What do you think?
Rate this book
Persons Non Grata #1-2
Persons non grata
John Persons és un investigador privat amb experiència en l’ocultisme, ja que ell mateix és una intel·ligència antiga i màgica. Durant el curs de la seva existència ha caçat déus i dimonis, i els ha esmicolat entre les dents.
Aquest llibre reuneix dues històries de Persons.
A Cops de martell, ossos trencats, l’investigador rep una feina desagradable que li encarrega un client improbable. L’ha contractat un nen de deu anys perquè mati el seu padrastre, en McKinsey. L’home en qüestió és ofensiu, abrasiu i abominable. També és un monstre, cosa que fa que en Persons sigui perfecte per caçar-lo.
Deacon James és el protagonista d’Una cançó de quietud, un bluesman vagabund sortit de Geòrgia (EUA), un home negre amb problemes dels quals no pot fugir, i música que no el vol deixar anar. En un tren cap a Arkham, topa amb problemes: visions de malson, boques obertes i tentacles amenaçadors i un boig que es fa dir John Persons. Segons aquest desconegut, en Deacon porta una llavor al cap, una cosa que destruirà el món si es deixa germinar.
Aquest llibre reuneix dues històries de Persons.
A Cops de martell, ossos trencats, l’investigador rep una feina desagradable que li encarrega un client improbable. L’ha contractat un nen de deu anys perquè mati el seu padrastre, en McKinsey. L’home en qüestió és ofensiu, abrasiu i abominable. També és un monstre, cosa que fa que en Persons sigui perfecte per caçar-lo.
Deacon James és el protagonista d’Una cançó de quietud, un bluesman vagabund sortit de Geòrgia (EUA), un home negre amb problemes dels quals no pot fugir, i música que no el vol deixar anar. En un tren cap a Arkham, topa amb problemes: visions de malson, boques obertes i tentacles amenaçadors i un boig que es fa dir John Persons. Segons aquest desconegut, en Deacon porta una llavor al cap, una cosa que destruirà el món si es deixa germinar.
212 pages, Paperback
Published September 11, 2019
3 people are currently reading
97 people want to read
About the author
Cassandra Khaw
126 books2,935 followersCassandra Khaw is an award-winning game writer.
Their recent novella Nothing but Blackened Teeth was a British
Fantasy, World Fantasy, Shirley Jackson, and Bram Stoker
Award finalist. Their debut collection Breakable Things is now
out.
Their recent novella Nothing but Blackened Teeth was a British
Fantasy, World Fantasy, Shirley Jackson, and Bram Stoker
Award finalist. Their debut collection Breakable Things is now
out.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 27 of 27 reviews
September 19, 2019
A la primera línia de la biografia de la Cassandra els editors ens diuen: “Cassandra Khaw escriu molt”. Jo hauria posat “Cassandra Khaw escriu molt bé”. La Cassandra es veu amb ànims d’agafar elements dels mites de H.P. Lovecraft, reciclar-los, i escriure una cosa fresca i amb pegada sense que soni a pastitx. Cassandra ens planteja dos conceptes que es complementen a la perfecció: la decadència de deïtats primigènies amb aquesta ferum de cinema negre dels clàssics de Hollywood.
“Cops de martell, ossos trencats” és visceral sense perdre un llenguatge ric, violent, poètic i molt visual (que d’agrair que és aquesta bona traducció de l’Ernest Riera) mentre que “Una cançó de quietud” és èpica, la narració d’un apocalipsi carregat de lirisme. Certament, emparentaria “Persons non grata” i, sobretot, “Una cançó de quietud” amb “La balada de Tom el Negro” de Victor Lavalle publicada per Lee Runas.
Sobre l’edició: molt cuidada en un format tipus butxaca en què de vegades altres editorials no hi posen els detalls que cal. Aquí sí: làmina interior amb la il·lustració que a coberta surt retallada i unes originals solapes interiors.
Veient l’anterior publicació de la línia “Catxap” (“Els assassinats de la Molly Southborne”, d’en Tade Thompson) i aquesta “Persons non grata”, crec que he trobat el que sempre havia esperat d’una editorial de gènere en català: productes frescos, descarats, que creïn addicció i ben treballats.
