L’eficiència, la recerca de la productivitat i la necessitat de competir sembla que ens condueixin a la proscripció de la mandra. Tanmateix, sense mandra i sense les altres passions desordenades no és possible viure una vida plenament humana. Potser la tasca de l’home no consisteix a ascendir sinó a aprendre a conviure amb unes passions que el fan ser qui és. La mandra és una característica essencial de la naturalesa humana, i el desig de superar-la, també. La mandra revela les nostres autèntiques motivacions, és un instrument de discerniment i pot ser la porta al descans i a la vida contemplativa. La mandra, les ganes de no fer res, ens obren l’espai interior. Però la seva veritable funció és la de vacunar-nos contra una imatge idealitzada de nosaltres mateixos, una imatge de la qual deriven un bon nombre d’obligacions fictícies que no aporten una millora substancial a la nostra vida. La sèrie «Pecats capitals» pretén oferir una visió fresca i rigorosa de cada «pecat» de la mà de joves assagistes catalans.
«Alhora, tots som pragmàtics i volem el que és bo per nosaltres, i no sempre fem coses heroiques, i fins i tot ens en riem una mica, dels herois, i el que volem és passar-nos-ho bé i que ens deixin en pau» sí a totes les coses que es diuen en aquest llibre. sí a la mandra, sí a no fer res, sí a procastinar
La mandra d'Orio Quintana és un assaig que està prou bé i és bastant fàcil de llegir. Tot i així, no es troba entre els meus preferits de la serie degut al contingut. Desde el meu punt de vista, l'autor no aporta res de nou que no sàpiguem ja avui dia. El sector editorial està ple de llibres com aquest que ens indiquen dels perills que te el nostre model de vida actual basat en la productivitat continua i en demostren de la importància de la vida contemplativa per la nostra salut física i mental. Així doncs per mi li manca originalitat.
Una altra joia de la sèrie dels Pecats Capitals de Fragmenta. Em sembla meravellosa la reactualització de la mandra que fa Oriol Quintana i l'aproximació 'terrenal' i contemporània. Tot un encert!!
El llibre remarca la mandra com a mecanisme necesari i humà que ens ajuda a prendre decisions. Trenca l’estigma, repassa la concepció cristina i humanista de la mateixa i en contra d’aquestes corrents de pensament tan potents, la defensa com a necessària i a la que hem de saber interpretar. Gran assaig !!