What do you think?
Rate this book
L'home butaca
Tres contes plens de fantasia i intriga conformen aquest recull que brilla sota el títol de L'home butaca.
Fortament influenciat per Edgar Allan Poe, Ranpo Edogawa és el gran difusor de la novel·la policíaca japonesa.
La sèrie de dibuixos animats Detectiu Conan, molt popular a Catalunya, s’inspirà en els relats d’aquest escriptor excepcional.
Fortament influenciat per Edgar Allan Poe, Ranpo Edogawa és el gran difusor de la novel·la policíaca japonesa.
La sèrie de dibuixos animats Detectiu Conan, molt popular a Catalunya, s’inspirà en els relats d’aquest escriptor excepcional.
99 pages, Paperback
Published September 1, 2019
1 person is currently reading
22 people want to read
About the author
Edogawa Rampo
919 books1,061 followersHirai Tarō (平井 太郎), better known by the pseudonym Rampo Edogawa ( 江戸川 乱歩), sometimes romanized as "Ranpo Edogawa", was a Japanese author and critic who played a major role in the development of Japanese mystery fiction.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 11 of 11 reviews
March 12, 2023
Enguany, m’he volgut sumar a la proposta del #marçasiàtic, i ho he fet amb aquest llibre que, tal com s’indica en la sinopsi, hi podem trobar tres contes breus en els quals el misteri i la intriga en són els protagonistes.
El llibre s’inicia amb "L'home butaca", un conte breu que em va enganxar des del principi, un relat intrigant amb un “fals final” sorprenent que, pel meu gust, perd força quan arribes al final real.
"El passejant de les golfes", el segon relat que trobem dins el recull, podria ser el meu preferit dels tres que hi trobem i, mentre el llegia, he entès perquè la sèrie del Detectiu Conan tenia aquest autor de referència, ja que, mentre l’anava llegint, era com si pogués estar veient un capítol de la sèrie.
Finalment, trobem el relat “L’home que viatjava ab un quadre de mig relleu”, un conte inquietant amb una clara influència d’Edgar Allan Poe.
La veritat és que no he llegit gaire literatura asiàtica, però després d’aquest recull, m’han vingut ganes de continuar-ne llegint. Abans de comprar nous llibres, però, hauré de fer baixar la pila de pendents, que deu rondar prop de les 3 xifres.
El llibre s’inicia amb "L'home butaca", un conte breu que em va enganxar des del principi, un relat intrigant amb un “fals final” sorprenent que, pel meu gust, perd força quan arribes al final real.
"El passejant de les golfes", el segon relat que trobem dins el recull, podria ser el meu preferit dels tres que hi trobem i, mentre el llegia, he entès perquè la sèrie del Detectiu Conan tenia aquest autor de referència, ja que, mentre l’anava llegint, era com si pogués estar veient un capítol de la sèrie.
Finalment, trobem el relat “L’home que viatjava ab un quadre de mig relleu”, un conte inquietant amb una clara influència d’Edgar Allan Poe.
La veritat és que no he llegit gaire literatura asiàtica, però després d’aquest recull, m’han vingut ganes de continuar-ne llegint. Abans de comprar nous llibres, però, hauré de fer baixar la pila de pendents, que deu rondar prop de les 3 xifres.
April 25, 2022
Aquest llibre inclou 3 relats del famós escriptor japonés de novel.les policíaques Edogawa Ranpo. El primer relat, el que dona títol al llibre, m'ha encantat i esgarrifat per igual. M'agradaria oblidar-lo per poder tornar-lo a llegir per primer cop, ja només per aquest val la pena llegir el llibre. El segon relat m'ha agradat molt també , es veu l'influencia que va tenir en el futur pel manga del Detectiu Conan.
