What do you think?
Rate this book
Dos amics
Viazovnín, un home de món que de mica en mica ha anat perdent la seva fortuna, decideix tornar a la finca familiar, on es fa molt amic del seu veí Krupitsin, tot i que tenen poc en comú: mentre que l’un és culte i elegant, l’altre és descurat i poc instruït. Els dos amics deixen passar els dies mandrosament, fins que Krupitsin aconsella Viazovnín de posar ordre en la seva vida a través del matrimoni, i s’ofereix a presentar-li unes quantes candidates que bé podrien merèixer la seva consideració. Però com podrà encertar la tria? I sobretot, què suposarà l’entrada d’un element femení en la seva amistat, fins aleshores de pedra picada?
- GenresFiction
136 pages, Paperback
First published January 1, 1854
4 people are currently reading
292 people want to read
About the author
Ivan Turgenev
1,831 books2,767 followersIvan Sergeyevich Turgenev (Cyrillic: Иван Сергеевич Тургенев) was a novelist, poet, and dramatist, and now ranks as one of the towering figures of Russian literature. His major works include the short-story collection A Sportsman’s Sketches (1852) and the novels Rudin (1856), Home of the Gentry (1859), On the Eve (1860), and Fathers and Sons (1862).
These works offer realistic, affectionate portrayals of the Russian peasantry and penetrating studies of the Russian intelligentsia who were attempting to move the country into a new age. His masterpiece, Fathers and Sons, is considered one of the greatest novels of the nineteenth century.
Turgenev was a contemporary with Fyodor Dostoevsky and Leo Tolstoy. While these wrote about church and religion, Turgenev was more concerned with the movement toward social reform in Russia.
These works offer realistic, affectionate portrayals of the Russian peasantry and penetrating studies of the Russian intelligentsia who were attempting to move the country into a new age. His masterpiece, Fathers and Sons, is considered one of the greatest novels of the nineteenth century.
Turgenev was a contemporary with Fyodor Dostoevsky and Leo Tolstoy. While these wrote about church and religion, Turgenev was more concerned with the movement toward social reform in Russia.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 66 reviews
January 28, 2021
«Dos amics» és una novel·la curta que relata una història d’amor i d’amistat preciosa i molt entranyable, i està ambientada en la campanya russa de meitat del S. XIX.
L’ autor, Ivan Turguénev, és tal vegada el més internacional i aperturista de la Rússia tsarista del S. XIX. Clarament influenciat, en els seus començaments, per Puixkin i Gógol i tot i ser venerat per escriptors com Gustave Flaubert i Henry James, les seves relacions amb els seus contemporanis russos Dostoievski i Tolstoi van ser bastant complicades, els quals menysprearen públicament les obres de Turguénev.
En aquest llibre, Turguénev ens narra la història de dos amics, Borís Andréïtx Viazovnín, culte i elegant i Piotr Vassílitx Krupitsin, poc il·lustrat i descurat en el vestir. El primer, Viazovnín, es veu obligat a retornar a les seues propietats familiars a causa dels deutes acumulats deguts al seu luxós ritme de vida a la capital. Una vegada instal·lat a la finca familiar coneix i fa amistat amb un dels seus veïns més propers, Krupitsin. Malgrat les diferències entre tots dos, prompte desenvolupen una forta amistat que es manifesta en que passen gairebé tot el temps junts.
Els dos amics passen tot aquest temps junts sense especials inquietuds ni ambicions, ociosament i mandrosa. Fins que, arribat un punt, Krupitsin, una mica més gran que el seu amic, decideix que aquesta mandra no és bona pel seu amic i decideix proposar-li i buscar-li una dona per a que es case. Viazovnín, en un primer moment, sense prendre’s molt seriosament al seu amic i per no dur-li la contraria, accedeix. Així, comencen una peculiar i pintoresca ronda de visites a les veïnes possibles candidates dels voltants però, hi trobaran la dona encertada? I, fonamentalment, com encaixarà la presència del personatge d’una dona enmig de l’amistat entre tots dos?
Com hem dit, «Dos amics» és una preciosa historia sobre l’amistat, en primer terme, també sobre l’amor i que convida a reflexionar sobre diversos aspectes elementals de la vida, com ara, l’amistat, la vida ociosa i desocupada i mancada d’objectius, les acusades diferències entre la classe privilegiada i el poble més pla, qüestions tan presents i arrelades en la tradició russa de l’època.
