 2016
Es una recopilación de 30 relatos, cada uno diferente del anterior. Pero el uso del sarcasmo y un humor que toma tintes crueles es común en todos. A través de ellos, el autor nos hace reflexionar sobre diversos conceptos abstractos, sobretodo el amor. Disecciona diversos aspectos de las relaciones actuales entre hombres y mujeres, que están sorprendentemente bien retratadas.
July 26, 2014
¡Qué hallazgo! Primer libro que me leo de Monzó y puedo decir que es ahora de mis cuentistas preferidos. Tiene la economía de los que siguen a Raymond Carver, el listado cínico de los desesperados de la vida y el shock de la cotidianidad devastada por el hecho de ser cotidiana. Increíble, recomendablísimo para quienes desean confrontar su realidad, sus intimidades más penosas y todo lo que evitan hablar en familia, pareja y amistades. Apto para valientes, para lectores que gustan de lo mejor de "sus miserables vidas" *alza las cejas en tono amable*
May 27, 2025
Si Quim Monzó hubiese escrito Caperucita Roja, Caperucita sería una estudiante universitaria ambiciosa y arribista; el lobo, uno de sus profesores, un hombre bastante mayor, un viejo. Los dos se encontrarían una noche en un bar casualmente, el lobo le tiraría los tejos a Caperucita y Caperucita alimentaría el flirteo pensando únicamente en su interés curricular.
Esa noche no pasarían a mayores pero en adelante el lobo no dejaría de hacer avances en cualquier contexto para intentar estrechar su relación. Caperucita jugaría a dar un paso adelante y dos pasos atrás, sin comprometerse, hasta llegar a un punto en que seguir eludiendo la cama del lobo podría poner en riesgo sus objetivos.
Así las cosas, poco antes de un examen especialmente difícil de la asignatura del lobo, Caperucita decide visitar a su abuela para pedirle consejo y, oh sorpresa, en la casa de su abuela se encuentra al lobo. La abuela lo presenta como un amigo especial, dejando clara una intimidad sexual entre ellos. Caperucita le explica a su abuela que ella y el lobo ya se conocen y se muestra muy cordial durante toda la velada sin dejar traslucir que entre ella y el lobo pueda haber nada más que una mera relación de profesor-alumna. El lobo opta por hacer lo mismo. En un aparte, Caperucita le comenta a su abuela lo feliz que le hace saber que ha encontrado a alguien especial. Y en ese momento (el único en toda la historia) Caperucita no miente: no puede dejar de sonreír porque sabe que ante ella se acaba de abrir un brillante camino de éxito y castidad.
Probablemente Quim Monzó ya haya escrito su propia versión de Caperucita. Es ese tipo de escritor.
Esa noche no pasarían a mayores pero en adelante el lobo no dejaría de hacer avances en cualquier contexto para intentar estrechar su relación. Caperucita jugaría a dar un paso adelante y dos pasos atrás, sin comprometerse, hasta llegar a un punto en que seguir eludiendo la cama del lobo podría poner en riesgo sus objetivos.
Así las cosas, poco antes de un examen especialmente difícil de la asignatura del lobo, Caperucita decide visitar a su abuela para pedirle consejo y, oh sorpresa, en la casa de su abuela se encuentra al lobo. La abuela lo presenta como un amigo especial, dejando clara una intimidad sexual entre ellos. Caperucita le explica a su abuela que ella y el lobo ya se conocen y se muestra muy cordial durante toda la velada sin dejar traslucir que entre ella y el lobo pueda haber nada más que una mera relación de profesor-alumna. El lobo opta por hacer lo mismo. En un aparte, Caperucita le comenta a su abuela lo feliz que le hace saber que ha encontrado a alguien especial. Y en ese momento (el único en toda la historia) Caperucita no miente: no puede dejar de sonreír porque sabe que ante ella se acaba de abrir un brillante camino de éxito y castidad.
Probablemente Quim Monzó ya haya escrito su propia versión de Caperucita. Es ese tipo de escritor.
June 16, 2020
No nego que alguns d'aquests relats siguin molt bons: hi ha diàlegs que són una meravella, i l'autor sap què es fa. És un d'aquells casos en què no puc negar que tècnicament el nivell sigui alt, però pel motiu que sigui no he trobat cap que m'agradés del tot. Hi veig la crítica social, que normalment m'interessa molt i m'agrada, però també veig una espècie de misogínia de fons que ara mateix m'ha fet molta mandra. D'acord que és un llibre dels anys noranta, però jo què sé, amb els estereotips de gènere que tenim avui dia ja en tinc prou.
October 30, 2017
Pues me parece un abuso de los tópicos de géneros pero me ha resultado muy entretenido. También me ha quitado las ganas de vivir, pero merece la pena leerlo XD
February 11, 2021
Llibre més que correcte sempre i quan se segueixi el propòsit pel qual sens dubte fou concebut: ser llegit al lavabo. De tant en tant fa gràcia.
