Un grup d’amics. Una casa davant del mar. Una pluja d’estels i un passat per resoldre.
Un grup d’amics es reuneixen cinc anys després d’un tràgic accident en una casa al Cap de Creus, un lloc idíl·lic de cara al mar, amb l’excusa de contemplar una pluja d’estels. Durant la trobada, es diverteixen i comparteixen confidències, però també afloren gelosies, una antiga història d’amor i el sentiment constant que els produeix un fet del passat encara sense resoldre.
Cap d’ells s’imagina com acabarà la nit. Una nit que els té reservada una darrera sorpresa.
«No podia assegurar si era aquí perquè el Nis l’hi havia demanat o perquè ella mateixa s’hi havia deixat arrossegar. El cas és que havia vingut. Feia dues setmanes. Amb dues maletes i un futur incert, seguint els passos de l’home que l’havia seduïda. “Allà serem feliços, Olívia, estarem bé. Tu confia en mi”, li havia repetit el Nis a cau d’orella».
Pluja d'estels és una novel·la que genera incomoditat des del principi fins a la fi. A través dels personatges s'endevina un secret inconfessable que es va mostrant segons avança la història.
Tracta temes interessants, la mort, l'eutanàsia, i el dol que es viu per una persona que encara que no és morta, ho és en vida.
El llibre no té res que no m'agradi, de veritat que no. Però no m'ha enganxat. No m'ha despertat cap mena de sentiment, i em sap greu, perquè penso que és una bona història, encara i tot que no m'hagi agradat massa.
Vaig descobrir el llibre de casualitat durant la quarantena i des d'aleshores li tenia moltes ganes perquè el títol i la sinopsis em cridaven molt l'atenció.
Enguany m'he proposat llegir més llibres en valencià, i vaig decidir començar per aquest.
Però l'única cosa que m'ha agradat d'ell és haver-lo llegit en valencià... 😓
El tema a tractar i els escenaris eren molt potents, però pense que no se li ha tret partit, no sé... No he empatitzat amb els personatges com ho hauria esperat, la manera de desenvolupar la història i de descobrir què va passar tampoc m'ha semblat bona...
Una novela de verano en toda regla. Mainstream y lo que quieras pero no por eso mala. Efectista pero efectiva. Ágil, bien construida, escrita con corazón y cabeza. Honesta, bellísima. Me encantó.
Descripcions molt ben fetes i la lectura és molt àgil i fàcil, no et perds en les anades i vingudes de temps i dels personatges. Final ràpid i esperat, m’esperava molta més ‘chicha’.
This entire review has been hidden because of spoilers.
Un llibre fàcil de llegir, una història autèntica… Encara que la majoria de personatges de la obra m’han caigut malament,reflecteix la realitat de les persones.
No ha estat el millor llibre que he llegit ni ha estat un del que més m’ha agradar. Però encara així, crec que no és un llibre dolent i pot ser a molta gent si li hi agradi.
Crec que la meva opinió no serà tan diferent del que he vist aquí. Però no penso que el llibre té tan potencial com diuen, que l’història sigui tan bona… veig que els personatges no son tan especials i per això l’història no te res de nou o de sorprenent. La dona que estima la vida però que té un accident i no pot viure, el marit súper ric que troba una noia jove per oblidar-la, el amic gai que no pot tenir un compromís amb ningú, la parella amb la dona controladora i el marit que no fa molt. Crec que tot es molt senzill.
No m’agrada gens que els capítols siguin tan curts, si que em va fer voler llegir més però també vaig sentir que estava perdent alguna cosa, les escenes van ser tallades, no van tenir molta profunditat i ni informació. L’escriptura es bona, va estar bé llegir un llibre més tranquil, però sento que falta alguna cosa a l’història. M’agradaria saber més de l’Olivia, per exemple, i del cas entre la Mila i el Nis. La discussió sobre l’eutanàsia (o el suïcidi) es una bona idea però tampoc penso que va estar bé desenvolupada.
L’autora va triar fer un llibre on les històries secundàries també son molt importants pel drama principal, però no va fer un esforç per a elles. Es això: un llibre amb bones intencions però que no aconsegueix hi arribar perquè no les dona atenció. Hi ha molts fils solts a l’història.
This entire review has been hidden because of spoilers.
Pluja d’Estels és la historia de 5 amics que es retroben anys desprès d’un accident, és fàcil i agradable de llegir, d’aquells que comences lent però desprès agafa un ritme del que ja no pots escapar; amb 5 personatges totalment diferents, cadascún amb les seves peculiaritats i amb històries que et fan pensar com la il.lusió, les ganes i el desig de menjar-se el món quan tens 20 i pocs anys i estàs a la universitat, envers a una realitat totalment diferent; on ha quedat aquella despreocupació general? On són les il.lusions que pensavem fer realitat? Com canvia la manera de percebre i la manera de viure el temps al llarg dels anys; serà pel mític: “ens fem grans” .
La retrobada amb els amics és molt emocional, hi ha silencis, secrets i pors que no s’atraveixen a dir en veu alta, però hi són, i les sents molt properes; de com gestionen el dolor i la incapacitat per demostrar-ho. No vull comentar molt més perquè és una història que transcorre en un sol dia però que va jugant amb els records dels personatges; i si ho explico es trenca la màgia de descobrir quin fet va ser tan tràgic com per trencar l’amistat d’aquests 5 amics.