January 29, 2023
L'home butaca: 5⭐
El passejant de les golfes: 3,5⭐
L'home que viatjava amb un quadre de mig relleu: 2,5⭐
El passejant de les golfes: 3,5⭐
L'home que viatjava amb un quadre de mig relleu: 2,5⭐
June 16, 2020
Tres històries molt originals. La primera, "L'home butaca", m'ha deixat una sensació força desagradable, és molt estrafolària i en estar tan ben escrita gairebé provoca esgarrifances. La segona història, "El passejant de les golfes" dona un gir al gènere de crims i misteri en el sentit que està narrada des del punt de vista del criminal. Finalment, "L'home que viatjava amb un quadre de mig relleu" m'ha semblat una història de fantasia descrita de forma molt detallada de manera que permet entrar-hi de ple. En general, l'he trobat un bon llibre per fer un tast de l'obra d'Edogawa.
January 7, 2023
El miedo es saber que algo no va bien, sin conocer qué o cómo ocurrirá la tragedia, pero teniendo la certeza de que está acechándonos..
"Lo que estoy a punto de escribirle, señora, le causará una impresión sin límites. Sin embargo, estoy decidido a presentarle mi confesión y a describir con todo detalle el terrible crimen que he cometido".
En la Butaca Humana, Edogawa Ranpo maneja sin extravagancias el hilo de la sensación de miedo en el lector, tanto en el giro del relato como en el hacer que el conocimiento de lo que ocurre sea una intromisión aún más profunda en lo desconocido
"Lo que estoy a punto de escribirle, señora, le causará una impresión sin límites. Sin embargo, estoy decidido a presentarle mi confesión y a describir con todo detalle el terrible crimen que he cometido".
En la Butaca Humana, Edogawa Ranpo maneja sin extravagancias el hilo de la sensación de miedo en el lector, tanto en el giro del relato como en el hacer que el conocimiento de lo que ocurre sea una intromisión aún más profunda en lo desconocido
October 6, 2024
4.5*
Són històries de cinc estrelles, especialment tenint en compte que van ser escrites ara ja fa un segle, però no me n’he pogut estar de restar-li’n mitja per la visió que l’autor té de les dones, ja que m’ha incomodat bastant.
“L’home butaca” - Sublim. Té el toc just de por, angúnia i inquietud que et deixa un regust amarg i un malestar que es fa present cada cop que hi penses. Fins i tot quan creus saber què és el que passa, el final et recargola per dins deixant-te amb el dubte. Déu n’hi do!
“El passejant de les golfes” - Tast de novel·la negra. Tenint en compte la importància de l’autor en aquest gènere, agraeixo haver pogut llegir aquest fragment. Especialment tenint en compte que d’aquest detectiu en beu directament en Conan Edogawa i en Kogoro Mouri. D’aquest relat en trec dos coses: la primera, que fins i tot els sociopates no són indiferents als assassinats; i la segona, que quina mala pata que justament el detectiu més famós just se’t creuï en mig del teu pla. Què inoportuns són!
“L’home que viatjava amb un quadre de mig relleu” - Fantasia fosca. La història darrera del quadre i de l’edifici de 12 plantes m’ha encantat (és molt del meu estil!). L’únic que m’ha sabut greu és que ningú li ha preguntat a la dona què volia, però bé, suposarem que ella va sortir guanyant amb el canvi.
Gràcies Ko Tazawa per la edició!
Són històries de cinc estrelles, especialment tenint en compte que van ser escrites ara ja fa un segle, però no me n’he pogut estar de restar-li’n mitja per la visió que l’autor té de les dones, ja que m’ha incomodat bastant.
“L’home butaca” - Sublim. Té el toc just de por, angúnia i inquietud que et deixa un regust amarg i un malestar que es fa present cada cop que hi penses. Fins i tot quan creus saber què és el que passa, el final et recargola per dins deixant-te amb el dubte. Déu n’hi do!
“El passejant de les golfes” - Tast de novel·la negra. Tenint en compte la importància de l’autor en aquest gènere, agraeixo haver pogut llegir aquest fragment. Especialment tenint en compte que d’aquest detectiu en beu directament en Conan Edogawa i en Kogoro Mouri. D’aquest relat en trec dos coses: la primera, que fins i tot els sociopates no són indiferents als assassinats; i la segona, que quina mala pata que justament el detectiu més famós just se’t creuï en mig del teu pla. Què inoportuns són!