September 27, 2024
Lectura de punt verd, per matar estones mortes. M'ha anat bé per recuperar un poc ses ganes de llegir. És divertit i entretengut però encara no he entès el perquè de tot plegat.
September 17, 2024
دنیای کیم مونزو، دنیای داستانهای بسیار کوتاه و سهل و ممتنع است.
دنیایی پر از بنبست و سوالهای بیپاسخ، درگیریها و مشغلههای فکری بیجهت، طنز کمرنگ اما تاثیرگذار و کلنجار رفتن با مفهوم احتمالا دستنیافتنی "بینقص" بودن.
دنیایی پر از بنبست و سوالهای بیپاسخ، درگیریها و مشغلههای فکری بیجهت، طنز کمرنگ اما تاثیرگذار و کلنجار رفتن با مفهوم احتمالا دستنیافتنی "بینقص" بودن.
August 29, 2022
Puntuació: 2'5-3/5 ⭐
Fragment: «Sé que pots parlar, ni que sigui una mica. Sé també que per tu és difícil, perquè potser mai ningú no t'ha dit res ni t'ha demanat que li parlis, i aquestes coses costen, d'entrada, si no s'hi està acostumat.»
Opinió:
Començaré aquesta ressenya amb una mini història. Fa uns anys, quan cursava el batxillerat, me van fer llegir un llibre de Quim Monzó, si no ho record malament, diria que era "Mil Cretins" i no hi va haver manera, el vaig haver de deixar perquè me posava de mala llet llegir-lo, ja que moltes coses que si podien trobar xocaven directament amb les meves idees, potser no vaig entendre bé la ironia de l'autor o bé els meus ideals varen prevaldre.
Ara, uns anys després, he volgut tornar a provar-ho. Vaig llegir aquest llibre fa molts mesos ja, i he necessitat temps per encarar aquesta ressenya, ja que torn a tenir contradiccions. D'una banda, l'he pogut acabar i el vaig engolir, crec que he connectat una mica més amb la ironia i sàtira de l'autor. De l'altra, no he pogut estar-me'n de trobar-hi tòpics misògins i una clara heteronormativitat. Per tant, podríem dir que és un llibre poc políticament correcte (?, no ho sé. Igual que tampoc sé si continuaré llegint o no aquest autor.
Fragment: «Sé que pots parlar, ni que sigui una mica. Sé també que per tu és difícil, perquè potser mai ningú no t'ha dit res ni t'ha demanat que li parlis, i aquestes coses costen, d'entrada, si no s'hi està acostumat.»
Opinió:
Començaré aquesta ressenya amb una mini història. Fa uns anys, quan cursava el batxillerat, me van fer llegir un llibre de Quim Monzó, si no ho record malament, diria que era "Mil Cretins" i no hi va haver manera, el vaig haver de deixar perquè me posava de mala llet llegir-lo, ja que moltes coses que si podien trobar xocaven directament amb les meves idees, potser no vaig entendre bé la ironia de l'autor o bé els meus ideals varen prevaldre.
Ara, uns anys després, he volgut tornar a provar-ho. Vaig llegir aquest llibre fa molts mesos ja, i he necessitat temps per encarar aquesta ressenya, ja que torn a tenir contradiccions. D'una banda, l'he pogut acabar i el vaig engolir, crec que he connectat una mica més amb la ironia i sàtira de l'autor. De l'altra, no he pogut estar-me'n de trobar-hi tòpics misògins i una clara heteronormativitat. Per tant, podríem dir que és un llibre poc políticament correcte (?, no ho sé. Igual que tampoc sé si continuaré llegint o no aquest autor.
October 12, 2019
has it really been nearly 7 years since we were last treated to a quim monzó book in english translation? (it has, and that's far, far too long). why, why, why? (el perquè de tot plegat) is a collection of 30 short stories from the catalan master, first published in 1993. dealing mostly with romance and relationships, monzó frequently flips the script, revealing with eerie precision just how difficult interpersonal communication, connection, and commitment often can be. greener grass, quiet desperation, emotional duplicity, and other vagaries of the human heart are explored with humor and reserve. monzó is always a delight and why, why, why? is another fine, frisky outing from the barcelona-born author and translator.
*translated from the catalan by peter bush (monzó's a thousand morons, guadalajara, and the enormity of the tragedy, as well as goytisolo, pla, badiou, et al.)
and his inability to recover the time he has wasted doesn't panic him as much as being certain that at this juncture it will be too late to decide how to make the most of the time that remains.
*translated from the catalan by peter bush (monzó's a thousand morons, guadalajara, and the enormity of the tragedy, as well as goytisolo, pla, badiou, et al.)
