Els fundadors. Una història d’ambició, clàssics i poder

by Raül Garrigasait

Fa un segle, en una Barcelona caòtica, plena d’energia i travessada per tota mena de conflictes polítics, uns homes van tenir la idea de transformar el país editant clàssics grecs i llatins. Així va néixer la Fundació Bernat Metge, l’aventura cultural més ambiciosa que ha vist Catalunya. El 1922, quan va arrencar, semblava una proesa impossible, però en pocs anys es va convertir en un fonament irrenunciable de la cultura catalana i la va elevar al nivell més exigent de l’Europa de l’època. Els grans protagonistes d’aquesta història van ser el polític Francesc Cambó, l’intel·lectual i activista Joan Estelrich i el poeta Carles Riba. No seria fàcil trobar a la Catalunya d’aleshores tres personalitats més diferents. Però la força del projecte els va fer oblidar els recels i els va alinear en la mateixa direcció: Cambó hi va posar l’empenta inicial i els diners necessaris; Estelrich, el primer director, hi va afegir ideologia humanística i mà esquerra; i Riba, tota la resta: els coneixements, el mètode, la sensibilitat literària, la profunditat.

La prosa vibrant de Raül Garrigasait, actual president de La Casa dels Clàssics, i el bagatge que li confereix haver estat editor de la Bernat Metge durant més d’una dècada, converteixen Els fundadors en un bell homenatge als fonaments de la nostra cultura. La col·lecció de clàssics grecs i llatins es revela en aquest llibre com un exemple únic de continuïtat a través dels moments més foscos i més brillants de la història del país.

278 pages, Hardcover

First published January 27, 2020

About the author

Raül Garrigasait i Colomés (Solsona, 1979) és traductor i filòleg clàssic. Ha traduït obres de Plató, Rilke, Papadiamandis, Goethe i Sloterdijk, entre altres. A més de treballar en el sector editorial, s'ha dedicat a estudiar sobretot les cultures grega i alemanya i la història del pensament europeu. El gos cosmopolita i dos espècimens més és la seva primera incursió en el gènere de l'assaig literari.

Reviews

[Marc Hernández · Rating 4 out of 5]

Des dels anys anteriors i posteriors a les dictadures de Primo de Rivera i Franco, Garrigassait aborda la història en brut de la Bernat Metge, l'editorial dels clàssics i un òrgan capital de poder. L'autor detalla les contrarietats d'uns dirigents, Cambó i Estelrich, a la cerca d'una institució al marge de l'anarquisme i el marxisme de principis del vint, un posicionament que, pel seu pes, els durà a la connivència directa amb el franquisme. Enemics dels seus enemics, els fundadors duen la Bernat Metge a una glòria inicial passatgera. La Fundació reunirà les millors plomes del país sota l'encàrrec de traduccions fidelíssimes en les quals la societat s'hi haurà d'emmirallar i assolir una pacificació social (en anys de pistolerisme) i un humanisme, com la novel·la, aleshores absents. Destaca el contrapès de Carles Riba, una prefiguració de l'autor amb un ideari clarivident de les humanitats entre la mecanització i el totalitarisme.

Amb la remor de sabres constant i el detall dels canvis d'ideologia més estrafolaris (tota dictadura posa de perfil l'adeqüació cultural), Raül Garrigassait basteix una carta d'amor a les humanitats. L'autor defensa un coneixement viu i transferible únicament a partir de la ironia, l'ensenyament vívid, els contrastos i vigència dels mites grecs i llatins. Si Riba va convertir l'hel·lenisme en una possibilitat a Catalunya, Garrigassait encarna un mateix esperit de testimoni radical i perplex; una porta a esbotzar els tòpics que s'afanyen per emmudir els clàssics -i de retruc, qualsevol veritat. Com ironitza Riba, en tota prohibició d'un text i una llengua hi perviu una comprensió absoluta de les seves potencialitats.

