Ο γιος του Ιταλού

by Rafel Nadal, Αγγελική Βασιλάκου (translator)

Το βραβευμένο με Ramon LLull ιστορικό μυθιστόρημα ενός από τους σημαντικότερους σύγχρονους Καταλανούς συγγραφείς



Λίγα λόγια για την υπόθεση:

4 Σεπτεμβρίου 1943. Το Roma, θωρηκτό του Ιταλικού Πολεμικού Ναυτικού, αποπλέει από τη ναυτική βάση της Λα Σπέτσια, αλλά στα στενά του Μπονιφάτσιο βομβαρδίζεται από τη Λουφτβάφε. Οι επιζώντες ξεκινούν ένα ταξίδι που θα τους οδηγήσει στο Κάλντες ντε Μαλαβέγια, ένα μικρό χωριό της Καταλονίας όπου θα εγκατασταθούν σε αναμονή της επιστροφής τους στην Ιταλία. Εκεί, ο Τσίρο, ένας από τους Ιταλούς ναύτες, που σφυρίζει διαρκώς ναπολιτάνικα τραγούδια, συναντά την Τζοάνα, μια παντρεμένη γυναίκα που φυτεύει γαρίφαλα για να βρει διέξοδο από τον τελματωμένο γάμο της.

Εξήντα χρόνια αργότερα, μετά τον θάνατο της μητέρας του, ο Ματέου αποφασίζει να βρει τον άντρα που όλοι πιστεύουν ότι είναι ο πραγματικός του πατέρας.

Ο γιος του Ιταλού είναι ταυτόχρονα μια απαγορευμένη ερωτική ιστορία στα χρόνια του Ισπανικού Εμφυλίου και ένα ταξίδι αναζήτησης ταυτότητας.

Genres: Audiobook

384 pages, Paperback

First published February 27, 2019

About the author

Rafael Nadal i Farreras (Girona, 1954) és periodista, escriu a La Vanguardia i col·labora habitualment a RAC1 , TV3 i 8TV. Ha estat director d'El Periódico de Catalunya de maig del 2006 a febrer del 2010, periode durant el qual el diari va rebre, entre d'altres, el Premi Nacional de Comunicació (2008), el premi al millor diari d'Europa de l'European Newspaper Congress (2008), el premi a la millor portada de l'any de la Society for News Design (2007) i el premi al millor disseny d'Espanya i Portugal, de la SND (2007). Anteriorment, ha treballat en els principals diaris del país i ha ocupat diferents càrrecs de responsabilitat en empreses editores i grups de comunicació.

Reviews

[Sophie's Reading Corner · Rating 4 out of 5]

3.5 STARS



Ο γιος του Ιταλού ήταν μια ιστορία όμορφα γραμμένη σχετικά με κάποια πραγματικά ιστορικά γεγονότα που δεν γνώριζα και είναι ένας από τους λόγους που το είδος της ιστορικής λογοτεχνίας μου αρέσει τόσο πολύ. Επειδή μέσω της μυθοπλασίας , μπορώ να ενημερωθώ και να διδαχθώ κάποια πράγματα που όντως είναι μέρος της ιστορίας.

Η ιστορία μας έχει να κάνει με τον Ματέου που μετά τον θάνατο της μητέρας του, αναζητά τον βιολογικό του πατέρα, καθώς πάντα όλοι του έλεγαν πως ο πατέρας του ήταν κάποιος Ιταλός. Βλέπουμε την ιστορία του Τσίρο, ο οποίος ήταν ένας από τους ναύτες του Roma, ένα από τα μεγαλύτερα πολεμικά πλοία, το οποίο βομβαρδίστηκε και κατέληξαν μαζί με όσους επιζώντες ναύτες σε ένα μικρό χωριό της Καταλονίας.

Η γλώσσα ήταν απλή και κάποιες σκηνές ήταν συναισθηματικές. Αυτό που μου έλειπε από αυτό το βιβλίο ίσως ήταν οι σκηνές μεταξύ του Τσίρο και της Τζοάνας οι οποίες ήταν λίγες και δεν μπόρεσα να αισθανθώ πολλά για την ιστορία τους. Ήταν σίγουρα μια περίπλοκη 'ρομαντική' ιστορία, καθώς αυτή ήταν ήδη παντρεμένη με παιδιά και ο χρόνος του Τσίρο σε εκείνο το μέρος ήταν προσωρινό.

