El vaixell d'iràs i no tornaràs

by Maria Antònia Oliver

Antologia de la novel-la catalana, tapa dura, buen estado general, edicion 1988 en catala, 203 paginas

201 pages, Unknown Binding

Published January 1, 1976

About the author

Maria Antònia Oliver Cabrer fou una destacada escriptora mallorquina en llengua catalana, resident a Barcelona des del 1969. Éra principalment coneguda per la producció novel·lística i de narrativa breu, però també conreà la traducció (al català i castellà), l'assaig literari, la literatura infantil, la dramatúrgia i el guió. El 2016, quan ja tenia 46 anys de publicacions i un nombre de premis que n'avalaven la trajectòria, guanyà el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Reviews

[Xesca Crespí · Rating 3 out of 5]

És ben evident el lligam d’aquesta obra amb a literatura popular i tradicional mallorquina. El títol, molt semblant al de la coneguda rondalla 'El castell d’iràs i no tornaràs' ja és una declaració d’intencions. És ben cert que aquest fet ha condicionat la meva lectura, en alguns moments per bé i en d’altres no tant.

L’inici és mooolt potent i amb el conflicte el ritme no decau però el que són les accions per resoldre la situació se m’han fet llargues i el final l’he trobat una mica decebedor per a una novel·la fantàstica, tot i que he de dir que no és un somni.

L’ús de la llengua és exquisit. Combina les formules fixes i repetitives que es fan servir a les rondalles amb un lèxic ric i variat.

Les 3 estrelles serien un 6,9.

[Eva · Rating 2 out of 5]

El més positiu d'aquest llibre, sense dubtar-ho, és el llenguatge. Té dos plans ben diferenciats: un utilitzant-lo a imitació de les Rondaies mallorquines, amb un gran nombre d'expressions genuïnes del mallorquí que només es poden entendre si s'és d'aquí o si s'hi ha viscut un temps. I l'altre utilitza el monòleg interior d'una manera molt digna. El que falla és l'argument. Per mi no duu enlloc, no enganxa, no atrapa. És per això que li poso una valoració tan baixa.

A QUI RECOMANARIA AQUEST LLIBRE?
A qualsevol amant de la llengua catalana i la seva riquesa. La contraposició d'un llenguatge amb un altre ja és una bona raó per dedicar-hi un temps.

[Anna Serra i Vidal · Rating 4 out of 5]

Havia llegit na Maria Antònia Oliver en un to molt més adult i seriós amb les històries negres de la Lònia Guiu, una detectiu mallorquina a la Barcelona dels anys 80 i em va encantar. Així que quan vaig veure aquesta història de fantasia amb un aire a rondalla (o millor encara, rondaia) mallorquina no m'hi vaig poder resisitr.
Amb un estil molt peculiar, com si talment fos una rondalla però amb un contingut modern pel que èren els anys 80 i casi com si fos un viatge alucinògen ens trobem en una història de fantasia on tres gegants que viuen al fons del mar rapten un vaixell que fa la travessia Mallorca-Barcelona i el fan anar com volen, en mig de la Mediterrànea, perdut.
Se li noten els anys 80 per la bogeria de la situació i per les reaccions dels personatges, se li nota l'amor per la cultura mallorquina pel llenguatge cuidat i ple de girs que semblen talment com si vinguessin de la tradició oral dels contes.
M'ho he passat bé tot i que hi ha hagut parts on potser s'ha allargat un pèl massa i m'ha avorrit, però es llegeix molt ràpid (és curtet).
Això si, eren els anys desfermats i no sé si el llegiria a infants ara. Potser m'esperaria a que fossin una mica crescudets.