Aquella tarda no van tenir pressa. No els empaitava ningú i les hores es negaven a avançar. Van tornar a la ciutat sense posar la música del cotxe, van esborrar la boira del camí i van retrobar la pau de saber que ja no els quedaven preguntes urgents per fer-se.
La Mara Lincoln, aventurera incansable, organitza viatges exclusius per als seus clients. El Xavi Vera, arquitecte d’èxit, rep l’encàrrec de dissenyar la casa de la seva vida. La parella es disposa a brindar per l’any nou en un hotel als Alps suïssos, amb els quatre amics de sempre.
Tots sis riuen, juguen i són feliços, però res no és mai el que sembla. L’any que enceten pot canviar-ho tot.
Paraules que tu entendràs és un retrat esmolat de la convivència. Una novel·la que explora les relacions de parella, els secrets de cadascú i l’ús que fem de la veritat. Amb una combinació de tendresa i ironia, de nostàlgia i recerca constant de la bellesa, els personatges es mouen pels replecs de l’ànima, disposats a emocionar-nos.
Xavier Bosch i Sancho (Barcelona, 21 de juliol de 1967) és un periodista i escriptor català. Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha desenvolupat l'activitat en diversos mitjans de comunicació de ràdio, televisió i premsa. És autor de diversos llibres, i guanyador, entre altres, d'un premi Ondas. Tres de les seues novel·les han estat els llibres més venuts a Catalunya els anys 2010, 2015 i 2017. Premi Ramon Llull 2015.
Anoche pude acabar (por fin) #paraulesquetuentendràs de #xavierbosch y he de deciros que tenía las espectativas muy altas... Y me he dado un batacazo 😔 No he llegado a conectar ni con los personajes ni con la historia, siendo una lectura muy llana sin ningún tipo de emoción. A medida que me acercaba al final esperaba un giro de 180° que me sorprendiera enormemente, pero al llegar a la última página me ha dado el bajón, ya que creo que no pegaba para nada esa manera de concluir el libro.
Creo que las comparaciones son odiosas, y #nosaltresdos y #algucomtu dejaron el listón muy alto.
Si he de decir algo positivo del libro, es que la manera de escribir del autor sigue siendo maravillosa, y nos deja unos mensajes imborrables, los cuales recomiendo anotar y releer de tanto en tanto.
Novel•la entretinguda, tot i que el final m'ha semblat una mica abrupte. El vocabulari emprat per en Xavier Bosch és ric, la descripció dels barris de les ciutats que apareixen engresquen a visitar-les i en molts moments un es sent identificat amb aspectes quotidians que es descriuen dels personatges. La sensació que m'ha quedat és que al llarg de la història es van obrint diversos melons en la trama que finalment no s'acaben de tancar. D'altra banda, tot i que la trama principal convida a reflexionar sobre els diferents tipus de vincle que podem establir en parella i que existeixen vincles sans més enllà del tradicional vincle romàntic monògam, la història té un tancament clàssic.
Bosch, Xavier. Paraules que tu entendràs. Barcelona: Columna, 2019. 490 p. (Clàssica ; 1229). ISBN 9788466425377.
Per mi el llibre més fluix de Xavier Bosch dels darrers anys. Abans que res vull deixar clar que no m'agraden les novel·les romàntiques, però reconec que Algú com tu i Nosaltres dos em van enganxar bastant. No és el cas de Paraules que tu entendràs. M'ha costat molt empatitzar amb els personatges, veig intentar-ho vàries vegades però m'era impossible. Sempre els he acabat veient com uns pijos -tots sis-, d'aquests que els hi agrada aparentar i mirar-te per sobre les espatlles. Naturalment, amb aquesta percepció dels protagonistes no em preocupaven gaire les històries d'amor, desamor o infidelitats que els hi passava a cadascú. També m'ha deixat una mica descol·locat que costa una mica arribar a la conclusió de què anava la novel·la... sí, hi ha secrets entre parelles i amors, però sembla més aviat la narració del dia a dia dels personatges en unes situaciones quotidianes i sense interès. Per molt ben escrit que estigui hi ha hagut passatges que m'he avorrit bastant fins arribar al tema amorós en qüestió.
