La fabricanta

by Dolors Monserdà

La fabricanta és una obra teixida a partir de dos personatges femenins que serveixen a l'autora per brodar el retrat d'una època (la Barcelona de meitat del segle XIX) i el seu corpus literari (la funció social de la literatura). El primer d'aquests personatges femenins, la Florentina, està emparentada amb l'Emma de Madame Bovary. Ambdues esperen que la realitat s'adeqüi a les seves aspiracions romàntiques nascudes de la lectura. Tanmateix, mentre que a l'obra de Flaubert, madame Bovary esdevé la figura central, a La Fabricanta el bovarisme solament serveix com a contrapunt al personatge central de l'obra, l'Antònia Corominas: "La fabricanta". L'Antònia no és una dona bonica, és una dona bona, pragmàtica i voluntariosa que quasi sense fer-se sentir crearà un brillant i pròsper negoci familiar.

Genres: Classics

294 pages, Paperback

First published January 1, 1904

About the author

Dolors Monserdà (Barcelona, 1845-1919) escriptora i feminista, té una notable participació en la societat catalana del segle XIX i començaments del XX. El 1875 escriu les seves primeres obres en català; teatre i, sobretot, poesia. Amb aquests primers poemes, molt influïts per la seva adscripció religiosa i patriòtica, guanya els Jocs Florals en diverses ocasions. Més tard veuen la llum en llibre, Poesies catalanes (1888) i Poesies (1911). Ha estat la novel·la el gènere que més ha contribuït a la seva memòria. La crítica contemporània ha escrit sobre les limitacions auto-imposades per les seves idees sobre la societat de l'època. Monserdà es proposa sempre l'escriptura amb una intenció moral i les seves obres reflecteixen una perspectiva femenina no gaire habitual a les lletres de les darreries del XIX. La seva obra es construeix des d'una barreja de costumisme, realisme i romanticisme que expressa també les postures enfrontades de l'estètica literària de l'època. El seu llibre més destacat és la novel·la La fabricanta (1904), reeditada en nombroses ocasions.

Photo credit © Lluïsa Vidal

Reviews

[Els Book Hunters · Rating 3 out of 5]

"La intel·ligència no té sexe", assegurava Dolors Monserdà. Una frase que potser ens ressona a algunes escriptores posteriors. I seguint aquesta màxima, ens presenta l'Antonieta i la Florentina, dues cosines amb idees molt diferents pel que fa al tipus de vida que volen, però totes dues determinades i amb molta empenta. La primera novel·la urbana, de la considerada primera novel·lista catalana, té un protagonisme clarament femení.

L'Antonieta, en Pere-Joan o la Florentina són personatges ficticis que comparteixen escenari en aquesta obra ambientada al tram final del segle XIX, però són també un reflex de la classe treballadora i mitjana de l'època. Les convencions socials, la mentalitat, les creences, tot se'ns fa evident a partir de diàlegs entre personatges de diferent condició social i edat. El llenguatge és planer, col·loquial i farcit d'expressions i frases fetes. Ha hagut de ser regularitzat per adaptar l'escriptura prefabriana, però s'ha mantingut l'essència del text. La llengua és part del retrat d'aquells temps.

Cal assumir el marc històric i social d'aquella Barcelona en la que prosperaven els empresaris tèxtils i la dona jugava un paper d'acompanyant en el millor dels casos. En aquest context, l'Antonieta pren les regnes en més d'una ocasió per fer allò que vol i li agrada, malgrat els intents d'apartar-la i invisibilitzar-la dels seus familiars i la societat mateixa. És mirall i referent per totes les futures fabricantes.

Si no fos pel #RepteReducte2022 probablement no hauria arribat mai a aquest llibre i m'hauria perdut una bona història, fundacional de la literatura catalana, i que exposa un feminisme incipient. M'entrebancava una mica amb la llengua, però com deia, constitueix un tot amb la història. Menció especial per l'edició súper cuidada i completa, gran feina de Barcino!

(SERGI)

[Una pila de llibres · Rating 4 out of 5]

La relectura m'ha fet reflexionar sobre la puntuació i ho deixo amb un 4/5! M'encanta aquesta obra i l'estil, però trobo el final una mica precipitat!

[Meritxell Català Dordal - llegirperviurevides · Rating 4 out of 5]

Ressenya completa al blog: https://llegirperviurealtresvides.blo...