Així mateix, altra característica molt destacada és el talent i l’expertesa de l’autor per a definir i disseccionar els personatges, tot un compendi dels arquetips de la societat russa de l’època: senyors, camperols, serfs, autoritats locals, estudiants i particularment, la típica dama refinada i provinciana (molt inspirada en la pròpia mare de Turguénev), tot amb la seua component crítica al respecte de les diferències socials entre els diversos estaments. D’altra banda, també cal esmentar el magnífic estil de l’autor, plasmat en una prosa impregnada de melangia i abaltiment alhora que de pinzellades d’enginy i humor.
«Dos amics» és també un clar homenatge a la literatura russa més genuïna i al seu gran representant, Alexandre Puixkin, no sols amb les marcades característiques líriques presents en la prosa del relat sinó en manifestes referències a la seua obra, en particular al seu gran clàssic «Eugeni Oneguin», el mateix Turguénev ens explícita en repetides ocasions els paral·lelismes que es donen en els personatges de totes dues obres.
En conclusió, una lectura molt bonica i entranyable, altament recomanable, de la millor collita de la literatura russa del S. XIX, per gaudir-ne de bon grau.
L’ autor, Ivan Turguénev, és tal vegada el més internacional i aperturista de la Rússia tsarista del S. XIX. Clarament influenciat, en els seus començaments, per Puixkin i Gógol i tot i ser venerat per escriptors com Gustave Flaubert i Henry James, les seves relacions amb els seus contemporanis russos Dostoievski i Tolstoi van ser bastant complicades, els quals menysprearen públicament les obres de Turguénev.
En aquest llibre, Turguénev ens narra la història de dos amics, Borís Andréïtx Viazovnín, culte i elegant i Piotr Vassílitx Krupitsin, poc il·lustrat i descurat en el vestir. El primer, Viazovnín, es veu obligat a retornar a les seues propietats familiars a causa dels deutes acumulats deguts al seu luxós ritme de vida a la capital. Una vegada instal·lat a la finca familiar coneix i fa amistat amb un dels seus veïns més propers, Krupitsin. Malgrat les diferències entre tots dos, prompte desenvolupen una forta amistat que es manifesta en que passen gairebé tot el temps junts.
Els dos amics passen tot aquest temps junts sense especials inquietuds ni ambicions, ociosament i mandrosa. Fins que, arribat un punt, Krupitsin, una mica més gran que el seu amic, decideix que aquesta mandra no és bona pel seu amic i decideix proposar-li i buscar-li una dona per a que es case. Viazovnín, en un primer moment, sense prendre’s molt seriosament al seu amic i per no dur-li la contraria, accedeix. Així, comencen una peculiar i pintoresca ronda de visites a les veïnes possibles candidates dels voltants però, hi trobaran la dona encertada? I, fonamentalment, com encaixarà la presència del personatge d’una dona enmig de l’amistat entre tots dos?
Com hem dit, «Dos amics» és una preciosa historia sobre l’amistat, en primer terme, també sobre l’amor i que convida a reflexionar sobre diversos aspectes elementals de la vida, com ara, l’amistat, la vida ociosa i desocupada i mancada d’objectius, les acusades diferències entre la classe privilegiada i el poble més pla, qüestions tan presents i arrelades en la tradició russa de l’època.
Així mateix, altra característica molt destacada és el talent i l’expertesa de l’autor per a definir i disseccionar els personatges, tot un compendi dels arquetips de la societat russa de l’època: senyors, camperols, serfs, autoritats locals, estudiants i particularment, la típica dama refinada i provinciana (molt inspirada en la pròpia mare de Turguénev), tot amb la seua component crítica al respecte de les diferències socials entre els diversos estaments. D’altra banda, també cal esmentar el magnífic estil de l’autor, plasmat en una prosa impregnada de melangia i abaltiment alhora que de pinzellades d’enginy i humor.
