What do you think?
Rate this book
Si aquest carrer fos meu
Escrit amb tendresa i una gran vivacitat, Si aquest carrer fos meu és una passejada per les vint-i-dues adreces on l’autora ha viscut fins avui. Així, Stefanie Kremser s’endinsa en la narració autobiogràfica per traçar la memòria de les arribades i els comiats que ha experimentat al llarg dels anys en cinc països diferents, entre les Amèriques i Europa. A través de la seva mirada —curiosa, esmolada i alhora introspectiva—, aquest llibre de les adreces també dibuixa el mosaic d’una experiència: multimigratòria, cosmopolita i tanmateix plena de contradiccions socials, polítiques, culturals i biogràfiques. Kremser convida el lector a reflexionar sobre la qüestió de qui es pot ser, quan no s’és d’un lloc concret i definit.
«Potser l’única cosa que tant a Gierath com a São Paulo s’assemblava era l’aparició sobtada del venedor de gelats. A Gierath passava pel carrer amb una furgoneta adaptada com a gelateria ambulant, anunciant la seva presència amb una sèrie de campanades agudes; a São Paulo passava a peu pels carrers, empenyent un petit carro de dues rodes i fent servir un clàxon de mà per avisar-nos. Els sabors i les formes dels gelats eren diferents —cremosos i amb cucurutxo a Alemanya; afruitats i amb pal al Brasil—, però la sorpresa era la mateixa: la màgia de l’inesperat en una època sense calendaris. És com si els venedors de gelats dels dos hemisferis formessin el parèntesi on viu el record d’un temps que, ple de contrastos en mons incompatibles, serà per sempre un de sol: la infantesa amb la seva dolça ignorància.»
«Potser l’única cosa que tant a Gierath com a São Paulo s’assemblava era l’aparició sobtada del venedor de gelats. A Gierath passava pel carrer amb una furgoneta adaptada com a gelateria ambulant, anunciant la seva presència amb una sèrie de campanades agudes; a São Paulo passava a peu pels carrers, empenyent un petit carro de dues rodes i fent servir un clàxon de mà per avisar-nos. Els sabors i les formes dels gelats eren diferents —cremosos i amb cucurutxo a Alemanya; afruitats i amb pal al Brasil—, però la sorpresa era la mateixa: la màgia de l’inesperat en una època sense calendaris. És com si els venedors de gelats dels dos hemisferis formessin el parèntesi on viu el record d’un temps que, ple de contrastos en mons incompatibles, serà per sempre un de sol: la infantesa amb la seva dolça ignorància.»
- GenresNonfiction
256 pages, Paperback
Published January 15, 2020
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 23 of 23 reviews
January 23, 2020
4,2.
Una lectura magnífica.
A través de totes les adreces on l'autora ha viscut (a vegades durant anys, a vegades durant mesos, i a vegades de forma inermitent), ens parla de la seva família, dels amics, però sobretot dels orígens, de la identitat, de la llengua, de la història, de la memòria. És una gran mostra de com lo personal pot arribar a ser universal. Cada capítol és una adreça diferent i, lluny de ser una mera llista de les seves residències, hi ha una narració fluïda que vincula tots els llocs, i la veu de l'autora és reflexiva i intel·ligent.
Una lectura magnífica.
A través de totes les adreces on l'autora ha viscut (a vegades durant anys, a vegades durant mesos, i a vegades de forma inermitent), ens parla de la seva família, dels amics, però sobretot dels orígens, de la identitat, de la llengua, de la història, de la memòria. És una gran mostra de com lo personal pot arribar a ser universal. Cada capítol és una adreça diferent i, lluny de ser una mera llista de les seves residències, hi ha una narració fluïda que vincula tots els llocs, i la veu de l'autora és reflexiva i intel·ligent.
April 20, 2020
Edito per posar-li 5 estrelles. No me'l trec del cap. Em va fer molt feliç llegir-lo.
