Dragon Head T05

Dragon Head #5

by Minetarō Mochizuki

Teru est seul. Il parvient à atteindre Tokyo avec l’espoir de retrouver  Ako saine et sauve. Mais la ville déserte ne lui renvoie que l’immensité  du vide qui l’habite. Pourtant, sous terre, une radio fonctionne...

Genres: Manga, Seinen, Horror

Kindle Edition

Published January 24, 2018

About the author

Minetarō Mochizuki (望月峯太郎) is a manga artist. He is best known for his apocalyptic thriller series Dragon Head (ドラゴンヘッド Duragon Heddo), as well as the comedy series Mai Wai. Mochizuki has also written one-shot manga such as Zashiki Onna.

Reviews

[Seb · Rating 3 out of 5]

Whaaaaaaat???!!! Total letdown 😡

With a major translation problem from Japanese to French (the same occurs in English too) that has a huge impact on the whole ...

[Ignacio · Rating 5 out of 5]

¡Qué bien culmina Mochizuki el juego entre el cataclismo y ese viaje angustioso entre los escombros de Tokio con el paso a la madurez, el baile sobre las ruinas de la infancia y ese miedo que termine haciéndose un compañero inevitable en la vida! Sigue habiendo cosas de narrativa muy burdas pero, aun así, mis dieses.

[Kim Daly · Rating 5 out of 5]

Cette série commence avec comme un air de Sa Majesté des Mouches, avant de petit à petit confronter toutes les peurs du Japon moderne, notamment la peur de la bombe atomique, les dragons, et le Mont Fuji. Mais l'œuvre est avant tout une critique du Japon matérialiste où les sentiments humains n'ont plus lieu d'être. Le nuage de poussière, bien avant les attentats du 11 septembre et le nuage volcanique Islandais, est à la fois visionnaire et une illustration d'Hiroshima et Nagasaki sois le nuage atomique. Comme quoi le monde ne change pas...

[Mariano · Rating 4 out of 5]

Un viaje desolador y agónico que tiene un buen final, aunque no es perfecto.

Llegamos a Tokio y descubrimos lo que quedó de la ciudad y de donde salió el chico "cabeza de dragón" que encontraron antes. Toda esa parte es un poco rara y si bien trata sobre cómo el miedo empieza a cambiar luego de experimentar tantos cataclismos, se siente un poco sacado de la galera. Igualmente todo el viaje de Teru por la ciudad es muy interesante y, si bien no nos da todas las respuestas (tampoco lo esperaba) el cierre está muy bien.

[Susanna · Rating 5 out of 5]

Teru vaga pels carrers de Tòquio intentant buscar casa seva, i s’endinsa en les profunditats del metro seguint el rastre de la retransmissió de diverses ràdios que emeten un senyal estrany. Això el porta a una mena de magatzem gegant que està a molta profunditat i que estranyament té llum elèctrica i que sembla ser unes instal·lacions secretes amb provisions de menjar i aigua per a la població en casos de desastre. Però aquests avituallaments estan “manipulats” amb unes substàncies que provoquen una pau i una calma que fan perdre la por i que tornen a l’esperit les ganes de viure. Allà Teru descobreix que hi ha una mena de cap, un senyor que sembla ser qui dirigeix tot això i que està envoltat de nois “caps de drac”, als qui descriu com gent que va ser manipulada per fer emperiments fets abans del desastre amb aquestes substàncies. es tractava de gent summament susceptible al terror. D’entre ells hi ha un que encara no ha perdut la consciència, i que li explica a Teru diverses coses sobre ells mateixos. També hi ha molts com el ferit que Teru es va trobar al volum quatre, són gent desesperada que busca en aquest menjar manipulat fugir dels patiments amb aquest menjar que els fa no sentir por, però que curiosament després senten la necessitat de tornar a sentir aquest sentiment com siguin, i acaben per automutilar-se, fent així constància de que l’ésser humà necessita sentir terror a la mort com a part inherent a l’ésser humà: objectiu de l’experiment. Teru decideix no menjar més i escapar, perquè creu que això és una bogeria. Tornant a la superfície a través dels túnels camp a casa seva veu aquesta derruïda però no troba a la seva família morta. Paral·lelament una patrulla de reconeixement militar d’helicòpters mira de trobar supervivents i arriba a les teulades d’aquest edifici que dona a les profunditats del metro. A casa seva, Teru troba una nota a la nevera de Seto que li diu que l’espera a l’Institut. Teru va i troba a Nimura i a la noia, però Nimura el vol matar i quedar-se amb la noia. Aleshores, ja al final i en muntatge paral·lel, es produeix un desenllaç en el que es desvetlla que la patrulla de reconeixement és d’una nació exterior que busca armes nuclears i per la seva banda a Teru, Seto i Nimura en conflicte. Teru sent per la ràdio que els de l’helicòpter volen aniquilar a tota la població per si tenen armes nuclears i vol anar a avisar-los de que aquells són una panda de científics bojos que volen experimentar sobre el terror humà.
Al final es produeix una clariana entre les cendres del cel, Teru i Seto han deixat a Nimura abandonat i s’adonen de que un nou volcà com el Fuji domina ara la ciutat de Tòquio. El final queda obert...

Comentari final

Després d’haver-me llegit els cinc volums i reflexionar sobre ells, puc realment dir que es tracta d’una obra genial. Al principi, en els dos primers volums, em trobava una mica desorientada, tot i que sempre mantenia que el dibuix i el muntatge (molt cinematogràfic i impecable en cada vinyeta) era fabulós... A mida que ha avançat la història, el desenvolupament de la psicologia dels personatges i de la intensitat filosòfica de la història m’ha atrapat per complet, pel que ara sí li dono cinc estrelles a tota l’obra. Des de bon principi he pensat en “El senyor de les mosques” i en “Apocalypse Now” o “El cor de les tenebres”, com es prefereixi... i no m’he equivocat. Les referències són evidents, tant en els personatges (aquests nois pintats, l’helicòpter, els militars, el foc constant, Teru anant cada cop més endavant en la seva exploració cap a les profunditats “físiques”), com en la part psicològica de tots els personatges i de la història (aquesta repetitiva i constant trama argumental del terror de la psique humana, la por a la mort, la pèrdua de l’orientació psicològica quan l’home és enfrontat a una situació extrema, el lideratge assolit per una sola persona sotmetent a un altre quan veu el poder a les seves mans, el retorn al primitivisme, etc.). Teru i Seto són els contrapunts a la pèrdua de la raó. Tots dos se sustenten perquè es tenen l’un a l’altre, tots els altres estan sols i es perden per això, a excepció potser de la dona del poblat, que s’aferra a la seva pròpia força perquè vol reconstruir el poblat, o perquè pensa que vol lluitar per això, o morir... És en realitat “L’home en busca de sentit”. I en quant al “Senyor de les mosques” està clar, Imura és el Jack de la novel·la, aquell que lluita només per sí mateix, el que es converteix en l’home de la selva, el el supervivent que només vol salvar-se a sí mateix i es reconeix com a tal... Un còmic “tremendo” en tots els sentits que cal llegir-lo de cap a peus per captar-lo en tot el seu poder i significat, les “dosis” no serveixen!!

[Jonás González Torres · Rating 5 out of 5]

Una serie que me ha tenido enganchado de principio a fin, pero el desenlace me ha dejado con incógnitas por resolver. A pesar de eso, lo he disfrutado muchísimo.

[Bélix · Rating 3 out of 5]

Review de la série : Propos de fond et scénario intéressants sur la peur, la mort et la condition humaine. Assez maladroit et pénible à lire dans l'ensemble 🫡