«Dos amics» és també un clar homenatge a la literatura russa més genuïna i al seu gran representant, Alexandre Puixkin, no sols amb les marcades característiques líriques presents en la prosa del relat sinó en manifestes referències a la seua obra, en particular al seu gran clàssic «Eugeni Oneguin», el mateix Turguénev ens explícita en repetides ocasions els paral·lelismes que es donen en els personatges de totes dues obres.
En conclusió, una lectura molt bonica i entranyable, altament recomanable, de la millor collita de la literatura russa del S. XIX, per gaudir-ne de bon grau.
July 30, 2022
El narrador de la novela, de quien nada se llega a conocer, cuenta la historia de dos amigos, Borís Andreich Viazovnín y Piotr Vasílich Krupitsin, de personalidades antagónicas, el primero es un hombre formado bajo la cultura occidental, culto, de modales refinados, pero con un vacìo interior comparable con Eugenio Oneguin (Pushkin), obra que el narrador pone como referencia en varias partes de la novela. El segundo, es un hijo del campo ruso, de modales toscos, honesto, desordenado y hasta un tanto holgazán. Ambos son buenos, según el narrador: "Solo tenían una cosa en común: ambos eran lo que se conoce como "buenas personas", sin dobleces de ningún tipo".
Las aventuras de este par de amigos inician cuando el más joven de ellos (Borís Andreich Viazovnín) acepta la propuesta de Piotr Vasílich Krupitsin para buscarle una buena candidata que pudiera convertirse en su esposa. Viazovnín acepta la propuesta no teniendo otra cosa en qué ocupar sus días.
De esta manera realizan un recorrido por la aldea para visitar a tres mujeres, la primera una viuda de ideas liberales (Sofía Kirílovna), la segunda un par de hermanas donde una de ellas es muy coqueta y la otra muy tímida (Emenka y Polenka, respectivamente) y finalmente una tercera visita a una joven que se ocupa de su hogar (Vérochka Barsukova) y que vive con su padre (Stepan Barsukov).
Mientras las primeras dos damas no podian ponerse el zapatito de cristal que la convirtiera en la mujer ideal para contraer matrimonio con Viazovnin, sí sucede esto con la tercera, Vérochka.
Viazovnin queda cautivado por Vérochka y le expresa a su amigo Krupitsin sus intenciones de casarse. Su amigo le advierte "ella no es para ti". Sin embargo le felicita cuando le anuncia que Stepan Barsukov ha dado su consentimiento para que se case con su hija.
Finalmente se casan y el sueño de la felicidad invade el corazón del joven Krupitsin.
Pero, al poco tiempo, vuelve ese vacío interior en Viazovnin, vuelve esa necesidad de buscar nuevas vivencias para colmar ese deseo de plenitud siempre insatisfecha. La novela da un giro inesperado con el repentino proceder de Viazovnin.
Ese deseo le lleva a separse de su esposa para lanzarse a nuevas aventuras, a conocer el mundo. Viaja a Europa y en ese viaje hallará la muerte.
La novela, tiempo después de la muerte de Viazovnin concluye con las siguientes líneas "...viven en la casa y pasan el tiempo de manera muy monótoma, en medio de un ambiente pacífico y sereno. Y en cierto modo saborean la felicidad... porque no existe otra felicidad en la tierra."
Las aventuras de este par de amigos inician cuando el más joven de ellos (Borís Andreich Viazovnín) acepta la propuesta de Piotr Vasílich Krupitsin para buscarle una buena candidata que pudiera convertirse en su esposa. Viazovnín acepta la propuesta no teniendo otra cosa en qué ocupar sus días.
De esta manera realizan un recorrido por la aldea para visitar a tres mujeres, la primera una viuda de ideas liberales (Sofía Kirílovna), la segunda un par de hermanas donde una de ellas es muy coqueta y la otra muy tímida (Emenka y Polenka, respectivamente) y finalmente una tercera visita a una joven que se ocupa de su hogar (Vérochka Barsukova) y que vive con su padre (Stepan Barsukov).
Mientras las primeras dos damas no podian ponerse el zapatito de cristal que la convirtiera en la mujer ideal para contraer matrimonio con Viazovnin, sí sucede esto con la tercera, Vérochka.
Viazovnin queda cautivado por Vérochka y le expresa a su amigo Krupitsin sus intenciones de casarse. Su amigo le advierte "ella no es para ti". Sin embargo le felicita cuando le anuncia que Stepan Barsukov ha dado su consentimiento para que se case con su hija.