A vegades, parava la lectura i em preguntava per què m'explicava tot allò, què en trauria jo de llegir-ho? Però no se'm feia feixuc, de fet, em venia de gust seguir llegint. Kremser fa un repàs per la seva vida i, sense adonar-te'n, tu la fas per la teva, explores racons del teu passat i imagines el futur pròxim i llunyà.
La condició de migrant, la consciència dels privilegis, són, entre d'altres, temes que Kremser es i ens planteja.
A vegades, parava la lectura i em preguntava per què m'explicava tot allò, què en trauria jo de llegir-ho? Però no se'm feia feixuc, de fet, em venia de gust seguir llegint. Kremser fa un repàs per la seva vida i, sense adonar-te'n, tu la fas per la teva, explores racons del teu passat i imagines el futur pròxim i llunyà.
La condició de migrant, la consciència dels privilegis, són, entre d'altres, temes que Kremser es i ens planteja.
May 11, 2020
Un llibre que va de menys a més. He tingut la sensació de que no pretén ser un llibre divertit, però sí bonic i sincer.
Crec que un dels punts forts del llibre és el llenguatge tendre, però a la vegada àgil, que l’autora fa servir per narrar les vivències que l’han fet migrar d’una adreça a l’altra.
M’agrada l’evolució de les reflexions inicials de l’autora en la seva època de joventut, en comparació amb l’eloqüència de les reflexions que fa en la seva etapa adulta. Aquestes reflexions plasmen una manera de veure i analitzar la transformació de la vida pròpia i de les persones que ens envolten, així com la transformació dels llocs on vivim i on deixem la nostra empremta. Evolucionem, i així com nosaltres ho fem també ho fan els espais on vivim.
Crec que un dels punts forts del llibre és el llenguatge tendre, però a la vegada àgil, que l’autora fa servir per narrar les vivències que l’han fet migrar d’una adreça a l’altra.
M’agrada l’evolució de les reflexions inicials de l’autora en la seva època de joventut, en comparació amb l’eloqüència de les reflexions que fa en la seva etapa adulta. Aquestes reflexions plasmen una manera de veure i analitzar la transformació de la vida pròpia i de les persones que ens envolten, així com la transformació dels llocs on vivim i on deixem la nostra empremta. Evolucionem, i així com nosaltres ho fem també ho fan els espais on vivim.
December 31, 2024
Un ensayo autobiográfico bellísimamente íntimo que reflexiona sobre la identidad y el sentimiento de pertenencia a través de un recorrido exótico y muy personal por diferentes domicilios a camino entre Alemania, São Paulo y Barcelona. Una historia que por la sinopsis puede parece banal, pero la ternura del relato va apoderándose de ti desde la primera página en un recorrido que va de menos a más. Es una autora cuya voz narrativa es muy empática.
"El cambio de lengua era doloroso cuando amenazaba con volverse simbólico: el alemán era la lengua del progenitor desconocido, del que sería mi último país -en contra de mi voluntad-, pero a la vez era lo bastante versátil y extensa para alguien como yo"
"El cambio de lengua era doloroso cuando amenazaba con volverse simbólico: el alemán era la lengua del progenitor desconocido, del que sería mi último país -en contra de mi voluntad-, pero a la vez era lo bastante versátil y extensa para alguien como yo"
July 5, 2020
"Migrar también significa aprender a tirar cosas. Empiezas decidiendo qué quieres llevarte, exactamente igual que cuando te mudas al mismo barrio (...). Te lleves lo que te lleves, siempre debes dejar lugar para lo que vas a acumular en el nuevo lugar, que llenará el vacío de lo que has tenido que abandonar: impresiones, nuevos objetos y, sobre todo, palabras. Porque un nuevo paisaje sustituye a un sofá viejo, un nuevo amor vuelve más soportable la ausencia de los amigos que has dejado atrás, y una nueva lengua es clave para acceder a una nueva cultura y sus singularidades".
