Lola

by Maria de la Pau Janer

Vint anys després d'abandonar Mallorca, una dona torna a la casa on va créixer, convertida ara en una casa de turisme rural que regenta el seu cosí. Aquest racó de l'interior de la illa, lluny del turisme bulliciós de la costa, serà l'escenari d'un retorn ple de descobriments. L'entorn familiar ha canviat tant com les coses i el temps. Només queda l'opció de recuperar el paisatge perquè tot torni a encaixar, com si fos possible reviure velles històries en els llocs on van ocòrrer. Però de vegades intentar recuperar el passat és exposar-se a l'imprevist.

Maria de la Pau Janer crea una atmosfera torbadora en la que els personatges, a mesura que revelen la seva pròpia identitat, prenen cos amb una força subtil i en la qual, com en un ball de màscares, els gestos més innocents amaguen gairebé sempre un secret.

1 pages, Paperback

Published June 30, 2004

Reviews

[Natxo Cruz]

Molt ben escrit, però desesperadament lent.

[carla]

tipo hi ha parts q estan be pro WTF SON COSINS i okei que despres no ho siguin pro wtf wtf wtf i despres les altres parelles es com tot molt depresiu i no ho intenta ser. intenta pintar la crua realitat i es com the fuck you just said. reslment no se pq poso 3 estrelles pro bno la redaccio estava be i les ultimes vint pagines si q mhan agradat aixi que suposo que es per aixo.

[Pedro Enguita]

Lola és un clar exemple de com no s'ha de construir una història.

L'autora dóna clares mostres de saber com escriure, de fet l'arrencada de la novel·la, amb una deliciosa descripció del que passa a un aeroport, és excel·lent. Però saber escriure no serveix de gran cosa si no demostres saber com narrar una història. Els pecats fonamentals de Lola són:
* És massa introspectiva. Dóna una importància exagerada als pensaments dels personatges, en especial d'aquells pensaments que són intranscendents per la història.
* Personatges indefinits. Les coses realment importants queden sepultades sota una muntanya de detalls intranscendents. Com a resultat, els personatges queden poc definits, un desastre tenint en compte que tampoc n'hi ha gaires, de personatges.
* Indefinició del punt de vista. L'autora no té clar quin personatge ha d'explicar la història ni com s'ha d'explicar, lo que provoca que en un capítol et submergeixi en els pensaments d'un personatge, salti a un altre i alterni coses del present amb del passat. Res d'això seria un problema si estigués ben fet.

[Ivan]

M'ha agradat la història, o més ben dit les diverses històries que formen la novel·la.
No m'ha agradat tant l'escriptura: allargant potser massa les descripcions dels ambients i dels estats d'ànim.
Exhibeix una riquesa de vocabulari que no sempre empra de manera original ni adient, en el cas dels diàlegs.

En el meu bloc podeu trobar una opinió breu més detallada:
https://lobloc.net/2019/11/05/lola/

[Gadea]

Pensé que hacía mucho que no leía una novela TAN descriptiva, que había perdido la costumbre, que tenía que trabajar el no mirar el móvil cada 2 páginas, la paciencia, la quietud. Pero no, sólo es pedante.
No es saludable acabarse libros que no se están disfrutando, pero me lo acabé, y disfruté un poquito de la victoria contra no sé bien qué.

A pesar de ello, hay escenas muy bonitas, paisajes tiernos y personajes feminizados no horribles, ni vacios, ni innecesarios.

[Lara]

He gaudit molt de la manera d'escriure de l'autora. És cert, però, que llevat del principi i del final la lectura es fa densa i lenta. Descripcions curoses però massa exhaustives que a estones fan perdre les ganes de llegir. De totes maneres, el fil argumental i els personatges m'han captivat força.

[Pilar Moreno]

Es fa una mica pesat, encara que el final està bé.

[Cristina Sanchis]

És molt bonic!!! Però un poquet lent