La fabricanta és una de les novel·les més celebrades de Monserdà i ara ens arriba dins la col·lecció Imprescindibles de Barcino, en una edició que molt completa i bonica. Les guardes són precioses, però també ho són les il·lustracions del germà de l’autora que encapçalaven els capítols i que es troben reproduïdes al final del llibre.

La història transcorre a Barcelona entre 1860 i 1875, una ciutat en plena industrialització del sector tèxtil. En aquest marc, coneixem dues cosines, l’Antonieta i la Florentina, que són d’allò més diferents. La primera és una noia òrfena, que no és especialment agraciada, i que viu amb el seu germà Pep, que té una fàbrica de teixits. La Florentina, en canvi, és una noia atractiva, que s’ha format en una de les escoles de l’alta societat, afeccionada a les novel·les europees de l’època i que somnia a viure una vida de novel·la.
La vida i l’evolució de les dues dones serà ben diferent: l’Antonieta es farà un tip de treballar, de passar comptes, sense oblidar mai els seus orígens, però aconsellant sempre el seu marit des de l’ombra. És una dona pragmàtica, independent i treballadora. La Florentina, en canvi, farà ballar el seu marit (i germà de l’Antonieta) per on voldrà, sense acabar de trobar la satisfacció en una vida que no s’assembla a les de les heroïnes que ha llegit. És somniadora i naïf, el paradigma de la dona de classe alta: educada per fer de muller.

Monserdà va escriure un retrat de la societat barcelonina de finals del segle XIX, amb la irrupció de la maquinària en una Barcelona on encara hi havia camps de conreu, però també un homenatge a les dones que, com l’Antonieta, treballaven a l’ombra dels seus marits, aconsellant-los, guiant-los i administrant-los els béns i negocis.

El text ha estat adaptat de l’escriptura prefabriana a l’actual, però se n’han mantingut alguns aspectes, com es detalla als Criteris d’edició. Reconec que a mi m’agrada notar la pàtina antiga que tenen els clàssics i que es manté en aquesta edició de La fabricanta, però crec que no tots els lectors gaudiran d’aquest estil per igual.

[Jordi J · Rating 4 out of 5]

Deliciosa lectura la que he gaudit amb la Monserdà. Escrita al 1907 i ambientada a la Barcelona tèxtil dels anys 60-70 del segle XIX, no solament te n’assebentes dels usos i costums de l’època sinó que vius una història basada en personatges femenins on l’autora reivindica la seva vàlua i el seu lideratge així com les seves emocions. El llibre està imprès en el català antic de llavors, cosa que primer et pot semblar un entrebanc i que a les poques pàgines es converteix en un fet molt agradable.

[Emma Granyer · Rating 4 out of 5]

M'ha agradat molt! Literàriament és increïble, a més l'edició nova de Barcino encara conserva molt el llenguatge pre-Pomeu Fabra, cosa que li dóna valor.

Pel que fa a novel·la, trobo que és un molt bon exemple d'història personal que pot ser molt extrapolable a lu col·lectiu, ja que a partir de la història de l'Antonieta Corominas s'explica la revolució industrial a BCN i Catalunya. És un molt bon relat urbà, però que cal llegir amb cert sentit crític i de consciència de classe, perquè sinó pot ser un bon blanquejament de la societat burgesa barcelonina i la moral catolòlica-cristiana.

Molt interessant!

[〰️ Alba 〰️ · Rating 5 out of 5]

Monserdà és un gran descobriment, l’edició és preciosa i els personatges van evolucionant al llarg de la novel·la. És un relat d’una època, una prosa magnífica, com es pot llegir en el següent fragment: “Aquelles passades invariables eren quatre raigs de sol de tan màgica força que, atravessant la grisa buidor per a on s’escorria sa freda existència, la resplendor de l’un aconseguia a l’altra, sens que en aquell espai hi capigués altra cosa que la ratlla de llum que les enllaçava.” Recomano “La fabricanta” a tothom!

[SergiFàbregas · Rating 5 out of 5]

Dolors Monserdà m’ha tingut a la butxaca des de les primeres pàgines, sobretot en la primera part de la novel·la. Quina meravella d’escriptora, i quin tros de llengua que gastava. Gràcies, Mar.

«Semblant encontre en aquell lloc i circumstàncies sigué per ella com lo llampec que per breu instant il·lumina la negror del cel en nit de tempestat.»