November 29, 2019
I’m calling BS on this one. Quim Monzo’s Why, Why, Why?, freshly translated by Peter Bush and published by Open Letter, has me asking the titular series of questions. Filled with short short stories often about the nature of romantic relationships, Monzo is going for the sort of defamiliarized depiction of a commonplace occurrence within a relationship that, in the right hands, can be revealing of a deeper insight or absurdity within the mechanics of human interaction. Often in these stories, however, it just feels banal; there’s no texture here, nothing of life, and even taking the situations as Monzo presents them, there’s a nasty misanthropy that definitely gravitates towards the misogynist that makes the book less enjoyable to read. Don’t get me wrong, I love me some well-done misanthropy, but this ain’t it.
February 17, 2022
Feia temps que no devorava amb tanta golafreria un llibre. Potser perquè són relats i, aquesta tarda, trista i grisa, una lectura lleugera era la millor medicina per la solitud que desprenia la pintura esgrogueïda del meu pis. Absolutament deliciós i amb una mirada de l’amor, el sexe (tot allò humà) plena d’ironia i cruesa. Tot fantàstic malgrat que sempre millor Sergi Pàmies.
April 18, 2008
Quim Monzó is a Catalan author and this is a book of short stories that are awesome. It's been translated to all sorts of languages, but apparently english isn't one of them, so sucks for you if that's the only thing you speak. I read it in Spanish and it was great.
May 8, 2018
Molt breu. Subtil i irònic, però alhora pot arribar a ser molt explícit! No n'havia llegit cap d'en Monzó i no me n'he pogut estar de riure en alguns contes. M'agraden especialment el conte de La Gelosia i el de La Monarquia. Recomanable al 100%.
April 4, 2015
Geniales microcuentos en los que confirmo a este autor catalán como uno de mis favoritos en este género.
August 15, 2022
No l'he pogut ni acabar de lo desvergonyidament masclista que es la narració d'en Quim.
April 22, 2024
No sé, una mica creepy en alguns moments, però hi ha contes amb sortides interessants
Read
October 26, 2021Había leído algún relato suelto de Quim Monzó, y desde entonces tenía pendiente leer este libro, que creo que es de los más conocidos del autor. Son relatos brevísimos y muy sorprendentes, no hay ni uno que no me haya gustado o interesado. Me fascina su capacidad para transmitir tanto en textos esqueléticos; el autor se queda con lo esencial, y es precisamente ahí donde creo que está una de sus grandes virtudes. Son relatos divertidos, intensos, que en muchos casos juegan con el absurdo e incluso con lo inverosímil, y que están cargados de mucho sentido y profundidad. Solo me arrepiento de no haberlo leído antes.
March 16, 2010
Quim Monzó nos presenta una nueva propuesta para escribir cuentos. Valiéndose de la ironía, el absurdo y a veces hasta la desgracia ajena (o propia. Uno nunca sabe...), coloca todos estos elementos en el crisol de su escritura para convertirlo en relatos cortos y cuentos insólitos y entretenidos que nos arrancarán más de una sonrisa. Y si quieres y te dejas, hasta puede que una carcajada se asome en tu garganta. Muy bueno!!
November 15, 2018
Recopilación de cuentos cortos muy amenos y de fácil lectura. Trata temas como los miedos y los deseos, las relaciones personales y sus crisis, todo desde un punto de vista muy ácido (y que hace reflexionar). Cada cuento bien podría ser un Black Mirror de 1993.
January 10, 2025
Me l’he llegit per recomanació de la meva mare però no m’ha captivat gaire, ja que els relats curts no són el meu gènere preferit. Tot i això, algun d’aquests contes m’ha sorprès gratament per la seva profunditat i enginy
April 29, 2013
Muy agudo a la hora de reflejar comportamientos humanos, tanto que consigue hacerte reir y pensar a la vez.
February 9, 2014
Selección de relatos cortos. Está muy bien... recomendable y fácil de leer, sin más pretensión que pasar un buen rato y reflexionar sobre las relaciones entre hombres y mujeres.
April 24, 2016
Els millors microrelats amb finals sorprenents i molt irònics
April 9, 2025
Me lo he devorado en 9 días Wow, si he tardado tanto ha sido porque es el primer libro que leo en catalán. En general me ha gustado bastante, relatos cortitos donde se muestra la incertidumbre del ser humano. De fácil lectura para empezar a leer en catalán y con lecciones bastante profundas a imagen del lector
October 4, 2025
Quim Monzó presenta diversos contes curtets sobre l'amor, el sexe i el autosabotatge entre altres. El que no m'ha agradat d'aquest llibret és que tracta el tema del sexe d'una manera un tant sexista, trobant algunes escenes com un assajament sexual totalment normalitzat.
M'agradaria llegir més coses seues per poder disfrutar la seua lectura sense tant de sexisme de per mig. Ens tornarem a trobar, Monzó.
M'agradaria llegir més coses seues per poder disfrutar la seua lectura sense tant de sexisme de per mig. Ens tornarem a trobar, Monzó.
Displaying 1 - 30 of 214 reviews