Guillem Agulló i Salvador va ser assassinat a Montanejos (Alt Millars) la matinada de l’11 d’abril del 1993. Era nedador. Antifeixista. Antiracista. Independentista.
Tenia divuit anys. El cas va sotragar i marcar una generació sencera de joves. Guillem Agulló ha esdevingut un símbol de llibertat. L’assassinat de Guillem Agulló és un esgarrifós exemple de la impunitat amb què actua el feixisme, sota la protecció de les forces policíaques i del sistema judicial, i amb la vergonyosa complicitat d’una premsa que manipula la realitat fins l’extrem de presentar la víctima com a botxí.
Aquesta novel·la documental ens submergeix en una València amb urpes i denuncia l’intent de soterrar viva una família. Calumniant-los. Assetjant-los amb pintades als carrers i pancartes de “Guillem jódete” als estadis de futbol. No ho van aconseguir.
Núria Cadenes s’ha immergit en el sumari del cas, en els diaris de l’època, en els records de la família i amics del Guillem i en els propis per mesurar la distància que hi ha entre la paraula «injustícia» i la paraula «dignitat». Ni oblit ni perdó.
Núria Cadenes i Alabèrnia (Barcelona, 18 de febrer de 1970) és una periodista, escriptora i militant independentista catalana, filla de Teresa Alabèrnia i Domènech.
Actualment viu a l’Horta Sud, prop de València. Treballa de llibretera i col·labora en diversos mitjans (VilaWeb, El Temps). Ha publicat, entre d’altres, els llibres Cartes de la presó (1990), L’Ovidi (2002), El banquer (2013) o Secundaris (2018). Amb AZ (2009) va guanyar el premi Ciutat d’Elx i el de la Crítica dels Escriptors Valencians i amb Tota la veritat (2016), el Crims de Tinta.
Interessant novel·la que reconstrueix l'assassinat de Guillem Agulló, l'atmosfera dels mesos posteriors i el desenvolupament del judici. El llibre està molt ben documentat, es nota que l'autora té una connexió propera amb el cas. Per mi, els punts positius són la capacitat d'emocionar i sentir la injustícia d'aquest assassinat i del judici posterior que van indignar la població i la reconstrucció de l'ambient que es respirava a València als anys noranta. No obstant, el caràcter fragmentari del llibre crec que no està ben portat, generant molt sovint una sensació de confusió i a vegades una incapacitat de distingir les veus que protagonitzen la novel·la. Entenc que és una decisió d'estil però crec que no ha estat capaç l'autora de sortir-se'n.
Quan acabes un llibre i et veus pensant en la llista de persones a qui el vols recomanar, és que tens un bon llibre entre les mans.
Escrit amb un estil molt original, Núria Cadenes fa un homenatge a Guillem Agulló i totes aquelles persones que, d'una manera més o menys directa, van patir o van fer pròpies la indefensió i la injustícia del cas.
Aquest llibre inclou el desenvolupament dels fets que van ocórrer des de l'assassinat de Guillem fins al veredicte, des de diferents perspectives. Tot i conèixer el cas, hi ha molts detalls esfereïdors que desconeixia. Una lectura molt ràpida que només s'ennuega quan la veritat és difícil de digerir.
A Guillem Agulló i Salvador no el assassinar només uns "caps rapats". Van requerir d'una policia, un sistema político-juidicial i un aparell propagandístic connivent amb l'extrema dreta que avui en dia segueix tenint la mateixa vigència.
Poso mala nota perquè tenia moltes expectatives del llibre i em va decepcionar una mica. Tot i que em va emocionar molt (com sempre m,emociono amb la història de Guillem), no em va convèncer gaire la manera d’explicar els fets (sobretot a nivell visual).