[Georgina · Rating 4 out of 5]

¡Me ha gustado! Cada mañana desde hace 3 años paso por la calle que lleva el nombre de la autora. La novela está escrita en catalán prenormativo y es muy agradable. Además ofrece una imagen de la Barcelona industrial, cuando Pedralbes y Sant Gervasi eran todavía un pueblo. La historia es interesante, aunque sí tiene un punto de moralina, que se plasma muy bien en Proverbios 14, 1 (no es que me lo sepa de memoria, es que aparece explícitamente citado en el libro).

[Júlia · Rating 4 out of 5]

El que donaria jo per ser una mica menys Florentina i una mica més Antonieta...

[Neus Urpí · Rating 4 out of 5]

Un clap de tarongers <3

[Yolanda (dinsunllibre) · Rating 3 out of 5]

Puntuació: 2'5-3/5 ⭐️

[Júlia · Rating 5 out of 5]

aquesta novel·la ens parla de com la determinació i l’enginy de l’Antonieta, fan que s’obri pas al món masculí que era la Barcelona de mitjan segle XIX.
una història de empoderament femení, lluita de classes i trames amoroses que t’atrapen des del principi.

[Moon · Rating 5 out of 5]

"De les il·lusions que ens fem a les realitats que trobem, hi ha un món de decepcions que sols l'amor lo pot omplir"❤️‍🩹

El descobriment de l'any!!!!!!

[Marga · Rating 4 out of 5]

Una delisia de llibre. Costumbriste de la Barcelona del segle XIX. Dos caracters de dones completament oposats: l’Antonieta i la Florentina. M’ha recordat estil de sol.litud de Caterina Albert, tot i que les histories son diferents. El poder de les dones, ignorades en aquelles epoques.

[lau]

la marco com a llegida perquè: la vaig començar, vaig llegir els tres primers capítols i me’n vaig afartar i enfadar. després l’he estudiada en força profunditat i no crec que torni a agafar-la, almenys durant un temps. sap greu però hi ha moltes coses que no em van agradar… tot i que començaré per les coses bones. sí que valoro d’aquest llibre que és un bon testimoni del seu temps, que explica amb detall la Barcelona de l’època, la mena de gent que hi vivia i les coses que s’hi feien, i de quina manera. explica detalls que podrien passar desapercebuts i com a document històric és força interessant.
vet aquí, potser podríem replantejar-nos –perquè s’ha fet una nova edició d’aquesta novel·la– si realment val la pena recuperar i mantenir aquests “clàssics”. si volem recuperar els clàssics, siguem crítics amb els clàssics. hi ha molts textos i molts llibres en el món i no tots són igual de valuosos. per què estem mantenint uns i no uns altres? quines són les raons? pregunta oberta. cal recuperar els clàssics, tots els clàssics, una pila de clàssics… perquè no quedin en l’oblit? potser sí que han de quedar en l’oblit. (he dit. com veieu em va enfadar força la lectura.)
com a darrer punt a criticar (perquè ja no tinc ganes de pensar-hi més), em sembla fatal aquest feminisme conservador del qual en fa bandera l’autora. se’n va parlar. és a dir, l’autora reivindica aquestes classes populars i la vida que s’hi feia i fa testimoni tant d’una banda com de l’altra, però! em sembla poc feminista per part de l’autora que al voler posar dues dones com a protagonistes, desvalori una per valorar l’altra. no cal fer la contraposició, no cal comparar-les d’aquesta manera tan viril. les descriu per contrast i una és maca i l’altra no, una és llesta i l’altra tonta. així no funcionen les coses, em sap greu. sé que tampoc no podem exigir a l’autora la visió que tenim avui dia però el que ella fa tampoc ho podem tractar de feminista.
per això parlava de la documentació històrica, que està molt bé, però alhora que potser a aquesta mena de clàssics no cal fer-los massa cas. la vida és molt curta i s’ha de llegir de tot, però siusplau que ens valgui una mica la pena. no ens quedem amb les engrunetes i siguem radicalment crítiques

[Pep Bonet · Rating 3 out of 5]