"No podemos cambiar el país donde nacemos, pero sí que podemos elegir libremente -sobre todo como emigrantes- la relación que establecemos con él. Algunos emigrantes añoran su lugar de origen durante toda la vida, mientras que otros se fusionan con su nuevo país sin negar sus orígenes".
"No podemos cambiar el país donde nacemos, pero sí que podemos elegir libremente -sobre todo como emigrantes- la relación que establecemos con él. Algunos emigrantes añoran su lugar de origen durante toda la vida, mientras que otros se fusionan con su nuevo país sin negar sus orígenes".
August 26, 2020
3,5*
A “Si aquest carrer fos meu” de l’escriptora Stefanie Kremser anem recorrent totes aquelles adreces en les que ha viscut l’autora. Es tracta d’una història autobiogràfica en la que anem explorant aquells indrets que algun moment ha considerat casa seva. Des de Barcelona a São Paulo, passant per Bolívia o Nova York, l’escriptora ens endinsa en aquests llocs, però sobretot del que ens parla es del que va sentir ella a cada indret, quin considera que forma part del seu passat, quins poden ser els seus orígens tenint en compte la vida nómada que ha portat i si es veu en algún d’aquests llocs per a tota la vida. Després de uns quants anys i 22 adreces entenc els seus dubtes, però també l’envejo una mica, té molt de món recorregut i viscut.
Una lectura entretinguda, que m’ha anat molt bé per fer una pausa entre lectures més denses, narrada amb sencillesa i d’una manera molt propera.
A “Si aquest carrer fos meu” de l’escriptora Stefanie Kremser anem recorrent totes aquelles adreces en les que ha viscut l’autora. Es tracta d’una història autobiogràfica en la que anem explorant aquells indrets que algun moment ha considerat casa seva. Des de Barcelona a São Paulo, passant per Bolívia o Nova York, l’escriptora ens endinsa en aquests llocs, però sobretot del que ens parla es del que va sentir ella a cada indret, quin considera que forma part del seu passat, quins poden ser els seus orígens tenint en compte la vida nómada que ha portat i si es veu en algún d’aquests llocs per a tota la vida. Després de uns quants anys i 22 adreces entenc els seus dubtes, però també l’envejo una mica, té molt de món recorregut i viscut.
Una lectura entretinguda, que m’ha anat molt bé per fer una pausa entre lectures més denses, narrada amb sencillesa i d’una manera molt propera.
April 28, 2021
Un text interessant escrit per una persona que té múltiples identitats (i llengües) i que sembla que amb la maduresa ha trobat la pau i l'equilibri necessari per escriure allò que necessitava. El llibre, bellament escrit, ens passeja per Sao Paulo, Cochabamba, diversos indrets d'Alemanya, Nova York i Barcelona. Cadascun amb els amics i familiars, amb trossos d'una vida no sempre fàcil i amb les llengües estimades o retrobades a la fi. Ella diu que potser escriu el llibre per a si mateixa, però jo hi he trobat caliu en aquestes pàgines.
Unes línies que m'han fet pensar: "Callar és un art en si mateix, i els motius per fer-ho són tan variats com la naturalesa de l'ésser humà. ¿Per què callem la veritat? Per protegir-nos a nosaltres mateixos, per covardia, per honor, per protegir algú altre, per fer mal, per astúcia, per instint, per esquivar un perill, per protocol, per motius culturals, per convencions socials, per manera de ser (des de la timidesa fins a la picardia) o, simplement, perquè no trobem les paraules" (pàg. 165).
Unes línies que m'han fet pensar: "Callar és un art en si mateix, i els motius per fer-ho són tan variats com la naturalesa de l'ésser humà. ¿Per què callem la veritat? Per protegir-nos a nosaltres mateixos, per covardia, per honor, per protegir algú altre, per fer mal, per astúcia, per instint, per esquivar un perill, per protocol, per motius culturals, per convencions socials, per manera de ser (des de la timidesa fins a la picardia) o, simplement, perquè no trobem les paraules" (pàg. 165).
