Un jove empordanès, graduat en Llengua i Literatura, vol ser escriptor. Fascinat pel realisme brut, Tarantino i els còmics, ha escrit l’esborrany d’una novel·la negra protagonitzada per detectius, ionquis i un grup de noies que treballen d’especialistes de cinema d’acció. La professora de l’Escola d’Escriptura li diu que el seu text fa aigües: parla de realitats que no ha viscut en primera persona i que, per tant, desconeix. A la història ―li diu la professora― li falta versemblança. Decidit a arreglar les mancances de la seva opera prima, el figuerenc provarà d’endinsar-se en el món de l’hampa altempordanesa durant tres dies, a la recerca de la veritat literària, acompanyant-se de delinqüents, politoxicòmans i membres del lumpen que el puguin iniciar en el món de les drogues dures, la violència i el risc. Però ho farà de manera tan superficial i matussera que la història acabarà convertint-se en una road story carregada de despropòsits i d’humor negre. Jordi Casals torna amb una divertida novel·la, per primer cop en català, en què reflexiona sobre el fet d’escriure sense apartar-se de les seves senyes d’identitat: personatges atípics a la recerca de la seva vocació, escenaris reals i episodis hilarants.
Un jove home de Figueres amb uns pares rics vol ser un escriptor de la novel·la negra. Ha escrit una novel·la, però la seva professora d'escriptura creativa diu que els seus caràcters i situacions manquen versemblança. Té una novel·la amb uns caràcters qui fan coses violentes, drogaven, putejaven i porten les coses a l'extrema, però si no ha viscut aquestes coses, qui creurà la seva novel·la? I per això, per millora la seva novel·la i podrà dir que ha escrit sobre que sap, la protagonista d’aquesta novel·la comença una carrera a l'esprint de l'absurdíssim suprema.
Hi ha situacions prou divertits i hilarants i a vegades vaig sentir pena per aquest pobre home boig. Però el final del llibre és molt adequat. Potser no és un llibre per tots els gustos, però em va agradar força i vaig passar molt bé llegint aquest llibre. A vegades, una mica de l'absurd i humor és justament el que l’ànima necessita.
“Ratafia Supernova és un cant d’amor a l’Empordà i a la seva capital. Perquè Figueres serà freak o no serà.”
Acabat, Si bé el relat presenta una prosa agil, divertida i ben filada, el problema que m he trobat en aquest text es que la veu protagonista, se'm ha fet absolutament insofrible, crec que era l objectius, pero esta tan ben fet que he detestat a cada pàgina que passava una mica més al protagonista i crec que aixo m ha fet la lectura una mica lenta. Ara be es una lectura ben empordanesa amb moltes referències a la música, al cinema... I això li ha donat molta vida. Crec que es un llibre que pot agradar però també posar dels nervis a la vegada
El millor : la llista de reproducció que ofereixen els seus caps, i el final