Μέσα από την αναζήτηση του Ματέου ως προς την χαμένη αλήθεια, ταξιδεύουμε σε τόπο και χρόνο. Η ιστορία μας εξελίσσεται, είτε κατά τη διάρκεια του πολέμου, είτε μεταπολεμικά και έχουμε χρονικές αναδρομές σε παρών, παρελθόν και μέλλον. Η γραφή έμοιαζε να έχει ύφος αυτοβιογραφικό και υπήρχαν στιγμές που όντως θεωρούσα ότι η εξιστόρηση ήταν πραγματική και όχι μυθοπλασία. Οι περιγραφές τόσο των γεγονότων, όσο και των τοπίων ήταν παραστατικές και ένιωσα λες και μπορούσα να δω και να μυρίσω τα λουλούδια που φύτευε η Τζοάνα, αλλά λες και ήμουν κι εγώ σε εκείνο το ναυάγιο που άλλαξε ζωές.

[Encarni Prados · Rating 3 out of 5]

La historia ha estado bastante bien. Nadal tiene una buena pluma para narrar historias. Una novela contada en dos épocas y basada en hechos reales. Choca un poco algo que ocurre en la historia pero, si es un hecho real, habrá que tenerlo en cuenta. Una historia entretenida.

[Pavlina Read more sleep less blog · Rating 4 out of 5]

''O Γιός του Ιταλού '' είναι ένα μυθιστόρημα βασισμένο σε πραγματικά γεγονότα.Η ιστορία ξεκινάει με τον Ματεου το γιο της Τζοανα όπου πλέον είναι 60 χρονών και πιστεύοντας ότι ο Τσιρο είναι ο πραγματικός του πατέρας, θα τον αναζητήσει.Το βιβλίο μας ταξιδεύει σε ένα μικρό χωριό της Καταλονίας το 1943 , μετά το βομβαρδισμό του Roma ενός θωρηκτού του Ιταλικού Ναυτικού οι επιζήσαντες μεταφέρονται σε αυτό το χωριό, εκεί θα γνωρίσει ο Τσιρο την Τζοανα , μια παντρεμένη γυναίκα.Πρόκειται για ένα βατό ανάγνωσμα διαβάζεται εύκολα και έχει ωραίες περιγραφές που βάζουν τον αναγνώστη εντονότερα στον χώρο και τόπο της ιστορίας. Αυτός ήταν ένας από τους λόγους που το αγάπησα. Βλέπουμε την τριβή και τις σχέσεις που ανάπτυξαν με τους χωριανούς, καθώς και της Τζοανα και του Τσιρο .Η ιστορία των ηρώων αναπτύσσεται και μας πυροδοτεί συναισθήματα, αν και θεωρω ότι στην σχέση της Τζοανα με τον Τσιρο θα ήθελα λίγο ακόμα . Το βιβλίο χωρίζεται σε 4 μέρη παρελθόν και μέλλον.Υπάρχει ισορροπία εξέλιξης που σου αφήνει μια αίσθηση ικανοποίησης στο τελος. Μια ανάγνωση ξεχωριστή ευχάριστη και συναισθηματική!

[Albert · Rating 4 out of 5]

D'aquelles novel·les que, quan ets al bell mig de la història penses: li falta alguna cosa. Però que t'encarinyes tant amb els personatges i la història que realment provoca el famós buit quan te l'acabes.
Sempre és enriquidor llegir històries de postguerra més enllà de la política.

[Infada Spain · Rating 3 out of 5]

three and a half stars...

[Marisa Costa · Rating 3 out of 5]

Rafel Nadal recrea en su última novela uno de los sucesos más desconocidos de la Segunda Guerra Mundial, el bombardeo del acorzado Roma por los alemanes tras el armisticio con Italia. Este hecho obligó a todos los soldados supervivientes a desplazarse hasta España donde se les ofreció refugio hasta su repatriación. Para poner de manifiesta esta historia, el autor, utiliza la figura de Ciro Orefice, un soldado cuya biografía lo inspiró al desarrollo de la novela.