“Cops de martell, ossos trencats” és visceral sense perdre un llenguatge ric, violent, poètic i molt visual (que d’agrair que és aquesta bona traducció de l’Ernest Riera) mentre que “Una cançó de quietud” és èpica, la narració d’un apocalipsi carregat de lirisme. Certament, emparentaria “Persons non grata” i, sobretot, “Una cançó de quietud” amb “La balada de Tom el Negro” de Victor Lavalle publicada per Lee Runas.
Sobre l’edició: molt cuidada en un format tipus butxaca en què de vegades altres editorials no hi posen els detalls que cal. Aquí sí: làmina interior amb la il·lustració que a coberta surt retallada i unes originals solapes interiors.
Veient l’anterior publicació de la línia “Catxap” (“Els assassinats de la Molly Southborne”, d’en Tade Thompson) i aquesta “Persons non grata”, crec que he trobat el que sempre havia esperat d’una editorial de gènere en català: productes frescos, descarats, que creïn addicció i ben treballats.
October 23, 2019
Si m'he de quedar amb una sola cosa d'aquests dos relats, és amb el talent per escriure que té la Cassandra Shaw. Una superdotada. Que bona és.
Més enllà d'això, ens trobem davant de dues històries lovecraftianes de tons molt diferents.
La primera, Cops de Martell, ossos trencats mola perquè és molt chandleriana. Detectius privats i monstres arcans. Viscositat. Shubnigurath. Un plaer, vaja.
La segona, Una cançó de quietud m'ha entusiasmat una mica menys. M'agrada molt com flueix la prosa de Khaw, però en ser una història força més abstracta es fa difícil de seguir. T'has de deixar portar i acceptar que passen coses, tot i que sovint no saps ni on ni com ni per què.
A destacar la traducció d'Ernest Riera. És la segona traducció seguida que en llegeixo i em sembla boníssima.
Més enllà d'això, ens trobem davant de dues històries lovecraftianes de tons molt diferents.
La primera, Cops de Martell, ossos trencats mola perquè és molt chandleriana. Detectius privats i monstres arcans. Viscositat. Shubnigurath. Un plaer, vaja.
La segona, Una cançó de quietud m'ha entusiasmat una mica menys. M'agrada molt com flueix la prosa de Khaw, però en ser una història força més abstracta es fa difícil de seguir. T'has de deixar portar i acceptar que passen coses, tot i que sovint no saps ni on ni com ni per què.
A destacar la traducció d'Ernest Riera. És la segona traducció seguida que en llegeixo i em sembla boníssima.
October 17, 2019
Persons es un detective como los de antes. Pero muuuy de antes 😏 En este libro tenemos dos relatos, bastante distintos entre sí. En el primero, un niño contrata a Persons para que mate a su padrastro. En el segundo, un músico vagabundo coge un tren hacia Arkham, destino que no augura nada bueno. Personalmente me ha gustado mucho más el primero, esa narración como en las pelis de detectives me ha encantado. El segundo es más intimista y onírico, al más puro estilo lovecraftiano, pero no ha conseguido engancharme.
August 28, 2019
Cassandra Khaw me ha generado muy mal rollo con estos dos relatos. Me a recordado a Alyssa Wong en algunos momentos, y eso siempre es un acierto. Gastad oricos en esta recopilación, porque bien los vale.
October 3, 2019
La col·lecció “Catxap” de l’editorial Mai Més Llibres tracta d’acostar-nos a les noves veus emergents de la literatura de gèner a través de les novel·les curtes. Amb el primer número ens portaven a la Molly Southborne, el carismàtic personatge de Tade Thompson, amb una narració curiosa i atrapant. En aquest segon número de la col·lecció ens proposen la sèrie Persons Non Grata, de Cassandra Khaw, el binomi compost per les dues novellas “Cops de martell, ossos trencats” i “Una cançó de quietud”. Amb aquests dos relats l’autora ens posa a les mans una barreja de novel·la negra i horror lovecraftià entretinguda, carismàtica i amb un estil particular.
