What do you think?
Rate this book
Fanny
Fanny és la novel·la més coneguda de Carles Soldevila. Tant per les característiques de la protagonista —una noia alliberada i autosuficient— com per la seva modernitat, expressada sobretot en la utilització del monòleg interior, aquesta obra va significar un tomb en la literatura catalana de l'època. Fanny conserva encara, per al lector d'avui, tot l'atractiu que tenia quan es va publicar el 1929, i es pot considerar el màxim exponent de la prosa de Carles Soldevila.
192 pages, Paperback
First published January 1, 1929
1 person is currently reading
63 people want to read
About the author
Carles Soldevila
27 books1 followerCarles Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 1892-1967). Germà de l'historiador Ferran Soldevila, va ser dramaturg, poeta, periodista i novel·lista català. Va endegar una important tasca com a promotor cultural, amb l'objectiu d'educar en els valors del Noucentisme el públic barceloní de l'època. Amb el seu projecte, va contribuir a donar al país una identitat catalana moderna.
Photo credit © Arxiu Nacional de Catalunya
Photo credit © Arxiu Nacional de Catalunya
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 19 of 19 reviews
April 11, 2022
M’ha encantat. Dels millors llibres que he llegit durant la carrera. Això d’un escriptOr parlant-nos sobre el món interior d’una noiA acostuma a ser una red flag com una casa de pagès, i més sent una novel·la de fa un segle, però res de banderes vermelles. Tinc ganes de seguir amb la trilogia que inicia “Fanny”.
April 9, 2020
És una obra que es va considerar moderna a la seva època, tant pel comportament poc convencional de la protagonista com per la manera en què està escrita.
Gràcies al recurs de monòleg interior que empra l'autor, podem saber tot el que passa pel cap de la Fanny i ens serveix per comprovar el que pensa, el que sent i el que recorda. El fet que aquest pensament es vegi interromput pels diàlegs que sosté amb els personatges que l'envolten ens ajuda a comprendre encara més la manera de pensar i de fer de cada un d'ells i, per perllongació de la societat d'aquella època. (Va ser publicada el 1929)
Gràcies al recurs de monòleg interior que empra l'autor, podem saber tot el que passa pel cap de la Fanny i ens serveix per comprovar el que pensa, el que sent i el que recorda. El fet que aquest pensament es vegi interromput pels diàlegs que sosté amb els personatges que l'envolten ens ajuda a comprendre encara més la manera de pensar i de fer de cada un d'ells i, per perllongació de la societat d'aquella època. (Va ser publicada el 1929)
August 26, 2023
molt fort com el 1929 un home va saber posar-se TAN BÉ en el paper d'una noia, i a més, una noia jove
July 4, 2020
Del millor que he llegit últimament. Fanny és el relat d'una noia que, filla de burgesos caiguts en desgràcia, ha de treballar com a chorus girl en una revista del Paral·lel per mantenir la seva mare. La Fanny és una noia divertida, contradictòria, que bascula entre l'optimisme i el pessimisme d'una forma molt autèntica i real, mentre, alhora, ens radiografia una Barcelona dels anys 20 obrint-se a la modernitat i tractant la sexualitat i altres temes que en certs sectors de la burgesia de l'època resultaren escandalosos. Gran intent de Soldevila de rescatar un gènere que els noucentistes havien bandejat i que es nota, i molt, que beu de la novel·la psicològica i altres corrents europeus de l'època.
April 21, 2024
Petita ansietat que m'ha creat aquest llibre 🫠🫠🫠🫠🫠🫠🫠🫠🫣🫣🫣🫣🫣🫣🫣🫣🫣
April 19, 2024
Aquesta novel·la és el trepidant monòleg interior d'una noia d'origen burgès que, arruïnada, treballa de ballarina en un teatre del Paral·lel. Prou moderna i fins i tot "feminista" per ser una obra escrita per un home l'any 1930.
May 9, 2022
Aquest assaig tracta de la modernitat de Fanny, de Carles Soldevila, que segons el meu parer és innegable. I bàsicament ho és per tres motius. En primer lloc, pel tractament del personatge femení principal, en segon lloc, per la utilització del monòleg interior, i finalment, per la ubicació de la novel·la en un ambient urbà, en aquest cas, Barcelona.
Amb aquestes paraules caracteritza la trilogia de Carles Soldevila -de la qual Fanny n'és la primera entrega- Maria Campillo: "Les tres novel·les tenen en comú la voluntat (amb matisos) de supressió del narrador omniscient, el traç penetrant en la construcció de la personalitat femenina i l'atenció al medi social o la visió desenganyada de la família burgesa" (2021:86).
Per començar, m'agradaria contextualitzar la novel·la. El 26 d'abril de 1925, l'escriptor Josep Maria de Sagarra escrivia aquestes ratlles al diari La publicitat : "El públic català està demanant amb la boca oberta i amb uns crits desesperats que li donguin novel·les. Novel·les llargues amb argument i incidents, novel·les entretingudes que siguin escrites en català i parlin de la vida del país."
L'article, titulat La por a la novel·la, és una radiografia precisa de la idiosincràsia en què es troba l'escriptor català de principis del segle XX: "A Catalunya s’ha cregut que l’ofici de literat, és ofici de mort de gana, que la literatura és una font de misèries i que els que en fem som o uns herois o uns ganduls que no volem llevar-nos a les sis del matí, i no volem passar-nos tot el sant dia darrere d’un taulell. Això, senyors meus, és fals.".
