What do you think?
Rate this book
A Voz Melodiosa
El protagonista de La voz melodiosa nacío bajo el rugir de los últimos bombardeos de la Guerra Civil. Huérfano y de aspecto deforme, su abuelo se hará respnsable de su educación, construyendo para él un paraiso artificial donde crecerá sin salir a la calle, cultivando su inteligencia e ignorante de su fealdad. Hasta su entrada en la universidad, durante los agitados sesenta, sus unicos contactos con el mundo serán una fiel sirvienta y una serie de curiosos preceptores. Historia en negativo de una educación sentimental, en La voz melodiosa contraste el alcance simbólico del protagonista y el brillante mosaico de referentes éticos y filosóficos que subyacen a la historia con la crónica de la generación y actitudes en que se forjaron los líderes de la democracía. A través de una magnífica estrategía de voces narrativas, Montserrat Roig crea una novela polifónica llena de resonancias y matices que la confirman como uno de los valores más firmes de nuestra literatura.
132 pages, Paperback
First published January 1, 1987
3 people are currently reading
140 people want to read
About the author
Montserrat Roig
50 books155 followersMontserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny de 1946 - 10 de novembre de 1991) fou una escriptora en català de novel·les, contes, assaig, reportatges i articles periodístics. Va presentar i dirigir diversos programes de televisió, mitjà en el qual va excel·lir com a entrevistadora a escriptors de generacions precedents.
Novel·la
Ramona, adéu! (1972)
El temps de les cireres (1977)
L'hora violeta (1980)
L'òpera quotidiana (1985)
La veu melodiosa (1987)
No ficció
Els catalans als camps nazis (1977)
L'agulla daurada (1985)
L'autèntica història de Catalunya (1990)
Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991)
Un pensament de sal, un pessic de pebre : dietari obert (1992)
Novel·la
Ramona, adéu! (1972)
El temps de les cireres (1977)
L'hora violeta (1980)
L'òpera quotidiana (1985)
La veu melodiosa (1987)
No ficció
Els catalans als camps nazis (1977)
L'agulla daurada (1985)
L'autèntica història de Catalunya (1990)
Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991)
Un pensament de sal, un pessic de pebre : dietari obert (1992)
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 29 of 29 reviews
April 24, 2021
AVIAM MONTSERRAT m’has tingut tres hores amb el cor encongit. Xapó!
May 11, 2026
4,5*
Nunca mais voltámos a ter o olhar dos 20 anos, o olhar que não suportamos quando olhamos para uma fotografia e nos vemos nela, com o olhar desamparado de quem não sabe.
Depois de reeditarem em Portugal as catalãs Carmen Laforet e Mercé Rodoreda, creio que está na altura de fazerem o mesmo à sua conterrânea Montserrat Roig. Devem pôr qualquer coisa na água por lá, com a quantidade de escritoras talentosas que sai daquela região, tanto no século XX como XXI.
“A Voz Melodiosa” é uma novela extraordinária no seu simbolismo e subtexto, com um protagonista inesquecível que me tocou com a sua pureza.
Durante alguns meses, o avô subiu diariamente ao terraço. Observava o sofrimento das pessoas, as longas filas dos que fugiam, a lenta espera dos que ficavam, a cidade em ruínas. Disse adeus aos amigos que partiam e ao antigo esplendor. Quando os outros entraram na cidade, não os quis ver. Fechou todas as varandas que davam para o Passeio de Gracia e foi para a cozinha. Alpargata chupava com deleite o mamilo da ama. Olhou para a criança e tomou uma resolução.
- Construirei para ti um pequeno paraíso. E todas as vozes que ouvires soar-te-ão melodiosas.
Nunca conhecemos o verdadeiro nome do protagonista, que escolhe o humilde nome de Alpargata depois de ter conhecido o pior do mundo real, a maldade, o desprezo, a traição e a injustiça…
Passou a converter-se voluntariamente no pó que pisamos no caminho, a areia que acariciamos nas praias, os aromas que empesta os escoadoiros, o gás que exalam as motocicletas no asfalto.