El qui probablement sigui l'assagista més lúcid del país, al capdavant d'una història incòmoda i eloqüent de Catalunya. Llegiu-lo i us hi veureu. Per fer boca, una mostra:

"Amb els grecs i els llatins ens hi uneix una línia ininterrompuda d'escriptura. Són un dels nostres orígens: som nosaltres. Però alhora són radicalment distants de nosaltres: són els altres. En la mesura que són alteritat i també origen, ens permeten fer genealogies de la nostra cultura que no tenen només un interès històric o arqueològic, sinó també el poder de fer trontollar els tòpics i les simplificacions del nostre temps, d'erosionar els clixés fossilitzats en el llenguatge, que són formes de cegesa i d'incomprensió. Com que són el nostre origen i a la vegada són radicalment altres, constitueixen una font privilegiada de perplexitat,que és la porta del coneixement"

[Vicent · Rating 4 out of 5]

Història apassionant de la Fundació Bernat Metge, des dels seus inicis durant el pistolerisme barceloní, passant per les llargues i fosques etapes de dos dictadures, la de Primo de Rivera i la de Franco (amb la república pel mig), i fins als nostres dies.

La prosa de l'autor té una qualitat excepcional, que es veu en un percentatge reduïdíssim d'obres. Des del punt de vista formal, només hi he sabut trobar un relatiu que sobrer, quatre pleonasmes, un complement indirecte que hauria de ser directe i una convenció morfològica traïda.

Diuen que, fa molts de segles, un home va demanar audiència al califa i, quan hi va ser davant, li va dir que havia fet un llibre que no contenia cap error. El califa va reunir els savis de la cort i els va ordenar que examinassen aquell llibre per veure si era veritat el que deia l'home. Els savis el varen estudiar del dret i del revés i varen informar el califa que, efectivament, el llibre no contenia ni un sol error. Com a premi, el califa va desterrar aquell home perquè, va dir, només Déu té dret a crear coses perfectes.

En Garrigasait s'arrisca massa. Algun dia el desterraran.

[Pep Bonet · Rating 4 out of 5]

Confesso haver començat el llibre completament perdut, al punt que ni recordava que anava de la Fundació Bernat Metge. I perdut vaig anar un bon tros, perquè no arribava a entrar en les disquisicions sobre el classicisme i la importància de tenir totes les obres clàssiques gregues i llatines traduïdes al català per permetre que la llengua catalana desenvolupés una novel·la que, com gènere, era quasi inexistent. Però progressivament el relat esdevé més un relat històric i menys una cosa de filòlegs. Llavors vaig començar a assaborir-lo. Resulta força instructiu llegir sobre el drama del catalanisme polític de dretes, tenallat entre la defensa de la religió i la propietat privada, és a dir, donant suport als facciosos, alguns des de l'exili, altres des de les estructures de l'estat feixista, i la defensa d'una llengua que pensaven poder salvar i que, tot al màxim, es va mantenir amb un fil de vida.

Obra molt ben escrita per un Garrigasait que té un gran domini de la llengua, és un testimoni important de la tasca intel·lectual gegantina que tingué lloc des dels preàmbuls de la dictadura d'en Primo de Rivera fins als nostres dies, on ha acabat en mans d'una cooperativa!

[Sebasori · Rating 4 out of 5]

Un recorregut curiós per la història de la Fundació Bernat Metge i la seva col·lecció de textos clàssics. L'autor, amb mestria, ens introdueix en alguna de les característiques de les primeres traduccions, en les intrigues polítiques de cada època per les que travessa, la lluita de poder i equilibri dins la pròpia Fundació i l'evolució de la societat que els embolcalla. I aconsegueix fer-ho de manera entretinguda, amena i didàctica.

[jmbadia · Rating 5 out of 5]

Si es llegeix amb certa curiositat pels clàssics grecollatins és molt trasbalsador. Garrigasait hi descriu els inicis de la Fundació Bernat Metge (FBM) i en fa un mite nacional apassionant -amb els seus déus ferotges i els seus herois propers. El llibre és una portalada a la FBM i la literatura grecollatina que commou i subjuga. Brillant.