Sagarra interpel·la a la por a l'hora d'atrevir-s'hi: "... i que escriure una novel·la catalana amb pretensions de cosa seriosa, comporta una responsabilitat: no sabrà, en una paraula, per on començar ni com començar, tindrà una por instintiva del fracàs, i aquesta por, en definitiva, és la que el perd." I conclou l'article d'aquesta manera: "S’ha de vèncer la por d’escriure novel·les; jo demano persones de bona voluntat que vulguin començar a escriure novel·les: fem la prova i no ens en empenedirem."
Des del meu punt de vista, Carles Soldevila s'hi aboca de ple amb una novel·la, Fanny -el nom ja em sembla encisador en si mateix, que mira "d'investigar el món interior, el caràcter o l'estat anímic dels personatges que s'afronten a problemes de comportament, poc o molt condicionats per l'ambient, per la classe social o pel clima moral en què viuen immersos" (2021:64).
El primer punt a considerar és la creació del personatge de Fanny.
Cal fer esment específic a l'esplèndida lectura que Xavier Mas Craviotto fa de la novel·la i que publica a Els Marges. Hi anota: "Fanny és una figura femenina desclassada en direcció descendent que esdevé simbòlica en l'autor en la mesura que representa una nova feminitat i, de retruc, una moralitat més lliure i agosarada" (2021:38).
En efecte, Fanny se'ns presenta com un personatge desinhibit i seductor, una jove de casa bona vinguda a menys que fa de corista al Paral·lel barceloní. Es pot exemplificar amb: "La primera va ser de passar del xalet del carrer de Ganduixer al piset del carrer del Bruc, amb la consegüent venda de mobles..." (2008:165). I aquí: "Sóc noia, sóc més jove que no ell i, no obstant, surto sola totes les nits, amb les claus a la bossa. Feminisme! Feminisme o misèria?" (2008:62). Vegem un altre exemple: "Hi ha detalls que no escapen a una exburgesa com jo" (2008:63). I finalment, "Si hagués pertangut, com jo, a la high life, ja sabria que aquests indicis no són infal·libles." (2008:47).
Altrament, Fanny és una jove moderna i coratjosa, tremendament decidida i resilient però alhora farcida de dubtes pel que fa a l'amor. Heus aquí un exemple: "Jo només vull esbrinar què hi ha en la meva persona, que comença per atreure'ls vivament i triga poc a rebutjar-los amb una força que ningú no pot resistir." (2008:119).
De manera paral·lela, Xavier Mas Craviotto apunta a una qüestió que considero cabdal: la seva doble condició de subalterna. D'una banda, Fanny és dona (qüestió merament biològica) i, per tant, encotillada dins uns paràmetres concrets de comportament. De l'altra, és desclassada descendent, ja que la situació econòmica familiar (el pare s'arruïna) l'allunya del bressol burgès en el qual viu.
En aquest sentit, i al llarg de tota la novel·la, Fanny balandreja entre dos mons: la petita burgesa culta que és (Fanny Comas) i la cabaretera -pit i cama enlaire- en la qual s'ha hagut de convertir (Fanny Ward). Consegüentment, Fanny esdevé un personatge altament contradictori. Ho podem veure aquí: "A mesura que l'èxit artístic creix... no sé... diria que l'èxit personal minva" (2008:117). Xavier Mas Craviotto ho expressa d'aquesta manera: "Fanny es mou, doncs, entre l'enyorança d'un passat acomodat i la necessitat d'acceptar les noves condicions materials d'existència amb l'objectiu i d'acabar sobreposant-s'hi; entre els patrons actitudinals de la classe social hegemònica de la qual ha estat expulsada i la desesperació del subaltern per trobar el seu lloc en un món que desconeix..." (2021:51).
La polèmica que va despertar un personatge com Fanny -i que s'encabeix en el debat sobre art i moral- va ser "impulsada fonamentalment pels grups catòlics que es replantejaran, de retruc, l'oportunitat i l'adequació del que es publica" (2021:51). Soldevila ho va rebatre al pròleg de la segona edició de la novel·la: "Un sector de la crítica més inclinat a l'exercici de la censura eclesiàstica que al de la censura literària , ha titllat d'immoral la meva novel·la. Hi ha vist una apologia del llibertinatge o una exaltació del paganisme" (2008:9).
Dins un context de reivindicació de la novel·la ciutadana (aquella que plasmi la realitat burgesa barcelonina sense idealitzacions ni costumismes), les disputes entre escriptors i moralistes van girar al voltant de la possibilitat de novel·lar "les variacions del codi moral de la nostra societat", és a dir, "variacions dels comportaments sexuals i crisi de la família en la seva estructura tradicional" (2021:51). Soldevila es mostra implacable i replica que Fanny "és, si voleu, amoral, però no immoral" (2008:9).
El següent punt a tractar és l'elecció del monòleg interior i la defensa que en fa Soldevila al pròleg de la segona edició. Hi anota: "El monòleg de Fanny és interior perquè no és exterior; és a dir, perquè no és recitat en veu alta." (2008:10). Aquesta afirmació em fa pensar que certament el monòleg de Soldevila no és massa estricte i que, per tant s'apropa més aviat a una pretensió que no pas a un fet.
Sobre aquesta matèria Mas Craviotto sosté que "el debat se centrà, a grans trets, entre aquells que consideraven que Soldevila havia emprat el monòleg interior stricto sensu i els que comparant-lo amb el de Joyce, sostenien que es tractava d'un monòleg, però no interior" (2021:38). Afegir també que el monòleg de Soldevila admet el diàleg amb l'interlocutor en cursiva, fet que li atorga una altra pinzellada de modernitat.
