PREMI DE NOVEL·LA CIUTAT D'ALZIRA Uns desconeguts irrompen en el tranquil retir d'Isabel amb la intenció de descobrir l'experiència vital d'aquesta dona a qui localitzen, encuriosits, seguint el rastre d'uns antics papers que deixà escrits un oncle seu, enamorat d'ella en silenci des que era jove. Aquests textos són el contrapunt a la narració d'Isabel, i ens ajuden a descobrir la senzillesa i la sensibilitat d'un personatge que, a més de treballar de criada, ha de saber encaixar les proposicions de l'amo. Tot i fer el possible per mantenir la integritat, la fugida a Barcelona i l'exili a Montpeller acceleren els esdeveniments cap a un final on l'amor i el desamor en seran protagonistes. En aquesta obra, que ha estat guardonada amb el Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira 1998, la protagonista ens transmet, amb un llenguatge ple de matisos i de tendresa, la mirada càlida d'una València cridanera i alhora plena de grans silencis en temps de postguerra. Tot plegat, un conjunt de sensacions suaus i profundes com el perfum de la flor del gessamí.
Un història ben bonica traçada per una Carme Miquel esplèndida. Una història de desigualtats de classe, però sobretot de dignitat de la classe obrera. Molt recomanable
Una història contada en dues línies temporals. La d'uns desconeguts intentant recompondre si la dona que han localitzat és la mateixa que idealitzava un familiar seu. I el mateix testimoni de la dona contant el seu passat fins a arribar al desenllaç a Montpeller.
Isabel és la protagonista d’una obra senzilla i terna. Transcorre entre València, Barcelona i Montpeller. Em sembla que la seua debilitat és el seu començament, un poc pesat de llegir amb uns diàlegs forçats especialment els d’Isabel. Tampoc s’acaba d’entendre la situació dels familiars buscant trobar informació. Però superats els inicis, la novel•la va fent-se apassionant i la trama d’Isabel guanya interés.
Carme Miquel conta una història del treball de criada per a la gent rica de la València de començaments del segle XX. A través de les seues vivències som testimonis d’esdeveniments històrics com l’esclafit de la guerra civil, la dura postguerra o la riuada a València del 57. Isabel es manté ferma davant les proposicions d’amor de l’amo, fent cas al consell de la seua companya d’anar amb cura: “amordamo aigua encistella”. La pressió a la qual és sotmesa per les circumstàncies del moment de la seua vida, els amors perduts i la insistència de l’amo seran massa complicades per a la vida d’Isabel.
Una novel•la que, superat l'inici, es fa agradable i entretinguda. A més, va ser premi de novel•la Ciutat d’Alzira 1998.
Meravellosa novel.leta de Carme Miquel que és també la primera que llig de l'autora, que va faltar recentment. M'ha encantat perquè em recorda poderosament a un dels meus llibres favorits i que segurament és el millor llibre escrit en català, La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda. Si la intenció de Miquel era rendir-li tribut a Rodoreda, queda clar que ho ha aconseguit de sobra. La protagonista, Isabel, és una jove de gran bellesa física - al parer dels qui la rodegen, perquè ella no té consciència del seu atractiu físic - que és observada i desitjada a distància per un invàlid immobilitzat en una cadira de rodes. Tots els intents del malalt d'acostar-se a ella són tallats pels seus familiars, que no entenen la obsessió per una desconeguda que viu sola en la pobresa. Quan l'admirador llunyà mor, els seus nebots accediran per fi a contactar la dona anhelada, ja anciana i recluida en una residència, que anirà poc a poc, primer amb reticència i després amb acceptació, contant la seua història amb una veu tan emotiva com entranyable. Aigua en cistella és la història de una dona nascuda de pares republicans desapareguts durant la Guerra Civil, tirada avant junt al seu germà per la iaia i que logra sobreviure en un món que li és hostil amb res més que la seua força de treball. Amb ella, Carme Miquel rendeix un tribut a la classe obrera i als represaliats de la guerra, als que visqueren el franquisme callats i en un racó perquè no sabien ni podien fer altra cosa, als miserables explotats per una burgesia rica i acomodada que es considerava benefactora d'una casta inferior submissa a tots els seus desitjos. És també la història d'una dona brutalment violada quan era encara una xiqueta i que, a conseqüència d'aquesta agressió, mai podrà ser una adulta sana, ni tenir una relació normal amb els homes. I la d'una dona forta que no permetrà ser explotada sexualment ni utilitzada per al plaer de diferents homes que, amb la excusa de la seua bellesa, pretenen seguir fent d'ella un objecte acoblat als seus desitjos. Encara que aquesta lluita la porte a la bogeria. I és que amor d'amo és aigua en cistella. Com he dit, meravellosa, potent, colpidora. Una veu femenina sòlida i rica, un personatge a la altura de la Colometa de Rodoreda. 10 de 10. Molt recomanable.
M'agrada molt l'estil de Carme Miquel, amb una sintaxi espectacular i un vocabulari riquíssim. Al principi m'ha costat harmonitzar les dues veus narratives, però a mesura que avançava entre les pàgines ja anaven sobre rodes.
El vaig llegir de voluntari de valencià, està prou bé, és a dir no me’l tornaria a llegir, però és interessant saber com una dona pot aplegar a eixe extrem de botjeria. El recomane si vols un llibre voluntari de valencià que no siga molt farragós.