Dividida en cuatro partes la historia navega del presente al pasado.  Los capítulos que los forman son cortos, lo que agiliza la lectura y te anima a seguir "un poco más". La pluma del autor es ligera, su narrativa amena, con descripciones concisas que favorecen la creación de un buen ambiente y un contexto que describe las rutinas, tareas, música, relaciones, tradiciones y festividades de Caldes de Malavella durante el siglo XIX.

Son varias las voces que exponen la trama. La primera y cuarta parte está narrada desde el punto de vista de varios personajes, los cuales desde las primeras líneas dan alguna explicación o aportan algún dato específico para revelar su identidad. Por otro lado, la segunda y tercera parte, se encuentran escritas en tercera persona, dando un enfoque global de los sucesos.

Desde el inicio la narración denota que el autor ha realizado un profundo proceso de investigación, que él mismo confesará en las últimas páginas del volumen, y que queda reflejado en el ambiente descrito.  

Como puntos fuertes destacaría por un lado la facilidad que tiene el lector de conectar con la vida de los personajes presentes, puesto que se muestran como personas sencillas con sus defectos y virtudes. Las escenas quedan bien construidas y, a pesar de los saltos en el tiempo, no queda abierta la oportunidad de perderse. Por otro lado, la novela arranca muy fuerte, creando expectación e incertidumbre en el lector.

En contraposición durante la segunda y tercera parte la trama pierde intensidad y se vuelve algo tediosa.

En la contraportada del libro se informa de que la novela se desarrolla en torno a una historia de amor. Ese aspecto que tanto me había atraído me ha fallado considerablemente, ya que este romance del que se habla aparece en la narración por medio de pequeñas pinceladas que no llegan a profundizar en la relación, quedando en una superficialidad que desconcierta en diversas ocasiones ante los acontecimientos acaecidos. La historia se centra más en el contexto histórico, las relaciones internacionales entre España, Italia, Alemania, la situación social de los italianos en el pueblo, la forma en que se adaptan, las condiciones en las que se encuentran y lo que su presencia influye en la tranquilidad de la vida de este.

Cabe destacar cómo el autor se adentra en la narración desde un principio, haciéndose partícipe directo de su obra y mostrando, de primera mano, cómo realizó ese proceso de investigación y cómo fueron las entrevistas que le llevaron a escribir "El hijo del italiano". Es un aspecto que me ha llamado mucho la atención dado que no había visto este recurso antes.

En conclusión, la novela me ha gustado pero esperaba una mayor profundización en la historia principal que "supuestamente" sustenta la trama. Del mismo modo, me habría gustado que el autor se centrara un poco más en los sentimientos y mentes de los personajes descubriendo así la razón de sus palabras, actitudes y comportamientos.

Considero que Rafel, con esta novela, realiza un homenaje a todos esos italianos que sufrieron el bombardeo alemán y al gobierno español que los acogió en sus balnearios y los mantuvo atendidos hasta su repatriación.

Lo recomiendo especialmente para todos aquellos lectores que les guste la novela histórica y desee aprender un hecho real que sucedió en España y del que poco conocemos.

https://www.anikaentrelibros.com/el-h...

[Elias Serhed · Rating 3 out of 5]

Nadal, Rafel. El fill de l'italià. Barcelona: Columna, 2019. 462 p. (Clàssica ; 1208). ISBN 9788466424820.

Va ser el llibre més vengut el passat Sant Jordi, i tot i que en un principi no m'atreia l'argument, vaig decidir donar-li una oportunitat. Mai havia llegit res d'en Rafel Nadal i vaig pensar que començar amb una novel·la que havia sigut l'èxit de vendes un 23 d'abril seria una aposta segura.

En general m'ha semblat una novel·la una mica irregular, el principi i el final m'han semblat força interessants, però la part del mig on es desenvolupa la major part de la història se m'ha fet una mica pesada. I és que crec que no aporta gaire cosa nova al que s'ha explicat al plantejament, durant les primeres pàgines, simplement novel·la una història que s'havia presentat de forma resumida, aportant dades i detalls que poden ser importants per a apassionats de la Guerra Civil o la II Guerra Mundial, però que a mi no m'han dit gran cosa.
És evident que l'autor s'ha documentat i analitzat els detalls de manera impecable, fent una recerca bastant exhaustiva i remarcable. És per això que valoro més aquesta obra com a novel·la històrica que no pas com un viatge a la recerca de la pròpia identitat o la història d'un amor prohibit.

