Tras quedar huérfano por la peste que está diezmando la población, Crey debe ir a vivir al Valle del Nalcar con su tío, un antiguo caballero del rey reconvertido en artesano del vidrio. Aún no puede sospechar que el destino le depara una misión muy especial. Mientras, una poderosa y nueva amenaza de origen mágico se cierne sobre el Valle.
El primer título de una trilogía de fantasía épica protagonizada por Crey, un chico que se ve envuelto en una lucha solitaria por salvar a los pueblos del valle del Nalcar de una terrible amenaza relacionada con la brujería.
“Por muchas cosas extrañas que hubiera visto, oído o incluso, experimentado en mi corta vida, se me antojaba absurdo pensar que un hombre pudiera carecer de sombra.”
Los seres sin sombra es un entretenido inicio de saga o trilogía (no estoy segura) que pueden disfrutar los y las más jóvenes de la familia. Un mundo y unos personajes interesantes que te dejan con ganas de más.
WOW. No pensé que me fuera a gustar tanto. Nos encontramos un mundo medieval con toques fantásticos ( magia//brujería), un mundo simple pero muy acogedor e interesante con una historia que te atrapa, además, es muy breve ( 150 páginas).
Títol: Ojos de medianoche – Los seres sin sombra Autor/a: Daniel Hernandez Chambers Pàgines: 150 Editorial: Edelvives Puntuació: 3/5
Sinopsis
En Crey és orfe, els seus pares van morir fa anys degut a la pesta. Per refugiar-se de la malaltia, viu amb el seu tiet al Valle de Nagol i aquest li ensenya la seva feina que és bufar vidre. A la vall hi té dos amics: la Tesna i en Malken.
Un dia al mercat, veu que un home no té ombra. Al tornar a casa, li explica al seu tiet, però aquest no li fa cas. Fins que un dia visiten un poble veí, Río Alto, on hi ha la Taberna del Condor, la taberna dels pares de la Tesna; i mentre passegen pel carrer veuen que hi ha un general que acusa la Tulka -una noia que va néixer prematurament i degut a això té deformacions, camina a quatre potes i li costa parlar; la seva mare va morir durant el part i el pare mai s’ha fet carrer d’ella- i el general l’acusa d’haver-li robat, però tota la gent que hi ha pel carrer i que la coneix la defensa. L’home demana un judici, diu que aniran fins el poble de Tejas Rojas i allà demanarà que un jutge ho solucioni, però llavors en Crey s’adona que la Tulka tampoc té ombra i ho diu tant fort que més d’una persona el sent i quan li pregunten perquè diu que la va vendre. La gent diu que això és bruixeria i decideixen anar fins al poble del costat, on es permet la màgia, per solucionar aquest problema.
Arran de tot això, el rei de la vall, demana a Clobert, el tiet de Gray que torni a reunir-se a la seva guàrdia personal com havia fet anys enrere durant la guerra. El seu tiet va salvar-lo i per això ara li demana que torni i li ofereix a Cray una llar dins del castell i la mateixa educació que la hereva, la senyoreta Selima.
Alteón, el professor del castell, explica a Selima perquè és tan important trobar el bruixot que ha robat aquesta ombra: si s’estableix un contracte amb el bruixot, aquest pot utilitzar l’ombra, no només per protegir-se un temps limitat, sinó que pot adoptar la forma de la ombra i convertir-se en un clon de la persona a qui li ha comprat l’ombra.
La Selima també li demana que li expliqui la història sobre la guerra i els rumors que corren al Nord sobre el seu pare i per què volen venjança. Ell els explica que degut a la guerra, van morir molts nens.
Una nit el bruixot entra al castell en forma d’ombra, es cola a l’habitació de la Selima i li roba l’ombra. En Cray pregunta què ha de fer per salvar-la, ja que si no recupera l’ombra morirà al cap d’unes setmanes, com la Tulka i altres persones a qui el bruixot els havia robat o comprat l’ombra. Per tant, decideix emprendre una aventura en busca del bruixot Nalvia qui pot ajudar-lo a salvar la seva amiga. Però durant el viatge uns lladres l’assalten i li encomanen la pesta.
Trobarà la casa del bruixot? Podrà salvar la seva amiga Selima? Morirà degut a la pesta? Si el ritme de la novel·la ja ess trapidant durant la trama, el final encara és mes addictiu.
Valoració global
És una història amb uns persoantges molt ben definits, el món fantàstic també està molt ben creat. I fins la pàgina 130 no es descobreix tot. ixò manté el suspens. A més a més, la trama fa un gir inesperat. El final trobo que es bastant sorprenent i et deixa amb ganes de saber-ne més.