July 22, 2020
2,5 estrelles...
La tradució al català, en canvi, és excel.lent.
Tenia unes expectatives molt altes, però la veritat és que ha estat una gran decepció.
Sí, l’autobiografia està molt ben escrita, la idea és bona, i no nego que hi hagi algún apunt històric interessant.
Entenc que el que agrada als qui li posen una bona valoració, és que involuntàriament hom pensi en la seva pròpia història i adreçes on ha viscut.
Val a dir que l’editorial ha fet una bona feina de marketing i publicitat. Un gran encert la portada la portada del llibre i els bonics dibuixos que separen els capítols - que malgrat tot no tenen a veure amb l’adreça corresponent-.
No obstant, el retat merament autobriogràfic, aporta poca cosa més que reflexionar sobre el nostre origen, d’on venim, la condició d’emigrants - dels qui viuen fora- i la relació que hi establim.
Els capítols estàn desordenats, el tempo és lent, no hi ha un bon fil conductor, ni cap toc d’humor destacable.
No el recomano.
La tradució al català, en canvi, és excel.lent.
Tenia unes expectatives molt altes, però la veritat és que ha estat una gran decepció.
Sí, l’autobiografia està molt ben escrita, la idea és bona, i no nego que hi hagi algún apunt històric interessant.
Entenc que el que agrada als qui li posen una bona valoració, és que involuntàriament hom pensi en la seva pròpia història i adreçes on ha viscut.
Val a dir que l’editorial ha fet una bona feina de marketing i publicitat. Un gran encert la portada la portada del llibre i els bonics dibuixos que separen els capítols - que malgrat tot no tenen a veure amb l’adreça corresponent-.
No obstant, el retat merament autobriogràfic, aporta poca cosa més que reflexionar sobre el nostre origen, d’on venim, la condició d’emigrants - dels qui viuen fora- i la relació que hi establim.
Els capítols estàn desordenats, el tempo és lent, no hi ha un bon fil conductor, ni cap toc d’humor destacable.
No el recomano.
September 11, 2025
El tinc en físic i de segona o tercera mà des de fa un munt i mai l'havia considerat, quin desastre.
M'ha semblat un concepte de llibre interessantíssim i prou irrepetible, propiciat per la suma de factors que són la vida de la mateixa escriptora, el fet que ho sigui i que arribés a tenir la idea i l'executés d'una forma tan senzilla i alhora bonica.
En certa manera és una oda a les seves pròpies experiències i a la vida viscuda des del nomadisme més extrem i la multiculturalitat pròpia, una recerca d'identitat plasmada en anècdotes i records donats en un ordre lleugerament confús però orgànic.
Estic molt agraïda de la tendresa i pau que m'ha transmès, i espero retornar-hi, tard o d'hora, amb una relectura o un simple pensament, i poder fer una recapitulació molt més mediocre però igual d'important de les meves molt menys nombroses però igualment significatives adreces de la meva vida.
M'ha semblat un concepte de llibre interessantíssim i prou irrepetible, propiciat per la suma de factors que són la vida de la mateixa escriptora, el fet que ho sigui i que arribés a tenir la idea i l'executés d'una forma tan senzilla i alhora bonica.
En certa manera és una oda a les seves pròpies experiències i a la vida viscuda des del nomadisme més extrem i la multiculturalitat pròpia, una recerca d'identitat plasmada en anècdotes i records donats en un ordre lleugerament confús però orgànic.
Estic molt agraïda de la tendresa i pau que m'ha transmès, i espero retornar-hi, tard o d'hora, amb una relectura o un simple pensament, i poder fer una recapitulació molt més mediocre però igual d'important de les meves molt menys nombroses però igualment significatives adreces de la meva vida.