Per mi el millor de tot, sens dubte, és descobrir històries transcorregudes al nostre país durant la postguerra i que ens fan tenir més consciència a les generacions posteriors de les condicions socials en les que es trobaven sotmesos els nostres avis i besavis.

[Malara4 · Rating 3 out of 5]

18📚/2019 “El hijo del italiano” de Rafel Nadal.
🌕🌕🌕3/5📚📚📚.
.
En principio la portada del libro y el argumento me llamaron la atención. Creé demasiadas expectativas y al final me ha desilusionado.
Me ha parecido lineal y anodino. Y es de estos libros que estás deseando acabar de leer porque no te engancha nada.
.
Seguramente otra persona encuentre ese algo en el libro que yo no he conseguido encontrar. Mi gusto literario no tiene por qué conducir con el tuyo.
.
Mi agradecimiento a @editorialplaneta por el envío del mismo.
.

[Eli Ramirez · Rating 3 out of 5]

Ben documentada i ben escrita, ideal per conèixer aquest fet d'història recent q passa a casa nostra, però per mi a la història li falta teca. Se m'ha fet una mica massa llarga.

[Marie Strati · Rating 5 out of 5]

Το μυθιστόρημα είναι βασισμένο σε πραγματικά γεγονότα. Ο Ράφελ Ναδάλ ζωντανεύει μια αθέατη πλευρά της ευρωπαϊκής ιστορίας.

[la_circe_lectora · Rating 4 out of 5]

Sabes que tiene una pizca de verdad detrás y esa verdad es tan triste que hace la historia más bonita. Me ha cautivado la pluma de Rafel, he leído el libro en catalán y ha sido magnífico.

[Glòria · Rating 3 out of 5]

2,5

[Lefki Sarantinou · Rating 4 out of 5]

O ισπανικός εμφύλιος, ο απόηχος του Δευτέρου Παγκοσμίου Πολέμου, ο «γιος του Ιταλού», ο Ματέου, και ο Τσίρο, ο ίδιος ο Ιταλός, είναι οι τέσσερις πρωταγωνιστές στην ιστορική μυθιστορία του σημαντικού γνωστού Καταλανού συγγραφέα Ραφέλ Ναδάλ.

Η υπόθεση αναπτύσσεται γύρω από ένα άγνωστο, εν πολλοίς, πολεμικό γεγονός, το οποίο συνέβη το φθινόπωρο του 1943 στη γείτονα χώρα, την Ιταλία. Πρόκειται για τη βύθιση από τη Λουφτβάφε του θωρηκτού «Roma», του Ιταλικού Πολεμικού Ναυτικού στα στενά του Μπονιφάτσιο. Πέντε καρδιακοί φίλοι βρίσκονται επάνω του την τραγική εκείνη στιγμή, εκ των οποίων μόνο δύο, ο πρωταγωνιστής Τσίρο και ένας ακόμα φίλος του θα βγουν ζωντανοί από τη φλεγόμενη κόλαση. Οι επιζώντες Ιταλοί ναύτες θα φιλοξενηθούν στη μικρή καταλανική λουτρόπολη, το Κάλντες ντε Μαλαβέγια, έως ότου τους επιτραπεί να επιστρέψουν στη σπαρασσόμενη από τον Εμφύλιο, μεταξύ των φασιστών και των δημοκρατών, Ιταλία. Κατά τη διάρκεια της παραμονής τους στη μικρή λουτρόπολη, ο Τσίρο, «ο νεαρός που σφύριζε ναπολιτάνικα τραγούδια» θα γνωρίσει την Τζοάνα, «το κορίτσι που φύτευε κινέζικα γαρίφαλα» και έπλενε τα ρούχα του κατά τη διάρκεια της πολύμηνης παραμονής του εκεί. Ένας σφοδρός και απαγορευμένος έρωτας θα γεννηθεί μεταξύ του Ιταλού ναύτη και της Καταλανής, η οποία βιώνει το τέλμα μέσα στον ατυχή γάμο της.