Podeu llegir completa la ressenya de Tatiana Dunyó a: https://elbiblionauta.com/ca/2019/10/...
Podeu llegir completa la ressenya de Tatiana Dunyó a: https://elbiblionauta.com/ca/2019/10/...
August 12, 2025
No puc dir que no m'hagin agradat, però tampoc m'han semblat res d'especial. Per mi, tot i que tots dos relats poden funcionar fins a cert punt com a històries independents, és massa evident que totes dues formen part d'un univers al qual no he tingut accés i això com a lectora m'ha resultat una mica frustrant.
October 1, 2019
Fa veritable enveja veure i viure com escriuen alguns joves. El toc poètic d'aquests relats endimoniats és el contrapunt genial d'unes històries fosques molt ben trenades. Les imatges fantàstiques que ens descriu l'autora són un veritable poema d'imaginació desbordant. M'agrada el Persons, potser m'agrada més en el primer relat, ja que en el segon fa de convidat estrella, i el relat se l'emporta per golejada en Deacon i l'Ana cap al final.
Una font d'inspiració aquesta Cassandra!
Una font d'inspiració aquesta Cassandra!
December 31, 2019
Ressenya en català:
https://www.elkraken.com/Ressenyes_Ca...
Reseña en castellano:
https://www.elkraken.com/Esp/P-esp/R-...
https://www.elkraken.com/Ressenyes_Ca...
Reseña en castellano:
https://www.elkraken.com/Esp/P-esp/R-...
December 12, 2019
Cassandra Khaw ens ofereix dues històries sobre el mateix univers però ben diferents. La primera es mou sobre els paràmetres clàssics d'una novel·la de detectius, directe i plena d'acció. La segona s'acosta més al terror atmosfèric, més calmada i sobretot molt musical.
Però en ambdues, es distingeix l'estil personal de l'autora, àgil i molt visual, en alguns moments semblava que estés llegint una novel·la gràfica. I no em puc oblidar de les comparacions que apareixen al llibre, sempre originals.
Però en ambdues, es distingeix l'estil personal de l'autora, àgil i molt visual, en alguns moments semblava que estés llegint una novel·la gràfica. I no em puc oblidar de les comparacions que apareixen al llibre, sempre originals.
June 19, 2020
3,5 per ser exactes. Tres per al primer relat i quatre per al segon.
M'ha agradat molt l'estil de Cassandra i bona part del mèrit recau en la traducció d'Ernest Riera. Trobo que la textura i ambientació que aconsegueix conferir a les seves històries és un dels punts forts del llibre. En canvi els mites lovecraftians no crec que aportin gran cosa al conjunt. L'autora explota el body horror per actualitzar l'imaginari del de Providence, però el podria haver substituït per una cosmogonia pròpia sense que el conjunt se'n ressentís. Al meu parer hagués sortit guanyant.
De les dues novel·les curtes m'ha agradat més la segona. "A Cops de martell, ossos trencats", la clàssica trama negra de "detectiu rep encàrrec peculiar" promet molt més del que acaba donant. En canvi a "Una cançó de quietud", la història d'un vell bluesman que fuig d'un malson que no comprèn, m'ha semblat molt més reeixida. I en bona part és perquè Deacon James és un personatge força més interessant que John Persons. A Persons li manca el carisma dels grans detectius del gènere, com Constantine o Tom Z. Stone, i funciona, al meu entendre, millor com a secundari que quan ha de portar el pes de la trama com a la primera història.
En resum, una autora que val molt la pena descobrir i més en una edició tan ben cuidada com aquesta, amb la qualitat i atenció pels detalls a què Mai més llibres ja ens té acostumats. Pot decebre a aquells que s'hi apropin atrets exclusivament per l'esquer lovecraftià.
