What do you think?
Rate this book
Lazarillo de Tormes
Un chico que se busca la vida. Una sociedad que vive de apariencias. Una infidelidad en boca de todos. El ingenio como arma para sobrevivir. ¿Sigues pensando que los clásicos son cosa del pasado?
112 pages, Paperback
Published March 2, 2017
About the author
Various
1,365 followersVarious is the correct author for any book with multiple unknown authors, and is acceptable for books with multiple known authors, especially if not all are known or the list is very long (over 50).
If an editor is known, however, Various is not necessary. List the name of the editor as the primary author (with role "editor"). Contributing authors' names follow it.
Note: WorldCat is an excellent resource for finding author information and contents of anthologies.
If an editor is known, however, Various is not necessary. List the name of the editor as the primary author (with role "editor"). Contributing authors' names follow it.
Note: WorldCat is an excellent resource for finding author information and contents of anthologies.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 3 of 3 reviews
March 20, 2024
2.5
Esta bien para ser tan vello pero no me enteraba nada . Las historias están bien supongo jejejejej el pícaro mi bias 🥵😍
Esta bien para ser tan vello pero no me enteraba nada . Las historias están bien supongo jejejejej el pícaro mi bias 🥵😍
July 10, 2026
Sorprenentment m'ha agradat moltíssim. Coneixia la importància que té dins la literatura castellana, però no m'esperava trobar una obra tan actual en molts aspectes. A més, crec que vaig encertar plenament amb l'edició que vaig escollir, aquesta mantenia pràcticament tot el text original, però incorporava anotacions amb el significat de les paraules més antigues.
El que més m'ha sorprès ha estat la crítica social. És extraordinari com una obra del segle XVI presenta tantes reflexions i continua funcionant gairebé cinc segles després. Tota aquesta crítica ens arriba a través dels diferents amos que té el Lazarillo. Amb el primer, el cec, se'ns presenta un món dur i miserable on només qui aprèn a espavilar-se pot tirar endavant. A partir del segon, però, el llibre agafa un to molt més crític. El clergue és el reflex de l'avarícia, l'escuder, de les falses aparences i de voler mantenir un honor que en realitat no existeix i amb el bulder és on la crítica anticlerical a la religió i a la corrupció arriba al seu punt més fort. He de mencionar també al frare que és, probablement, el personatge que més em va desconcertar, sobretot per com ens presenten la relació tan estranya que sembla tenir amb en Lázaro i el tema de les sabates (no sé si hi havia un context sexual a darrere).
El que em costa de creure és que una obra així es publiqués en una època marcada per la Inquisició i pel pes que tenia la religió en la vida de les persones. Sense fer grans discursos, el llibre aconsegueix qüestionar molts dels valors de la societat del moment simplement a través dels seus personatges i de les situacions que viu el protagonista.
També m'ha agradat molt veure l'evolució del mateix Lázaro. Des del principi la vida no li posa les coses fàcils, comença perdent el pare, la seva mare intenta refer la seva vida i acaba sent castigada, i ell es veu obligat a buscar-se la vida des de ben petit. A base d'hòsties, literalment, va aprenent com funciona el món. Crec que aquesta evolució és una de les grans fortaleses del llibre, perquè entens perfectament per què acaba actuant com actua.
També hi ha frases que m'han quedat gravades. Una de les que més em va sorprendre apareix quan el germanastre d'en Lázaro, que és negre, veu al seu germà i s'espanta perquè és blanc, la frase es la següent: «Cuántos debe de haber en el mundo que huyen de otros porque no se ven a sí mismos.» Em va semblar una reflexió molt potent perquè neix d'una escena aparentment quotidiana, però et fa pensar en com sovint jutgem els altres sense ser conscients dels nostres propis prejudicis.
El final també m'ha agradat. És una mica trist, però manté el to crític de tota l'obra. El pobre Lázaro sap perfectament quina és la realitat, però decideix fer els ulls grossos perquè, després de tot el que ha viscut, és la manera que té de conservar una vida més o menys estable.
I, evidentment, també hi ha moments que m'han fet riure. L'escena del cec després de l'episodi de la llonganissa és, probablement, la que més recordaré. Quan en Lázaro el fa estavellar contra el pal i aquest li respon: «¿Cómo, oliste la longaniza y no el poste? Huele, huele.».
Finalment, també destacaria el toc de pícaro del Lazarillo. És un personatge que moltes vegades és un autèntic punyetero, però és impossible no empatitzar amb ell quan penses en les situacions extremes que ha de viure des que és un nen. Al final acabes entenent que moltes de les seves decisions són fruit del món que li ha tocat viure.
