What do you think?
Rate this book
La Ciutat dels Joves
Un periodista veterà procedent de la Ciutat dels Vells, que el lector identificarà ràpidament amb l’Espanya franquista, és enviat a la Ciutat dels Joves per escriure’n un reportatge. Allà hi trobarà una societat completament nova, vital i alliberada de tabús, que fa pensar en el món idealista que somniaven els joves de finals dels seixanta. En el seu viatge a la Ciutat dels Joves, el reporter s’entrevistarà amb els principals responsables d’aquesta nova societat, que n’hi explicaran els rudiments. Ell els anirà comparant amb el lloc d’on ve i així, tot i mostrar-nos que el funcionament de la Ciutat dels Joves no és perfecte i que a voltes li resulta incomprensible, el trobarà preferible al de la Ciutat dels Vells, catòlica i conservadora,dominada per la hipocresia i la manca de llibertat.
Aurora Bertrana, en la seva última obra de fiicció, publicada originalment el 1971, quan tenia setanta-nou anys, va intentar entendre el vent de canvi que pregonaven les noves generacions, a la vegada que articulava una crítica devastadora de l'Espanya de la seva època. Per això aquesta sàtira fantyàstica va patir les tisorades de la censura.
L'edició que tens a les mans ofereix per primera vegada el text íntegre, incloent les pàgines que no van superar el sedàs dels censors. Hi afegim, a més, un annex amb els informes i els comentaris que la censura franquista va dedicar a l'obra.
Aurora Bertrana, en la seva última obra de fiicció, publicada originalment el 1971, quan tenia setanta-nou anys, va intentar entendre el vent de canvi que pregonaven les noves generacions, a la vegada que articulava una crítica devastadora de l'Espanya de la seva època. Per això aquesta sàtira fantyàstica va patir les tisorades de la censura.
L'edició que tens a les mans ofereix per primera vegada el text íntegre, incloent les pàgines que no van superar el sedàs dels censors. Hi afegim, a més, un annex amb els informes i els comentaris que la censura franquista va dedicar a l'obra.
187 pages, Paperback
First published January 1, 1971
1 person is currently reading
92 people want to read
About the author
Aurora Bertrana
28 books11 followersAurora Bertrana (Girona, 1892 – Berga, 1974) és una de les grans figures del feminisme català. Filla de l’escriptor Prudenci Bertrana, Aurora aprofita els estudis musicals per obrir-se camí lluny de la família i comença a guanyar-se la vida a Barcelona tocant de nit en un trio femení, abans de fundar a Ginebra la primera jazzband formada íntegrament per dones. Del seu pas per la colònia francesa de Tahití en surt el primer llibre que publica, Paradisos oceànics, aviat seguit per El Marroc sensual i fanàtic, llibre de viatge i estudi sobre la condició de la dona en un país musulmà. Poc abans d’esclatar la Guerra Civil, esdevé redactora en cap de Companya, la revista femenina del PSUC, i el 1938 s’exilia a Suïssa, d’on no tornarà fins al cap de deu anys. El seu exili en un país europeu, quan la majoria d’escriptors catalans es refugien a Amèrica, marca la seva obra posterior. Les novel·les Entre dos silencis (1958) i Tres presoners (1957) recullen la seva experiència al poble francès d’Étobon, on arriba just després de l’armistici del 1945, i elaboren una vivència que la literatura de l’època aborda rarament: la de les dones davant la guerra i la reconstrucció.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 20 of 20 reviews
July 16, 2025
Rellegit per tercera vegada, aquest cop per preparar el club de lectura d'aquest més, i cada vegada m'impressiona com Bertrana va poder escriure això amb quasi 80 anys i a les acaballes de la seva vida. Està ple de modernitats, però siguem sincers, també hi ha alguna red flag. Bertrana té un estil que fa que es llegeixi sola 🤍
Rellegit per quarta vegada i aquesta per la tesi doctoral!
Rellegit per quarta vegada i aquesta per la tesi doctoral!