Finalment, considero que un altre senyal contemporani de Fanny és la seva localització. Fanny remet inevitablement a la gran disceptació, encara irresolta, al voltant de la necessitat de novel·lar Barcelona. Rafael Tasis, gran defensor de la novel·la ciutadana escriu: "Barcelona [...] no té una novel·la pròpia i jo gosaria afirmar que dintre la prou migrada literatura catalana, la nostra ciutat ha estat oblidada i arraconada" (2009:435). Tasis es plany del pes del "districte cinqué" en la novel·lística barcelonina: "Llastimosament, damunt d'ells hom ha bastit la més estupida i falsa de les llegendes" (2009:435).
Per concloure, afegir que Soldevila té la destresa d'allunyar Fanny dels barris baixos i pintorescs i amb esforç, retratar una Barcelona allunyada de tòpics.
*****
Bibliografia
. Campillo, Maria, "Els corrents novel·lístics entre el 1925 i el 1939" dins Història de la Literatura contemporània (III), del 1922 al1959, capítol 2, Barcelona: Enciclopèdia Catalana/Editorial Barcino, 2021.
. Mas Craviotto, X. "Fanny, de Carles Soldevila: una lectura des dels estudis subalterns", Els Marges, núm. 124 (Primavera 2021), pàg. 35-62.
. Sagarra, J.M. (1925). "La por a la novel·la". La Publicitat, disponible a http://papersvells.cat/josep-maria-de...
. Soldevila, Carles (2008). Fanny. Barcelona: Edicions62.
. Tasis, Rafael, "La novel·la de Barcelona", dins Panorama crític de la Literatura Catalana, Segle XX. Barcelona: Vicens Vives, 2009.
Amb aquestes paraules caracteritza la trilogia de Carles Soldevila -de la qual Fanny n'és la primera entrega- Maria Campillo: "Les tres novel·les tenen en comú la voluntat (amb matisos) de supressió del narrador omniscient, el traç penetrant en la construcció de la personalitat femenina i l'atenció al medi social o la visió desenganyada de la família burgesa" (2021:86).
Per començar, m'agradaria contextualitzar la novel·la. El 26 d'abril de 1925, l'escriptor Josep Maria de Sagarra escrivia aquestes ratlles al diari La publicitat : "El públic català està demanant amb la boca oberta i amb uns crits desesperats que li donguin novel·les. Novel·les llargues amb argument i incidents, novel·les entretingudes que siguin escrites en català i parlin de la vida del país."
L'article, titulat La por a la novel·la, és una radiografia precisa de la idiosincràsia en què es troba l'escriptor català de principis del segle XX: "A Catalunya s’ha cregut que l’ofici de literat, és ofici de mort de gana, que la literatura és una font de misèries i que els que en fem som o uns herois o uns ganduls que no volem llevar-nos a les sis del matí, i no volem passar-nos tot el sant dia darrere d’un taulell. Això, senyors meus, és fals.".
Sagarra interpel·la a la por a l'hora d'atrevir-s'hi: "... i que escriure una novel·la catalana amb pretensions de cosa seriosa, comporta una responsabilitat: no sabrà, en una paraula, per on començar ni com començar, tindrà una por instintiva del fracàs, i aquesta por, en definitiva, és la que el perd." I conclou l'article d'aquesta manera: "S’ha de vèncer la por d’escriure novel·les; jo demano persones de bona voluntat que vulguin començar a escriure novel·les: fem la prova i no ens en empenedirem."
Des del meu punt de vista, Carles Soldevila s'hi aboca de ple amb una novel·la, Fanny -el nom ja em sembla encisador en si mateix, que mira "d'investigar el món interior, el caràcter o l'estat anímic dels personatges que s'afronten a problemes de comportament, poc o molt condicionats per l'ambient, per la classe social o pel clima moral en què viuen immersos" (2021:64).
El primer punt a considerar és la creació del personatge de Fanny.
Cal fer esment específic a l'esplèndida lectura que Xavier Mas Craviotto fa de la novel·la i que publica a Els Marges. Hi anota: "Fanny és una figura femenina desclassada en direcció descendent que esdevé simbòlica en l'autor en la mesura que representa una nova feminitat i, de retruc, una moralitat més lliure i agosarada" (2021:38).
En efecte, Fanny se'ns presenta com un personatge desinhibit i seductor, una jove de casa bona vinguda a menys que fa de corista al Paral·lel barceloní. Es pot exemplificar amb: "La primera va ser de passar del xalet del carrer de Ganduixer al piset del carrer del Bruc, amb la consegüent venda de mobles..." (2008:165). I aquí: "Sóc noia, sóc més jove que no ell i, no obstant, surto sola totes les nits, amb les claus a la bossa. Feminisme! Feminisme o misèria?" (2008:62). Vegem un altre exemple: "Hi ha detalls que no escapen a una exburgesa com jo" (2008:63). I finalment, "Si hagués pertangut, com jo, a la high life, ja sabria que aquests indicis no són infal·libles." (2008:47).
Altrament, Fanny és una jove moderna i coratjosa, tremendament decidida i resilient però alhora farcida de dubtes pel que fa a l'amor. Heus aquí un exemple: "Jo només vull esbrinar què hi ha en la meva persona, que comença per atreure'ls vivament i triga poc a rebutjar-los amb una força que ningú no pot resistir." (2008:119).
De manera paral·lela, Xavier Mas Craviotto apunta a una qüestió que considero cabdal: la seva doble condició de subalterna. D'una banda, Fanny és dona (qüestió merament biològica) i, per tant, encotillada dins uns paràmetres concrets de comportament. De l'altra, és desclassada descendent, ja que la situació econòmica familiar (el pare s'arruïna) l'allunya del bressol burgès en el qual viu.