M'ha agradat molt l'estil de Cassandra i bona part del mèrit recau en la traducció d'Ernest Riera. Trobo que la textura i ambientació que aconsegueix conferir a les seves històries és un dels punts forts del llibre. En canvi els mites lovecraftians no crec que aportin gran cosa al conjunt. L'autora explota el body horror per actualitzar l'imaginari del de Providence, però el podria haver substituït per una cosmogonia pròpia sense que el conjunt se'n ressentís. Al meu parer hagués sortit guanyant.
De les dues novel·les curtes m'ha agradat més la segona. "A Cops de martell, ossos trencats", la clàssica trama negra de "detectiu rep encàrrec peculiar" promet molt més del que acaba donant. En canvi a "Una cançó de quietud", la història d'un vell bluesman que fuig d'un malson que no comprèn, m'ha semblat molt més reeixida. I en bona part és perquè Deacon James és un personatge força més interessant que John Persons. A Persons li manca el carisma dels grans detectius del gènere, com Constantine o Tom Z. Stone, i funciona, al meu entendre, millor com a secundari que quan ha de portar el pes de la trama com a la primera història.
En resum, una autora que val molt la pena descobrir i més en una edició tan ben cuidada com aquesta, amb la qualitat i atenció pels detalls a què Mai més llibres ja ens té acostumats. Pot decebre a aquells que s'hi apropin atrets exclusivament per l'esquer lovecraftià.
October 16, 2019
Potser la pega més gran que li puc posar a aquest llibre són les ganes que m'ha deixat de voler saber més d'en John Persons. M'estaria dies llegint els seus casos si són tan interessants (i diferents entre ells) com "Cops de martell, ossos trencats" i "Cançó de quietud". Com ja és habitual, l'edició de Mai Més és una meravella.
November 18, 2019
Ojala haver tingut temps per llegir-m’el del tirón.
Dos relats genial que transmeten un imaginari i unes sensacions entre esgarrifoses i intrigants.
Tinc ganes de llegir alguna novela de la mateixa autora i de saber més del Persons.
Dos relats genial que transmeten un imaginari i unes sensacions entre esgarrifoses i intrigants.
Tinc ganes de llegir alguna novela de la mateixa autora i de saber més del Persons.
June 17, 2020
Primer llibre del #RepteIctineu fet: "Persons non grata" Dos gèneres literaris, gènere negre, i paranormal, lovecraft i Chanlerd
Llenguatge ric, concret, imatges estratificades, amb molts sentits, narració èpica, llenguatge poètic i entreteixit de moltes metàfores i thrillers que t'atrapa des del primer instant. Persons, personatge magnètic de què vols més i mai et descobreix prou per deixar-te amb l'ai... ens recorda molt a Constantine... però potser es queda aquí en el record, en la primera novella es queda només en un narrador llunyà, i només en la primera novella sembla que té més pes, quan podria ser un personatge amb molta intriga.
He de dir que té més de novel·la negra amb trama paranormal que de lovercrafiana, l'horror, que jo esperava no l'he trobat, hi ha molt tocs fantàstics, evidentment, Persons és genial, però horror, el que es diu horror, no. Hi ha crítica cínica i obscura a la nostra societat, i forma molt bona d'escriure. Però horror, no. El mite lovercrafià se'l podia haver estalviat, els referents potser no calien, no sé, et fan esperar una cosa que no reps. Fascinant sí. Molt, i t'atrapa també. Escriu genial.
Llenguatge ric, concret, imatges estratificades, amb molts sentits, narració èpica, llenguatge poètic i entreteixit de moltes metàfores i thrillers que t'atrapa des del primer instant. Persons, personatge magnètic de què vols més i mai et descobreix prou per deixar-te amb l'ai... ens recorda molt a Constantine... però potser es queda aquí en el record, en la primera novella es queda només en un narrador llunyà, i només en la primera novella sembla que té més pes, quan podria ser un personatge amb molta intriga.
He de dir que té més de novel·la negra amb trama paranormal que de lovercrafiana, l'horror, que jo esperava no l'he trobat, hi ha molt tocs fantàstics, evidentment, Persons és genial, però horror, el que es diu horror, no. Hi ha crítica cínica i obscura a la nostra societat, i forma molt bona d'escriure. Però horror, no. El mite lovercrafià se'l podia haver estalviat, els referents potser no calien, no sé, et fan esperar una cosa que no reps. Fascinant sí. Molt, i t'atrapa també. Escriu genial.