És incòmoda, perquè la nostàlgia també ho és en certa manera, i aconsegueix d’una manera molt efectiva transmetre el missatge que mai ningú no vol escoltar: “Res no tornarà a ser com abans”.
Vés amb compte si en tens vint-i-molts o trenta llargs, hi trobaràs moltes coses que et sonaran.
Pluja d'estels es una de las novelas que, por el momento, va a ocupar el top de mejores lecturas 2020 de J. ¿De qué va? De un grupo de amigos que deciden reencontrarse tras 5 años sin tener relación. La excusa es Olívia, la nueva pareja de un miembro del grupo. Durante ese fin de semana, el motivo por el que se separaron, que tiene nombre y se llama Paula, aparece como una sombra para oscurecerlo todo. El vacío que ha dejado Paula es tal, que provoca una serie de conflictos entre los personajes y los hace desgraciados, infelices. Paula es el pasado, la juventud perdida, el amor, la amistad, la frescura. Y con su ausencia solo queda un presente lleno de engaños, de tristeza, de madurez. La forma de narrar de Laia Aguilar es maravillosa. Es ligera, pero paradójicamente en cada página hay muchísimo contenido. La autora consigue describir un espacio, o esbozar la personalidad de sus personajes en tal solo dos líneas, con gran claridad. Para decirlo de manera rápida: dice mucho con poco. J ha viajado a Portlligat y ha sido capaz de tocar la arena de la playa de Cadaqués. Ha olido el suquet de Nis. Ha sentido la pena de Olívia, la frustración de Paula, el anhelo de Max. Y ha podido, incluso, escuchar la risa de la pequeña Luna.
Un grup d'amics, una casa devant del mar a Portlligat, una pluja d'estels i un passat sense resoldre.
Així es presenta aquesta obra de Laia Aguilar, guanyadora del Premi Josep Pla 2020. Cinc amics de la universitat es reuneixen a una casa de Cap de Creus per veure la pluja d'estels de Sant Llorenç. Es reuneixen després d'un fatídic accident, el qual els ha marcat profundament a tots.
Crec que aquesta obra mostra des de l'intimitat els vincles que poden tenir qualsevol grup d'amics i com aquests poden soportar mentides, ferides i dolors. També mostra com el dolor es pot tapar, sobreportar i viure de diferents formes segons la persona, els seus principis i caràcter.
Personalment m'ha agradat com l'autora ha narrat i mostrat la importància de viure una vida digne, plena i personal. També m'ha agradat moltíssim totes les referències al paisatge i l'escenografia de la narració car em conec força bé la zona i he pogut transportar-me significativament varies vegades.
És feixuc fer la ressenya del llibre sense desvetllar cap tipus d'espòiler però de debò que és una lectura que deixa al lector sense alè, amb una duresa i cruesa que és totalment cotidiana i perfectament empatitzable. Perfecte per llegir a l'estiu i si pot ser a la Costa Brava, més que millor!
Quatre amics es reuneixen a la casa de Cadaqués on anaven de joves per reviure aquells dies i fugir de les coses que no els agraden de la seva vida actual.
Llibre lleuger, entretingut i ben escrit. Desafortunadament tot el pes narratiu el porten els traumes i problemes dels protagonistes que son tots tòpics de pinzell gruixut: la controladora, el secundari sense caràcter, el vividor, el líder que és façana... Per acabar-ho d'adobar ni tan sols evolucionen gaire durant el llibre. I el què ho fan no és per ells, sinó perquè la vida els dóna alguna plantofada inevitable.
El final també m'ha semblat barroer i, tot i que valent, poc treballat.
La trobda d’un grup d’amics a Portlligat per veure la pluja d’estels posa en evidència els silencis i les frustracions que tenen a partir de l’accident que va patir una amiga del grup. Aquest fet plana durant tot el dia de manera diferent sobre cada un d’ells.
Un relat ben escrit i ben lligat però on m’hi ha faltat un final més trpidant tenint en compte la tensió que hi havia entre els personatges.
És un llibre que es llegeix fàcilment, i la història que narra és aparentment senzilla, però toca temes molt complexos: malaltia, amor, frustració, amistat, relacions de parella, eutanàsia... tot plegat explicat a través de quatre pinzellades, com de passada, però amb una agudesa que fa que el resultat sigui versemblant, natural, i que no calgui explicar res més.
Una història amb drama real, quotidià i molt cru. Els personatges enfronten a la realitat a través de la nostalgia i encarnat les seves pròpies apaties . Val la pena de llegir, no et deixa indiferent. Molt bo llibre i ben premiat
Les 281 pàgines d’aquest llibre expliquen el que passa entre una colla d’amics que es troben a Portlligat. Intensitat, rapidesa, records, presa de decisions, amor i amistat són les paraules que utilitzaria per descriure aquest llibre. M’ha provocat un neguit constant, però la recomano!
Història coral. Molt amè, capítols curts i a cada capítol va canviant el narrador per veure la mateixa història des dels diferents punts de vista de cada protagonista. Recomanable.
Planteja un tema interessant, però crec que l’autora li hauria pogut treure més suc. Així i tot, em sembla una novel·la lleugera i amb bon ritme, ideal per aquests mesos d’estiu.