Vent d'Aram

by Joan Vinyoli i Pladevall

Catalan

Genres: Poetry, Classics

74 pages, Paperback

Published January 1, 1976

About the author

Joan Vinyoli i Pladevall (Barcelona, 3 de juliol de 1914 - 30 de novembre de 1984) fou un poeta català.

Reviews

[Eli]

«Entre ser poeta o simplement viure, hi ha una bella possibilitat, que és viure poèticament». Què puc dir jo d’un autor que escriu coses com aquesta?

Vinyoli és un dels grans, i em fa pena pensar que no se l’ha acabat de tenir en compte entre aquests, perquè, almenys en la meva joventut, no se l’incloïa mai a les classes de llengua o literatura. Després d’aquesta reivindicació i crida cap a les escoles, Vinyoli va ser un dels poetes catalans més importants del segle XX, escriptor des de ben petit i el gran traductor de Rainer M. Rilke.

‘Vent d’aram’ fa referència al vent que bufa durant la tardor per parlar de la “tardor” de la vida, aquella que arriba després de la maduresa i porta a la fragilitat, però també a la plenitud intel·lectual. Els poemes d’aquest recull tracten sobre la natura, l’amor, la mort, la soledat, el record, el pas del temps... i amaguen reflexions sobre el sentit de l’existència, la recerca vital o les experiències viscudes.

En fi, que s’ha de llegir més Vinyoli.

[Cristina · Rating 1 out of 5]

No m'agrada la poesia, a més, aquests poemes m'han estat difícils d'entendre encara tenint a la professora explicant-los. M'ha estat complicat. Però a cadascú li pot agradar un gènere diferent i ho respecto.
Mentre la gent llegeixi, que llegeixi el que vulgui. ✌️

[Ariadna · Rating 4 out of 5]

«Visquem-ne acompanyats
com si només ens departís una paret de fum
que priva sols de veure'ns. Llur silenci
se'ns fa sensible, de vegades,
intensament, en un record.»

«Com si anés en un vagó de tren
mirant per la finestra.»

[Cristina Tomas Joaquin · Rating 5 out of 5]

Me han gustado los poemas y el tema, ya que habla de la naturaleza.

[Daniel González · Rating 5 out of 5]

Em va agafar una por a la mort amb Vinyoli… tots els seus poemaris són de 10

[Paula Andurell Figueras · Rating 3 out of 5]

5.5/10. Me aburro un poco más y me duermo.

[Lluc · Rating 4 out of 5]

Una poesia bastant fàcil d'entendre, però alhora complicada

[Xavier Lago · Rating 3 out of 5]

He gaudit la primera part del poemari, que abasta la meitat de l'obra, amb la seua reflexió de l'atemporalitat del temps, eixa sensació de canvi immòbil expressat amb una llengua nua i quotidiana alhora que precisa, generant un paisatge des dels elements. Tanmateix, les altres dues parts perden cohesió i concisió: l'amor, la mort, l'ennui, són tractats, al meu parer, amb vaguetat i ingenuïtat. D'aquesta segona meitat del poemari, només retorne a "El banc de pedra" i "En la nit".

[Pere Alonso · Rating 3 out of 5]

Potser per ser jo noi de ciutat no sóc capaç d'apreciar del tot la potència poètica que rau en la natura, també en la poesia de Vinyoli, i suposo que es per això també que, malgrat ho puc apreciar, no m'emociona especialment. En qualsevol cas, quan les seves poesies se centren en temes més introspectius penso que ho fan adequadament i amb les paraules justes, cosa gens fàcil. M'ha agradat el llibre però tampoc s'ha convertit en un dels meus preferits. Nogensmenys, com que pel que he pogut llegir la poesia de Vinyoli es bastant variada seguire llegint poemaris seus