No és fàcil de jutjar un llibre de 1904, sobre tot perquè no conec bé la literatura d'aquella època i costa de comparar. El llibre conté elements força interessants, com que estigui escrit per una dona en un moment en què molt poques havien publicat. Caterina Albert o Mercè Rodoreda encara eren massa joves en aquell moment. També, el llibre planteja personatges femenins, si bé el de l'Antonieta, la fabricanta, n'és l'eix central. Tan central que, fins quan el marit aconsegueix que es dediqui a les feines de llar exclusivament, és qui ve amb les idees justes. La seva contraposició amb la cosina Florentina, educada en els llibres romàntics del primer vuit-cents, és en gran part al cor de la història, una història realista d'esforç i combat. El llibre és força conservador, malgrat tot això, però és normal si tenim en compte l'origen social de l'autora.
La història, però, és antiga en la manera de desenvolupar-se, conservadora i enfortidora de l'statu quo.
Des d'un punt de vista lingüístic, sobta molt la llengua emprada. Era d'esperar que el català emprat fos pre-fabrià, però això ho resol l'editora molt correctament, tot aplicant les normes més elementals de l'ortografia fabriana. En canvi, hi deixa tots els castellanismes, localismes, hesitacions lingüístiques, etc., que fan del llibre una mostra del parlar barceloní de primers del nou-cents. Val a dir que l'estàndard actual és molt més destil·lat, fins i tot quan podria ser acusat de cedir davant el castellà.
Quand-même, el llibre resulta interessant i crec que llegir-lo serveix per aprendre sobre el nostre passat com a literatura.

[Merions · Rating 5 out of 5]

Increïble, no em cansaré de recomanar aquest llibre. No només està escrit meravellosament bé (que un catalanòfil alemany arribés a contactar amb Monserdà per elaborar el seu diccionari em sembla prou indicatiu de la rigorositat lingüística de l'obra), sinó que a nivell de contingut és una novel·la que encara té moltes coses a ensenyar a les lectores 120 anys després de ser escrita. La personalitat de Florentina, sens dubte l'Emma Bovary catalana, queda contrastada perfectament amb la d'Antonieta, l'autèntica fabricanta, la dona empoderada i resoluda que, amb la seva força de voluntat i vital inconformisme per les limitacions imposades per la societat, no deixa de lluitar pels seus ideals. A la vegada, el retrat de la Barcelona del 1860-1875 és imprescindible per entendre d'on venim, del trasvals de la indústria tèxtil amb la introducció de la maquinària, de l'arrelament de la religió, de la importància del teixit social i la família i, sobretot, de com eren percebudes les classes socials com autèntics abismes entre familiars i veïns.
Tot això amb el mèrit afegit de Dolors Monserdà de ser la primera dona catalana a obrir-se pas en el gènere de la novel·la urbana, la primera a parlar de feminisme i també la primera a presidir els Jocs Florals el 1909. Definitivament no se'n parla prou, d'ella! Per acabar, vull posar en valor la tasca de l'editorial Barcino, tant per tornar a publicar una obra tan necessària com per afegir el detall dels dibuixos de la versió del 1908, que també són una meravella.

[Carles · Rating 4 out of 5]

Potser li donaria un 3.5.

A nivell de trama, l'obra m'ha agradat i em sembla interessant com a crònica del moment, amb espais d'aquesta Barcelona urbana que es poden reconèixer. Partint de la base que no en sé gaire, m'ha semblat una Austen a la catalana.

Entenc el paper important que ha tingut aquesta novel·la en la literatura catalana i valoro que els personatges femenins estan ben desenvolupats i respiren un feminisme incipient. Soc conscient que no es poden demanar lectures del segle XXI a una novel·la de principis del segle XX. No obstant això, sovint m'ha semblat un ensabonament de la burgesia catalana. S'envia la missiva que tothom pot arribar a ser amo d'una empresa i que els fabricants són treballadors sacrificats i bondadosos. Això em sembla una lectura parcial.

Si més no, crec que pecaria d'un moralisme cristià utòpic que resulta embafador. L'Antonieta, la nostra protagonista, representa una perfecció i una bondat cristiana que, al final, semblen ser recompensades per Déu, cosa que em sembla poc versemblant.

[Mireia · Rating 4 out of 5]

“Aquelles llargues vorades de rosers, aquelles paneres de flors de tota mena, aquelles placetes d’arbres hostatjadors d’aucells, per quines nuoses soques s’hi enfilaven los lligaboscos i els gessamins, aquell immens horitzó finit al migdia de la verdosa faixa del mar i al ponent per una accidentada serra de muntanyes, que amb tanta fruïció havia contemplat sempre, se presentava als seus ulls amb lo segell d’una pesanta monotonia, semblant-li que, enmig d’aquella extremada quietud, hi sentia, encara amb més força que a Barcelona les últimes paraules que el seu marit li dirigí “me fas fàstic i ràbia” que feia sis dies portava incrustat en lo cor i en lo pensament…”

[vana · Rating 3 out of 5]

"i en lloc de son antic posat menestralenc, se desprenia de tota sa persona un escaient aire de distingida elegància, podia assegurar-se que la rosa s'havia transformat en camèlia, essent tan sols qüestió de gust lo dictamina si el canvi li havia fet guanyar o perdre."