En aquest sentit, i al llarg de tota la novel·la, Fanny balandreja entre dos mons: la petita burgesa culta que és (Fanny Comas) i la cabaretera -pit i cama enlaire- en la qual s'ha hagut de convertir (Fanny Ward). Consegüentment, Fanny esdevé un personatge altament contradictori. Ho podem veure aquí: "A mesura que l'èxit artístic creix... no sé... diria que l'èxit personal minva" (2008:117). Xavier Mas Craviotto ho expressa d'aquesta manera: "Fanny es mou, doncs, entre l'enyorança d'un passat acomodat i la necessitat d'acceptar les noves condicions materials d'existència amb l'objectiu i d'acabar sobreposant-s'hi; entre els patrons actitudinals de la classe social hegemònica de la qual ha estat expulsada i la desesperació del subaltern per trobar el seu lloc en un món que desconeix..." (2021:51).
La polèmica que va despertar un personatge com Fanny -i que s'encabeix en el debat sobre art i moral- va ser "impulsada fonamentalment pels grups catòlics que es replantejaran, de retruc, l'oportunitat i l'adequació del que es publica" (2021:51). Soldevila ho va rebatre al pròleg de la segona edició de la novel·la: "Un sector de la crítica més inclinat a l'exercici de la censura eclesiàstica que al de la censura literària , ha titllat d'immoral la meva novel·la. Hi ha vist una apologia del llibertinatge o una exaltació del paganisme" (2008:9).
Dins un context de reivindicació de la novel·la ciutadana (aquella que plasmi la realitat burgesa barcelonina sense idealitzacions ni costumismes), les disputes entre escriptors i moralistes van girar al voltant de la possibilitat de novel·lar "les variacions del codi moral de la nostra societat", és a dir, "variacions dels comportaments sexuals i crisi de la família en la seva estructura tradicional" (2021:51). Soldevila es mostra implacable i replica que Fanny "és, si voleu, amoral, però no immoral" (2008:9).
El següent punt a tractar és l'elecció del monòleg interior i la defensa que en fa Soldevila al pròleg de la segona edició. Hi anota: "El monòleg de Fanny és interior perquè no és exterior; és a dir, perquè no és recitat en veu alta." (2008:10). Aquesta afirmació em fa pensar que certament el monòleg de Soldevila no és massa estricte i que, per tant s'apropa més aviat a una pretensió que no pas a un fet.
Sobre aquesta matèria Mas Craviotto sosté que "el debat se centrà, a grans trets, entre aquells que consideraven que Soldevila havia emprat el monòleg interior stricto sensu i els que comparant-lo amb el de Joyce, sostenien que es tractava d'un monòleg, però no interior" (2021:38). Afegir també que el monòleg de Soldevila admet el diàleg amb l'interlocutor en cursiva, fet que li atorga una altra pinzellada de modernitat.
Finalment, considero que un altre senyal contemporani de Fanny és la seva localització. Fanny remet inevitablement a la gran disceptació, encara irresolta, al voltant de la necessitat de novel·lar Barcelona. Rafael Tasis, gran defensor de la novel·la ciutadana escriu: "Barcelona [...] no té una novel·la pròpia i jo gosaria afirmar que dintre la prou migrada literatura catalana, la nostra ciutat ha estat oblidada i arraconada" (2009:435). Tasis es plany del pes del "districte cinqué" en la novel·lística barcelonina: "Llastimosament, damunt d'ells hom ha bastit la més estupida i falsa de les llegendes" (2009:435).
Per concloure, afegir que Soldevila té la destresa d'allunyar Fanny dels barris baixos i pintorescs i amb esforç, retratar una Barcelona allunyada de tòpics.
*****
Bibliografia
. Campillo, Maria, "Els corrents novel·lístics entre el 1925 i el 1939" dins Història de la Literatura contemporània (III), del 1922 al1959, capítol 2, Barcelona: Enciclopèdia Catalana/Editorial Barcino, 2021.
. Mas Craviotto, X. "Fanny, de Carles Soldevila: una lectura des dels estudis subalterns", Els Marges, núm. 124 (Primavera 2021), pàg. 35-62.
. Sagarra, J.M. (1925). "La por a la novel·la". La Publicitat, disponible a http://papersvells.cat/josep-maria-de...
. Soldevila, Carles (2008). Fanny. Barcelona: Edicions62.
. Tasis, Rafael, "La novel·la de Barcelona", dins Panorama crític de la Literatura Catalana, Segle XX. Barcelona: Vicens Vives, 2009.
March 12, 2021
M'han encantat els monòlegs interns de na Fanny, però el final no m'ha convençut gens.
May 9, 2025
4,5/5
Quina meravella. La primera obra de la trilogia d'en Soldevila protagonitzada per dones, va publicar-se el 1929 amb la particularitat de seguir el monòleg intern de la Fanny, filla d'uns burgesos caiguts en desgràcia que acaba de ballarina en un teatre de revista del Paral·lel per a poder portar diners a casa.
En Soldevila aconsegueix combinar el diàleg escuet entre la protagonista i les persones del teatre, la seva mare i certs personatges que la lliguen amb el seu passat amb els seus pensaments, en ocasions delirants en ocasions tèrbols però sempre autèntics i fantàstics, en els que veiem l'evolució de la seva consciència a mesura que guanya fama dins del teatre i esdevé la famosa showgirl Fanny Ward. M'ha agradat també com tot i començar el relat amb ella ja dins la companyia amb el pas dels capítols anem veient el seu passat més inmediat per a entendre la caiguda en desgràcia, la mort del pare, el viatge a Amèrica dels seus germans grans... i com tot i haver passat uns anys molt complicats la Fanny és capaç de viure la pròpia vida amb independència, sense prejudicis i sense deixar-se endur per les il·lusions (tot i que m'agradaria haver pogut observar més d'ella amb en Jordi, espero que tot anés bé amb ells...)