Εξήντα χρόνια μετά το γεγονός αυτό, ο γιος της Τζοάνα, ο Ματέου, ένα παιδί που γνώρισε μονάχα την αδικία και την περιφρόνηση ως το «νόθο» τέκνο της φτωχικής οικογένειας, θα θελήσει να ανακαλύψει την ταυτότητά του αναζητώντας την ταυτότητα του αληθινού του πατέρα. Σύντομα όμως θα διαπιστώσει ότι, τελικά, δεν έχει και τόση σημασία το ίδιο το αποτέλεσμα, όσο το τι πιστεύουν οι άλλοι γι’ αυτό.

Ο συγγραφέας καταφέρνει να μας παρουσιάσει δύο διαφορετικές οπτικές για το ίδιο γεγονός στην αρχή και το τέλος του βιβλίου του, εκείνη της καταλανικής και εκείνη της ιταλικής οικογένειας.

Ο Ραφέλ Ναδάλ επινοεί έναν πρωτότυπο και αντισυμβατικό τρόπο για να διηγηθεί την ιστορία του. Το μυθιστόρημα ξεκινά εν έτει 2016 με μια συρραφή πρωτοπρόσωπων αφηγήσεων, του ίδιου του Ματέου, της γυναίκας του Νέους, του αδελφού του και των παιδιών του. Σε αυτό το πρώτο μέρος εξιστορούνται τα δύσκολα παιδικά χρόνια του Ματέου και η αναζήτηση του αληθινού του πατέρα, όταν, πατέρας πλέον και ο ίδιος, αποφασίζει να πάει στη Νάπολη προκειμένου να εξακριβώσει αν ισχύουν τις φήμες περί της πατρότητάς του, φήμες οι οποίες τον συνόδευαν αδιαλείπτως από όταν ήταν παιδί.

Το δεύτερο μέρος του βιβλίου, που είναι και το πιο ιστορικό, αφηγείται την περιπέτεια του Τσίρο και τον βομβαρδισμό του Roma. Το τρίτο είναι αφιερωμένο στην παραμονή του Τσίρο στο χωριό Κάλντες και στον έρωτά του με την Τζοάνα. Τέλος, το τέταρτο και τελευταίο μέρος περιγράφει τον τρόπο με τον οποίο είδαν την αναζήτηση του Ματέου για τον πραγματικό του πατέρα οι υποτιθέμενοι Ναπολιτάνοι συγγενείς. Έτσι, ο συγγραφέας καταφέρνει να μας παρουσιάσει δύο διαφορετικές οπτικές για το ίδιο γεγονός στην αρχή και το τέλος του βιβλίου του, εκείνη της καταλανικής και εκείνη της ιταλικής οικογένειας.
Η υπόλοιπη κριτική στη bookpress

[Joaquim Alvarado · Rating 2 out of 5]

Des del meu punt de vista, el millor llibre escrit per Rafel Nadal és "La maledicció dels Parmisano" i em dóna la impressió que per un motiu molt simple: perquè és un llibre escrit des de la distància, sense cap implicació personal ni familiar en els fets novel·lats en aquell llibre. No passa el mateix en aquesta obra, llibre més venut en el Sant Jordi d'enguany. Des del moment en que s'ha posat l'assumpte central sobre la taula i queda clar que no hi ha perspectives que es facin grans descobertes, el llibre esdevé notablement avorrit. I dóna la impressió que la coneixença personal de l'autor amb bona part dels personatges novel·lats i la seva proximitat al territori objecte dels fets l'ha frenat. El millor, posar sobre la taula l'ambient repressiu en un poble català a la postguerra. El pitjor, quedar-se a mitges tintes en aquesta crítica i no anar més enllà a l'hora de mencionar bona part dels col·laboradors en aquesta societat repressiva.

[Montse · Rating 1 out of 5]

Pesat i lent , no el recomano

[Susanna · Rating 5 out of 5]

Rafel Nadal. Les fotografies de la memòria.
Núvol. https://www.nuvol.com/critica/rafel-n...

El 9 de setembre de 1943, davant de les costes de l’illa de Sardenya, la flota italiana va rebre un atac sorpresa de l’aviació alemanya. El seu cuirassat estrella, el Roma, va ser enfonsat de manera fatídica, engolint amb ell la vida de més de mil dos cents mariners de la Marina Reial Italiana. Els supervivents varen ser traslladats a l’illa de Maó, a Menorca, i posteriorment a dos balnearis de Caldes de Malavella.

