What do you think?
Rate this book
Sobre el feixisme, l'exili i la censura. Tria d'articles i contes distòpics, a cura de Diana Coromines
Què en diria, Calders, de l'època que vivim? No ho sabem, però tots els debats que ara tornen són terreny trepitjat, viscut i travessat per l'escriptor durant la seva vida: la tensió entre democràcia i autoritarisme, la xenofòbia, la immigració i les onades de refugiats, la repressió espanyola, el maltractament de la llengua, la censura.
Aquest volum recull una tria de contes i articles escrits entre el 1933 i el 1994, des de la denuncia de l'ascens del feixisme a l'experiència viscuda de l'exili, «de la independència de les repúbliques bàltiques a la caiguda del comunisme, des de la reflexió sobre la llengua a la crítica de la censura del règim i la d'unes elits catalanes hipòcrites, provincianes i segrestades per idearis monolítics» que permeten llegir la història del segle XX i trobar-hi claus per entendre l'època actual.
«A Calders, el retorn de la història no l'hauria sorprès gaire. En canvi, li hauria sabut greu que, una vegada més, Catalunya no hagi aprofitat la seva posició privilegiada des de l'ull de l'huracà per empènyer el pèndol de la història cap al cantó bo», escriu Diana Coromines al pròleg.
Aquest volum recull una tria de contes i articles escrits entre el 1933 i el 1994, des de la denuncia de l'ascens del feixisme a l'experiència viscuda de l'exili, «de la independència de les repúbliques bàltiques a la caiguda del comunisme, des de la reflexió sobre la llengua a la crítica de la censura del règim i la d'unes elits catalanes hipòcrites, provincianes i segrestades per idearis monolítics» que permeten llegir la història del segle XX i trobar-hi claus per entendre l'època actual.
«A Calders, el retorn de la història no l'hauria sorprès gaire. En canvi, li hauria sabut greu que, una vegada més, Catalunya no hagi aprofitat la seva posició privilegiada des de l'ull de l'huracà per empènyer el pèndol de la història cap al cantó bo», escriu Diana Coromines al pròleg.
303 pages, Kindle Edition
Published September 5, 2019
2 people are currently reading
44 people want to read
About the author
Pere Calders
101 books55 followersEscriptor, periodista i dibuixant. Estudià a l'Escola Superior de Belles Arts. Es donà a conèixer a L'Esquella de la Torratxa (1936), revista que dirigí durant la darrera època amb Avel·lí Artís i Gener.
El 1936 publicà un primer recull de contes, El primer arlequí, i la novel·la La glòria del doctor Larén (reeditada el 1994). El 1938 fou finalista del premi Crexells amb la novel·la Gaeli i l'home déu (posteriorment perduda i editada el 1986), i escriví la crònica de guerra Unitats de xoc.
Arran de la guerra civil s'exilià a França, i després, a Mèxic, on residí fins al 1963. Hi fundà, amb Josep Carner i Agustí Bartra, la revista Lletres, redactà Fascicles Literaris (1958-59) i col·laborà en La Revista de Catalunya, La Nostra Revista i Pont Blau. El 1954 guanyà el premi Víctor Català amb el recull de contes Cròniques de la veritat oculta (1955), considerada la seva obra més significativa, la qual, juntament amb altres llibres de narracions (Gent de l'alta vall, 1957; Demà, a les tres de la matinada, 1959; Aquí descansa Nevares, 1967), constituí el volum Tots els contes (1968). Posteriorment publicà Invasió subtil i altres contes (1978), Tot s'aprofita (1983), De teves a meves (1984), Un estrany al jardí (1985) i L'honor a la deriva (1992) i les novel·les L'ombra de l'atzavara (1964, Premi Sant Jordi) i Ronda naval sota la boira (1966), un recull de les col·laboracions en revistes i publicacions, El desordre públic (1985), i Mesures, alarmes i prodigis (1994, Premi Crítica Serra d'Or), selecció dels articles d'opinió publicats a la secció 'El davantal' de l'Avui.
L'any 1979 el muntatge teatral Antaviana, del grup Dagoll Dagom, sobre peces de la seva narrativa, aconseguí un èxit extraordinari de crítica i públic i desvetllà un nou interès per la seva obra, que assoleix, amb la combinació de la fantasia i de l'humor, un extraordinari to líric.
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1986, el 1992 fou investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1993 rebé el Premi Nacional de Periodisme.