Quina meravella. La primera obra de la trilogia d'en Soldevila protagonitzada per dones, va publicar-se el 1929 amb la particularitat de seguir el monòleg intern de la Fanny, filla d'uns burgesos caiguts en desgràcia que acaba de ballarina en un teatre de revista del Paral·lel per a poder portar diners a casa.
En Soldevila aconsegueix combinar el diàleg escuet entre la protagonista i les persones del teatre, la seva mare i certs personatges que la lliguen amb el seu passat amb els seus pensaments, en ocasions delirants en ocasions tèrbols però sempre autèntics i fantàstics, en els que veiem l'evolució de la seva consciència a mesura que guanya fama dins del teatre i esdevé la famosa showgirl Fanny Ward. M'ha agradat també com tot i començar el relat amb ella ja dins la companyia amb el pas dels capítols anem veient el seu passat més inmediat per a entendre la caiguda en desgràcia, la mort del pare, el viatge a Amèrica dels seus germans grans... i com tot i haver passat uns anys molt complicats la Fanny és capaç de viure la pròpia vida amb independència, sense prejudicis i sense deixar-se endur per les il·lusions (tot i que m'agradaria haver pogut observar més d'ella amb en Jordi, espero que tot anés bé amb ells...)
April 21, 2025
En aquest assaig analitzarem l’estat del gènere novel·lístic dels anys vint i trenta, centrant-nos concretament en l'obra de Carles Soldevila, Fanny. D’aquesta manera, veurem l’anomenada «crisi de la novel·la», i estudiarem quina posició prenen crítics i escriptors davant aquest esdeveniment. En aquest sentit, discutirem la possibilitat de modernització del gènere, i com hi intervé la psicoanàlisi de Freud.
L’època dels anys vint i trenta és una etapa caracteritzada pel progrés i la modernització literària, especialment en el gènere novel·lístic. Els noucentistes havien apostat per la poesia i l’assaig (gèneres preferits dels lectors de l’època), amb obres com La paraula en el vent de Josep Carner, i les novel·les modernistes, com Els sots feréstecs de Raimon Casellas, havien quedat enrere.
Carles Soldevila (1892-1967) va ser un escriptor, poeta, periodista i dramaturg català nascut a Barcelona, dins d’una família burgesa, que va fer literatura majoritàriament amb la intenció d'educar, modernitzar i catalanitzar la burgesia barcelonina. Per aquest motiu els seus personatges són una idealització d'aquesta classe social (AELC, s. d.).
Soldevila va engegar la seva professió literària dins del moviment noucentista/avantguardista, però prest es va decantar per rebuscar la reforma de la novel·la. Aquí és quan sorgeix Fanny, la primera novel·la de l’autor. Fanny (1929) és una novel·la psicològica que, a través de la tècnica del monòleg intern, mostra el món interior de la protagonista quan aquesta es veu obligada a treballar i cercar-se la vida en haver perdut la posició social dins la burgesia. Aquesta obra va rebre fortes crítiques que la titllaven d’immoral, eròtica i pornogràfica, i que qüestionaven la tècnica literària.
Fanny és una jove de família burgesa barcelonina que es veu desclassada quan el pare s’arruïna poc abans de morir. Els germans parteixen a buscar fortuna a Amèrica i la noia es veu obligada a mantenir econòmicament la mare, una dona que es sent resignada en veure com han abandonat la vida burgesa i la filla ha de ballar bon i nua per aconseguir diners. Per assolir una mica d’estabilitat econòmica la protagonista comença a treballar com a ballarina en una revista del Paral·lel, on es veu rodejada constantment d’homes i on coneix el Jordi, un jove burgès del qual s'enamorarà.
L’autor utilitza un llenguatge lògic i lineal per articular de manera coherent i cohesionada el flux amorf del pensament, seguint una estructura lineal i un ordre cronològic explicant els fets a mesura que van succeint (Craviotto, 2021), però sempre respectant la coherència (o incoherència) del pensament humà, que no té per què ser sempre racional.
En acabar el Noucentisme, damunt els anys vint, la literatura catalana experimenta el que es coneix com la «crisi de la novel·la», s’agreuja l’estat de la novel·la, posats que hi ha poca qualitat i una mancança d’innovació tècnica, a més de l’ús repetitiu de recursos massa explotats (Pugnau, 2014). Diversos crítics literaris, com Carles Riba o Josep Maria de Sagarra, denuncien aquesta situació: De Sagarra demana valentia, i escriu en el diari La Publicitat el 1925 que «s’ha de vèncer la por d’escriure novel·les; jo demano persones de bona voluntat que vulguin començar a escriure novel·les: fem la prova i no ens en empenedirem». El mateix any, a La Veu de Catalunya, Riba escriu que cal un «esforç seriós, coordinat, humil amb ímpetu», per tal d’encetar el camí «de la veritable novel·la moderna, el dels creadors i presentadors de realitats psicològiques imaginàries».
Aquí és quan entren en acció autors com Carles Soldevila, que intenten crear novel·les actualitzades a la nova concepció del jo i l’individu, bastant influenciats per la teoria psiconalítica de Freud. Davant aquesta situació, Soldevila aposta per modernitzar la novel·la i demostrar que hi ha hagut una modernització del gènere en els anys vint i trenta respecte als anys i corrents anteriors.
Fanny brilla per modernitat. Per començar, és la primera obra de la literatura catalana que no està escrita des de l’omnisciència i utilitza la tècnica del monòleg intern. També s’allunya de les tradicions mostrant un personatge protagonista femení, que a més, no segueix les normes socials de l’època. En addició, veiem com tracta el tema de les relacions sexuals sense tabús ni prejudicis.
L’obra reflecteix un anhel de renovació i exhibeix la veu del jovent en oposició a la dels progenitors; ensenya la determinació de voler ser un mateix, reclam de l’individu com a ésser independent.