Finalmente se casan y el sueño de la felicidad invade el corazón del joven Krupitsin.
Pero, al poco tiempo, vuelve ese vacío interior en Viazovnin, vuelve esa necesidad de buscar nuevas vivencias para colmar ese deseo de plenitud siempre insatisfecha. La novela da un giro inesperado con el repentino proceder de Viazovnin.
Ese deseo le lleva a separse de su esposa para lanzarse a nuevas aventuras, a conocer el mundo. Viaja a Europa y en ese viaje hallará la muerte.
La novela, tiempo después de la muerte de Viazovnin concluye con las siguientes líneas "...viven en la casa y pasan el tiempo de manera muy monótoma, en medio de un ambiente pacífico y sereno. Y en cierto modo saborean la felicidad... porque no existe otra felicidad en la tierra."
June 26, 2021
m'he liat moltíssim amb els noms dels personatges, tots russos, així que m'els he inventat, bàsicament. el basilisc, el boris, i la vera. apalis. està tot molt ben escrit, però la vida de la gent que es descriu és bastant el que ve a ser un despropòsit. vull dir, tothom és molt bona gent, però la seva existència és una mica trista, que diguem. les seves vides són molt rutinàries, i tot i aspirar a més, no acaben de trencar aquesta monotonia tant aburrida que no els satisfà tot i fer veure que sí. el boris troba allò que creu que buscava, però se n'adona que no ho és. la vera no buscava res i ha trobat algo que no sap si volia. i el basilisc no ha buscat allò que volia, i s'ha conformat amb el que ha trobat. i olè.
September 2, 2019
Un hombre se propone encontrar esposa para su mejor amigo. ¿La encontrará? Una perla literaria que me ha recordado a las ocho montañas de Paolo Cognetti. Reseña incluida en este vídeo.
January 14, 2026
"...y todos los que viven en la casa pasan el tiempo de manera muy monótona, en medio de un ambiente pacífico y sereno. Y en cierto modo saborean la felicidad... porque no existe otra felicidad en la tierra."
March 11, 2022
Són dos amics, en Piotr Vassílitx i en Boris Andréïtx, homes benestants, dedicats a la vida tranquil·la i despreocupada del no-fer-res. La recerca de matrimoni dins la burgesia russa en temps de tzars en una narració, si més no, harmoniosa i lleugera, on l'encant és la simplesa.
April 5, 2020
¡Muy bueno!
Como el aburrimiento puede hacer que decidas casarte...Puedes tomar la decisión correcta...o arrepentirte. ¡Menos mal que siempre están los amigos!
Como el aburrimiento puede hacer que decidas casarte...Puedes tomar la decisión correcta...o arrepentirte. ¡Menos mal que siempre están los amigos!
January 18, 2024
3.5/5
el llibre presenta, tal com diu el títol, la història de dos amics, que formen part, en diferents nivells, de la rússia benestant del segle xix. un d'ells es capfica en trobar-li esposa a l'altre i van fent visites a algunes famílies del poble perquè en Borís conegui a diferents dones.
es molt entretingut! es una mica first dates, però tots els personatges m'han generat molta tendresa. sobretot els personatges femenins m'han agradat molt, com parla d'elles, com els hi dóna una personalitat forta, única i interessant... per fi he llegit a un escritor rus que no mostra la part més trista, fosca i decadent de l'ésser humà!!
el final m'ha agradat molt, crec que era el més natural. la última frase és preciosa 🩷 "enmig d'un ambient pacífic i serè, gaudeixen així de la seva felicitat... perquè no hi ha altra felicitat a la terra."
el llibre presenta, tal com diu el títol, la història de dos amics, que formen part, en diferents nivells, de la rússia benestant del segle xix. un d'ells es capfica en trobar-li esposa a l'altre i van fent visites a algunes famílies del poble perquè en Borís conegui a diferents dones.
es molt entretingut! es una mica first dates, però tots els personatges m'han generat molta tendresa. sobretot els personatges femenins m'han agradat molt, com parla d'elles, com els hi dóna una personalitat forta, única i interessant... per fi he llegit a un escritor rus que no mostra la part més trista, fosca i decadent de l'ésser humà!!
el final m'ha agradat molt, crec que era el més natural. la última frase és preciosa 🩷 "enmig d'un ambient pacífic i serè, gaudeixen així de la seva felicitat... perquè no hi ha altra felicitat a la terra."