[Alessia Chierico · Rating 5 out of 5]

Barcellona, 1847
Ai Giardini dell’Euterpe, ad ascoltare i cori che celebravano la terra catalana e l’eroismo bellico, vi erano Antonieta Corominas in compagnia di sua zia e della cugina Florentina. Antonieta, insieme a suo fratello Josep, avevano “una fabbrichetta di tessuti di seta, piccola ma in costante crescita.”
Le due cugine sono molto diverse. Fiorentina vorrebbe un amore da romanzo, come quello che è solita leggere, Antonieta è più concreta. Eppure, anche se non legge romanzi rosa, si invaghisce di un ragazzo che passa quotidianamente sotto casa sua per recarsi al lavoro.Pere Joan è un filatore, proprio come il nonno, il padre e il fratello della ragazza.
L’occasione per sapere qualcosa di più su quel giovane è l’onomastico di “Angeleta, la sorella del suo padrino, padre Vicens.” I battibecchi tra i due fratelli, avanti con gli anni, e diversi per indole e carattere, rappresentano i momenti più divertenti del romanzo. Peccato che Pere Joan “ignorava completamente d’essere oggetto di tale predilezione.” Ad Antonieta non importava sposare un semplice filatore, bastava che fosse “un uomo per bene e lavoratore.” E Pere Joan lo era senz’altro. Anche Josep si stava per sposare e la ragazza non voleva vivere sotto lo stesso tetto con la cognata, che era la cugina Florentina, dal temperamento frivolo e vanesio, per la quale l’apparenza era la cosa più importante. Inoltre, proprio lei ostacolò le nozze tra Antonieta e Pere Joan perché non accettava di avere per cognato un umile filatore. A causa dell’ambizione della moglie, Josep fu costretto a vendere la fabbrica di tessuti, in un momento in cui l’industria tessile era in crescente espansione in Catalogna, perché Florentina si sentiva una ‘disgraziata’ ad avere come marito un fabbricante.
Invece, la parsimoniosa e intraprendente Antonieta regalò a suo marito dei vecchi telai di famiglia, non più in uso, con i quali diedero vita alla loro impresa tessile, partendo dal piccolo, per poi ingrandirsi. Pensate che questo romanzo fu scritto nel 1904, ma il personaggio di Antonieta è squisitamente moderno. Lei rappresenta bene la resilienza delle donne che sanno aiutare il consorte, senza lamentarsi.

[Anna Sugrañes Baget · Rating 5 out of 5]

Va ser veure el post de l'editorial Barcino a Instagram sobre la publicació de La fabricanta i enamorar-me a l'instant. Per la portada, la sinopsis i la vida de l'escriptora, una pionera que va obrir camí a futures escriptores, que va conrear tots els gèneres i la primera a parlar de feminisme en català.
La fabricanta tot i ser escrita el 1904 tira enrera a la Barcelona de la segona meitat del s.XIX en ple apogeu de la indústria tèxtil de la mà de dues dones la Florentina i l'Antonieta, cosines i completament oposades.
La Florentina més jove, preciosa, i classista aspira a casar-se i formar una familia amb un home que l'estimi tan bojament com tots els herois romàntics de les novel•les que llegeix.
L'Antonieta, més adulta i amb un físic no tan enlluernador, és més pràctica, terrenal i emprenadora. Dues cares de la mateixa moneda que serveixen per exposar dos conceptes de dona. La primera, l'autora la utilitza per denunciar el sistema que concep la dona com un complement del marit i la segona vol ser exemple i mirall per les dones de l'època.
L'enamorament superficial es confirma havent-lo llegit. Té un estil natural i autèntic, amb un ús del vocabulari i una prosa fluïda que t'embolcallen i et transporten al passat, una reminiscència a Nord i sud de l'Elizabeth Gaskell, i això sempre és bo i uns personatges femenins molt potents, tot i que jo em quedo amb l'Antonieta sense dubtar. I una edició preciosa i molt cuidada.
La intel•ligència no té gènere - Dolors Monserdà. (I els bons llibres tampoc)
Llegeix La fabricanta i ja m'ho agraïràs després.