… aquilo de que o avô o quis proteger quando ele nasceu e decidiu esconder todo os espelhos, a fim de o poupar ao seu próprio reflexo, e contratar intelectuais caídos em desgraça como seus preceptores.
Aos seis anos, Alpargata já conhecia todos os afazeres da casa. Pensava que o cheiro a fechado era um cheiro normal e que todas as casas eram escuras e silenciosas. Nunca perguntava de quem eram os passos cujo som vinha da escada, nem por que se ouviam ruídos na rua. Acreditava que a vida era silêncio e escuridão.
Dócil por natureza, apaparicado pela empregada que o criou desde a morte da mãe, isolado num universo em que só conhece a harmonia e os adultos que têm algo para lhe ensinar, o rapaz cresce sem sobressaltos, sem consciência de um país em plena ditadura franquista, parecendo conhecer todas as respostas permitidas pelos livros, até que aos 23 anos pede para ingressar na universidade. Apesar de o seu aspecto causar repugnância, é aceite por um grupo de três amigos politizados que o suportam devido à sua bonomia, ao seu saber enciclopédico e às suas divertidas imitações…
Era como se necessitasse do nosso escárnio para se sentir um dos nossos. Favorecia o nosso grupo. Todas as primaveras limpava o tanque do pátio, onde os nenúfares mal podiam respirar sob os papéis e os plásticos que nós, estudantes, lançávamos.
...apesar de não conseguirem relacionar-se com ele individualmente.
Para nos rirmos de alguém, são necessários cúmplices.
Quando, por fim, se dá a subida à colina e a descida ao poço numa tentativa de comemorar o 1 de Maio, ficamos a saber aquilo que se insinuava desde as primeiras páginas: como é que o inocente e generoso jovem de “rosto de tamboril e lábios de paio” se tornou um bode expiatório dos pretensos amigos, um mártir da causa solidária que só ele ousara pôr em prática.
Ele já não tinha o mundo da infância, onde ninguém detestava ninguém, onde não existiam o medo e a tortura e onde não havia espelhos que revelassem a sua fealdade. Teria de dizer adeus a esses anos amáveis.
“A Voz Melodiosa” é um belo livro que permite várias interpretações. Confronta-nos com a queda de um paraíso artificial, mas também com o conceito do livre arbítrio que induz alguém a trocar a utopia encantada pela humanidade imperfeita que, paradoxalmente, não deixa de lutar por um mundo melhor.
O avô tinha querido ordenar o caos da vida como se fosse um romance. Mas o mundo exterior continuava desordenado.
Nunca mais voltámos a ter o olhar dos 20 anos, o olhar que não suportamos quando olhamos para uma fotografia e nos vemos nela, com o olhar desamparado de quem não sabe.
Depois de reeditarem em Portugal as catalãs Carmen Laforet e Mercé Rodoreda, creio que está na altura de fazerem o mesmo à sua conterrânea Montserrat Roig. Devem pôr qualquer coisa na água por lá, com a quantidade de escritoras talentosas que sai daquela região, tanto no século XX como XXI.
“A Voz Melodiosa” é uma novela extraordinária no seu simbolismo e subtexto, com um protagonista inesquecível que me tocou com a sua pureza.
Durante alguns meses, o avô subiu diariamente ao terraço. Observava o sofrimento das pessoas, as longas filas dos que fugiam, a lenta espera dos que ficavam, a cidade em ruínas. Disse adeus aos amigos que partiam e ao antigo esplendor. Quando os outros entraram na cidade, não os quis ver. Fechou todas as varandas que davam para o Passeio de Gracia e foi para a cozinha. Alpargata chupava com deleite o mamilo da ama. Olhou para a criança e tomou uma resolução.
- Construirei para ti um pequeno paraíso. E todas as vozes que ouvires soar-te-ão melodiosas.
Nunca conhecemos o verdadeiro nome do protagonista, que escolhe o humilde nome de Alpargata depois de ter conhecido o pior do mundo real, a maldade, o desprezo, a traição e a injustiça…
Passou a converter-se voluntariamente no pó que pisamos no caminho, a areia que acariciamos nas praias, os aromas que empesta os escoadoiros, o gás que exalam as motocicletas no asfalto.
