Amb estudi introductori, propostes didàctiques i comentaris de text a cura de Vicent Salvador. Lectura Prescriptiva de Literatura per a les PAU 2020-2022 a la Comunitat Valenciana. Diccionari per a ociosos , aplega, sota la forma de diccionari fictici, una sèrie d'assaigs molt diversos, que comprèn des d'aforismes fins a textos d'una extensió mitjana. La temàtica del llibre és heterogè parla -d'una manera desimbolta i, sovint, provocativa- sobre l'amor, la bellesa, la bestieses, el nacionalisme, la novel·la o el sexe, amb un punt de vista radicalment subjectiu, propi del gènere iniciat per Michel de Montaigne.
Joan Fuster va ser un escriptor valencià en llengua catalana. Tot i que va ser més reconegut popularment per la seua obra principal, l'assaig històric Nosaltres, els valencians, el seu llibre més influent, la seua tasca investigadora i editorial abraça diferents facetes i camps de coneixement, incloent-hi lingüística, història, filosofia i turisme. Està considerat l'assagista valencià més important del segle XX.
Conjunt heterodox d’assajos sobre les temàtiques més variades i d’extensió igualment canviant, que tenen, com a únic element comú, estar ordenats alfabèticament, com un diccionari.
Escrit amb el superb estil de Fuster, fresc, clar, directe, erudit i alhora planer, amb tocs d’humor i mala llet, si cal. Llegir Fuster és com estar tenint una conversa amb ell. Imprescindible.
“…encara que els escriptors professionals afirmin que la literatura té unes finalitats excelses i transcendents, no hi ha dubte que també en té una altra de vulgar i efectiva: la d’omplir els ocis d’uns hipotètics lectors”.
Conjunt d'assaigs que comprèn des d'aforismes a petits tractats de quinze o vint pàgines sobre una diversitat considerable de temes: sexe, amor, plagi en la literatura, els pecats capitals, la justícia... Qui ja hagi llegit Fuster no es veurà sorprès per la immensa saviesa de les seues paraules, sempre des de l'escepticisme i les habituals dosis de sornegueria. Qui encara no hagi tingut ocasió de conèixer-lo, poden ésser aquestes pàgines una primera aproximació força adequada al personalíssim pensament del valencià.
me costa creure que, de tots es autors que he llegit, s'únic que m'hagi ajudat a lligar hagi estat en joan fuster. ho afegiré a sa seva gran llista de virtuds
125: «L'escriptor només conta, en general, els esdeveniments significatius del seu personatge, i, en aïllar-los i destacar-los, sol produir un efecte inflacionista o inflat, poc o molt, però sense remei»
Excelente libro. Fuster escribe muy bien. Los temas sorprendentemente son actuales pese a tener ya 60 años. Su método es casi siempre el mismo, parte de un hecho puntual y te lleva a una generalización y luego con un giro de guion te lleva a otra reflexión sobre el mismo tema. A veces esa otra reflexión no la dice o dice otra cosa pero queda claro lo que quiere decir. Habría que leer su poesía, igual nos engañó a todos haciéndose pasar por ensayista
"Diccionari per a ociosos" va ser un del llibres que, en veure'l a Re-Read, sabia que compraria. Ell i el seu autor són tan nomenats i memoritzats durant l'etapa educativa, que l'havia de comprar, perquè volia haver-lo de llegir. I ara pense que sí, que l'havia de llegir.
Entrades no del tot inconnexes, reflexions profundes sobre temes que no semblen ser-ho tant, formen este diccionari. Gira al voltant de les persones, del pas del temps i del que amb aquest canviem, de la literatura o de les emocions que ens mouen. I en totes, o quasi totes, encerta la reflexió. És molt interessant, diria que també important, perquè diu veritats que costen d'escoltar. Per exemple, quan "defineix" la llibertat o l'ordre.
Faig notar dos aspectes que han empitjorat el meu pas per este diccionari. Primer, la gran quantitat de referències que em fan sentir jove i/o incult. Segon, la varietat o el canvi d'una entrada a una altra de vegades fa difícil la tasca d'entendre sense problemes les opinions de Fuster.
Enunciaré les entrades que més han destacat durant la meua lectura: avarícia, bestiesa, còmplice, ètica, llibertat, ordre, xarlatà, zero i lectura, és clar.
Amb l'excusa del seu centenari, decidí llegir un llibre seu per primera volta. Una lectura molt molt interessant! Un llibre que hi ha que llegir a glopets i que crec que val la pena posseir (jo l'agafí de la biblioteca) per tal de llegir amb calma i subratllar les línies que més ens criden l'atenció.
Narrat en un estil prou especial i propi d'ell (ara entenc la quantitat de gent que tracta d'imitar-lo), que trobe perfecte per llegir en veu alta, encara que un poc feixut en cas contrari. No és un llenguatge planer, però que una volta t'acostumes es fa més fàcil de llegir i entendre.