August 3, 2021
M'ha agradat força, i trobo que és una petita joia de les lletres catalanes massa desconeguda.
M'ha semblat molt interessant la quasi-utopia que dibuixa Bertrana, molt en la línia d'Els Desposseïts de LeGuin (cosa que li fa guanyar punts per mí), tot i que m'hagués agradat que hi aprofundís molt més. Sembla fins i tot una primera part, un esbós d'una societat que no arribem a conèixer més que en superfície; però molt encertat el desenvolupament que en fa l'autora, amb entrevistes als diferents Delegats de cada àrea: religió, sexualitat, educació, cultura, etc. Ens quedarem amb les ganes de saber com va néixer la Ciutat dels Joves!
I dues coses negatives: m'ha sobtat molt, perquè no m'ha agradat gens i desentona amb la resta de la societat, el tracte que fa Bertrana de l'homosexualitat (Es corregeix, és antinatural, s'amaga). I, tot i que ja ho sabíem, és decebedor veure com encara vivim a la Ciutat dels Vells.
M'ha semblat molt interessant la quasi-utopia que dibuixa Bertrana, molt en la línia d'Els Desposseïts de LeGuin (cosa que li fa guanyar punts per mí), tot i que m'hagués agradat que hi aprofundís molt més. Sembla fins i tot una primera part, un esbós d'una societat que no arribem a conèixer més que en superfície; però molt encertat el desenvolupament que en fa l'autora, amb entrevistes als diferents Delegats de cada àrea: religió, sexualitat, educació, cultura, etc. Ens quedarem amb les ganes de saber com va néixer la Ciutat dels Joves!
I dues coses negatives: m'ha sobtat molt, perquè no m'ha agradat gens i desentona amb la resta de la societat, el tracte que fa Bertrana de l'homosexualitat (Es corregeix, és antinatural, s'amaga). I, tot i que ja ho sabíem, és decebedor veure com encara vivim a la Ciutat dels Vells.
March 29, 2019
La ciutat dels joves, recentment recuperada per l’editorial Males Herbes, és una d’aquelles obres soprenents, necessàries i malauradament força oblidades (en la línia de Quim/Quima de Maria A. Capmany, que ressenyàvem també aquí mateix no fa gaires dies). Aquesta novel·la, l’ultima de ficció de la seva autora, va ser escrita en unes circumstàncies històriques i socials molt diferents a les actuals i, en conseqüència, la seva recepció degué ser molt diferent a la dels lectors d’avui: el llibre es va publicar per primer cop el 1971, quan Aurora Betrana comptava ja setanta-nou anys i el franquisme agonitzava (signant encara sentències de mort, això sí!) en un llit d’hospital. Entremig hi ha hagut a Espanya la fi del Règim, la legalització de (quasi) totes les ideologies polítiques, la denominada transició a la democràcia, la llei del divorci, la del matrimoni homosexual, el 15M, l’1O… És ben lògic, doncs, que els lectors actuals puguin experimentar una certa sensació d’allunyament del llibre, si l’aborden sense precaucions. Per això mateix, un pròleg com el d’Adriana Barcia, breu però rigorós i encertat, que contextualitzi convenientment l’obra, s’escau més que mai. Bona tria.
Podeu llegir completa la ressenya de Daniel Genís a: https://elbiblionauta.com/ca/2019/03/...
Podeu llegir completa la ressenya de Daniel Genís a: https://elbiblionauta.com/ca/2019/03/...
February 14, 2025
Un reporter viatja des de la Ciutat dels Vells a la Ciutat dels Joves, per tal de conèixer el seu sistema de vida, ètic i estètic. El llibre pot resultar reiteratiu un cop entens la idea, però que fos escrit als anys 70 és gran part de la seva genialitat. Les reflexions de Bertrana, molt allunyades de la moral imperant, van escandalitzar la societat del moment (com a annex, s'inclouen els informes de la censura franquista).