… aquilo de que o avô o quis proteger quando ele nasceu e decidiu esconder todo os espelhos, a fim de o poupar ao seu próprio reflexo, e contratar intelectuais caídos em desgraça como seus preceptores.
Aos seis anos, Alpargata já conhecia todos os afazeres da casa. Pensava que o cheiro a fechado era um cheiro normal e que todas as casas eram escuras e silenciosas. Nunca perguntava de quem eram os passos cujo som vinha da escada, nem por que se ouviam ruídos na rua. Acreditava que a vida era silêncio e escuridão.
Dócil por natureza, apaparicado pela empregada que o criou desde a morte da mãe, isolado num universo em que só conhece a harmonia e os adultos que têm algo para lhe ensinar, o rapaz cresce sem sobressaltos, sem consciência de um país em plena ditadura franquista, parecendo conhecer todas as respostas permitidas pelos livros, até que aos 23 anos pede para ingressar na universidade. Apesar de o seu aspecto causar repugnância, é aceite por um grupo de três amigos politizados que o suportam devido à sua bonomia, ao seu saber enciclopédico e às suas divertidas imitações…
Era como se necessitasse do nosso escárnio para se sentir um dos nossos. Favorecia o nosso grupo. Todas as primaveras limpava o tanque do pátio, onde os nenúfares mal podiam respirar sob os papéis e os plásticos que nós, estudantes, lançávamos.
...apesar de não conseguirem relacionar-se com ele individualmente.
Para nos rirmos de alguém, são necessários cúmplices.
Quando, por fim, se dá a subida à colina e a descida ao poço numa tentativa de comemorar o 1 de Maio, ficamos a saber aquilo que se insinuava desde as primeiras páginas: como é que o inocente e generoso jovem de “rosto de tamboril e lábios de paio” se tornou um bode expiatório dos pretensos amigos, um mártir da causa solidária que só ele ousara pôr em prática.
Ele já não tinha o mundo da infância, onde ninguém detestava ninguém, onde não existiam o medo e a tortura e onde não havia espelhos que revelassem a sua fealdade. Teria de dizer adeus a esses anos amáveis.
“A Voz Melodiosa” é um belo livro que permite várias interpretações. Confronta-nos com a queda de um paraíso artificial, mas também com o conceito do livre arbítrio que induz alguém a trocar a utopia encantada pela humanidade imperfeita que, paradoxalmente, não deixa de lutar por um mundo melhor.
O avô tinha querido ordenar o caos da vida como se fosse um romance. Mas o mundo exterior continuava desordenado.
February 6, 2024
4.5. No sé què té la Roig que sempre aconsegueix tocar la membrana més profunda del meu cervell. La narració àgil, però poètica que t'acompanya sempre, els enllaços entre diferents obres que comparteixen personatges i fan que sentis que els coneixes de tota la vida. Personatges complexos, estúpids, que escanyaries, que voldries poder-hi parlar durant hores, bonics, sense sentit, però amb tot el sentit humà que sovint et fa posar davant d'un mirall, quan ella posa en paraules aquelles emocions tan profundes que no sabies explicar. Naturalment, també, un reflex de la seva època, et trasllada com un somni una mica diluït, d'aquests que et despertes i a vegades no estàs segura de tots els punts pels que has passat.
October 2, 2024
m'ha agradat. és evidentíssim que no és la millor obra de roig, però està bé. a més a més és el primer de roig que torno a llegir després del treball de recerca i no m'he volgut matar (és broma, només vaig prescindir del son durant dos mesos i potser he intentat oblidar l'experiència). en fi, això, és interessant i ràpid de llegir. l'avi hi crea un cànon literari i m'ha fet gràcia, joan un petó des d'aquí, apa a reveure noies!