Hom ha publicat pòstumament Cartes d'amor (1996) i la novel·la La ciutat cansada (2008), inacabada. El 2009 es presentà l'edició crítica no comercial de dues altres novel·les inacabades, La marxa cap al mar i Sense anar tan lluny, escrites a l'inici i al final dels anys seixanta, respectivament.
El 1936 publicà un primer recull de contes, El primer arlequí, i la novel·la La glòria del doctor Larén (reeditada el 1994). El 1938 fou finalista del premi Crexells amb la novel·la Gaeli i l'home déu (posteriorment perduda i editada el 1986), i escriví la crònica de guerra Unitats de xoc.
Arran de la guerra civil s'exilià a França, i després, a Mèxic, on residí fins al 1963. Hi fundà, amb Josep Carner i Agustí Bartra, la revista Lletres, redactà Fascicles Literaris (1958-59) i col·laborà en La Revista de Catalunya, La Nostra Revista i Pont Blau. El 1954 guanyà el premi Víctor Català amb el recull de contes Cròniques de la veritat oculta (1955), considerada la seva obra més significativa, la qual, juntament amb altres llibres de narracions (Gent de l'alta vall, 1957; Demà, a les tres de la matinada, 1959; Aquí descansa Nevares, 1967), constituí el volum Tots els contes (1968). Posteriorment publicà Invasió subtil i altres contes (1978), Tot s'aprofita (1983), De teves a meves (1984), Un estrany al jardí (1985) i L'honor a la deriva (1992) i les novel·les L'ombra de l'atzavara (1964, Premi Sant Jordi) i Ronda naval sota la boira (1966), un recull de les col·laboracions en revistes i publicacions, El desordre públic (1985), i Mesures, alarmes i prodigis (1994, Premi Crítica Serra d'Or), selecció dels articles d'opinió publicats a la secció 'El davantal' de l'Avui.
L'any 1979 el muntatge teatral Antaviana, del grup Dagoll Dagom, sobre peces de la seva narrativa, aconseguí un èxit extraordinari de crítica i públic i desvetllà un nou interès per la seva obra, que assoleix, amb la combinació de la fantasia i de l'humor, un extraordinari to líric.
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1986, el 1992 fou investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1993 rebé el Premi Nacional de Periodisme.
Hom ha publicat pòstumament Cartes d'amor (1996) i la novel·la La ciutat cansada (2008), inacabada. El 2009 es presentà l'edició crítica no comercial de dues altres novel·les inacabades, La marxa cap al mar i Sense anar tan lluny, escrites a l'inici i al final dels anys seixanta, respectivament.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 of 1 review
July 26, 2022
com era d’esperar els articles de Calders són molt bons (alguns més q altres per això) i alguns d’interessants.
Tot i així sento q el títol del llibre no li escau del tot, els contes distopics costa de relacionar-los amb el fixisme l’exili i la censura, els articles no són gaire profunds i només sentreveu el tema del llibre en alguns.
Per això, sento que Calders no té cap culpa, però si la Diana Coromines qui ha seleccionat els articles i els contes, ja que molts articles no semblen estar en un ordre interessant, el pròleg no es gaire rellevant i no aprofunditza ni fa més clara la seva selecció o la raó per la qual fer un llibre de recull d’articles on com diu el seu títol, es tracta del feixisme l’exili i la censura, quan en realitat n’hi han 10 que els parli o es vegi reforçat el context polític.
Potser estic sent massa estricte, però ha decepcionant. Tot i així tot el que porti el nom de Pere Calders es de qualitat i maco.
Pere Calders: 4/5
Diana Coromines: 2/5
Tot i així sento q el títol del llibre no li escau del tot, els contes distopics costa de relacionar-los amb el fixisme l’exili i la censura, els articles no són gaire profunds i només sentreveu el tema del llibre en alguns.
Per això, sento que Calders no té cap culpa, però si la Diana Coromines qui ha seleccionat els articles i els contes, ja que molts articles no semblen estar en un ordre interessant, el pròleg no es gaire rellevant i no aprofunditza ni fa més clara la seva selecció o la raó per la qual fer un llibre de recull d’articles on com diu el seu títol, es tracta del feixisme l’exili i la censura, quan en realitat n’hi han 10 que els parli o es vegi reforçat el context polític.
Potser estic sent massa estricte, però ha decepcionant. Tot i així tot el que porti el nom de Pere Calders es de qualitat i maco.
Pere Calders: 4/5
Diana Coromines: 2/5
Displaying 1 of 1 review