Lluitant contra les convencions socials tradicionals antiquades, Fanny es troba en un conflicte amb si mateixa que la fa evolucionar i cercar el canvi i la modernitat. A través d’aquest procés de transformació intern, Soldevila juga a mostrar els embolics mentals per introduir-se en la ment del lector i intentar generar un canvi de mentalitat que transformi i modernitzi la societat catalana (Pugnau, 2014).
Per modernitzar la novel·la més encara, l’autor s’allunya dels espais rurals modernistes i situa la història dins un ambient urbà en el centre de Barcelona, mostrant els elements moderns de la ciutat, com són el tramvia, el taxi, les màquines en general, la fàbrica, etc.
Es mencionen diversos llocs concrets i reals contemporanis a l’autor, com el Paral·lel, la Rambla, Pedralbes, el Gran Teatre del Liceu… I, a través de la quotidianitat de Fanny, se’ns presenta una història de progrés i trencament social.
Aquests aspectes innovadors suposen una solució a la situació de «crisi» plantejada pels crítics literaris. Es deixen enrere les tècniques modernistes i l’apropament a la bellesa o el sublim de la natura, i s’aporten al món literari noves tècniques narratives, nous models de construcció de personatges, nous espais on desenvolupar les peces, temes diferents sobre els quals pot girar l’argument, etc.
La psicoanàlisi aplicada intervé i influeix fortament a la crítica literària i a les creacions novel·lístiques del moment. La pràctica del monòleg interior està sovint lligada a la problemàtica sobre psicologia i moral freudiana (Campillo, 2020). Amb aquesta pràctica Soldevila revela una gran profunditat psicològica, mostrant en tot moment com es sent i què pensa l’individu (la protagonista) envers el món opressor i la societat patriarcal en que aquesta es troba. Gràcies a això podem submergir-nos totalment en el món interior del personatge principal i entendre millor la lluita i el binomi individu-societat.
Freud utilitza el concepte de castració per explicar que l’ésser humà tan sols pot assumir una posició sexuada i aprendre a gaudir quan perd els primers objectes de satisfacció i d’amor, principalment, la mare. Com explica Neus Carbonell al recurs audiovisual Psicoanàlisi «la satisfacció s’assoleix després d’una pèrdua», i això és exactament el que experimenta Fanny, qui fins que la mare no marxa no arriba al cim de la relació amb el Jordi.
En conclusió, l'obra de Carles Soldevila emergeix com un punt d'inflexió en la novel·la catalana dels anys vint i trenta, enfrontant-se a la «crisi de la novel·la» amb coratge i voluntat de progrés. A través de la tècnica del monòleg intern, l’autor revela el món interior de la protagonista en un context de desclassament social i conflicte amb les normes establertes. Així doncs, Fanny introdueix noves tècniques narratives i explora la psicologia dels personatges des d'una perspectiva influenciada per la psicoanàlisi de Freud.
Bibliografia:
Associació d'Escriptors En Llengua Catalana (AELC). (s. d.). Carles Soldevila. https://www.escriptors.cat/autors/sol....
Campillo, M. [Maria]. (2020). Els corrents novel·lístics entre 1925 i 1939. Història de la literatura catalana, vol. VI: Literatura contemporània, III, 63-118.
Carbonell, N. [Neus]. (2016). Psicoanàlisi. A N. [Neus] Rotger, L’ABC dels Estudis Literaris. Termes crítics per a l’estudi de la literatura. Oberta Publishing.
Mas Craviotto, X. [Xavier]. (2021). Fanny, de Carles Soldevila: una lectura des dels estudis subalterns. Els Marges: revista de llengua i literatura, Nº. 124, 35-62.
Papers Vells. (2021). La por a la novel·la. https://papersvells.cat/josep-maria-d....
Papers Vells. (2021). Una generació sense novel·la. https://papersvells.cat/carles-riba/u....
Pugnau Saez, A. [Annie]. (2014). La mirada interior a Fanny, de Carles Soldevila: una proposta de lectura. [Treball final de grau]. Facultat d’Humanitats, Universitat Pompeu Fabra (director: Miquel M. Gibert Pujol). https://repositori.upf.edu/bitstream/...
Soldevila, C. [Carles]. (2016). Fanny. Edicions 62.
L’època dels anys vint i trenta és una etapa caracteritzada pel progrés i la modernització literària, especialment en el gènere novel·lístic. Els noucentistes havien apostat per la poesia i l’assaig (gèneres preferits dels lectors de l’època), amb obres com La paraula en el vent de Josep Carner, i les novel·les modernistes, com Els sots feréstecs de Raimon Casellas, havien quedat enrere.
Carles Soldevila (1892-1967) va ser un escriptor, poeta, periodista i dramaturg català nascut a Barcelona, dins d’una família burgesa, que va fer literatura majoritàriament amb la intenció d'educar, modernitzar i catalanitzar la burgesia barcelonina. Per aquest motiu els seus personatges són una idealització d'aquesta classe social (AELC, s. d.).
Soldevila va engegar la seva professió literària dins del moviment noucentista/avantguardista, però prest es va decantar per rebuscar la reforma de la novel·la. Aquí és quan sorgeix Fanny, la primera novel·la de l’autor. Fanny (1929) és una novel·la psicològica que, a través de la tècnica del monòleg intern, mostra el món interior de la protagonista quan aquesta es veu obligada a treballar i cercar-se la vida en haver perdut la posició social dins la burgesia. Aquesta obra va rebre fortes crítiques que la titllaven d’immoral, eròtica i pornogràfica, i que qüestionaven la tècnica literària.
