Desglaç

by Maria Mercè Marçal

Desglaç, últim títol poètic de Maria Mercè Marçal, un volum en el qual és present la seva producció poètica entre els anys 1984 i 1988.

Genres: Poetry

106 pages, Paperback

First published January 1, 1988

About the author

Maria Mercè Marçal i Serra (Barcelona, 13 de novembre de 1952 - Barcelona, 5 de juliol de 1998) fou una poetessa, narradora, editora i traductora, a més d'activista política, cultural i feminista, catalana.

Reviews

[Marta Antelo · Rating 3 out of 5]

Vull pensar que aquesta puntuació es culpa meva: m'havia creat a mi mateixa moltes expectatives sobre la poesia de Marçal i, sincerament, m'esperava quelcom molt diferent. També és culpa meva no poder acabar d'empatitzar amb els sentiments que s'adrecen al poemari; aquest amor tan cru, violent i visceral que es relata no em diu res. Suposo que hi hauré de tornar més endavant.

[Pavlogreen]

Maria-Mercè Marçal és una poeta que escriu amb el seu cos y Desglaç un poemari que fa de la vida y l'amor un exercici agònic, és a dir, una lluita constant principalment contra una mateixa. A més a més ho fa amb un mestratge incomparable, un ús precis i clar de la llengua i un sentit del ritme que porta el català als seus més alts esglaóns. Lleguir aquets poemes és una experiencia de debò immersiva, sese dubte emocional i gairebé personal. Només puc dir per concloure allò que fa temps deia de Alejandra Pizarnik: Marçal em crema els ulls quan la llegeixo i no em cal sentir per ella una altra cosa que sincera i cordial admiració.

[Víctor Bermúdez · Rating 5 out of 5]

Xacals venien des del fons del mirall.
Cop de fuet dominador, el seu pas
fondia el vidre. Ullglaçats, es feien
amos de l’erm: ull-roents, de la sang.
Ullpresa, presa, botí, comminada
a un estrany ritu propiciatori,
et veia a tu, només: tòtem cruel
d’una estirp oblidada, que emergia
del fons d’una mar morta. Mirall mort
i mortal. Des del fons de l’ull voraç
que m’assetjava, tu venies; dels ullals
que em fitaven, venies: en el temps
d’incendi que em prenia entre les urpes
per devorar-me i escopir l’ossam…

Xacals venien des del fons del mirall.
Xacals venien. I de sobte queia
la màscara de carn que els feia vius.
I tu venies. Tu. I conjuraves
les seves ombres ancestrals amb l’ombra
del teu cos, i el seu foc amb el teu foc.
I l’escarritx funest de la lluna esquerdada
amb l’aigua al ple, a la nit dels teus ulls.
I el grinyolar de portes desfermades
amb la veu que em cridava, esbatanant-se,
pel meu nom més secret des del teu pit,
i em comminava a trepitjar l’esglai
amb els peus nus, com un raïm amarg.

I ara te’n duc el vi, tentinejant
per entremig de feres adormides.

[Alba · Rating 3 out of 5]

És un 5,5. No és que no m'hagi agradat, però no acabo de connectar. És objectivament bó, senzillament no m'ha dit massa. Això sí, la secció de "daddy" es sublim.

[Maria Escolà · Rating 3 out of 5]

3.5

[Mateu]

I et gronxo en la sang,
cos meu endins, desig,
sense ferir-te amb les dents
que clavo en els teus mots.

[Miguel Molina Caparrós · Rating 5 out of 5]

Primera vegada que m'apropo a la poesia catalana. Un plaer. Es nota l'admiració per Lorca. Una veu pròpia que també és la de totes les dones.

[〰️ Alba 〰️ · Rating 4 out of 5]

Al final hi he trobat un fil de llum. Marçal sap fer que els versos provoquin sensacions, en aquest cas de pèrdua, fredor, foscor, buit i de dolor. Sobretot a la primera part del llibre. Mica en mica, la sang gelada del principi ha anat augmentant de temperatura.

[Marc Calvo · Rating 5 out of 5]

"I un altre nom, si us plau, per a l'amor"

[H. · Rating 3 out of 5]

he trobat el poemari una mica críptic. pense que la meua part favorita ha estat tota la secció de daddy. marçal està inspirada per sylvia plath i lorca. es nota en la seua escriptura mil·limètrica i perfecta. és capaç de causar impressió i de transmetre las emocions que ella tenia escrivint. l'amor cru, rebel, la violència, la pèrdua i el dol, també un poema titulat maternitat, destinat a la seua filla. en general, bé, però crec que tenia unes expectatives (culpa meua) que no són certes respecte de la seua obra.

[Gerard CL · Rating 5 out of 5]

Na Maria Mercè Marçal ens retracta amb una bellesa extraordinària el atroç que pot arribar a ser l'amor i el desig.

“Dolor de ser tan diferent de tu.
Dolor d’una semblança sense termes…
Dolor de ser i no ser tu: desig.”

[Jose17 · Rating 5 out of 5]

El millor poemari en català que he llegit fins ara! Supera a Bruixa de dol. Sens dubte Maria Mercè Marçal és la meva poeta preferida i més sabent que va ser veïna de Nou Barris.

Crec que aquest poemari hauria de ser lectura obligatoria!

[lola monés · Rating 3 out of 5]

3.5💘

[Clàudia · Rating 3 out of 5]

Molt difíciiiil😭
Molt bonic i intens però hi ha moltissimes coses que no he pogut entendre 3

[Ana Gomes · Rating 5 out of 5]

Rebelde e cru. Maravilhoso.

[Andromedaria V]

no puc ratear perque considero que no l'he entés bé :(

[Claudia · Rating 5 out of 5]

hi ha paraules per descriure el desig?

[Martmota · Rating 4 out of 5]

qué barbaridad

[Christina Widmann · Rating 4 out of 5]

Zweisprachige Rezension zur zweisprachigen Ausgabe:
Ressenya bilingüe:

http://nouw.com/cwidmann/tauwetter---...

[Oscar · Rating 4 out of 5]

«que ni tan sols no sé / destriar les paraules / i inventar-los un feu / enllà d’aquest paisatge / que em dóna cos.»