Les memòries d'Abelard Tona i Nadalmai, mort a l'exili mexicà el 1980, contenen reflexions sobre l'obrerisme i la qüestió nacional, la Dictadura de Primo de Rivera i el catalanisme, i les aventures rocambolesques del complot de Garraf i de Prats de Molló, vists des de dintre. Hom hi trobarà una esplèndida galeria d'activistes de l'època i alhora els lligams i diferències entre grups com Estat Català, el Grup dels Set, Bandera Negra, Acció Catalana, etc. Com recorda Albert Manent al pròleg, Miquel Ferrer tenia raó quan qualificava Tona com "un dels lluitadors més abnegats de l'independentisme català".