March 27, 2020
Quería que me gustara mucho más, pero me temo que las historias lovecraftianas de detectives no son mi tipo. Y es una pena, porque la escritora tiene un estilo detallista y orgánico que queda genial con la ambientación. La primera historia me ha convencido bastante más que la segunda, que se me ha atascado de mala manera. Tampoco eran los mejores días para acabarse este libro, supongo.
Tldr; el libro es bueno, la culpa es de la lectora.
Tldr; el libro es bueno, la culpa es de la lectora.
February 19, 2020
Impressionant el monstre parlant en primera persona al primer relat.
April 3, 2020
Una pasada, persons es el personatje que sempre m'agradaria haver inventat. Sembla una historia feta per a mi com lectora. Detectius, fosca, monstres... I la atmósfera es muy muy top.
May 29, 2021
Espeterrant. Delirant, morbós i encisador.
I la traducció molt ben parida.
Hauré de seguir la pista a aquesta senyora...
Gràcies, Mai Més, per portar-nos aquesta meravella a la nostra llengua.
I la traducció molt ben parida.
Hauré de seguir la pista a aquesta senyora...
Gràcies, Mai Més, per portar-nos aquesta meravella a la nostra llengua.
February 15, 2020
3.5 / 5
April 10, 2020
Si mezclamos dos cosas tan geniales como la novela negra y el terror lovecraftiano en las manos de una escritora como Cassandra Khaw nada puede salir mal. Dos relatos muy entretenidos que me han hecho disfrutar (el primero me ha gustado más que el segundo) aunque que me han dejado una extraña sensación de dejà vu.
December 11, 2019
1a novella: 3***
2a novella: DNF
Malgrat m'he meravellat per la veu narrativa, la història m'ha relliscat una mica. No sóc molt de novel•la negra, però suficient per haver llegit coses. Si bé he llegit coses més soporíferes (per Déu, que havia oblidat "Pistola amb música de fons"), el giny fantàstic a mi m'ha semblat poc treballat. I, a més, quan li treus Lovecraft, la història també queda bastant coixa. No sé, potser soc jo.
Però també demostra maestria que hagués devorat el llibre quasi en 2 sentades (si no fos perquè avui no estic pel saxofonista de la 2a història i ha sigut un "val més que ho deixis estar perquè tornarà a ser rollos esotèrics i monstres amb ulls i poc més..."
Total, que tenia la guspira de curiositat, però el gat no m'ha entusiasmat.
2a novella: DNF
Malgrat m'he meravellat per la veu narrativa, la història m'ha relliscat una mica. No sóc molt de novel•la negra, però suficient per haver llegit coses. Si bé he llegit coses més soporíferes (per Déu, que havia oblidat "Pistola amb música de fons"), el giny fantàstic a mi m'ha semblat poc treballat. I, a més, quan li treus Lovecraft, la història també queda bastant coixa. No sé, potser soc jo.
Però també demostra maestria que hagués devorat el llibre quasi en 2 sentades (si no fos perquè avui no estic pel saxofonista de la 2a història i ha sigut un "val més que ho deixis estar perquè tornarà a ser rollos esotèrics i monstres amb ulls i poc més..."
Total, que tenia la guspira de curiositat, però el gat no m'ha entusiasmat.
October 4, 2023
8/10 Lectura fresca. Un detectiu del paranormal fatxenda i barroer embolicat en unes històries plenes de foscor, que t'atrapen fins a l'última pàgina.
Era un llibre de la pila i la veritat és que m'ha sorprès. La realitat és que la vida està plena de monstres.
Era un llibre de la pila i la veritat és que m'ha sorprès. La realitat és que la vida està plena de monstres.
February 2, 2020
Dues novel•les curtes relacionades amb el mateix personatge, però prou diferents entre sí per què aquest volum resulti entretingut i variat. La primera m’ha enganxat més, per ser més clàssica. Ès una història de detectius efectiva i amb un parell de girs interessants. La segona és més propera a l’horror còsmic més abstracte i, per a mi, perd en la comparació.