August 25, 2021
A la ciutat dels Joves sembla que Bertrana descrigui el present, d'altres que faci una crítica al que podria ser el nostre futur més immediat si la nostra societat cedeix davant de certes dictadures del consum o la deshumanització i d'altres ens recorda com de bàsic és la igualtat entre les persones ja sigui per raons de sexe, ofici, gènere, etc.
També és realment interessant les crítiques a la societat que desplega l'autora. Parla del "postureig" (paraula que no existia en aquella època) però molt present a la novel·la com a concepte o de la tirania de la religió en els actes quotidians.
Una molt bona lectura per reflexionar de la societat.
També és realment interessant les crítiques a la societat que desplega l'autora. Parla del "postureig" (paraula que no existia en aquella època) però molt present a la novel·la com a concepte o de la tirania de la religió en els actes quotidians.
Una molt bona lectura per reflexionar de la societat.
June 7, 2025
Sorprenent per com de visionària és !! m'ha semblat molt interessant: sciència ficció escrita per una autora catalana vigilada per la censura, què més es pot demanar ?
March 15, 2024
3,75 ⭐️
Es que mis mujeres catalanas que escribían durante el franquismo, las amo!!! They slayed.
Evidentment, no és el llibre més crític amb l’Espanya franquista que s’hagi escrit, i la societat utòpica que construeix a la ciutat dels joves podria ser molt més feminista i lgtbiq friendly (fins i tot en el marc de la època). Tot i així, dubto que aquest fos precisament l’objectiu de la obra i bé, tenint en compte l’evolució del pensament de la Bertrana (i d’on venia), tampoc sobta i sabia que em decepcionaria una mica en aquest aspecte. Tanmateix, s’ha de tenir el cap molt ben possat (i molt poc a perdre) com per fer un retrat TAN explícit de l’Espanya de l’època i enriure-s’en de la seva falsa moral i societat hipòcrita amb tant poca subtilesa, atacant ABSOLUTAMENT TOTS els seus pilars (és que realment, 0 sorpresa de que estigués censurada). Mis dieces.
Pd. Tant de bo existís una segona part on es desenvolupés una història de manera ínegra a la Ciutat dels Joves (se me ha hecho corto)
Es que mis mujeres catalanas que escribían durante el franquismo, las amo!!! They slayed.
Evidentment, no és el llibre més crític amb l’Espanya franquista que s’hagi escrit, i la societat utòpica que construeix a la ciutat dels joves podria ser molt més feminista i lgtbiq friendly (fins i tot en el marc de la època). Tot i així, dubto que aquest fos precisament l’objectiu de la obra i bé, tenint en compte l’evolució del pensament de la Bertrana (i d’on venia), tampoc sobta i sabia que em decepcionaria una mica en aquest aspecte. Tanmateix, s’ha de tenir el cap molt ben possat (i molt poc a perdre) com per fer un retrat TAN explícit de l’Espanya de l’època i enriure-s’en de la seva falsa moral i societat hipòcrita amb tant poca subtilesa, atacant ABSOLUTAMENT TOTS els seus pilars (és que realment, 0 sorpresa de que estigués censurada). Mis dieces.
Pd. Tant de bo existís una segona part on es desenvolupés una història de manera ínegra a la Ciutat dels Joves (se me ha hecho corto)
August 9, 2023
No esperava que aquest llibre seguira aquesta línia, però m'ha sorprés. Trobe que algunes de les idees que es mostren al llibre són prou revolucionàries per a l'època de publicació, i això fa que t'enganxe!
May 2, 2025
malgrat el desviament clar entre el que ella projectava i el que ha acabat passant, crec que no anava tant desencaminada per tenir tant pocs referents de pensaments diferents al franquisme.
sento que té molt valor històric
sento que té molt valor històric
July 29, 2025
La ciutat dels Joves, contraposada a la ciutat dels Vells, és un lloc idíl.lic, ple de joves i vida que es contraposa a qualsevol ciutat occidental, i més concretament a l'Espanya de Franco. Però ressultarà que ni el que és bo és tan bo ni el que és dolent és tant dolent.
