Xavier Bosch; Roc Casagran; Natàlia Cerezo; Empar Moliner; Jordi Nopca; Sergi Pàmies; Adrià Pujol Cruells; Jordi Puntí; Clara Queraltó; Llucia Ramis; Sílvia Soler. L'Enciclopèdia diu que, en música, la suite és una «composició instrumental formada per una successió de diverses peces normalment, de característiques contrastades però en la mateixa tonalitat concebuda per a ser interpretada íntegrament i en l'ordre donat». També fa referència a l'habitació d'un hotel, una talaia privilegiada des d'on podem observar la ciutat. Aquest llibre no és ni una antologia ni òbviament una obra musical, és un recull de contes escrits per onze de les nostres veus contemporànies més rellevants.
Xavier Bosch i Sancho (Barcelona, 21 de juliol de 1967) és un periodista i escriptor català. Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha desenvolupat l'activitat en diversos mitjans de comunicació de ràdio, televisió i premsa. És autor de diversos llibres, i guanyador, entre altres, d'un premi Ondas. Tres de les seues novel·les han estat els llibres més venuts a Catalunya els anys 2010, 2015 i 2017. Premi Ramon Llull 2015.
Recull de diferentes petites històries que totes transcorren a diferentes parts de la ciutat de Barcelona. Algunes històries són més distretes que altres, considero que no n’hi ha cap d’excepcional. És un llibre que esta bé per passar l’estona però donaria prioritat a altres lectures.
No és un mal llibre. Per passar l'estona està bé. Tot i això trobo a faltar una mica de substància en alguns contes. Alguns estan molt bé, d'altres sentia que no m'estaven intentant comunicar res i que sols eren paraules buides.
El conte és una mercancia complicada. Té unes regles pròpies i la pròpia brevetat del text fa difícil reeixir-lo. La meva experiència amb el conte en català és fluctuant. Alguns semblen dominar-lo i altres, preuats per la crítica, em resulten pesats i gens interessants. Però vaig caure en l'estratègia comunicativa de l'Enciclopèdia Catalana, que em va regalar cinc contes per passar el temps durant la crisi de la covid-19. Un cop llegits, ja vaig comprar el llibre sencer. La veritat és que el nivell és bo. La majoria dels contes són força interessants. I els menys interessants no estan malament. La relació amb Barcelona a voltes és purament circumstancial, com qui agafa un conte ja escrit i li afegeix una referència a la ciutat. Però en general la temàtica volta al voltant de la ciutat. Diguem que el llibre deixa un bon regust a la boca. Si hom es plau llegint contes, crec que té un futur davant seu.