May 14, 2025
montserrat roig sempre és un encert ❤️
January 7, 2026
I didn’t love the plot but some stunning description that touched me even through the language barrier
October 28, 2021
CATALÀ:
Enguany la Roig hauria fet 75 anys i Tramoia Produccions Culturals ha impulsat un homenatge a la seva figura i a la seva obra. Gràcies a ells descobreixo la seva prosa d'una manera conscient, doncs l'havia llegit abans però sense tenir consciència del que estava llegint.
En aquest llibre, l'Espardenya surt del paradís que li havia creat el seu avi i descobreix el món real. Aquest món real, com en moltes novel·les de Montserrat Roig, és Barcelona.
M'ha captivat aquesta prosa. La incertesa de l'Espardenya en sortir al món ha sigut la meva, tot i que les nostres realitats són molt diferents he empatitzat molt amb ell. El personatge pateix una gran evolució des de que deixa enrere la seva idíl·lica llar, ja que la realitat històrica que es troba és la Barcelona del franquisme.
En algun lloc he llegit que la ficció en Montserrat Roig se centra a Barcelona i fa del seu barri, l'Eixample, tot un món literari. Les seves novel·les donen testimoni de la quotidianitat. I en aquesta també és així i, a més, de ser reflexiva.
Em recomaneu altres llibres seus?
"-Mai no m'has donat cap disgust. Espero que, a fora, faràs el mateix. No t'agradarà gaire el que veuràs. No busquis respostes, no les trobaràs".
"No creieu, doncs, que les coses poden tenir un llenguatge poètic?".
"Ells es miraren moltes vegades als ulls, i es feren tants besos que no es poden comptar. No n'estalviaren ni un. Perquè, quan acabaven un bes, ja l'enyoraven".
"Esperava l'hora de l'alba per contemplar el matí que s'aixecava, i es deia, la nit ha mort, aquesta nit ha mort i no tornarà mai més, i tu ets viu entre els vius, però allunyat de les persones".
ESPAÑOL:
Este año Roig habría cumplido 75 años y Tramoia Produccions Culturals ha impulsado un homenaje a su figura y a su obra. Gracias a ellos, y a Edicions 62, he descubierto su prosa de una manera consciente, pues la había leído antes pero sin tener consciencia de lo que estaba leyendo.
En este libro, Alpargata sale del paraíso que su abuelo le había creado y descubre el mundo real. Este mundo real, como en muchas novelas de Montserrat Roig es Barcelona.
Me ha cautivado la prosa. La incertidumbre de Alpargata al salir al mundo ha sido la mía, y aunque nuestras realidades son muy diferentes, he empatizado mucho con él. El personaje sufre una gran evolución desde que deja atrás su idílico hogar, ya que la realidad histórica que se encuentra es la Barcelona del franquismo.
En algún lugar he leído que la ficción de Montserrat Roig se centra en Barcelona y hace de su barrio, el Eixample, todo un mundo literario. Sus novelas dan testimonio de la cotidianidad. Y en esta también es así y, además, es reflexiva.
¿Me recomendáis otros libros suyos?
Enguany la Roig hauria fet 75 anys i Tramoia Produccions Culturals ha impulsat un homenatge a la seva figura i a la seva obra. Gràcies a ells descobreixo la seva prosa d'una manera conscient, doncs l'havia llegit abans però sense tenir consciència del que estava llegint.
En aquest llibre, l'Espardenya surt del paradís que li havia creat el seu avi i descobreix el món real. Aquest món real, com en moltes novel·les de Montserrat Roig, és Barcelona.
M'ha captivat aquesta prosa. La incertesa de l'Espardenya en sortir al món ha sigut la meva, tot i que les nostres realitats són molt diferents he empatitzat molt amb ell. El personatge pateix una gran evolució des de que deixa enrere la seva idíl·lica llar, ja que la realitat històrica que es troba és la Barcelona del franquisme.
En algun lloc he llegit que la ficció en Montserrat Roig se centra a Barcelona i fa del seu barri, l'Eixample, tot un món literari. Les seves novel·les donen testimoni de la quotidianitat. I en aquesta també és així i, a més, de ser reflexiva.
Em recomaneu altres llibres seus?