A El fill de l’italià (Premi Ramon Llull) Rafel Nadal construeix la història de Mateu Torrent i Pasqual, un home que, tretze anys després de la mort de la seva mare, decideix emprendre la recerca del seu pare biològic, un dels nàufrags italians que va arribar a Caldes el 1944.

En Rafel Nadal barreja realitat i ficció a l’hora d’exposar els fets. La recerca del pare italià per part d’en Mateu i els seus familiars i el retrobament d’aquell i la seva família genovesa són exposats en forma de crònica testimonial. Aquesta odissea entre present i passat, entre l’interior i l’exterior dels personatges i entre Caldes primer i més tard Gènova, obre i tanca la novel·la.

Però el gruix argumental es concentra en la història del pare del Mateu, en Ciro Sannino, i d’algun dels seus compatriotes naufragats. En Ciro és un noi que, tot i la seva joventut, ha voltat per mig món. Alegre i somiador, veu les relacions humanes com quelcom efímer, donant per fet que la gent que estima passa i se’n va, restant o potser desapareixent en el record, quan el destí les arrenca de prop seu.

De mica en mica anirem descobrint el veritable personatge central de la novel·la, que no és ni el fill de l’italià, ni el mateix Ciro, sinó la Joana. La mare d’en Mateu és casada i mare de dos fills, jove, bella i… desgraciada. A casa seva passen gana, i ella es mata a treballar per tirar endavant els seus. La Joana neteja la roba que en Ciro li porta cada matí perquè li faci la bugada, i la recull amb ell a la tarda quan ja està eixuta. La resta es pot deduir: l’italià li xiula i li canta cançons, i les coses es van complicant fins que el soldat torna cap a la seva pàtria i ella es queda a Caldes amb els seus somnis i un farcellet de vida a la seva panxa.

El món és quelcom desconegut per a la Joana, i només existeix en la seva imaginació i en el que li explica en Ciro sobre els seus viatges. La jove somnia desperta amb aquests indrets, prohibits per sempre per a ella, i mentre veu passar els núvols [1] plora en silenci i es consola amb el record d’aquelles cançons napolitanes que ara vagaregen en la brisa entre la roba estesa. Sorrudament, la Joana planta cara a la seva realitat cultivant en llaunes d’olives llavors de clavells de poeta, que floriran a la primavera omplint de colors l’espai miserable en què viu.

El fill de l’Italià és una novel·la rodona, que parla de l’homenatge, no només a la memòria històrica més “objectiva”, sinó també a les vivències personals, aquells petits fragments de realitat que es viuen de portes endins, en l’interior del cor. Si els protagonistes d’aquests fets van triar portar el seu dolor en silenci, o potser amb una resignació expressada a través d’un oblit fingit, de ben segur que les seves voluntats s’han de respectar. Però els hereus, aquells que els succeeixen quan ja no hi són, tenen el seu dret a saber, a conèixer la seva procedència, allò que ha conformat la seva identitat.

El fill de l’italià ens parla d’altres temes: de l’amistat, dels forts llaços que s’estableixen entre aquells que pateixen una mateixa situació de supervivència; dels danys de la guerra i la postguerra; de la crueltat de l’ésser humà, però també de la seva bondat… Rafel Nadal exposa amb mestria aquests i altres punts de reflexió. Els grans fets històrics són ben documentats, però els seus protagonistes cal trobar-los desenredant una troca massa embolicada pel temps i l’oblit, resseguint potser les petites traces d’un sinuós camí que han deixat unes poques fotografies massa disperses. En una d’elles, dues parelles d’amants posen davant d’un decorat de fons que representa la coberta d’un creuer de luxe, un decorat que porta al cap un altre vaixell no tant glamourós, les despulles del qual reposen ara silencioses al fons de les aigües del Golf d’Asinara.

Sandra Otto
@sandraotto1972

Podeu llegir l’entrevista de Gerard Mur a Rafel Nadal aquí: https://www.nuvol.com/entrevistes/raf...