January 4, 2022
Molt bo! És molt fresc de llegir i modern, amb el mèrit d'estar escrit fa 50 anys per una persona de 79 anys. Visca l'Aurora Bertrana!
December 18, 2022
Un ĺlibre curiòs.
És fàcil de llegir.
És fàcil de llegir.
Read
September 17, 2019En 2017 se celebró el Any Bertrana, la conmemoración tanto del escritor Prudenci Bertrana como de su hija y figura de la que hablaremos en esta reseña, Aurora Bertrana; entre tanta celebración y reedición me sorprendió la ausencia de comentarios o reediciones sobre su última novela, que trataremos en breves: La ciutat dels joves (La ciudad de los jóvenes en español).
¿Quizás era porque dentro de su bibliografía era la que menos encajaba, paradójicamente? ¿Era por el género al que pertenecía, tan distinto a sus otras obras? ¿O era porque quizás sus ideas han quedado desfasadas por el paso del tiempo? En cualquier caso, después de leer su breve biografía después de finalizar la lectura de Paraísos oceánicos me sorprendió que una autora polifacética como Bertrana escribiera como última novela una de ciencia ficción y se supiera tan poco de ella. Afortunadamente, este año la editorial Males Herbes la reedita de forma íntegra para el público catalán, una ocasión perfecta para hablaros de ella.
En primer lugar, antes de adentrarme en la reseña de La ciutat dels joves debemos hacer una contextualización sobre la publicación de esta obra en su época. Ya se escribía en catalán desde hacía treinta años, a mediados de los años 40, incluso en la clandestinidad; el catalán se podía usar como lengua privada, en los hogares y en círculos pequeños, pero no fue así en los ámbitos públicos. Quien quisiera publicar en catalán debía hacerlo a través de mecenazgos privados, como el caso de Josep Maria de Segarra con sus traducciones de Shakespeare.
También hay que tener en cuenta, en segundo lugar, otro factor en el que también se vio involucrada Aurora Bertrana: el exilio. Al cabo de los años hubo una clara diferenciación entre los escritores que se fueron, como Mercè Rodoreda, y los que se quedaron o crecieron bajo la dictadura. Bertrana, que no volvió a Cataluña hasta los años cincuenta, vivió incomodidades y dificultades a pesar de proceder de una familia burguesa.
Durante los años sesenta se recuperaron antiguas editoriales y surgieron algunas de nuevas, como Pòrtic, gracias a cierta relajación por parte de la dictadura, aunque la censura seguía alerta y se comenta en alguna de las biografías de Bertrana que algunos de los fragmentos de la novela fueron suprimidos. Hojeando la colección, repleta de ensayos y de biografías como la de Jacint Verdaguer, choca la introducción de una novela como La ciutat dels joves. Al fin y al cabo, una de las intenciones de los editores era proporcionar temas muy variados para las mentalidades más exigentes, tratados por los autores más indicados.
Tal y como reza en el subtítulo de la novela, reportatge fantasia (reportaje de fantasía), la palabra reportaje es la que mejor define esta historia. En ella, un periodista sin nombre y habitante de la Ciudad de los Viejos decide investigar la Ciudad de los Jóvenes para una investigación en el diario semanal en el que escribe.
La dinámica en toda la historia es la experiencia en primera persona de un periodista insertado en una ciudad cosmopolita y con unas ideas muy progresistas, en contraste con una vieja Barcelona mencionada un par de veces; tan moderna que la dificultad de este para comprender según qué innovaciones es notable. Al fin y al cabo, se asume que la procedencia del protagonista es una sociedad tradicional y religiosa, tan antigua como sus habitantes.
Continúa en... https://lanaveinvisible.com/2019/03/0...
¿Quizás era porque dentro de su bibliografía era la que menos encajaba, paradójicamente? ¿Era por el género al que pertenecía, tan distinto a sus otras obras? ¿O era porque quizás sus ideas han quedado desfasadas por el paso del tiempo? En cualquier caso, después de leer su breve biografía después de finalizar la lectura de Paraísos oceánicos me sorprendió que una autora polifacética como Bertrana escribiera como última novela una de ciencia ficción y se supiera tan poco de ella. Afortunadamente, este año la editorial Males Herbes la reedita de forma íntegra para el público catalán, una ocasión perfecta para hablaros de ella.
