Potser m'equivoc, però pens que, després d'haver llegit un 26% de La visita (Premi Sant Jordi, poca broma!), ja tenc dret a fer-me una idea de què s'empatolla l'autor. En el primer capítol (una hora de lectura), el protagonista rep una visita, i tot són vaguetats, digressions, ara parlam del passat, ara tornam al present, ara canviam de tema, ara tornam on érem, i que gira, i que tomba. Bé, he pensat, és normal, és el plantejament. En el segon capítol supòs que començarem a saber el què. I el segon capítol (una altra hora), és igual o pitjor. He hagut de forçar-me a acabar-lo.
Doncs adéu, Ramon. Tempus fugit. Me'n vaig a aprofitar-lo millor.
Tal vegada hauria de llegir un últim llibre d'en Folch i Camarasa, que va publicar el 1991: Manual del perfecte escriptor mediocre. Potser parlava per experiència pròpia?