Pots creure que mai havia sentit parlar de Guillem Agulló fins que À Punt va tenir el seu "revival" d'esquerres i, per fi, li va dedicar el documental/peli/homenatge "La mort de Guillem"? Una vergonya còsmica, que jo hagués de descobrir així qui era aquest xic antifeixista a qui en l'any 93 mataren una banda de feixistes neonazis en el més pur crim d'odi. Però així és com arriben les coses: quan arriben, i no abans. Aquest llibre, pispat de passada en la Fira del Llibre, agafat de casualitat i que ni coneixia ni tenia pensat llegir, ha estat una lectura molt agradable i útil i que m'ha aportat prou des del punt de vista del cas, l'homenatge i la reivindicació de la memòria de Guillem. No només un tribut a l'assassinat sinó una crònica d'una època, la reconstrucció d'una València postfranquista que ja no deuria haver-ho sigut, perquè ha estàvem als anys 90, i un poc de justícia perquè els assassins o foren absolts o s'en sortiren amb condemnes incompletes i ridícules. I tot abans de què existira la pel.lícula documental d'À Punt, que no puc parar de recomanar. Algunes ressenyes es queixen de que l'autora va canviant sovint de punt de vista, va enllaçant testimonis d'uns i altres personatges i fins i tot formata el text i va intercal.lant informació de forma anacrònica i diacrònica per anar, poc a poc, reconstruint els fets. Com una bona novel.la criminal. Bé, no entenc per què la gent es perd ahí. Precisament fa la lectura més fresca, àgil i amena. Tant que la he recomanada per a l'institut on treballe. Pense que podria ser una molt bona lectura per als xavals d'ESO i Batxillerat, tot i que en principi, no va orientada a un públic juvenil. Però es deixa llegir, i molt. Que aquest llibre era, i és, necessari, ho prova la reacció que encara trobes en xarxes al cas de Guillem, com grupuscles d'extrema dreta encara es traguen la versió manipulada d'un sector judicial comprat i venut als assassins, com donen per bona la existència del puny americà que ell no portava al damunt quan el mataren i com es fa de víctima, victimari, i als victimaris els converteixen en víctimes. Agredolç també, el tràngol al final del llibre, quan l'autora, exultant, diu que Guillem ha esdevenit símbol de llibertat i com malgrat que els tribunals no li feren justícia, a ell i a la seua perseguida família, sí ho va fer la memòria, la societat, el premi que es va dedicar al seu nom i el passeig que encara té dedicat als Jardins del Reial de València. Tot per descobrir ara que l'actual govern de PP i VOX han retirat aquest premi i estudia també retirar el nom de Guillem dels Jardins. Perquè en este país, de cada pas que tirem endavant, dos ens tiren enrere. Mentrestant caldrà seguir dient allò de Guillem Agulló, ni oblit ni perdó.
El primer llibre que he llegit íntegrament en aquest autoconfinament ha sigut "Guillem", una novel·la de Núria Cadenes editat per a Amsterdam que recorda el paper infame dels nazis que assassinaren Guillem Agulló però també de la Guàrdia Civil, la judicatura i Las Provincias. Una història ben escrita que fa ràbia.
tel llegeixes amb molt carinyo pel respecte a Guillem, però francament no m'ha agradat gens com està escrit. tot i així, homenatge preciós i infinitament necessari!
És tot un exercici de respirar fons perquè el sistema està podrit. És dur de llegir, però val la pena. Li poso un 4/5 perquè l'estructura del llibre descol·loca una mica, especialment al principi. És massa fragmentada i costa molt de seguir. Però sí que és cert que transmet molt bé l'ambient que es respirava a València durant la primera meitat dels 90.
Novela-documentu que debuxa tola historia al rodiu de l'asesinatu de Guillem Agulló -militante antifascista, antirracista y independentista- en mayu del 1993 a manes de nazis. Desmonta puntu per puntu les barbaridaes que fizo mesmo la xusticia que la policía y la prensa pa tapecer la motivación política de l'agresión al mesmu tiempu qu'espeya la dignidá de tou un pueblu que se resistió a aceptar esi discursu.
No formal, ye quiciabes complicao de lleer al entamu porque salta en poques llinies d'un puntu de vista a otru y el mapa de personaxes ye bayurosu. La clave ta en saber estremar los nomes importantes de los que, anque siendo individuales, representen a un sentir coleutivu. Superáu esti primer obstáculu pue admirase la maestría de l'autora pa rellatar unos fechos tan dolorosos y incómodos. Brutal.
No personal, nun dexa de sorprendeme cómo la ultraderecha siempre topa la manera de reinventase cola connivencia de parte de la sociedá y les instituciones.
Ni oblit ni perdó ✊🏽
Lleílu, por ciertu, na versión n'asturianu tornada del catalá por Miguel Sánchez Canella pa la coleición Calume de Trabe. Una ayalga.