El millor, com sempre, són les frases lapidàries que deixa anar l'autor, algunes dignes de subratllar i tenir sempre present.
Una novel·la que és com una cocció: primer freda i després va agafant el bull, a poc a poc per no fer malbé el menjar. Jo que tinc poca paciència per aquest tipus de llibres, he aguantat perquè del Xavier Bosch n'he llegit altres novel·les que m'han agradat, sobretot Nosaltres dos. En alguns trams porta una mica massa de teorització sobre el que parlen els protagonistes. Un detall encantador quan surt el Cristiari, vi blanc, perquè m'encanta i perquè em recorda a casa, que és al costat.
No sé ben bé perquè però aquesta novel·la del Xavier Bosch m'ha decepcionat. Potser obre masses temes i no profunditza en cap d'ells. A més trobo que tot és massa superficial. O potser simplement era massa difícil superar el Nosaltres Dos.
Reflexions sobre l'amor,l'amistat, la vida a través de les reunions de tres parelles molt ben avingudes. Et fa pensar, entendrir-te i emocionar. L'he gaudit molt. Com sempre en Xavier Bosch no decepciona.
Este autor tiene una prosa delicada y agradable. Historias que se entretejen entre si, personajes nitidos. Con uno de los personajes masculinos me he identificado por completo.
Odio els llibres o pel·lícules que, per a transmetre la monotonia, es fan llargs, lents i feixucs. Però és veritat que Paraules que tu entendràs parla sobre les relacions llargues, i la monotonia de la parella sense que es faci pesat. Se m'ha fet amè i l'he gaudit però crec que és perquè l'he escoltat amb audiollibre, potser llegit se m'hagués fet massa feixuc. També és veritat que crec que hagués entrat molt més en la història si tingués l'edat dels personatges (uns 45-50 anys). Pot ser un molt bon retrat d'una vida que es basa en la rutina dels fills i la parella, però que lluita per recuperar la vitalitat de la joventut.
3,5 ⭐️ És un llibre fàcil en molts sentits. Enganxa. Fàcil de llegir i d'entendre. La trama no té cap misteri i no hi ha cap gir sobtat. Ara bé, no m'ha semblat fàcil identificar-me amb uns personatges terriblement rics amb unes relacions força convencionals. Molts estereotips i res que sigui navegar contra corrent. Bosch relaciona l'amor durador com si això fos una gran revolució: "potser no hi ha res més revolucionari que un amor llarg". Per tant, considero que és un llibre ideal per qui no vulgui sortir de la zona de confort, no busqui un guió gaire enrevessat i estigui interessat en les històries plenes de classisme.
També vull afegir que un dels temes principals d'aquesta novel·la és la fidelitat/infidelitat. M'ha agradat la següent reflexió que hi he trobat: "en tota la història, mai no ha estat tan fàcil d'enganyar com ara, però que mai no ha estat tan difícil mantenir un secret". En relació amb aquest tema, no es valora el canvi o l'atreviment a fer coses noves: "Les il·lusions són perilloses. No tenen defectes."
Superficialitat en absolutament tota la trama. Final tipus Los Serrano. Zero química amb uns personatges catalanets benestants pseodintel•lectuals que es posen les banyes i de cop ho solucionen com per art de màgia amb arguments cliché com el 'aquells amants no van significar res' i daddy issues molt poc convincents.
Olor a boomer des de la primera pàgina, amb estereotips de gènere i humor cringe. No
m'he sentit gens identificada amb cap personatge i he estat esperant un gir final que no ha arribat. Tot molt previsible.
Lectura d'estiu i lleugera però sense emoció. Buscava una història romàntica fresca al nivell de Nosaltres dos o Algú com tu (novel•les del mateix autor que em van encantar), però només citaré a la Belén: 'Perdonadme que os diga, la historia, hay una historia pero yo, eh, no es una historia de amor'.
La deuxième vie commence quand tu comprends que tu n'en as que une
Quan el Xavier Bosch ens deixa en les novel·les frases en anglès, francès o italià és maravellós. Té moltes quotes memorables aquest llibre. Sens dubte, és la novel·la que més m'ha agradat de totes les que ha escrit aquest home. Els personatges estan molt ben caracteritzats i he sentit que tot el que els hi passava era real. Les relacions que mantenen entre ells han estat molt ben portades. El català és preciós. El Xavier Bosch sap com narrar en català de manera que et sents com a casa entre les seves pàgines.
