Als brasers del títol, la narradora hi posa a cremar la fusta aromàtica perquè es vagi consumint mentre explica la història. Però també hi posa el cor d’una persona perquè es consumeixi fins a la desaparició. ¿Quin és aquest braser? Per a la Weilong, és el casal luxós d’una tia que la introdueix en les altes esferes de Hong Kong, no pas per protegir-la sinó per atreure nois joves cap a les seves arts. Per a en Roger, professor universitari que descobreix la passió als quaranta anys, és el llit nupcial amb una noia que no sap res del sexe.
És de comerç amb les emocions i de sexe que parlen aquestes dues novel·les breus, ambientades totes dues a la colònia britànica de Hong Kong, on xinesos i anglesos conviuen i s’atreuen en un clima propens a l’erotisme i al malentès.
Amb tot el delicat cinisme d’una dona que ha inspirat In the Mood for Love de Wong Kar-wai i Desig, perill d’Ang Lee, Eileen Chang parla d’amor fent que es casin les comèdies de Billy Wilder amb les miniatures de l’antiga tradició oriental: traç fi, llum d’or, quid pro quos plens d’ironia i un desenllaç que fa tremolar.
A la vora d'un braser, Eileen Chang ens explica dues històries ambientades a la Hong Kong colonial, molt influenciada per la cultura anglesa. Per una banda, l'aplicada Weilong que, per poder estudiar, haurà de viure amb una tieta de dubtosa reputació i afrontar un món que no és el seu. Per l'altra, el professor Empton que es casa amb la Susie, però que no tindran una relació matrimonial senzilla. M'ha costat comprendre el marc i els comportaments de les dues nouvelles. Sensació d'haver-me perdut un interesant rerefons per uns arguments que no han aconseguit atrapar-me.
Eileen Chang es la única escritora china que he leído y, una vez más, he disfrutado de sus relatos sin que me hayan maravillado ni dejado huella. En Incienso, su segundo dúo de relatos que se publican en castellano y catalán, iguala el nivel alcanzado en el primero, El amor que destruye ciudades. Chang nos traslada a la China cambiante de los años cuarenta a través de la historia de Go Weilong, una humilde y honesta joven que pide a su rica y libertina tía, repudiada por toda su familia, que la acoja en su casa y la ayude a seguir estudiando en Hong Kong. No obstante, pronto aprende de su adinerada tía que hay otras formas de acceder al lujo que le rodea: corromper su alma y jugar con los corazones ajenos. El segundo relato, protagonizado por un profesor que es humillado públicamente cuando su joven esposa lo abandona en su noche de bodas, no es tan bueno como el primero. Dos relatos breves, bien escritos pero sin ese toque mágico, ese ingrediente sutil con que dota Stefan Zweig (con quien tanto comparan a Chang en la contraportada, comparación completamente fuera de lugar a mi parecer) sus nouvelles. Sigo la historia, la leo, no se me hace pesada pero en ningún momento me involucro ni empatizo con sus personajes, en ningún momento me atrapa ni conecto con la narración. Hay algo de frío en sus relatos, algo que inevitablemente me aleja de la historia, me trata como un extraño a quien se le tiene que contar algo pero se hace con desgana, sin entrega. Esta lectura del marzo asiático, sin ser mala, tampoco me libró de mi mala estrella con este reto (o con la literatura asiática en general).
Sentiments enfrontats amb aquest "Brasers" d'Eileen Chang:
En el Primer braser hi he trobat tot allò que l'exquisida edició del llibre suggereix: un relat exòtic, sensual, ple de matisos i sensacions que ens traslladen a pel·lícules com "In the Mood for love" o "Lust, Caution". La història de la Weilong atrapa i ens submergeix en la bohèmia de la societat de Hong Kong. Impossible no deixar-se endur pels efluvis dels encenalls de calambac i desitjar-ne cada cop més i més.
El Segon braser, en canvi, m'ha semblat anodí, fins i tot avorrit, en gran part degut als seus personatges, tots ells immigrants anglosaxons. El sexe promet ser un element clau en el relat però en canvi esdevé un teló de fons irreal i gairebé inexistent. De l'ambient luxós i dels personatges captivadors del primer relat aquí no en queda ni un borrall, com si els encenalls més subtils i harmoniosos s'haguessin cremat en el primer braser i aquí només en quedessin les restes més mundanes i insubstancials, tot i que la prosa poètica de l'Eileen sovint els fa revifar.
Sens dubte el llibre passarà a formar part de la meva col·lecció: per una part per l'edició tan bonica (el to daurat del volum em té absolutament captivat) i d'altra banda pel notabilíssim primer relat. Si fos pel segon ja us ben asseguro que m'hauria desfet del llibre en un tres i no res.