"-Mai no m'has donat cap disgust. Espero que, a fora, faràs el mateix. No t'agradarà gaire el que veuràs. No busquis respostes, no les trobaràs".
"No creieu, doncs, que les coses poden tenir un llenguatge poètic?".
"Ells es miraren moltes vegades als ulls, i es feren tants besos que no es poden comptar. No n'estalviaren ni un. Perquè, quan acabaven un bes, ja l'enyoraven".
"Esperava l'hora de l'alba per contemplar el matí que s'aixecava, i es deia, la nit ha mort, aquesta nit ha mort i no tornarà mai més, i tu ets viu entre els vius, però allunyat de les persones".
ESPAÑOL:
Este año Roig habría cumplido 75 años y Tramoia Produccions Culturals ha impulsado un homenaje a su figura y a su obra. Gracias a ellos, y a Edicions 62, he descubierto su prosa de una manera consciente, pues la había leído antes pero sin tener consciencia de lo que estaba leyendo.
En este libro, Alpargata sale del paraíso que su abuelo le había creado y descubre el mundo real. Este mundo real, como en muchas novelas de Montserrat Roig es Barcelona.
Me ha cautivado la prosa. La incertidumbre de Alpargata al salir al mundo ha sido la mía, y aunque nuestras realidades son muy diferentes, he empatizado mucho con él. El personaje sufre una gran evolución desde que deja atrás su idílico hogar, ya que la realidad histórica que se encuentra es la Barcelona del franquismo.
En algún lugar he leído que la ficción de Montserrat Roig se centra en Barcelona y hace de su barrio, el Eixample, todo un mundo literario. Sus novelas dan testimonio de la cotidianidad. Y en esta también es así y, además, es reflexiva.
¿Me recomendáis otros libros suyos?
May 1, 2025
que trist i bonic a la vegada. quina prosa i quin postfaci!
May 14, 2025
Mha agradat però mha ratllat molt… també us dic que començar montserrat roig amb aquesta no sé si és la millor de les maneres però és el que mha tocat viure enfi.
December 28, 2025
montserrat roig ho ets tot…
March 30, 2023
Em fascina com entrellaça tots els personatges de les diferents novel·les. La trama i el ritme d'aquest llibre, però, no m'ha semblat tan simbòlic i profund com la resta dels que m'he llegit seus.
September 19, 2024
M'ha encantat molt i molt aquesta història de Montserrat Roig. Que bonica i que trista. Sempre que pugui dir aquestes dues frases voldrà dir que m'ha robat el cor. Em surt fer referència al propi llibre quan l'Espardenyes fa la reflexió per si mateix de que en la seva infància li van ensenyar la tristesa des del plaer. Segurament es podria dir el mateix de llegir aquesta novel•la. M'ha agradat molt la manera en què està escrit, per cert. Lectura molt lleugera.
Només perquè també és una història que adoro amb tota la meva vida, i perquè en vull deixar constància per la jo del futur que revisi aquestes ressenyes, la primera part m'ha recordat moltíssim a Cinema Paradiso. Aquest món infantil ple d'il•lusió i aprenentatge i persones amables que sembla una bombolla de felicitat i amor... tant increïblement nostàlgic fent memòria en l'edat adulta. És un concepte que em fascina i em trenca el cor a parts iguals.
M'ha acompanyat mentre acompanyava jo a la Marta en aquest dia malaltís, també amb trossets de cor trencat i de cor tendre.
Només perquè també és una història que adoro amb tota la meva vida, i perquè en vull deixar constància per la jo del futur que revisi aquestes ressenyes, la primera part m'ha recordat moltíssim a Cinema Paradiso. Aquest món infantil ple d'il•lusió i aprenentatge i persones amables que sembla una bombolla de felicitat i amor... tant increïblement nostàlgic fent memòria en l'edat adulta. És un concepte que em fascina i em trenca el cor a parts iguals.
M'ha acompanyat mentre acompanyava jo a la Marta en aquest dia malaltís, també amb trossets de cor trencat i de cor tendre.