Fanny és una jove de família burgesa barcelonina que es veu desclassada quan el pare s’arruïna poc abans de morir. Els germans parteixen a buscar fortuna a Amèrica i la noia es veu obligada a mantenir econòmicament la mare, una dona que es sent resignada en veure com han abandonat la vida burgesa i la filla ha de ballar bon i nua per aconseguir diners. Per assolir una mica d’estabilitat econòmica la protagonista comença a treballar com a ballarina en una revista del Paral·lel, on es veu rodejada constantment d’homes i on coneix el Jordi, un jove burgès del qual s'enamorarà.
L’autor utilitza un llenguatge lògic i lineal per articular de manera coherent i cohesionada el flux amorf del pensament, seguint una estructura lineal i un ordre cronològic explicant els fets a mesura que van succeint (Craviotto, 2021), però sempre respectant la coherència (o incoherència) del pensament humà, que no té per què ser sempre racional.
En acabar el Noucentisme, damunt els anys vint, la literatura catalana experimenta el que es coneix com la «crisi de la novel·la», s’agreuja l’estat de la novel·la, posats que hi ha poca qualitat i una mancança d’innovació tècnica, a més de l’ús repetitiu de recursos massa explotats (Pugnau, 2014). Diversos crítics literaris, com Carles Riba o Josep Maria de Sagarra, denuncien aquesta situació: De Sagarra demana valentia, i escriu en el diari La Publicitat el 1925 que «s’ha de vèncer la por d’escriure novel·les; jo demano persones de bona voluntat que vulguin començar a escriure novel·les: fem la prova i no ens en empenedirem». El mateix any, a La Veu de Catalunya, Riba escriu que cal un «esforç seriós, coordinat, humil amb ímpetu», per tal d’encetar el camí «de la veritable novel·la moderna, el dels creadors i presentadors de realitats psicològiques imaginàries».
Aquí és quan entren en acció autors com Carles Soldevila, que intenten crear novel·les actualitzades a la nova concepció del jo i l’individu, bastant influenciats per la teoria psiconalítica de Freud. Davant aquesta situació, Soldevila aposta per modernitzar la novel·la i demostrar que hi ha hagut una modernització del gènere en els anys vint i trenta respecte als anys i corrents anteriors.
Fanny brilla per modernitat. Per començar, és la primera obra de la literatura catalana que no està escrita des de l’omnisciència i utilitza la tècnica del monòleg intern. També s’allunya de les tradicions mostrant un personatge protagonista femení, que a més, no segueix les normes socials de l’època. En addició, veiem com tracta el tema de les relacions sexuals sense tabús ni prejudicis.
L’obra reflecteix un anhel de renovació i exhibeix la veu del jovent en oposició a la dels progenitors; ensenya la determinació de voler ser un mateix, reclam de l’individu com a ésser independent.
Lluitant contra les convencions socials tradicionals antiquades, Fanny es troba en un conflicte amb si mateixa que la fa evolucionar i cercar el canvi i la modernitat. A través d’aquest procés de transformació intern, Soldevila juga a mostrar els embolics mentals per introduir-se en la ment del lector i intentar generar un canvi de mentalitat que transformi i modernitzi la societat catalana (Pugnau, 2014).
Per modernitzar la novel·la més encara, l’autor s’allunya dels espais rurals modernistes i situa la història dins un ambient urbà en el centre de Barcelona, mostrant els elements moderns de la ciutat, com són el tramvia, el taxi, les màquines en general, la fàbrica, etc.
Es mencionen diversos llocs concrets i reals contemporanis a l’autor, com el Paral·lel, la Rambla, Pedralbes, el Gran Teatre del Liceu… I, a través de la quotidianitat de Fanny, se’ns presenta una història de progrés i trencament social.
Aquests aspectes innovadors suposen una solució a la situació de «crisi» plantejada pels crítics literaris. Es deixen enrere les tècniques modernistes i l’apropament a la bellesa o el sublim de la natura, i s’aporten al món literari noves tècniques narratives, nous models de construcció de personatges, nous espais on desenvolupar les peces, temes diferents sobre els quals pot girar l’argument, etc.
La psicoanàlisi aplicada intervé i influeix fortament a la crítica literària i a les creacions novel·lístiques del moment. La pràctica del monòleg interior està sovint lligada a la problemàtica sobre psicologia i moral freudiana (Campillo, 2020). Amb aquesta pràctica Soldevila revela una gran profunditat psicològica, mostrant en tot moment com es sent i què pensa l’individu (la protagonista) envers el món opressor i la societat patriarcal en que aquesta es troba. Gràcies a això podem submergir-nos totalment en el món interior del personatge principal i entendre millor la lluita i el binomi individu-societat.
Freud utilitza el concepte de castració per explicar que l’ésser humà tan sols pot assumir una posició sexuada i aprendre a gaudir quan perd els primers objectes de satisfacció i d’amor, principalment, la mare. Com explica Neus Carbonell al recurs audiovisual Psicoanàlisi «la satisfacció s’assoleix després d’una pèrdua», i això és exactament el que experimenta Fanny, qui fins que la mare no marxa no arriba al cim de la relació amb el Jordi.
En conclusió, l'obra de Carles Soldevila emergeix com un punt d'inflexió en la novel·la catalana dels anys vint i trenta, enfrontant-se a la «crisi de la novel·la» amb coratge i voluntat de progrés. A través de la tècnica del monòleg intern, l’autor revela el món interior de la protagonista en un context de desclassament social i conflicte amb les normes establertes. Així doncs, Fanny introdueix noves tècniques narratives i explora la psicologia dels personatges des d'una perspectiva influenciada per la psicoanàlisi de Freud.
Bibliografia:
Associació d'Escriptors En Llengua Catalana (AELC). (s. d.). Carles Soldevila. https://www.escriptors.cat/autors/sol....