Tot i que l'argument m'ha agradat, a l’inici, la introducció del món fantàstic, els personatges i el seu passat es fa massa seguit i potser dona la sensació que falta acció. Alguns moments, fins i tot, es fa repetitiu, per exemple, quan resumeix tot el que li ha passat en la pàgina 89, just quan començava l’acció. A més a més, l’acció central tarda a començar, fins la pàgina 88, el capítol 14, no comença l’acció central dels homes sense ombra. Jo, potser, per exemple, hauria començat la trama per aquí i introduiria tota la informació sobre el món i els personatges com a analepsis durant el viatge que fa en Clay per salvar la seva amiga Selima.
En algunes pàgines, també, sobretot en la pàgina 113, els diàlegs sonen una forçats i poc versemblants.També estaria bé que el dolent fos complex, que poguéssim empatitzar amb ell, entendre el seu passat i perquè actua d’aquesta manera. I hi ha molts clixés propis del gènere d’aventures i fantasia: el dolent que és dolent perquè sí. La màgia que va haver de ser separada del món humà per por. La creença que guanyarà el protagonista perquè ell lluita per amor i no per venjança com el bruixot.... A més a més, això treu el suspens a la batalla i ja intuïm que guanyarà en Cray, per molt impossible i poc versemblant que sembli.
En resum, Los seres sin sombra és una història que m’ha agradat per l’ambientació fantàstica. Ens situa en un món imaginari on la pesta ha separat famílies i ciutats, ha aïllat els malalts fins a la seva mort i a més a més hi ha un bruixot que roba les ombres i amenaça el rei com la població del nord que també volen venjança pels nens morts durant la guerra. Així doncs, és una història d’aventures, fantàstica, d’amistat i amor ambientada en un món tenebrós, gris i solitari.
Però, com he dit anteriorment, en algunes parts faltava ritme a la narració, es repetia informació ja explicada en diferents capítols, o alguns diàlegs em semblaven poc versemblants.
Tot i així, sense ser tan exigent penso que l’argument és original, és misteriós, i malgrat l’estructura lineal i la introducció lenta del món, aconsegueix crear suspens i podria funcionar.
¿Por dónde empiezo a hablar de esta novela que me ha GUSTADO TANTO?
Estamos ante un inicio de trilogía que funciona bastante bien como libro autoconclusivo, pero que a mí me ha dejado con muchas ganas de leer el resto de libros aunque solo sea por volver a encontrarme con Crey y conocer más de ese mundo pseudomedieval que ha creado el autor.
De hecho, hablemos del worldbuilding: Me ha encantado que el autor nos sitúe en un ambiente medievalesco, pero no 100% basado en la Edad Media. De esta manera, nos encontramos con que la gente conoce bastante bien el funcionamiento del virus de la peste, en lugar de «espinazo» dicen directamente columna vertebral... y ese tipo de cosas. Además, las descripciones del autor, la dinámica de los vecinos, los diferentes estamentos o clases sociales... Todo nos mete de lleno en el ambiente del más puro estilo novela épica clásica. Eso sí, las mujeres salimos bastante mejor paradas que en las novelas de fantasía de la vieja escuela (aunque me da la impresión de que siguen apareciendo muy pocas mujeres) y lo vemos todo desde el punto de vista de nuestro protagonista, Crey.
Crey es un adolescente que se ha quedado huérfano por culpa de una epidemia de peste y ha empezado a vivir con su tío, quien luchó en la pasada guerra y posee una buena relación con el Señor del Valle. La historia comienza cuando un día Crey ve a un hombre sin sombra en el mercado, cosa que le llama la atención y acude a sus amigos para que le ayuden a investigarlo.
A partir de aquí, la trama ya nos lleva hacia el lado mágico, con castillos, pasados que pasarán factura en el presente, intriga y peligro.
Bien es cierto que, al ser un libro tan cortito, puede parecer que algunas escenas sean algo precipitadas y, lo que es el final final, es bastante predecible. Pero, seamos sinceros: en una novela a caballo entre middle grade y juvenil tan corta, si ya me da una ambientación chachi, personajes maravillosos y una pluma deliciosa, ¿pa qué quiero más? ¿Me ha entretenido y he puesto muchos post-its? ¿Me flipan las ilustraciones y quiero continuar la trilogía? (Obviamente sí). Entonces no hay más que hablar. 😍
Me pareció un libro extremadamente simple, con personajes extremadamente cliché que no presentan evolución y que, a pesar de un buen ritmo, resuelve los conflictos de manera demasiado apresurada.
Me gustaría darle más estrellas. La trama me ha enganchado, el protagonista me cae bien, y los demás personajes tampoco están mal. Excepto cuando hablan. Sueltan un anacronismo tras otro. Por ejemplo, saben de virus en una época cuando no estaba inventado el microscopio. El lenguaje me chirría más que seis puertas sin engrasar. Reseña completa: https://nouw.com/cwidmann/te-gustan-l...