M'ha sorprès força. I gratament. Jo sóc de l'edad de la Núria Cadenes però mai havia estat mai gaire interessada en la política i a l'edad que van passar aquests fets jo tenia el cap ocupat a trobar feina a la BCN post-olímpica i a superar un trencament sentimental. La veritat, aquest cas era només música llunyana. Em vaig apropar al llibre esperant un relat d'estil periodístic, dades, detalls. En alguna entrevista havia sentit que ella havia intentat ser objectiva i neutral a l'hora d'explicar els fets. I realment ho és. Amb tot el dolor i la ràbia i la impotència que això comporta. Perquè els fets són terribles i dramàtics i encara tan actuals... Perquè no n'hem après res, perquè no s'han volgut corregir mai els errors, perquè com diu aquell "se'ns pixen a la cara i diu que plou". Però alhora, està tan ben escrit, amb un estil narratiu literari potent. Això és el que més m'ha sorprès.
Tot i conèixer l'història, haver llegit previament el llibre de La Mort de Guillem i haver vist la nova pel•lícula, agafava aquest llibre amb ganes d'emocionarme, però no ha sigut posible.
Lo millor: La documentació detallada té un paper fonamental en aquest llibre, sobretot les anotacions oficials i articles de diaris, mostrant de forma explicita el paper aue van jugar les institucions i els mitjans de comunicació en el cas de Guillem Agulló, així com molts altres.
Lo pitjor: La forma en que està escrit el llibre intercalant gent distinta, intercalant primera i tercera persona en un mateix paragraf, amb personatges sense nom o poca contextualització, dificulta molt la seua lectura.
Em sap molt de greu perquè el tema m'interessa molt, però és el segon llibre que deixo en els últims anys. En la meva opinió està molt mal escrit, es fa difícil d'entendre, mal enllaçat, suposo que la escriptora intenta ser original en la manera d'escriure però en la part que posa tot de paraules inconnexes seguides sense cap puntuació, va acabar la meva paciència i vaig abandonar
Un imprescindible. Mescla exposicions literals de les declaracions oficials, del judici i la investigació amb situacions novelades protagonitzades per personatges de la societat valenciana que a vegades no tenen ni nom.
A mi, personalment, m’ha agradat aquesta tria. M’ha fet sentir que realment no només es parla de l’acte físic d’assassinar Guillem (circumscriure-ho a això és el que la defensa dels assassins va intentar des del primer moment) sinó de feixisme com a marc mental i social real, amb les estructures de poder existents que el sostenen, on una part de la població disposa de la vida de la resta amb total via lliure i impunitat. Vull dir, m’ha ajudat a traspassar el fet que l’assassí fos un feixista per entendre que és un problema social. Que volen que assumeixis que si vius d’una altra manera ells tenen dret a fer-te’n pagar conseqüències a la seva voluntat, a tu i a la teva família. Ens mostra multitud de punts de vista, amb les seves connivències al feixisme per ideologia, indiferència o necessitat, i també les confrontacions obertes amb ell. Però conec a altra gent que m’ha dit que l’ha fet perdre’s més que ajudat, així que suposo que va a gustos.
Guillem Agulló, Ni Oblit Ni Perdó.
This entire review has been hidden because of spoilers.
Bon llibre que explica l’assasinat de Guillem Agulló. La seva mort violenta per un grup d’ultradreta pel simple fet d’utilitzar el català com a llengua i tenir una ideologia antifeixista i envers el racisme. Aquest llibre és un clar reflex de lo feixista que és la societat espanyola i com van encobrir el cas tant els mitjans de comunicació, com els jutges com altres elements decisius. El llibre ens parla de com van arribar a transformar la realitat dels fets volen fer arribar una realitat que era molt llunyana a lo que realment havia succeït. Sempre junts contra el feixisme, les injustícies i el poder central desproporcional.
2.5/5 Tot i que m'agradat conèixer millor la història de Guillem no crec que aquest llibre és el millor per a llegir si no coneixes bé el que va passar ja que està escrit d'una forma que es fa díficil seguir el relat. Per a mi el principal problema va ser que de sobte salta d'una la perspectiva a altra i molts de les persones que apareguen no tenen nom sinò que s'anomenen "dona 1" "xic 2" i no tenen cap caracterísitca que els pot identificar doncs moltes vegades jo no sabia de qui s'estava parlant i això va a dificultar la meua lectura.