[1] Els núvols i el joc que fan els personatges amb les formes que hi veuen en ells al seu pas canviant pel cel són un motiu que ja apareixia com a símbol de llibertat, i també del temps que passa, a La senyora Stendhal. També ho són els arbres protectors i sempiterns, en particular els plataners.

[Eva Maza · Rating 3 out of 5]

CATALÀ:

A través d’aquest llibre he conegut la història de mil mariners italians, supervivents de l’enfonsament del cuirassat Roma, que l’any 1944 van ser acollits a Caldes de Malavella.

El llibre està narrat en dues línies temporals. Una en la actualitat, que ens explica la recerca de la identitat del protagonista i el seu creixement personal (d’origen humil es converteix en un home ric gràcies a l’esforç i al treball). L’altra ens explica la part més històrica, i la relació que va tenir la Joana (la mare del Mateu) amb el Ciro (uns dels supervivents del Roma).

Cal fer un reconeixement al treball de recerca fet per l’autor que, a banda de descobrir-nos una part de la història, fa una bona descripció de la vida a Caldes durant l’època dels fets.

Així com el començament i el final els he llegit amb interès, la part central de la novel·la se m’ha fet una mica més pesada, com si decaigués una mica el ritme de narració. M’ha agradat la descripció que es fa dels personatges, i que aconsegueix fer-los propers i reals, i que la novel·la no es centri en la història d’amor, sinó més aviat en la descripció de la vida que van fer els soldats italians a Caldes.

També vull destacar, com a part que m’ha agradat, que els diferents personatges relacionats amb el Ciro i el Mateu expliquin els seus sentiments i reaccions en conèixer l’existència d’aquesta relació pare-fill.

Si l’hagués de recomanar ho faria a la gent que està interessada en la història perquè tinc la sensació que el fet que explica no és massa conegut.

Heu llegit el llibre? Us crida l’atenció? Jo l’he trobat interessant però no puc dir que l’hagi gaudit.

ESPAÑOL:

A través de este libro he conocido la historia de mil marineros italianos, supervivientes del naufragio del acorazado Roma, que el año 1944 fueron acogidos en Caldes de Malavella.

El libro está narrado en dos líneas temporales. Una en la actualidad, que nos explica la búsqueda de la identidad del protagonista y su crecimiento personal (de origen humilde se convierte en rico gracias a su esfuerzo y trabajo). La otra nos narra la parte histórica y la relación que tuvieron Joana (madre de Mateu) y Ciro (unos de los supevivientes del Roma).

Quiero hacer un reconocimiento al trabajo de documentación del autor que, a parte de descubrirnos hecho histórico, hace una buena descripción de la vida en Caldes en la época de los hechos.

El inicio y el final del libro los he leído con interés, pero la parte central la he encontrado un poco espesa, como si el ritmo de la narración fuera decayendo. Me ha gustado la descripción que se hace de los personajes, que consigue hacerlos próximos y reales, y que la novela no se centre en la historia de amor, sino que le dé más importancia a la vida que hicieron los soldados en Caldes.

También quiero destacar, como parte que me ha gustado, que los diferentes personajes relacionados con Ciro y Mateu expliquen sus sentimientos y reacciones cuando conocieron la existencia de esta relación padre-hijo.

Si tuviera que recomendarlo lo haría a aquellas personas que sienten interés por la historia porque creo que el hecho que narra no es muy conocido.

¿Habéis leído el libro? ¿Os llama la atención? Yo lo he encontrado interesante pero no puedo decir que lo haya disfrutado mucho.

[Angel 一匹狼 · Rating 1 out of 5]

This book smells of old, like really old; its ideas, writing style, conception, all, well, old. And you can imagine the jury of the Ramon Llull Novel Award, which awarded this novel with its prize, to be a bunch of old people (at least on the inside), and very masculine, hierarchical and patriarchal (again, at least in the onside). Because "El fill de l'italià" is a book that reeks of the past, of a longing for a long past era (whatever that era is, who knows; it's anyone guess), and a very non-ambiguous message by its writer about the need to return to a long lost past.

