What do you think?
Rate this book
Si vas a París, papà
Avui, el meu fill Tonet m’ha preguntat, en sentir-me discutir i criticar rabiosament els estudiants de Nanterre: “Digues, mamà: tu la vols o no la vols, la revolució?”.
Teresa Pàmies i Bertran, reconeguda escriptora catalana guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Creu de Sant Jordi, activista política membre del psuc, després de la Guerra Civil s’exilià a París, on visqué en primera persona els fets de Maig de 1968. A Si vas a París, papà... narra el dia a dia de dos mesos convulsos que van sacsejar París, l’Estat francès en la seva totalitat, i bona part de les societats del continent europeu. Teresa Pàmies ens parla dels estudiants revoltats, de les vagues obreres, del paper del Partit Comunista Francès, de la reacció de la burgesia, i de com la comunitat catalana exiliada vivia els fets, oscil·lant entre la participació activa i un aïllament intel·lectual.
És possible que la revolució hagi trucat a la porta? Si fos així: la hi obriran? Passarà de llarg? Confesso que no hi entenc res. Hi ha moments que em sembla viure una situació revolucionària; n’hi ha d’altres que tot ho veig emboirat per les gamberrades dels estudiants. Demà aniré a la Sorbona.
Teresa Pàmies i Bertran, reconeguda escriptora catalana guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Creu de Sant Jordi, activista política membre del psuc, després de la Guerra Civil s’exilià a París, on visqué en primera persona els fets de Maig de 1968. A Si vas a París, papà... narra el dia a dia de dos mesos convulsos que van sacsejar París, l’Estat francès en la seva totalitat, i bona part de les societats del continent europeu. Teresa Pàmies ens parla dels estudiants revoltats, de les vagues obreres, del paper del Partit Comunista Francès, de la reacció de la burgesia, i de com la comunitat catalana exiliada vivia els fets, oscil·lant entre la participació activa i un aïllament intel·lectual.
És possible que la revolució hagi trucat a la porta? Si fos així: la hi obriran? Passarà de llarg? Confesso que no hi entenc res. Hi ha moments que em sembla viure una situació revolucionària; n’hi ha d’altres que tot ho veig emboirat per les gamberrades dels estudiants. Demà aniré a la Sorbona.
176 pages, Paperback
Published January 1, 2018
2 people are currently reading
28 people want to read
About the author
Teresa Pàmies
60 books4 followersShe published novels, diary prose, narrative and articles. Always active in politics, from 1939 to 1971 she had been exiled in South America, Czechoslovakia and France. Her work is a living witness of the Spanish Civil war and the republican's exile.
She collaborated in radio and press and also in scientific and cultural magazines, like Avui, Xarxa, El Temps, Catalunta Ràdio among others. Together with her father, he wrote Testament a Praga (1971), awarded the Josep Pla in 1970 and the Crítica Serra d'Or in 1972. She continued her production with titles such Quan érem capitans (1974), Va ploure tot el dia (1975), Memòria dels morts (1981), Cartes al fill recluta (1984), Jardí enfonsat (1995), awarded with the Institució de les Lletres Catalanes de prosa no de ficció in 1995, or Cròniques de comiat (2000), among many others. Her work has been translated into Spanish, Galician and Slovene.
She was honoured with the Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya in 1984, the Medalla d'Or al mèrit artístic de l'Ajuntament de Barcelona in 2000 and the Premi d'Honor de les Lletres Catalanes in 2001.
She is the mother of another famous Catalan writer, Sergi Pàmies.
She collaborated in radio and press and also in scientific and cultural magazines, like Avui, Xarxa, El Temps, Catalunta Ràdio among others. Together with her father, he wrote Testament a Praga (1971), awarded the Josep Pla in 1970 and the Crítica Serra d'Or in 1972. She continued her production with titles such Quan érem capitans (1974), Va ploure tot el dia (1975), Memòria dels morts (1981), Cartes al fill recluta (1984), Jardí enfonsat (1995), awarded with the Institució de les Lletres Catalanes de prosa no de ficció in 1995, or Cròniques de comiat (2000), among many others. Her work has been translated into Spanish, Galician and Slovene.
She was honoured with the Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya in 1984, the Medalla d'Or al mèrit artístic de l'Ajuntament de Barcelona in 2000 and the Premi d'Honor de les Lletres Catalanes in 2001.
She is the mother of another famous Catalan writer, Sergi Pàmies.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 4 of 4 reviews
December 12, 2023
És un bon llibre per entendre què va passar el maig del 68 i, de retruc, endinsar-se a la vida de Teresa Pàmies a l’exili, a través del seu dietari personal durant aquells mesos.
En canvi, l’edició és molt millorable tenint en compte la importància del que conté. D’entrada, li faltaria un breu estudi introductori, així com traduccions de les expressions en francès que fa servir l’autora al llarg de l’obra. D’altra banda, haguera estat excel·lent disposar d’un petit llistat de personalitats que es mencionen amb una breu referència biogràfica, especialment tenint en compte la distància temporal i territorial del lector català d’avui.
"Ha estat l'obra col·lectiva d'un moment únic i el testimoni irrefutable que el maig del 68 no ha estat una febrada ni una gamberrada, sinó una revolució. Almenys, en el terreny de les arts gràfiques» (p. 164).
En canvi, l’edició és molt millorable tenint en compte la importància del que conté. D’entrada, li faltaria un breu estudi introductori, així com traduccions de les expressions en francès que fa servir l’autora al llarg de l’obra. D’altra banda, haguera estat excel·lent disposar d’un petit llistat de personalitats que es mencionen amb una breu referència biogràfica, especialment tenint en compte la distància temporal i territorial del lector català d’avui.
"Ha estat l'obra col·lectiva d'un moment únic i el testimoni irrefutable que el maig del 68 no ha estat una febrada ni una gamberrada, sinó una revolució. Almenys, en el terreny de les arts gràfiques» (p. 164).
February 21, 2024
Gradíssim descobriment na Teresa Pàmies. Un personatge increïble (https://www.youtube.com/watch?v=Fbpu0...). Mai havia llegit un dietari i m'ha encantat. Més enllà de lo ben escrit que està, l'he trobat ben interessant per un grapat de coses. Primer: reflecteix bé el submón de l'exili català (nostàlgic i cansat però persistent i militant). Segon: és una passada veure com llegeix una comunista clàssica de la tercera internacional ultraexperimentada una revolta espontània com la de Maig del 68. Tercer i més important per jo: com a document literari és més que valuós. No és un simple recull d'esdeveniments i reflexions polítiques; també hi ha una gran sensibilitat i tendresa en la seva forma de viure i narrar aquelles setmanes.
"O potser es tracta, senzillament, de la por d'haver-nos fet, de sobte, vells."
"O potser es tracta, senzillament, de la por d'haver-nos fet, de sobte, vells."
October 25, 2019
Un testimoni en forma de dietari de les revoltes del maig del 1968 a París. Moltes de les frases de Pàmies en aquest llibre demostren que el que estem vivint a Catalunya té moltes similituds amb altres moviments revolucionaris.
September 27, 2020
Una delícia d’escriptura que ens atansa a un maig del 68 que queda lluny i a prop alhora.
Displaying 1 - 4 of 4 reviews