Campillo, M. [Maria]. (2020). Els corrents novel·lístics entre 1925 i 1939. Història de la literatura catalana, vol. VI: Literatura contemporània, III, 63-118.
Carbonell, N. [Neus]. (2016). Psicoanàlisi. A N. [Neus] Rotger, L’ABC dels Estudis Literaris. Termes crítics per a l’estudi de la literatura. Oberta Publishing.
Mas Craviotto, X. [Xavier]. (2021). Fanny, de Carles Soldevila: una lectura des dels estudis subalterns. Els Marges: revista de llengua i literatura, Nº. 124, 35-62.
Papers Vells. (2021). La por a la novel·la. https://papersvells.cat/josep-maria-d....
Papers Vells. (2021). Una generació sense novel·la. https://papersvells.cat/carles-riba/u....
Pugnau Saez, A. [Annie]. (2014). La mirada interior a Fanny, de Carles Soldevila: una proposta de lectura. [Treball final de grau]. Facultat d’Humanitats, Universitat Pompeu Fabra (director: Miquel M. Gibert Pujol). https://repositori.upf.edu/bitstream/...
Soldevila, C. [Carles]. (2016). Fanny. Edicions 62.
May 1, 2024
Fanny de Carles Soldevila és una obra que va ser aclamada en la seva època per la seva innovació en l'exploració del monòleg interior i pels seus trets freudians. No obstant això, des del context actual, la narració de la història principalment des de la perspectiva d'un home, que intenta comprendre els sentiments i les accions d'una dona, pot percebre's com a paternalista i reductora. A més, la manca de veu directa per part de la Fanny mateixa contribueix a una representació estereotipada i superficial del seu personatge.
Malgrat les seves intencions presumptament benèvoles, l'obra exhibeix una visió limitada i antiquada dels rols de gènere i dels processos interns dels personatges femenins. Això pot resultar alienant per a un públic contemporani que valora la representació justa i complexa dels personatges femenins.
En conclusió, Fanny de Carles Soldevila pot haver estat un referent en la seva època, però avui en dia, aquest referent és qüestionable i pot no ressonar amb les lectores contemporànies, especialment aquelles sensibilitzades amb les qüestions de gènere i representació.
Malgrat les seves intencions presumptament benèvoles, l'obra exhibeix una visió limitada i antiquada dels rols de gènere i dels processos interns dels personatges femenins. Això pot resultar alienant per a un públic contemporani que valora la representació justa i complexa dels personatges femenins.
En conclusió, Fanny de Carles Soldevila pot haver estat un referent en la seva època, però avui en dia, aquest referent és qüestionable i pot no ressonar amb les lectores contemporànies, especialment aquelles sensibilitzades amb les qüestions de gènere i representació.
March 15, 2025
Llibre per a la uni que m’ha sorprés lo molt que m’ha agradat… Feia temps que no m’enganxava en un llibre que me manaven. Al principi me pareixia una mica “turbio” el fet d’un escriptor(?) fent una novel·la psicològica sobre una xica jove (lol) però no m’ha paregut que ho tracte malament. M’ha recordat una mica a una de les meues pel·lis preferides (Cleo de 5 a 7) per la manera que se fica dins del cap d’una xica envoltada del món de la fama (tot i que amb temes totalment diferents). Molt recomanat i amb ganes de llegir la resta de la trilogia.
November 6, 2025
És un llibre que no m’ha desagradat, però que m’esperava més. Entenc que per l’època pogués arribar a ser criticat, ja que no deixa de parlar d’una dona que per situacions familiars ha de treure’s les castanyes del foc i posar-se a ballar. Recreant una dona independent, amb caràcter i amb uns límits molt clars. A més, descriu la facilitat que hi ha en caure d’una classe social a una altra, i com tot canvia en un tres i no res. Malgrat això, com em passa amb la majoria dels llibres escrits fa anys, m’ha costat connectar amb aquest.
March 1, 2022
⭐El llibre no m'ha agradat gaire, tor i que la història és una història revolucionària que et fa penssar. Per a mi el llibre s'ha fet llarg i avorrit, ja que es donen molts detalls que són innecessaris. De la mateixa manera s'entra poc dins els conflictes i no s'incideix gaire en alguns problemes de la societat que podríen ser interessants.
April 19, 2019
Una grata sorpresa. M’he embarcat a la lectura d’aquesta obra sense expectatives i n’he sortit fascinat per l’estil senzill però molt ponent de Soldevila. Molt a favor dels monòlegs interiors.
May 2, 2022
Increïble novel·la, de les millors que he llegit a la meva vida. Per mi hauria de ser un clàssic.
November 14, 2023
POR FIIIIIIN, MADRE MIA QUE MIERDA DE LIBRO POR FAVOR
June 28, 2023
‘Fanny’ de Carles Soldevila forma part d’una trilogia de novel·les: ‘Fanny’ (1930), ‘Eva’ (1932) i ‘Valentina’ (1933). La seva trilogia s’inscriu en un intent de renovar el gènere de la novel·la seguint les teories sobre el tema propugnades pel Noucentisme. Totes tres són novel·les burgeses i ciutadanes, novel·les que es desenvolupen en l’entorn de la burgesia barcelonina i que tenen una clara voluntat de modernitat. La temàtica presenta un conflicte interior d’uns personatges que s’oposen a la moral burgesa i oscil·len entre el bé i el mal. Les tres protagonistes són noies joves que representen una nova actitud davant la vida, més lliure i més sincera. Soldevila, a més a més, utilitza, sobretot en el cas de ‘Fanny’ la tècnica del monòleg interior que era una altra mostra de modernitat.
Displaying 1 - 19 of 19 reviews