The story goes, or it seems to go, around a Catalan man that discovers that his father may have been a Italian soldier, a soldier that was stranded on his hometown many years ago. A picture of this man sends him on a hunt to find his past, the roots and all those things about identity politics that can, on the wrong hands, become very boring (and dangerous). Nadal plays it all very safely, writing for conservative and middle-aged people that believe every man should wear a suit and women dresses, with some drops of anti-Franco commentaries to make people believe that his novel is, like, you know, totally, in favor of liberty and democracy (the democracy of the rich). After the introduction, the novels jumps back in time to the Italian man and his stay in the little Catalan town, but does little to keep the story interesting, and becomes a struggle to turn the pages (even if the letter size is like 40; poor trees).

Keep at a safe distance.

The best: not much, really

The worst: it really seems to have been written two hundred years ago (or a person whose ideology is from 400 years ago); the writing style is SO simple; the plot is lame; the characters are not particularly well depicted or developed

Alternatives: On this Catalan novels about the Catalan past, I would rather recommend "La filla del capità Groc" or "Allò que va passar a Cardós". No masterpieces by any means, but at least entertaining enough and with more interesting plots/characters

3/10

(Original Catalan Version)

[Aitziber Guembe Lambea · Rating 2 out of 5]

Es un libro que empecé a leer, y al ver las críticas, se me atragantó un poco y lo dejé olvidado.
Hace poco más de un mes, lo retomé y lo he acabado de leer, cosa que no esperaba, porque tenía en cuenta que se me quedaría a medias.

No me ha desagradado, pero no es un libro que recomendaría, es entretenido, aunque la segunda parte del libro, hace que se pierda un poco el hilo del principio.
Si cae en tus manos, es de fácil lectura y entretenido, pero, si no sabes qué leer, buscaría otro título.

[Andreu Pol · Rating 5 out of 5]

És molt bon llibre, una història que et frapa, que a cada instant en vols saber més. Una situació molt banal vista des de tres punts de vista que la fan sumament interessant sobre la base d'un fet històric real en un poble que tot i està vivint en una situació de postguerra, misèries, revenges i repressió política. El premi és merescut, la recomano. A estones es fa una mica llarga però el fil de la història es mané i la fa interessant. Com a anècota: revisada per Andreu Pulido(nojo)

[Cristóbal · Rating 4 out of 5]

Es una història d'amor i nostàlgia basada en fets reals, les descripcions dels paissatges de Girona i sobre tot de Caldes de Malavella són precioses, fa una descripció molt bonica de la vida dels mariners italians i la seva relació amb els veins de Caldes de Malavella duramt la dictadura franquista. Aoxi com la vida de les dones durant aquell temps.

[Little Henry · Rating 4 out of 5]

Una història de caràcters optimistes i positius, que porten amb enteresa una difícil situació desencadenada, per una banda, pels desenvolupaments finals de la segona guerra mundial, i , per l'altra, pels modes i formes de la vida en la Catalunya rural just després del final de la Guerra civil.

[kostas vamvoukakis · Rating 3 out of 5]

Θα μπορούσε να είναι και 4* αλλά νομίζω έχει μπλεχτεί ανάμεσα σε ιστορικό και μυθιστόρημα και κάπου δεν βγάζει τίποτα από τα 2 πολύ καλά.... Ούτε ρομαντισμό βγάζει ούτε γεγονότα και δημιουργεί μια σύγχυση... Θα μπορούσε να είναι πολύ δυνατό αλλά....

[Núria Dot · Rating 3 out of 5]

Considero que s’ha fet una gran tasca d’investigació per fer aquest llibre. No obstant, ni que fos des de la ficció, m’hauria agradat que s’hagués aprofundit una mica més en la història dels personatges principals, i eix del llibre. M’he quedat amb ganes de saber una mica més.

[Gabriel Neila · Rating 2 out of 5]

La escritura del autor es correcta, pero la trama mata de aburrimiento. Le falta sangre y piel por todos los lados a esta historia.

[Laura · Rating 2 out of 5]

No me ha enganchado nada. Aburrido, pesado, lento.

[Eva Frigola · Rating 5 out of 5]

M'ha encantat, 100% recomanable

[Anna Maria · Rating 3 out of 5]

La primera part és fantàstica. Després es desinfla una mica, pel meu gust. El relat és bonic, però l'explicació dels fets m'ha semblat barrejada.

[Natalie · Rating 5 out of 5]

Me encantó! una historia real

[Lluis Torroella · Rating 4 out of 5]

Està be