Si bé alguns textos trobe que necessites un gran bagatge cultural i filosòfic darrere per tal d'entrendre'ls, d'altres són estimulants, tant per la reflexió i punt de vista com per la quotidianitat i encara vigència dels temes. Els temes et poden atraure més o menys, potser estar més o menys d'acord amb l'autor, però sense dubte, et deixarà pensatiu una bona estona!
Paraules aleatòries, exposades per ordre alfabètic, amb definicions pròpies de l’autor. Algunes molt curtes, d’altres molt extenses. Reflexions i elucubracions molt interessants sobre els grans temes dels segle XX: el paper de l’intel·lectual, la justícia, la idea de progrés, el nacionalisme i també temes universals com el sexe i l’amor, la creació artística, l’atzar, el plagi, la literatura… Algunes reflexions, malgrat van ser escrites als anys 60, són aplicables a l’actualitat.
Un assaig escrit amb molta saviesa i a vegades amb una bona dosis d’ironia, que ofereix una lectura entretinguda, interessant i original en la seva forma i el seu contingut. Important llegir també el pròleg per contextualitzar l’autor i l’obra.
This entire review has been hidden because of spoilers.
Aquest llibre és un recull de diversos d'assajos i aforismes. Per a aquell/aquella que li agrada divagar sobre coses mundanes i parlar sobre la forma de ser de la "gent" és una delícia. Fuster té una habilitat infinita per tractar temes d'allò més diversos amb una prosa racional, irònica i al mateix temps crítica, que a mi, almenys, m'encisa com a lector.
Tal com diu el títol, és un recull en ordre alfabètic i està dedicat per als que gaudeixen de l'oci de la lectura, no sols per a "evadir-se", sinó per a comprendre la realitat.
Una obra clásica en la nostra llengua que després de 50 anys encara té validesa. Joan Fuster (com deia Antonio Vilanova el 1965 “....Racionalista dubitativo y escéptico, que encubre bajo su displicente ironía, un furioso razonador dialectico..”) reflexiona amb molta lucidesa sobre la condició humana i sobre l’escriptura i ens convida a que nosaltres diguem també la nostra des d’una voluntat persuasiva que no pretén imposar-nos unes idees, sinó fer-nos partícips de l’exercici de pensar.
Lo escogí por el título (Diccionari per a ociosos) porque llevaba varios libros de calentar mucha neurona (profundos y filosóficos) y quería descansar un poco. Nada más lejos de la realidad. Es una recopilación de pensamientos filosóficos ordenados alfabéticamente. No está mal, pero no era mi objetivo cuando cogí este libro entre mis manos. Bien para plantearse algunos aspectos de la sociedad actual, mal si quieres distraerte un poco. A ver si con el siguiente tengo más suerte.
És la primera obra de Joan Fuster que llig completa i la veritat és que m'ha agradat molt. Fuster reflexiona sobre molts i diferents conceptes que defineixen l'ésser humà i ho fa amb una ironia i un estil que tothom pot entendre, a més que és un llibre fàcil de llegir. Sens dubte el recomane a tothom.
Una lectura divertida, però no entenc que aquesta siga l'obra amb els quals els alumnes de Batxillerat s'acosten a Fuster. Un divertimento d'aprofitament limitat més enllà d'entendre la filosofia de l'autor, però amable i d'una ironia madura. Però això és el que és essencial per a entendre-ho: maduresa.
Potser t’agrade més o menys les idees que Fuster exposa en aquest llibre i en tota la seua obra. El que no es pot negar és que l’home era un geni dels peus al cap. Tant de bo haver-ho conegut.
Un llibre que tornaré a llegir, amb paper i boli, per captar més profundament les idees d’aquest gran pensador.
Llibres d'aforismes i assaigs de l'autor valencià, que repassen diverses facetes de la vida: humnisme, política, sexe, vida, relacions humanes... Reflexions més enllà de la vessant política de l'autor, però clar si definitavment tot acte social és polític. Em quedo amb algunes de les seves reflexions per sempre.
Joan Fuster té la capacitat de reflexionar, si més no sempre ha estat encertat o no massa preocupat per endinsar-se més en algunes qüestions. M'ha agradat, però no estic segur de que siga el seu millor llibre.
De tot el que he llegit d'assaig en català (no he llegit res d'assaig en català) és el meu preferit. Em recorda, en certs moments de sublim lucidesa, a Benjamin o Velary. Molt amè, molt assenyat, molt culte. Una grata, nutritiva i enriquidora lectura.
No sabría realmente como calificar este libro, no es nada parecido a lo que estoy acostumbrada a leer, y no me he leído todas las entradas, solo las que nos pedían para el examen. Hay que decir que estoy de acuerdo con todas las reflexiones que Fuster hace.