“L’home que viatjava amb un quadre de mig relleu” - Fantasia fosca. La història darrera del quadre i de l’edifici de 12 plantes m’ha encantat (és molt del meu estil!). L’únic que m’ha sabut greu és que ningú li ha preguntat a la dona què volia, però bé, suposarem que ella va sortir guanyant amb el canvi.
Gràcies Ko Tazawa per la edició!
February 4, 2021
Gràcies a l’Editorial Lapislàtzuli he descobert un autor japonès que no coneixia i que m’ha entusiasmat: Ranpo Edogawa. “L’home butaca” (edició de Ko Tazawa) està format per tres relats que no deixen indiferent. No et faig spoiler, però llegir un dels contes era com veure
un capítol del Detectiu Conan, cosa que no és d’estranyar ja que la sèrie d’animació ret
homenatge a alguna de les obres de l’autor. Ko Tazawa diu en el pròleg que un dels relats,
“L’home que viatja amb un quadre de mig relleu” li recorda molt les obres de Pere Calders
per la fantasia que desprèn. No hi podria estar més d’acord; ha estat una veritable sorpresa
trobar aquesta “marca de la casa” de Calders en un autor japonès. Aquest fet té una explicació, tal i com indica Tazawa: tan Pere Calders com Ranpo Edogawa van estar fortament influïts per Edgar Allan Poe. Si vols comprovar-ho per tu mateix, no et perdis
aquesta fantàstica obra!
un capítol del Detectiu Conan, cosa que no és d’estranyar ja que la sèrie d’animació ret
homenatge a alguna de les obres de l’autor. Ko Tazawa diu en el pròleg que un dels relats,
“L’home que viatja amb un quadre de mig relleu” li recorda molt les obres de Pere Calders
per la fantasia que desprèn. No hi podria estar més d’acord; ha estat una veritable sorpresa
trobar aquesta “marca de la casa” de Calders en un autor japonès. Aquest fet té una explicació, tal i com indica Tazawa: tan Pere Calders com Ranpo Edogawa van estar fortament influïts per Edgar Allan Poe. Si vols comprovar-ho per tu mateix, no et perdis
aquesta fantàstica obra!
December 17, 2021
Dels tres relats, el que porta el títol és un de rodó, de 10. Els altres dos ofereixen un tast del que pot oferir l'autor i serveixen molt bé com a mostra perquè m'interessi a llegir alguna novel·la del mateix.
L'últim potser és el més fluix argumentalment, si bé les descripcions són molt poètiques.
Sorprès per haver trigat tant a descobrir l'Edgar Alan Poe japonès i amb ganes d'aprofundir-hi.
L'últim potser és el més fluix argumentalment, si bé les descripcions són molt poètiques.
Sorprès per haver trigat tant a descobrir l'Edgar Alan Poe japonès i amb ganes d'aprofundir-hi.
February 4, 2024
Las 3 historias que forman este libro me han encantado. Sobre todo la prinera que da nombre al libro. Pero, como fan de Detective Conan, me he emocionado al leer una relato rn donde sale el famoso detective Kogorou Akechi (la segunda historia).
October 21, 2023
M'ha encantat com recorda a Detectiu Conan, l'ambient sinistre que crea als contes i els finals oberts que et deixen pensant. Entenc que Edogawa sigui un clàssic.
December 8, 2022
Recull de tres contes.
“L’home butaca”
El conte dins el conte. Els girs i finals inesperats, ofici de l'escriptor d’intriga.
“El passejant de les golfes”
El crim perfecte? O... sempre guanyarà el bé sobre el mal?
Un cant a la perspicàcia i la intel·ligència.
“L’home que viatjava amb un quadre de mig relleu”
La realitat, depenent de amb quins ulls la mirem. La vellesa, el pas del temps, implacable.
“L’home butaca”
El conte dins el conte. Els girs i finals inesperats, ofici de l'escriptor d’intriga.
“El passejant de les golfes”
El crim perfecte? O... sempre guanyarà el bé sobre el mal?
Un cant a la perspicàcia i la intel·ligència.
“L’home que viatjava amb un quadre de mig relleu”
La realitat, depenent de amb quins ulls la mirem. La vellesa, el pas del temps, implacable.
Displaying 1 - 11 of 11 reviews