És un llibre dur i ple de injustícies que fan bullir la sang. Veure que han passat tants anys i que moltes coses segueixen igual.... Núria cadenes te un estil molt personal d’escriure, barreja narració amb entrevistes i fragmenta de notícia i del judici. És nota que està molt ben documentada i et porta a la València dels anys 90. Al principi lia una mica perquè és molta informació, llocs, gent, articles ... que costa situar-se però un cop estàs situat i entres del tot dins del llibre no el podràs deixar. Això si un cop las llegit et queda un gust agra dolç a la boca, saber tot el calvari que va passar la família i amics i la total impunitat que la ultradreta sempre va i segueix gaudint fa molta rabia.
Un viatge obscur a la València dels anys 90. Feia temps que volia saber-ne més sobre el cas de Guillem Agulló i aquesta novel·la t'ajuda a entendre molts detalls. Dels llibres que més sentiments m'ha despertat: m'ha fet empatitzar amb els familiars i viure la mort de Guillem gairebé com si l'hagués conegut. El recomano molt.
Una narrativa fresca i veloç fan d'aquest llibre un mos ben apetitós. S'empassa en una jornada. Molt oportú per a no oblidar qui va ser en Guillem Agulló, què simbolitza, i sobre tot que els seus assassins i còmplices no han pagat encara el crim que van cometre.
Qualsevol obra artística ens hauria de fer sentir emocions. I aquestes tres són les que he sentit en aquesta novel•la documental (que tant de bo mai hagués hagut d’existir) sobre l’assassinat de Guillem Agulló.
Guillem era un jove antiracista, antifeixista, esportista, nascut a Burjassot, València. Guillem va ser assassinat per culpa de l’estupidesa d’uns quants humans (casualment feixistes) i de les ideologies polítiques mal enteses.
@ncadenes ens ofereix un ample recull de testimonis, notícies, atestats, vivències sobre el cas exposat.
No ha estat un llibre fàcil de llegir. Pels sentiments, per l’amarga reflexió que vivia cada vegada que deixava d’assimilar paraules. Només imaginar-me estar al lloc dels afectats.
Un estil, com diu la contraportada, contingut, i que he relacionat amb la sensació de rebuig, d’angoixa que potser ha experimentat l’autora a l’hora d’escriure el relat.
Ràbia, molta ràbia envers els agressors, envers la justícia, envers la tendenciosa premsa.
Impotència per les manipulacions, per les mentides, per les trampes del sistema.
Incomprensió per la irrisòria final sentència.
Com proclama l’obra, “Guillem ha esdevingut un símbol de llibertat”.
Guillem és un llibre necessari. Cal recordar els crims d'odi per a què no es repeteixin mai.
La manera en què està redactada la història d'en Guillem i la seva família és molt particular. A base de segments el lector es fa a la idea de l'ambient de València en aquells anys. La història es va construint poc a poc amb petits relats de gent anònima, retalls de diaris, trossos de documents de la Guàrdia Civil i del tribunal, declaracions dels pares i la família... La Núria Cadenes va encaixant les diferents peces amb frases a vegades realment punyents que et deixen sense alè.
Jo vaig néixer el 1992, un any abans que matessin a en Guillem. Coneixia la seva història d'oïdes, però no els detalls. Gràcies, Núria, pel llibre. Dur, però necessari.
Guillem Agulló i Salvador (Burjassot 1974) fou assassinat la nit de l’11 d’abril de 1993 per un grup de neonazis a la localitat de Montanejos. Era militant de l'esquerra independentista, i ja estava molt fitxa per l'extrema dreta. I a mi també com dona antifeixista.
La @ncadenes ens endinsa en aquesta història real, tant real com injusta i plena de dolor i ràbia, que ha commocionat a les esquerres.
Respecte al llibre, m'ha costat de seguir la història perquè està escrit de forma mig periodística, mig testimonial i mig novel·la, tot i que sí segueix un ordre cronològic per anys. Contempla perfectament la ràbia i tristor que ocasionà el cas a l'entorn familiar i social del jove.
Es necessari, imprescindible conèixer aquesta història i que no quedi a l’oblit. L’assassinat de Guillem Agulló i la impunitat dels seus assassins ha marcat a tota una generació de lluita antifeixista. No obstant, m’ha costat seguir la història per la forma com està explicat, redactat i estructurat el llibre. No he acabat d’agafar-li el ritme. Tot i així recomano llegir-lo.
No és fàcil escriure sobre una història que tantes persones s’han fet seva, ens hem fet nostra. N’agraeixo els punts de vista múltiples, les poques floritures, la cruesa dels atestats policials i les declaracions judicials.