March 26, 2024
Un relato corto sobre la relación entre dos amigos de distinta clase social, en la cual uno le busca al otro, una futura esposa.
Obra sencilla y tranquila, para pasar el reto y hacer un refresh entre lecturas más densas. No me deslumbró pero valió la pena leerla.
Obra sencilla y tranquila, para pasar el reto y hacer un refresh entre lecturas más densas. No me deslumbró pero valió la pena leerla.
March 29, 2021
De cap manera és un cas de false advertising: és, efectivament, la història de dos amics i és, honestament, un petit plaer. Li dono tres estrelletes perquè es pot preveure tot l'argument des del principi. Ara bé, del tot recomanable si voleu petit-plaure-us una estona!
June 24, 2021
Jo dic sí als drames russos.
November 17, 2020
CATALÀ:
Ja coneixeu la meva addició a la col·lecció Petits Plaers de Viena Edicions. Aquest cop us presento el llibre Dos amics d’Ivan Turgénev.
Aquesta és una petita història que ens explica l’amistat entre de dues persones molt diferents però que es complementen perfectament, en Borís i en Piotr.
A través de descripcions curtes però molt acurades, i amb grans dosis d’humor intel·ligent, ens explica l’aventura que viuen tots dos per buscar una esposa per Borís. Durant aquesta recerca ens ensenya les diferències de classes en la Rússia del moment.
És una història d’amor i amistat amb un final inesperat que m’ha agradat molt. Es tanca el cercle d’una manera molt natural.
Us el recomano molt per iniciar-vos als clàssics russos. És una obra curta i entretinguda però que no té res a envejar a altres grans clàssics més coneguts.
Us heu endinsat a la literatura russa? Quins llibres heu llegit? Fa anys vaig llegir Guerra i pau de Lev Tolstoi i tinc pendent Anna Karènina del mateix autor. D’aquesta mateixa col·lecció he llegit El braçalet de granats d’Aleksandr Kuprín. Me’n recomaneu algun altre?
ESPAÑOL:
Es conocida mi adicción a la colección Pequeños Placeres de Ediciones Invisibles. Esta vez os presento el libro Dos amigos de Ivan Turgénev.
Esta es una pequeña historia que nos explica la amistad entre dos personas muy diferentes pero que se complementan a la perfección, Borís y Piotr.
A través de descripciones cortas muy detallistas, y con grandes dosis de humor inteligente, nos explica la aventura que viven los dos a la hora de buscar una esposa para Borís. Durante esta búsqueda nos enseña las diferencias de clases en la Rusia del momento.
Es una historia de amor y amistad con un final inesperado que me ha gustado mucho. Se cierra el círculo de una manera muy natural.
Os lo recomiendo mucho para iniciaros a los clásicos rusos. Es una obra corta y entretenida que nada tiene que envidiar a los grandes clásicos más conocidos.
¿Os habéis adentrado en la literatura rusa? ¿Qué libros habéis leído? Hace años leí Guerra y paz de Lev Tolstoi y tengo pendiente Anna Karènina del mismo autor. De esta misma colección he leído El brazalete de granates de Aleksandr Kuprín. ¿Me recomendáis algún otro?
Ja coneixeu la meva addició a la col·lecció Petits Plaers de Viena Edicions. Aquest cop us presento el llibre Dos amics d’Ivan Turgénev.
Aquesta és una petita història que ens explica l’amistat entre de dues persones molt diferents però que es complementen perfectament, en Borís i en Piotr.
A través de descripcions curtes però molt acurades, i amb grans dosis d’humor intel·ligent, ens explica l’aventura que viuen tots dos per buscar una esposa per Borís. Durant aquesta recerca ens ensenya les diferències de classes en la Rússia del moment.
És una història d’amor i amistat amb un final inesperat que m’ha agradat molt. Es tanca el cercle d’una manera molt natural.