March 29, 2023
No sé que tens, Monsterrat, que em fas sentir cadascuna de les teves paraules al cor. Aquest llibre és poesia des del bell inici fins al final. ( i quines ultimes 20 pag q he llegit amb la boca oberta)
Ai, Espardenya… com és el món … que ens mata de dolor amb l’enyorança …. I com son les paraules i la literatura que ens deixen sols quan les animes mes les necessiten 😭😭😭😭
No canviaria ni una sola paraula daquest llibre d veritat quina meravella!!!! Gracies Montserrat!!!!! Gracies Espardenya!!!!
Ai, Espardenya… com és el món … que ens mata de dolor amb l’enyorança …. I com son les paraules i la literatura que ens deixen sols quan les animes mes les necessiten 😭😭😭😭
No canviaria ni una sola paraula daquest llibre d veritat quina meravella!!!! Gracies Montserrat!!!!! Gracies Espardenya!!!!
February 21, 2024
Va d'un noi nascut el 25 de gener de 1938 en una família burgesa i republicana del Passeig de Gràcia. Passa tota la seva infantesa aïllat de la societat per un avi sobreprotector que no podria suportar veure un net essent educat per l'escola franquista. El noi surt per primera vegada per cursar el batxillerat. És la història d'un pària, un monstre inadaptat. Val molt la pena llegir l'edició amb el postfaci de Betsabé García.
January 26, 2022
Quin llibre tan ric, intens, dur, poètic, trist, especial… et transporta fins al més bonic i més horrible de l’ànima humana. Montserrat Roig és una jefa. M’ha interessat molt la simbologia dels espais. He llegit l’edició de 62 amb epíleg de Betsabé Garcia que val molt la pena per captar la dimensió enorme d’aquesta obra. L’he agafat de la biblioteca.
August 6, 2023
Aquesta novel·la m'ha semblat molt tendra. Com l'avi protegeix al net de la situació difícil a nivell social i de si mateix (de la seva imatge). Es un nen molt intel·ligent i molt cuidat. Quan va a la universitat es deixa fer de tot per ser acceptat pels altres.
Al final es desmonta el mite del bon avi al saber que el noi era fruit de la relació amb la seva pròpia filla.
Al final es desmonta el mite del bon avi al saber que el noi era fruit de la relació amb la seva pròpia filla.
This entire review has been hidden because of spoilers.
January 17, 2018
L'umana sventura, trasfigurata narrativamente, gli dava la gioia di provar pena.
----
Gli amici non lo volevano felice: gli erano semplicemente vicini. Erano lora la sua gente e ne era sicuro: Dio è l'ospite principale dell'inferno.
----
Gli amici non lo volevano felice: gli erano semplicemente vicini. Erano lora la sua gente e ne era sicuro: Dio è l'ospite principale dell'inferno.
July 4, 2023
No és una obra mestra ni molt menys és la millor publicació de Montserrat Roig. Però és de lectura àgil, explica una història que mereix ser llegida i no deixa d'estar escrit per una de les millors escriptores catalanes de tots els temps.
February 27, 2025
Molt enganxós. L'estil amb que escriu Montserrat Roig és impecable. Em perdonareu per fer sempre ressenyes d'aquest estil però és ben bé com hagués anat Merlí Sapere Aude si Carlos Cuevas fos lleig i visqués al final del franquisme.
November 12, 2022
esta tia... és boníssim
June 6, 2024
El 1/3 de la novela es excelente
August 19, 2024
Seguro que no era tan feo
May 22, 2025
quant de simbolisme. quanta guerra i quin mal va fer, però oye el llibre m'ha agradat
January 1, 2026
«El meu avi — pensava l’Esperdenya — és el darrer dels homes il·lusionats. Va caure en la ximpleria de pensar que podem fer el món a la nostra mida.»
Did Not Finish
April 30, 2026livro mais chato
April 10, 2012
Um romance que é como uma composição musical....sobre a fealdade...Recomendo a leitura2
January 2, 2023
La historia de un misterioso niño, l'Espardenya.
Displaying 1 - 29 of 29 reviews