En resum, La vida de Lazarillo de Tormes m'ha semblat una obra molt més profunda del que m'esperava. Darrere d'una història aparentment senzilla s'hi amaga una crítica social i religiosa molt intel·ligent, que encara avui sorprèn tenint en compte l'època en què va ser escrita. A més, l'evolució d'en Lázaro, l'humor que apareix enmig de la misèria i la manera com cada amo representa una cara diferent de la societat fan que sigui un clàssic que, almenys en el meu cas, ha superat de llarg totes les expectatives.
El que més m'ha sorprès ha estat la crítica social. És extraordinari com una obra del segle XVI presenta tantes reflexions i continua funcionant gairebé cinc segles després. Tota aquesta crítica ens arriba a través dels diferents amos que té el Lazarillo. Amb el primer, el cec, se'ns presenta un món dur i miserable on només qui aprèn a espavilar-se pot tirar endavant. A partir del segon, però, el llibre agafa un to molt més crític. El clergue és el reflex de l'avarícia, l'escuder, de les falses aparences i de voler mantenir un honor que en realitat no existeix i amb el bulder és on la crítica anticlerical a la religió i a la corrupció arriba al seu punt més fort. He de mencionar també al frare que és, probablement, el personatge que més em va desconcertar, sobretot per com ens presenten la relació tan estranya que sembla tenir amb en Lázaro i el tema de les sabates (no sé si hi havia un context sexual a darrere).
El que em costa de creure és que una obra així es publiqués en una època marcada per la Inquisició i pel pes que tenia la religió en la vida de les persones. Sense fer grans discursos, el llibre aconsegueix qüestionar molts dels valors de la societat del moment simplement a través dels seus personatges i de les situacions que viu el protagonista.
També m'ha agradat molt veure l'evolució del mateix Lázaro. Des del principi la vida no li posa les coses fàcils, comença perdent el pare, la seva mare intenta refer la seva vida i acaba sent castigada, i ell es veu obligat a buscar-se la vida des de ben petit. A base d'hòsties, literalment, va aprenent com funciona el món. Crec que aquesta evolució és una de les grans fortaleses del llibre, perquè entens perfectament per què acaba actuant com actua.
També hi ha frases que m'han quedat gravades. Una de les que més em va sorprendre apareix quan el germanastre d'en Lázaro, que és negre, veu al seu germà i s'espanta perquè és blanc, la frase es la següent: «Cuántos debe de haber en el mundo que huyen de otros porque no se ven a sí mismos.» Em va semblar una reflexió molt potent perquè neix d'una escena aparentment quotidiana, però et fa pensar en com sovint jutgem els altres sense ser conscients dels nostres propis prejudicis.
El final també m'ha agradat. És una mica trist, però manté el to crític de tota l'obra. El pobre Lázaro sap perfectament quina és la realitat, però decideix fer els ulls grossos perquè, després de tot el que ha viscut, és la manera que té de conservar una vida més o menys estable.
I, evidentment, també hi ha moments que m'han fet riure. L'escena del cec després de l'episodi de la llonganissa és, probablement, la que més recordaré. Quan en Lázaro el fa estavellar contra el pal i aquest li respon: «¿Cómo, oliste la longaniza y no el poste? Huele, huele.».
Finalment, també destacaria el toc de pícaro del Lazarillo. És un personatge que moltes vegades és un autèntic punyetero, però és impossible no empatitzar amb ell quan penses en les situacions extremes que ha de viure des que és un nen. Al final acabes entenent que moltes de les seves decisions són fruit del món que li ha tocat viure.
En resum, La vida de Lazarillo de Tormes m'ha semblat una obra molt més profunda del que m'esperava. Darrere d'una història aparentment senzilla s'hi amaga una crítica social i religiosa molt intel·ligent, que encara avui sorprèn tenint en compte l'època en què va ser escrita. A més, l'evolució d'en Lázaro, l'humor que apareix enmig de la misèria i la manera com cada amo representa una cara diferent de la societat fan que sigui un clàssic que, almenys en el meu cas, ha superat de llarg totes les expectatives.
January 28, 2022
Me sigue fascinando este libro y cómo actualmente continua representando nuestro país. Es un poco triste pensar que en tantos años no hemos cambiado. Está lleno de enseñanzas.
Además, esta edición en particular me parece la ideal para que lo puedan leer en el Instituto. Tiene las acotaciones justas, una buena introducción para entender bien la obra sin ser cargante y actividades extra.
Además, esta edición en particular me parece la ideal para que lo puedan leer en el Instituto. Tiene las acotaciones justas, una buena introducción para entender bien la obra sin ser cargante y actividades extra.
Displaying 1 - 3 of 3 reviews