Teresa Colom debuta a la novel·la amb una impactant història futurista sobre la possibilitat de la vida virtual.
Blade runner, Jo, robot, 2001... La ciència-ficció ha tractat sovint si les màquines es poden tornar humanes. Però què passa quan la ment d'un ésser humà és transferida a una màquina? En un món on la humanitat s'ha hagut de reorganitzar per sobreviure després d'una catàstrofe ecològica, comprar la immortalitat és possible, traspassant en morir la consciència de la persona a un sistema informàtic. Laura Verns decideix que, un cop morta, tindrà una d'aquestes "vides de continuació" per temps indefinit, als sistemes d'una de les empreses que ofereixen el servei. Però vint anys després del seu decés físic, alguna cosa amenaça la seva vida virtual i ha d'investigar en els seus records per descobrir què és. Teresa Colom crea un món futur extraordinàriament convincent i persuasiu. I la indagació a què es veu abocada Laura Verns qüestiona la natura mateixa de la humanitat i d'allò que anomenem vida.
Teresa Colom i Pich (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 12 de desembre del 1973) és una poeta i escriptora andorrana d'origen urgellenc. Llicenciada en Ciències Econòmiques per la Universitat Pompeu Fabra, va dirigir la seva carrera professional cap al camp de les finances. El 2004 va deixar la feina de gestora de patrimonis i fons d'inversió a l'entitat bancària on havia estat treballant des del 1995 per dedicar-se a escriure. Va formar part del grup Donzelles de l'any 2000. Ha estat articulista al Diari d'Andorra.
El worldbuilding d’aquesta novel·la tenia tots els punts per esdevenir una obra molt interessant: megacorporacions sense escrúpols que dominen la vida després de la mort amb el traspàs del cervell a un mitjà digital. Però, segons el meu parer, està desenvolupat de forma matussera, que t’acaba deixant bastant fred. L’univers, en comptes de mostrar-se amb comptagotes com és la manera més elegant, es fa amb capítols intercalats amb la història principal que no tenen cap lligam justificat i són una allau d’informació. I la història principal tampoc no m’ha cridat l’atenció, el final no m’ha acabat de convèncer, m’ha semblat massa artificiós i forçat. Espero que en pròximes novel·les l’autora sàpiga aprofitar millor les grans virtuds com a constructora de mons amb una història que estigui al mateix nivell.
Interessant visió d'un futur no gaire llunyà, jo ja no hi arribaré, on les ments dels difunts poden quedar enregistrades en un món informàtic, on se'ns diu que és molt diferent de la realitat de carn i ossos. Bona construcció d'aquest particular món que ajuda a créixer en volum de pàgines una història curta amb una sorpresa final ben resolta. Teresa Colom escriu amb una pulcritud elevada que fa de la lectura un plaer.
Les distòpies tot sovint ens plantejen reptes que la tecnologia acaba resolent, i és interessant veure com la tecnologia afecta i modifica la nostra vida, però dissociar el nostre cos de la nostra ment, traspassar la nostra ment a una "màquina", fa una mica de respecte... i no tinc clar que sigui una bona proposta. D'això va la novel·la que he llegit aquesta setmana passada. Es tracta de "Consciència" de la Teresa Colom editat per Empuries. La novel·la se situa al 2090 on la humanitat s'ha hagut de reorganitzar per sobreviure després d'una catàstrofe ecològica, en un moment on comprar la immortalitat es possible, si decideixes traspassar en morir la consciència de la persona a un sistema informàtic. La Laura Verns decideix que un cop morta, tindrà una d'aquestes "Vides de continuació" per temps indefinit, i així ha signat un contracte amb una de les grans empreses que ofereix aquests serveis. Però vint anys després d'haver "mort" físicament, rep la visita d'un antic amic que l'avisa que alguna cosa amenaça la seva vida virtual. La Laura haurà d'investigar en els seus records per descobrir què és. La història principal es va intercalant amb salts en el temps per tal de situar-nos i explicar-nos tot el que ha passat al món i com s'han creat les vides de continuació, i en general com funciona el nou món. L'autora documenta molt bé tot l'entorn, per tal de situar al lector en aquest món futur. Personalment, tanta explicació m'ha despistat una mica de la trama principal. Tot i que puc entendre la voluntat de l'autora de crear un context creïble i ben raonat, però a estones se m'ha fet una mica engorròs. Tot i això, en general m'ha agradat força. Consciència ens parla d'allò que ens fa humans, de la nostra consciència, que no tinc massa clar que es pugui (o calgui) traspassar a una "simple màquina". Sóc del parer que la tecnologia ens ha d'ajudar a fer del nostre món, un lloc millor però en cap cas no hem de permetre que domini i controli la nostra vida (ni la nostra ment).
Vaig descobrir la Teresa Colom ja fa uns anys. L'autora acabava de guanyar el Premi Maria Àngels Anglada de l'institut on treballo, el Ramon Muntaner de Figueres, amb La senyoreta Keaton i altres bèsties, i al saber que es tractava d'una antologia de contes de temàtica fantàstica, la veritat és que no em vaig saber resistir i la vaig voler llegir. L'experiència va ser força més que gratificant. Els relats continguts en aquell llibre –el primer que feia l'autora andorrana en prosa, ja que sempre s'havia dedicat a la poesia– contenien una tètrica bellesa, un magnetisme a mig camí de l'elegància victoriana i la morbositat cruel del món dels infants, que em va captivar. Amb molt poc era capaç de confegir tot un univers particularíssim. Vaig deixar constància del bon regust que em va produir el llibre en una ressenya a aquesta casa.
(3.5) Una novela de ciencia ficción sobre la inmortalidad y convertir nuestros cerebros en ordenadores. El uso de lenguaje para ambientar la distopía está muy bien utilizado creado y la idea de la recuperación, fragmentación, pérdida de memoria y cómo se convierte en una forma de mercado me ha parecido interesante. Los personajes y la trama me han parecido un poco superficiales. Pero igualmente he encontrado cosas interesantes en esta novela.