Us el recomano molt per iniciar-vos als clàssics russos. És una obra curta i entretinguda però que no té res a envejar a altres grans clàssics més coneguts.
Us heu endinsat a la literatura russa? Quins llibres heu llegit? Fa anys vaig llegir Guerra i pau de Lev Tolstoi i tinc pendent Anna Karènina del mateix autor. D’aquesta mateixa col·lecció he llegit El braçalet de granats d’Aleksandr Kuprín. Me’n recomaneu algun altre?
ESPAÑOL:
Es conocida mi adicción a la colección Pequeños Placeres de Ediciones Invisibles. Esta vez os presento el libro Dos amigos de Ivan Turgénev.
Esta es una pequeña historia que nos explica la amistad entre dos personas muy diferentes pero que se complementan a la perfección, Borís y Piotr.
A través de descripciones cortas muy detallistas, y con grandes dosis de humor inteligente, nos explica la aventura que viven los dos a la hora de buscar una esposa para Borís. Durante esta búsqueda nos enseña las diferencias de clases en la Rusia del momento.
Es una historia de amor y amistad con un final inesperado que me ha gustado mucho. Se cierra el círculo de una manera muy natural.
Os lo recomiendo mucho para iniciaros a los clásicos rusos. Es una obra corta y entretenida que nada tiene que envidiar a los grandes clásicos más conocidos.
¿Os habéis adentrado en la literatura rusa? ¿Qué libros habéis leído? Hace años leí Guerra y paz de Lev Tolstoi y tengo pendiente Anna Karènina del mismo autor. De esta misma colección he leído El brazalete de granates de Aleksandr Kuprín. ¿Me recomendáis algún otro?
February 18, 2024
Puntuació: 2'5-3/5 ⭐️
Opinió: De Turguénev ja havia llegit "Infeliç" (teniu la ressenya al perfil) i, si bé és cert que aquest no m'ha agradat tant, continua sent una molt bona porta d'entrar a la literatura russa.
En aquest cas, la història s'ambienta a la Rússia rural del segle XIX i ens explica la història d'amistat entre dos homes que són molt diferents entre si, però que es complementen a la perfecció. D'una banda, tenim a en Borís Viazovnín, un home benestant, culte i que ve de la ciutat. De l'altra, tenim en Piotr Krupitsin, un home de camp, senzill i humil. Krupitsin vol cercar-li esposa a Viszovnín, així que es proposen anar a visitar diverses famílies del poble fins a trobar la indicada. Si voleu saber si ho aconseguiran o no, haureu de llegir el llibre, però ja us avanç que té un final inesperat i molt rodó!
Opinió: De Turguénev ja havia llegit "Infeliç" (teniu la ressenya al perfil) i, si bé és cert que aquest no m'ha agradat tant, continua sent una molt bona porta d'entrar a la literatura russa.
En aquest cas, la història s'ambienta a la Rússia rural del segle XIX i ens explica la història d'amistat entre dos homes que són molt diferents entre si, però que es complementen a la perfecció. D'una banda, tenim a en Borís Viazovnín, un home benestant, culte i que ve de la ciutat. De l'altra, tenim en Piotr Krupitsin, un home de camp, senzill i humil. Krupitsin vol cercar-li esposa a Viszovnín, així que es proposen anar a visitar diverses famílies del poble fins a trobar la indicada. Si voleu saber si ho aconseguiran o no, haureu de llegir el llibre, però ja us avanç que té un final inesperat i molt rodó!
October 24, 2023
"(...) tots els que viuen a la casa passen el temps de manera força monòtona, enmig d'un ambient pacífic i serè; gaudeixen així de la felicitat... perquè no hi ha cap altra felicitat a la terra."
Em representa.
“La primera edició de DOS AMICS, d’Ivan Turguénev, es va imprimir a les darreries de la primavera del 2019, quan dels dies de fred ja només quedava el record”.
Em representa.
“La primera edició de DOS AMICS, d’Ivan Turguénev, es va imprimir a les darreries de la primavera del 2019, quan dels dies de fred ja només quedava el record”.
November 21, 2022
Brau brau
This entire review has been hidden because of spoilers.
August 2, 2020
Qué grata sorpresa ha sido iniciarme en la literatura rusa clásica de la mano de un autor como Ivan Turgénev, aunque bastante europeizado, y un relato cortito (130 páginas) como es «Dos amigos».