En general, m'esperava més del llibre. Poster és perque partia d'haver llegit "Nosaltres dos" i "Algú com tu", dues històries que em van captivar moltíssim, però en general i tot i que el llibre té punts interessants sobre les relacions de parella sí que és veritat que no m'ha enganxat massa. Fins i tot se m'ha fet feixuc en alguns moments que la trama no avançava i no acabava d'entendre on havia d'arribar la història. Sí que diré que Xavier Bosch escriu meravellosament bé i això sempre fa que llegir-lo sigui un plaer.
Es el segon llibre que llegeixo de l'autor i no aconsegueixo enganxar-m'hi. Tot i el seu intent d'aprofundir en els sentiments de parella els personatges en semblen una colla d'esnobs que la seva màxima preocupació és en quin lloc exòtic prepararan el cap d'any o què esmorzaran en el gimnás mes "pijo" de Barcelona. A banda, l'única trama que planteja una mica interessant sobre el blanqueig de diners acaba sense resoldre. Definitivament no és el meu autor
En xavier bosch no decepciona, però després de llegir 'Nosaltres dos' i 'Algú com tu', 'Paraules que tu entendràs' no m'ha sorprès tant com els anteriors. La seva prosa és hermosa, però em sobra arquitectura i em falta evolució dels personatges, dels quals descobrim la millor part a través de cartes o descripcions d'altres personatges. M'hagués agradat poder endinsar-me dintre la ment d'en Xavier i la Mara. Així i tot, ha aconseguit emocionar-me a més d'una pàgina.
No m'ha encantat, però crec que explica bé uns casos que són comuns en relacions de parelles. En les relacions de parella llargues, igual que en les relacions d'amistat llargues, o en les relacions familiars... hi ha alguna situació que pot trencar per sempre més la relació; i pot passar que just en aquell moment algú és capaç de fer un pas endavant, oblidar el mal moment i continuar fent-se feliços. "No pots tornar enrera i canviar l'inici, però pot començar on ets i canviar el final"
La novel.la es llegueix d’un glop, com una copa de vi blanc, fresquet i una mica ensucrat. Història de tres parelles, en la cinquantena, professionals d’èxit, que es reuneixen per Cap d’Any en un luxós hotel dels Alps.
Temes com les relacions de parella, infidelitats, fills, feines es van combinant al llarg d’un any, fins el seguent cap d’any.
És un llibre amb moments que et fan pensar. És un llibre on l'autor descriu molt bé les relacions de parella, amb un vocabulari ric i alhora fàcil de llegir. Però he trobat una mica perdut l'autor al principi i al final del llibre, així com també ha fet una mica d'embolic innecessari amb els noms dels personatges.
És un llibre que l'he vist moltes vegades al cinema o a la televisió. La típica parella amb la vida idíl·lica que no espera que tot faci un gir de 180 graus i el seu món giri com un mitjó. Per aquest motiu, puc dir que he estat entretingut una bona estona i amb ganes de saber com anava avançant la trama i com acabaria tot. No està malament.
Cada nova novel·la d'en Xavier Bosch m'agrada més i més. Ha aconseguit que pensès en la història i en els personatges fins i tot quan no l'estava llegint, i feia temps que això no em succeïa. les històries de cadascun dels personatges t'enganxen.
Les darreres cent pàgines aproximadament (edició de la butxaca) les he trobat fluixes pel que esperava de la novel·la. Ensucrat en excés. Hi ha un punt, per a mi, en el que comença a caure: quan la Mara esborra els missatges del Marcello. De totes maneres, bo. Ja voldria escriure com Xavier Bosch.
La pluma de este autor nunca decepciona, sin embargo es una trama con la que a nivel personal no he terminado de conectar. Pese a ello, es una historia que merece la pena ser conocida: especial, distinta, bella y reflexiva.
És el primer llibre que llegeixo d’aquest autor i, a part que està molt ben escrit, considero que no és per a tothom. Està més adreçat a un públic que comparteixi la vida dels protagonistes… jo no ho faig i per això ha estat una història més, sense res revelador…