Societat limitada és la dissecció novel·lada d'una ciutat on les aliances i les traïcions més inesperades no deixen de ser una estricta rutina. I si no que li ho diguin a Francesc Petit, secretari d'un partit polític que sembla a punt d'aconseguir representació parlamentària després d'incomptables anys d'ostracisme, o a Juan Llorisa, un destacat empresari de la construcció que, deixat de banda del poder valencià, manté l'obsessiva esperança d'assolir algun lloc de prestigi. Llàstima que el seu fill, interessat a fer rebentar la ciutat a cops de guitarra, està a punt d'acabar amb qualsevol ombra de dignitat que li podria quedar a l'empresari. De manera que l'assessor d'aquest haurà d'exercir de mitjancer generacional. Mentrestant, un periodista albira la primera possibilitat de redempció que ha tingut en anys.
Retrat impecable i poc afalagador d'una part destacada de la societat actual (polítics, premsa, empresaris, etc.) i la veritat és que als que tenim certa edat no ens estranya gens. Per altra part la trama interessa, el llenguatge i els diàlegs són versemblants i et passes una bona estona llegint-lo.
Quan estava llegint les seues primeres pàgines, em va recordar com era l'ambient econòmic i polític de la meua terra, el País Valencià, a la dècada dels 2000. És una trama política i empresarial que se centra en les necessitats de finançar una campanya electoral d'un tercer partit enfront a conservadors i socialistes, com també, en la corrupció i els negocis bruts. Ferran Torrent ha sabut treure alguna carcallada en algunes situacions esperpèntiques dels seus personatges i la ttama del llibre està molt ben construïda. És el segon llibre que llig d'ell i, amb ganes d'anar a per un tercer.
Entretinguda lectura on es combinen el món polític, empresarial, la prensa i la prostitució a la València de principis del segle XXI. M'ha agradat força.
Retrat descartat de la València de principi dels 2000. Totes les intrigues que em pogut llegir als diaris es troben descrites des del punt de vista irònic i punyent d'en Ferran Torrent. Jo diria que l'oncle Granero és el seu alter-ego al llibre, però no està confirmat.
Al llibre s'ho reconeix el patró que farà servir en futurs llibres de fer servir un cor de personatges ballant en espiral fins que tots conflueixen en un punt. En aquest cas, la trama segueix una velocitat ascendent fins que al final precipita sense concloure res. Més al vostre diari de demà.
Necessita menció especial la riquesa del llenguatge de L'albufera. De terrenal que és, és el que millor descriu el que passa a València.
Escric esta resenya després d'haver llegit per segona volta el llibre fa un parell d'anys. L'estil de Torrent és impecable i és capaç de construir un relat detallat, versemblant, diversitat i que te deixa enganxat fins a el final. Tot i estar ambientat en la situació política de principi dels 2000, poques coses han canviat respecte a l'ambient que s'hi descriu. És cert que el fet que hi hagen tantes trames fa que el conflicte avance lentament i que guanye més importància la descripció del conflicte i els interessos personals dels personatges. Si algú s'ha quedat amb ganes de més, la segona part "Espècies protegides" manté molt bé el ritme canviat només alguns ingredients de la trama.
Valencia a principios del siglo XXI es un hervidero de especulación y ambición política, donde el dinero negro, los conchabeos entre partidos y la prostitución para nuevos ricos contrasta con los ambientes radicales y el más tradicional ruralismo.