«Dos amigos» comienza presentando a los protagonistas de la historia: Borís y Piotr, bastante distintos pero muy compatibles, lo que les hace forjar una bonita amistad. A partir de aquí, Piotr se propone buscarle una esposa a Boris.
El relato es bastante sencillo, pero las reflexiones sobre cada mujer que presenta, y en particular Vera, me han gustado muchísimo. Depende de las circunstancias de cada lector pero a mí, ahora mismo, es un tema que me interesa y a veces discuto. El final no lo esperaba, me parece una buena moraleja.
En definitiva: me ha gustado mucho leerlo y lo recomiendo.
«Dos amigos» comienza presentando a los protagonistas de la historia: Borís y Piotr, bastante distintos pero muy compatibles, lo que les hace forjar una bonita amistad. A partir de aquí, Piotr se propone buscarle una esposa a Boris.
El relato es bastante sencillo, pero las reflexiones sobre cada mujer que presenta, y en particular Vera, me han gustado muchísimo. Depende de las circunstancias de cada lector pero a mí, ahora mismo, es un tema que me interesa y a veces discuto. El final no lo esperaba, me parece una buena moraleja.
En definitiva: me ha gustado mucho leerlo y lo recomiendo.
April 17, 2020
"En la tierra no hay otra felicidad"
Lo que comienza como una narración descriptiva de la "simple vida" de dos amigos muy diferentes, pero que se complementan a la perfección, ha acabado sorprendiéndome por el giro de la historia y por la reflexión sobre lo que significa una vida feliz, el tema central de la obra. He disfrutado mucho tanto del relato como de esta traducción de Marta Sánchez-Nieves.
Lo que comienza como una narración descriptiva de la "simple vida" de dos amigos muy diferentes, pero que se complementan a la perfección, ha acabado sorprendiéndome por el giro de la historia y por la reflexión sobre lo que significa una vida feliz, el tema central de la obra. He disfrutado mucho tanto del relato como de esta traducción de Marta Sánchez-Nieves.
January 6, 2023
És molt fàcil de llegir i aporta dades de com eren les relacions socials en aquella època (mitjans del segle XIX) a la vida rural russa. El que m'agrada més d'aquest autor és la descripció de la personalitat i psicologia dels personatges entorn a les relacions.
June 17, 2023
Esperava més que un retrat de la burgesia russa del XIX, on els tots personatges principals acaben fent el que no havien previst. Tampoc he trobat una una relació d'amistat especial com la que es deixa intuir des del títol i les primeres planes del relat. Ben escrit i prou.
August 24, 2024
Una historia muy cotidiana con un final muy sorprendente 😯
January 17, 2026
Y ese final jajaja aunque predecible logró sacarme de onda, no pense las cosas sucedieran de esa forma.
Estuvo bien, no es la gran cosa pero fue divertido y a ratos me causó gracia.
Estuvo bien, no es la gran cosa pero fue divertido y a ratos me causó gracia.
November 24, 2025
Un molt bon final.
June 13, 2025
Un libro corto pero intenso. A pesar de que se publicó por primera vez en 1854 trata un tema muy actual el de formar o no una familia.
Cuidado con el lenguaje que tiene palabras poco conocidas haciendo que a veces para entenderlo se necesite revisar el diccionario, pero merece mucho la pena.
Cuidado con el lenguaje que tiene palabras poco conocidas haciendo que a veces para entenderlo se necesite revisar el diccionario, pero merece mucho la pena.
June 9, 2021
Ameno y muy divertido. Muchas veces creo que la sociedad rusa y la española se intercambiaron en algún momento y, si no fuese por los nombres, podría creer que leía a Baroja o a cualquier escritor del estilo.
October 17, 2020
Un joven rico, Boris Viazovnin, ve su fortuna ir a menos y decide regresar a la finca familiar. Ahí conocerá a su vecino Piotr Krupitsin, quien no podría ser más distinto a él. Polos opuestos. Pese a esto, se convierten en amigos inseparables, íntimos. Pronto Piotr se ofrecerá a ayudar a su amigo a poner orden en su vida y empezará la aventura de encontrarle la esposa perfecta. ¿Lo conseguirá siendo ellos tan diferentes?