Per damunt de tot, el que de veritat atrapa en aquest volum ès l’estil narratiu de la Cassandra Khaw. Crec que qualsevol lector apreciarà la gustositat del text, hagi arribat aquí tant per el sabor noir o per la flaire lovecraftiana.
En aquest sentit, la traducció de l’Ernest Riera és determinant perquè la qualitat de la Cassandra ens arribi d’una peça. Con el conjunt de l’edició de Mai Més Llibres, de qui val la pena comprar tots els seus llibres encara que sigui a cegues.
Per damunt de tot, el que de veritat atrapa en aquest volum ès l’estil narratiu de la Cassandra Khaw. Crec que qualsevol lector apreciarà la gustositat del text, hagi arribat aquí tant per el sabor noir o per la flaire lovecraftiana.
En aquest sentit, la traducció de l’Ernest Riera és determinant perquè la qualitat de la Cassandra ens arribi d’una peça. Con el conjunt de l’edició de Mai Més Llibres, de qui val la pena comprar tots els seus llibres encara que sigui a cegues.
February 2, 2020
Ja havia llegit a la Cassandra Khaw fa un temps i més o menys em feia a la idea del que em podia esperar (això i que vaig tenir la sort de ser a la presentació de l'editorial Mai Més a Girona en la cual també en van parlar una mica).
El primer relat m'ha agradat força, l'aire detectivesc juntament amb aquesta mena de món ple de monstres amb la pell d'humans (com el mateix Persons) és definitivament entretingut i planteja alguns temes que fan venir ganes de llegir més i seguir explorant aquesta univers.
En canvi amb el segon no he acabat de connectar. Tot i que trobo que en molt poques línies fa un relat molt realista i cru sobre el racisme, la part més lovecraftiana i d'horror còsmic no ha acabat d'atrapar-me i no he aconseguit entrar-hi.
Això sí, es llegiex ràpid i la prosa de la Khaw és una passada. I la traducció de l'Ernest Riera l'hi fa més que justícia.
El primer relat m'ha agradat força, l'aire detectivesc juntament amb aquesta mena de món ple de monstres amb la pell d'humans (com el mateix Persons) és definitivament entretingut i planteja alguns temes que fan venir ganes de llegir més i seguir explorant aquesta univers.
En canvi amb el segon no he acabat de connectar. Tot i que trobo que en molt poques línies fa un relat molt realista i cru sobre el racisme, la part més lovecraftiana i d'horror còsmic no ha acabat d'atrapar-me i no he aconseguit entrar-hi.
Això sí, es llegiex ràpid i la prosa de la Khaw és una passada. I la traducció de l'Ernest Riera l'hi fa més que justícia.
August 7, 2020
John Person és una mescla entre John Constantine, Hellboy i altres sers "innombrables".
La primera part del llibre, "Cops de martell..." és una de les millors històries lovecraftianes que he llegit en anys. Amb un to molt més directe i cru, per adaptar-se als nous temps.
Lectura molt recomanable i un nou encert d'una editorial cada vegada més prometedora.
La primera part del llibre, "Cops de martell..." és una de les millors històries lovecraftianes que he llegit en anys. Amb un to molt més directe i cru, per adaptar-se als nous temps.
Lectura molt recomanable i un nou encert d'una editorial cada vegada més prometedora.
April 30, 2023
Cada cop tinc menys paciència. Em carreguen especialment els que pretenen adoptar un estil de llenguatge dur, violent, de carrer, blabla, i em grinyola. No hi trobo frescor i em cansa i m'avorreix. No he arribat a acabar la primera història.
August 26, 2023
Novel.la negra +Lovecraft? Suposo que per alguns és una combinació irresistible, però a mi se m’ha fet sobretot avorrit (molt avorrit).
May 16, 2020
Podeu llegir la meua entrevista a l’autora a El Biblionauta: https://elbiblionauta.com/ca/2020/02/...
Displaying 1 - 27 of 27 reviews