En primer lugar, antes de adentrarme en la reseña de La ciutat dels joves debemos hacer una contextualización sobre la publicación de esta obra en su época. Ya se escribía en catalán desde hacía treinta años, a mediados de los años 40, incluso en la clandestinidad; el catalán se podía usar como lengua privada, en los hogares y en círculos pequeños, pero no fue así en los ámbitos públicos. Quien quisiera publicar en catalán debía hacerlo a través de mecenazgos privados, como el caso de Josep Maria de Segarra con sus traducciones de Shakespeare.
También hay que tener en cuenta, en segundo lugar, otro factor en el que también se vio involucrada Aurora Bertrana: el exilio. Al cabo de los años hubo una clara diferenciación entre los escritores que se fueron, como Mercè Rodoreda, y los que se quedaron o crecieron bajo la dictadura. Bertrana, que no volvió a Cataluña hasta los años cincuenta, vivió incomodidades y dificultades a pesar de proceder de una familia burguesa.
Durante los años sesenta se recuperaron antiguas editoriales y surgieron algunas de nuevas, como Pòrtic, gracias a cierta relajación por parte de la dictadura, aunque la censura seguía alerta y se comenta en alguna de las biografías de Bertrana que algunos de los fragmentos de la novela fueron suprimidos. Hojeando la colección, repleta de ensayos y de biografías como la de Jacint Verdaguer, choca la introducción de una novela como La ciutat dels joves. Al fin y al cabo, una de las intenciones de los editores era proporcionar temas muy variados para las mentalidades más exigentes, tratados por los autores más indicados.
Tal y como reza en el subtítulo de la novela, reportatge fantasia (reportaje de fantasía), la palabra reportaje es la que mejor define esta historia. En ella, un periodista sin nombre y habitante de la Ciudad de los Viejos decide investigar la Ciudad de los Jóvenes para una investigación en el diario semanal en el que escribe.
La dinámica en toda la historia es la experiencia en primera persona de un periodista insertado en una ciudad cosmopolita y con unas ideas muy progresistas, en contraste con una vieja Barcelona mencionada un par de veces; tan moderna que la dificultad de este para comprender según qué innovaciones es notable. Al fin y al cabo, se asume que la procedencia del protagonista es una sociedad tradicional y religiosa, tan antigua como sus habitantes.
Continúa en... https://lanaveinvisible.com/2019/03/0...
March 25, 2023
Primera obra que llegeixo de l’autora i ha aconseguit captivar el meu interés per ella i la seva figura. “La ciutat dels joves” va ser publicada al 1971 i va ser la seva última obra de ficció als 79 anys, va patir censura, l’edició que tenim actualment gràcies a @malesherbes és una versió íntegra, que a més inclou els documents originals de la censura franquista que va patir.
Un reporter que viu a La ciutat dels vells, que representa l’Espanya franquista, viatja a La ciutat dels joves per tal d’escriure un reportatge sobre aquesta ciutat, el seu model social, polític, moral,… tant diferent del lloc d’on ve ell. Hi trobem una ciutat lliure de tabús, amb plena llibertat dels seus ciutadans, totalment organitzada i alliberada. S’anirà entrevistant amb els diferents responsables i alhora anirà comparant amb la seva ciutat les diferències abismals entre totes dues societats.
És una sàtira fantàstica amb un estil molt particular que pràcticament es llegeix sol, trobo que la premisa del llibre no acaba de ser orignal del tot (potser per la meva recent lectura de ‘Els desposseïts’ de Le Guin), però hi va saber trobar el seu estil i portar-ho al seu terreny amb molt de gust i gràcia. Hi ha reflexions molt trencadores per l’època i l’edat de l’autora en escriure’l, però hi he trobat altres reflexions que m’han ‘sobtat’, com per exemple, les relacionades amb l’homosexualitat. Bé, tampoc us vull desvetllar res, és un llibre recomanable, però heu de tenir en compte que hi trobareu algunes ‘red flags’ 🚩que us deixaràn una mica desorientats.
