Els Antípodes

by Marina Ginestà

1940. En una illa del Caribe, dos exiliats catalans, Marc-Aureli Batlle, antic tinent de l'Exèrcit Republicà durant la guerra civil, i Maria Fontanella, viuen una història d'amor del qual la Segona Guerra Mundial n'és el contrapunt dolorós. Els dramàtics esdeveniments d'Europa arriben fins al lloc i, alternativament, nodreixen en ells l'esperança en el retorn o l'adolorit desarrelament d'exiliats, que només en la mútua ajuda troba comprensió. Paral•lelament, unes altres històries s'esdevenen al poble de San Pedro, el qual sofreix els mateixos problemes que tots els països econòmicament colonitzats per Nord-Amèrica i on la gent és hereva dels valors - i dels vicis - de la civilització hispànica. I les especials condicions socioeconòmiques de l'illa - del país - posen de relleu, precisament, els més caciquisme, "machismo", tabús religiosos i culturals... Els antípodes no són, després de tot, habitants d'un món massa llunyà.

328 pages, Paperback

First published May 24, 2014

About the author

Marina Ginestà i Coloma (Tolosa, 29 de gener de 1919 - París, 6 de gener de 2014) fou una periodista, escriptora, intèrpret i militant antifeixista catalana. Destacà com a protagonista d'una fotografia icònica de la Guerra Civil espanyola,[3] que li feu Hans Gutmann (Juan Guzmán) el 21 de juliol del 1936 a la terrassa de l'Hotel Colón de Barcelona quan ella tenia 17 anys, en el paper de miliciana antifeixista i revolucionària, militant del PSUC i les JSUC.

Reviews

[Alba Hzl]

He descobert la faceta literària de la icònica Marina Ginestà a través d'aquest llibre. Té un estil molt sensible, profund i sensorial d'escriure, m'ha agradat molt.

Transmet el panorama social i polític del que sembla ser la República Dominicana (on s'exilià uns anys Ginestà) a través de les històries i la quotidianitat dels personatges del relat.

En resum, és un llibre amb una brutal bellesa tropical en les descripcions i situacions, i amb personatges complexos i ben construïts que no escatima en situar. També conserva la càrrega política que voldríem trobar en Ginestà però sense fer-la excessivament explícita.