Una vez más nos encontramos ante una ‘nouvelle’ que es un soplo de aire fresco. Se lee en nada y es muy entretenido. Los Petits Plaers / Pequeños Placeres nunca defraudan. Jamás.
Una vez más nos encontramos ante una ‘nouvelle’ que es un soplo de aire fresco. Se lee en nada y es muy entretenido. Los Petits Plaers / Pequeños Placeres nunca defraudan. Jamás.
May 25, 2021
L'exemple perfecte de TRES amics que haurien pogut viure tots junts i ser més que feliços però no, havien de ser dos.
April 10, 2022
A moving story, apparently simple, but written with the pulse of a highly skilled writer who knows how to administer doses of humor, sadness or criticism. It has become another of my classic books.
June 22, 2024
Nouvelle sympathique qui donne envie de découvrir plus avant l’œuvre de Tourguéniev.
January 29, 2020
El protagonista d'aquest relat, Borís Andréïtx Viazovnín (tenen tela els noms russos), es veu obligat a anar a viure a una casa pairal a les províncies del centre de Rússia. Allà coneixerà Piotr Vassílitx Krupitsun. Aquests dos personatges, molt diferents entre ells, tant físicament com per costums, educació i aficions, es faran amics inseparables.
Un dia Piotr li suggereix a Boris que hauria de casar-se, i que l'ajudarà en la tasca de trobar una dona adient per a ell, ja que coneix a les famílies de la zona. Piotr s'imposa quasi com a projecte personal de trobar-li esposa, i comença així una croada de visites a diferents famílies per a conèixer a les diferents possibles candidates.
M'ha encantat la relació entre aquests dos personatges, la manera d'escriure d'Ivan Turguénev, m'ha enganxat la història des del començament, 132 pàgines que es llegeixen d'una tirada. Dels petits plaers que porto llegits ha estat, juntament amb "El ball", d'Irene Nemirovski, dels que més he gaudit. Molt recomanable!
"- ¿Què hi ha de més preciós per a una dona que la llibertat? La llibertat de pensar, de sentir, d'actuar! (...)
- ¿Per què necessita una dona la llibertat? ¿Què en faria?
- ¿Com? ¿I per a l'home sí que seria necessària, a parer seu?"
"Un home lliure, com tothom sap, o bé s'avorreix o bé fa ximpleries."
Un dia Piotr li suggereix a Boris que hauria de casar-se, i que l'ajudarà en la tasca de trobar una dona adient per a ell, ja que coneix a les famílies de la zona. Piotr s'imposa quasi com a projecte personal de trobar-li esposa, i comença així una croada de visites a diferents famílies per a conèixer a les diferents possibles candidates.
M'ha encantat la relació entre aquests dos personatges, la manera d'escriure d'Ivan Turguénev, m'ha enganxat la història des del començament, 132 pàgines que es llegeixen d'una tirada. Dels petits plaers que porto llegits ha estat, juntament amb "El ball", d'Irene Nemirovski, dels que més he gaudit. Molt recomanable!
"- ¿Què hi ha de més preciós per a una dona que la llibertat? La llibertat de pensar, de sentir, d'actuar! (...)
- ¿Per què necessita una dona la llibertat? ¿Què en faria?
- ¿Com? ¿I per a l'home sí que seria necessària, a parer seu?"
"Un home lliure, com tothom sap, o bé s'avorreix o bé fa ximpleries."
September 20, 2021
Per mi aquest llibre ha sigut sorprenent. Per una banda, tenia unes expectatives molt altes degut a com he disfrutat d'altres peces d'aquesta mateixa col·lecció. D'altra, en començar el llibre, no m'acabava d'enganxar. Una història amb la que em resultava difícil empatitzar, tant per la diferància temporal com la cultural. Malgrat això, he acabat gaudint més i més amb el llibre a mesura que anava arribant al desenllaç, tractant-se aquest d'un gaudi culpable que em va deixar un gran somriure. Ara bé, tot i aquesta fantàstica sensació final, no el puc valorar millor degut a l'esforç que m'ha suposat en alguns moments tenir que seguir llegint-lo.
Displaying 1 - 30 of 66 reviews