Un reporter que viu a La ciutat dels vells, que representa l’Espanya franquista, viatja a La ciutat dels joves per tal d’escriure un reportatge sobre aquesta ciutat, el seu model social, polític, moral,… tant diferent del lloc d’on ve ell. Hi trobem una ciutat lliure de tabús, amb plena llibertat dels seus ciutadans, totalment organitzada i alliberada. S’anirà entrevistant amb els diferents responsables i alhora anirà comparant amb la seva ciutat les diferències abismals entre totes dues societats.
És una sàtira fantàstica amb un estil molt particular que pràcticament es llegeix sol, trobo que la premisa del llibre no acaba de ser orignal del tot (potser per la meva recent lectura de ‘Els desposseïts’ de Le Guin), però hi va saber trobar el seu estil i portar-ho al seu terreny amb molt de gust i gràcia. Hi ha reflexions molt trencadores per l’època i l’edat de l’autora en escriure’l, però hi he trobat altres reflexions que m’han ‘sobtat’, com per exemple, les relacionades amb l’homosexualitat. Bé, tampoc us vull desvetllar res, és un llibre recomanable, però heu de tenir en compte que hi trobareu algunes ‘red flags’ 🚩que us deixaràn una mica desorientats.
December 23, 2024
Humorístic de vegades, profètic de vegades, com quan parla de l'estupidització d'una societat que dona importància al futbol, té una estructura narrativa molt senzilla, el periodista de la ciutat dels Vells va visitant diferents ministeris de la ciutat dels Joves, no hi ha progrés, simplement va visitant els diferents llocs on ha d'anar.
El llibre és menys aconseguit que Vent de grop, que al seu torn era menys aconseguit que Peikea, princesa caníbal i altres contes oceànics.
El llibre és menys aconseguit que Vent de grop, que al seu torn era menys aconseguit que Peikea, princesa caníbal i altres contes oceànics.
September 4, 2023
com m’agraden les senyores catalanes avançades a la seva època! aquesta ràpida lectura m’ha interessat sobretot com a exercici político-literari. tres anys abans de morir, Bertrana utilitza el gènere distòpic/ciència ficció amb l’objectiu de criticar la societat del moment sense que la censura la perseguís.
penso que la Ciutat dels Joves és lluny de voler ser un univers utòpic, dubto que l’autora estigués d’acord amb totes les característiques que hi atribueix. més aviat crec que vol destacar les reflexions que neixen en el periodista en comparar els dos móns paral·lels, plantejant els problemes de la Ciutat dels Vells, més que els elogis de la dels Joves.
especial menció a la gran idea d’incloure l’informe de la censura al final del llibre!!!!!
penso que la Ciutat dels Joves és lluny de voler ser un univers utòpic, dubto que l’autora estigués d’acord amb totes les característiques que hi atribueix. més aviat crec que vol destacar les reflexions que neixen en el periodista en comparar els dos móns paral·lels, plantejant els problemes de la Ciutat dels Vells, més que els elogis de la dels Joves.
especial menció a la gran idea d’incloure l’informe de la censura al final del llibre!!!!!
February 8, 2020
És interessant com a document d'un moment històric. Més enllà dels paral·lelismes amb Ursula K. Le Guin i un original toc d'humor la novel·la no és res de l'altre món. Àgil de lectura i entretinguda a capítols. Edició molt cuidada i amb els documents de la censura com a annexos, val la pena llegir-los.
May 14, 2019
Puc intentar comprar que era un llibre de 'propaganda pel fet' però em sembla que no passa la criba del pas del temps ni em sembla gaire trabat el text.
January 2, 2020
Un periodista de la Ciutat dels Vells viatja a la Ciutat dels Joves per fer-hi un reportatge sobre el funcionament del país.
Displaying 1 - 20 of 20 reviews