July 6, 2021
Si aquest carrer fos meu ha sigut una sorpresa molt agradable. M'ha acompanyat durant les vacances i, no sé si pel fet d'haver-lo llegit majoritàriament a la platja, m'ha aconseguit atrapar. L'escriptora narra molt bé la seva peripècia emigrant, tant que de vegades m'ha semblat una novel·la de ficció i tot. Sobretot en moments que semblen inversemblants per a la vida real: realment pots conèixer un (ex)-nazi i que aquest t'acariciï el cap de petita?
Per altra banda i podreu trobar molt bones reflexions entorn als conceptes d'emigració, identitat, pertinença, molt adequat pels temps que corren.
Per altra banda i podreu trobar molt bones reflexions entorn als conceptes d'emigració, identitat, pertinença, molt adequat pels temps que corren.
June 20, 2024
M'ha agradat molt. És autoficció o autobiogràfic, que no ho sé massa. M'agrada com enllaça els temes, com passeja al lector pels diferents indrets, amb petites disgressions que acompanyen i no fan nosa. M'ha tornat a "El dia que vaig aprendre a volar", la novel·la anterior que havia llegit fa uns anys; és com si hi afegís notes. Recomanable.
July 29, 2020
Molt ben escrit, fa reflexionar sobre conceptes varis i va de menys a més. La portada és preciosa i les il·lustracions que presenten cada capítol són petits spoilers que intriguen.
No és pas difícil de llegir però tampoc és tant bo com diuen.
No és pas difícil de llegir però tampoc és tant bo com diuen.
September 19, 2020
“Si aquest carrer fos meu” és una crònica d'unes migracions constants i d'un desarrelament que acaba, de moment, a Barcelona. Té interés la història biogràfica d'Stefanie Kremser però ni la prosa ni el ritme m'han enganxat. #elsmeusllibres
September 29, 2021
Lectura àgil i amena on l’autora ens transporta als diferents llocs viscuts i que tot junt (experiències, records, objectes) la porten a definir una identitat del tot universal, formada per petites parts de racons i cultures diferents. No se’m ha fet gens pesat, m’encanta com escriu.
June 10, 2020
Malgrat que “parla de coses que en part no em diuen res” si que m’ha fet venir al cap alguns dels records i vivències pròpies de les meves tretze adreces
August 1, 2020
Hauria d'estar ordenat cronològicament. No val els 18€ que m'ha costat
February 3, 2021
It toally reflects the feelings of origin and (pluri)identity of any inmigrant-emigrant. What it is lost and what's gained during the process.
I felt touched and identified.
I felt touched and identified.
January 3, 2022
És original. Algunes frases m'han fet reflexionar. No obstant, el valoro amb 3/5 perquè no m'ha enganxat, m'ha costat d'acabar. Una persona que hagi viscut en diferents països sens dubte el gaudirà molt!
Did Not Finish
June 29, 202348/249
April 25, 2026
Llegit el mes de març del 2026 per la tertúlia de la llibreria Mitja mosca. Sobre les cases on ha viscut l'autora
April 14, 2022
Quin llibre més tendre, un recull d’una vida viatjant, descrita amb sentiment.
November 1, 2020
Ens traslladarem a les 22 adreces en les que va viure l’escriptora Stefanie Kremser. En aquest llibre ens narra la seva experiència en diferents països, tots els adeus i les benvingudes que ha viscut; i amb un llenguatge tendre però àgil ens endinsa als orígens, la historia, la identitat i la llengua d’aquests indrets.
Aquest llibre m’ha fet reflexionar sobre com els diferents llocs on hem viscut es van transformant i ens han transformat. L’única cosa constant és el canvi.
Aquest llibre m’ha fet reflexionar sobre com els diferents llocs on hem viscut es van transformant i ens han transformat. L’única cosa constant és el canvi.
Displaying 1 - 23 of 23 reviews