What do you think?
Rate this book
Pseudohistòria contra Catalunya. De l'espanyolisme a la Nova Història
És cert que Catalunya no va existir fins al Tractat de Corbeil de l'any 1258? O que va ser un comtat annexat i subsumit dins el Regne d'Aragó? I que els catalans no van lluitar en la Guerra de Successió per defensar el seu autogovern? Són afirmacions àmpliament difoses en la premsa i en les xarxes socials, que es fonamenten en els plantejaments més extrems d'aquells que es deriven del cànon històric del nacionalisme espanyol.
D'altra banda, des de l'Institut Nova Història (INH) s'afirma que Miguel de Cervantes, Colom, Marco Polo o el Cid van ser catalans o valencians i que el Segle d'Or de les lletres castellanes fou escrit en català, però que una sistemàtica censura bastida per Castella s'hauria encarregat d'esborrar la petjada catalana de la història.
Vicent Baydal, Xevi Camprubí, Stefano M. Cingolani, Guillem Fornés, Cristian Palomo, Cèsar Sànchez, Lluís Ferran Toledano i Alberto Velasco refuten de manera contundent i minuciosa totes aquestes interpretacions pseudohistòriques, basades en tergiversacions i falsedats conscients, creades i difoses, tant des de l'espanyolisme com des de l'Institut Nova Història. Perquè només des del rigor historiogràfic es pot combatre la ignorància i el menyspreu contra Catalunya i contra nosaltres mateixos.
D'altra banda, des de l'Institut Nova Història (INH) s'afirma que Miguel de Cervantes, Colom, Marco Polo o el Cid van ser catalans o valencians i que el Segle d'Or de les lletres castellanes fou escrit en català, però que una sistemàtica censura bastida per Castella s'hauria encarregat d'esborrar la petjada catalana de la història.
Vicent Baydal, Xevi Camprubí, Stefano M. Cingolani, Guillem Fornés, Cristian Palomo, Cèsar Sànchez, Lluís Ferran Toledano i Alberto Velasco refuten de manera contundent i minuciosa totes aquestes interpretacions pseudohistòriques, basades en tergiversacions i falsedats conscients, creades i difoses, tant des de l'espanyolisme com des de l'Institut Nova Història. Perquè només des del rigor historiogràfic es pot combatre la ignorància i el menyspreu contra Catalunya i contra nosaltres mateixos.
464 pages, Paperback
Published February 1, 2020
7 people are currently reading
55 people want to read
About the author
Vicent Baydal
33 books18 followersVicent Baydal i Sala (València, 6 de novembre de 1979) és un historiador valencià, i un dels cronistes de la Ciutat de València.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 4 of 4 reviews
August 26, 2024
El problema d'aquest llibre carregat de bones intencions és haver agrupat en un mateix volum la resposta a dos tipus de "pseudohistòria" molt diferents, que acaben retro-alimentant-se, és cert, però que han sortit i són finançats per dos sectors que no tenen res a veure.
Els autors han volgut denunciar la manca de rigor científic de la historiografia espanyolista i de l'Institut Nova Història (INH), cosa molt lloable i necessària, però el principal error de base és posar aquests dos sectors al mateix nivell, donat que aquests són una associació pseudo-científica fàcil de rebatre des de la ciència històrica base; mentre que aquells són historiadors professionals, amb un cert reconeixement, que el que fan és interpretar les fonts escombrant cap a casa. I la incomoditat d'haver d'enfrontar-se a aquests queda manifest quan la totalitat dels articles de resposta a l'espanyolisme són obra del mateix autor, excepte un darrer dedicat a les obres del monestir de Sixena. Qualsevol que s'hagi mogut en els àmbits universitaris sap que aquests estan lligats de peus i mans per un sistema de finançament depenent dels poders centrals, i que han d'anar amb molta cura a l'hora de rebatre alguns dels principis fonamentals que venen de Madrid. I un d'ells és no posar en discussió ni deixar marge de dubte en relació a la unitat idissoluble d'Espanya. I si per defensar-la s'interpreten erròniament els documents, cap problema.
La part de resposta a l'INH és més extensa... i més fàcil, simplement és ciència contra pseudo-ciència. El més interessant del llibre són els dos darrers capítols, on es posa de manifest la clau del problema: la dificultat (o el desinterès?) dels historiadors professionals a l'hora de fer arribar les seves conclusions al gran públic.
En definitiva, llibre interessant, però que hauria estat més correcte si se n'haguessin fet dos, com a contraatac als dos sectors "pseudohistòrics". O si s'haguessin fet uns dossiers en revistes especialitzades. De fet, en els dos darrers capítols (i molt breument a la introducció) els autors reconeixen que la desídia dels investigadors a l'hora de fer arribar els resultats de les seves recerques al gran públic ha propiciat que aquest espai sigui ocupat per sectors anticientífics. Un avís per a navegants que convé que tots els que en major o menor mesura fem recerca tinguem en compte.
Els autors han volgut denunciar la manca de rigor científic de la historiografia espanyolista i de l'Institut Nova Història (INH), cosa molt lloable i necessària, però el principal error de base és posar aquests dos sectors al mateix nivell, donat que aquests són una associació pseudo-científica fàcil de rebatre des de la ciència històrica base; mentre que aquells són historiadors professionals, amb un cert reconeixement, que el que fan és interpretar les fonts escombrant cap a casa. I la incomoditat d'haver d'enfrontar-se a aquests queda manifest quan la totalitat dels articles de resposta a l'espanyolisme són obra del mateix autor, excepte un darrer dedicat a les obres del monestir de Sixena. Qualsevol que s'hagi mogut en els àmbits universitaris sap que aquests estan lligats de peus i mans per un sistema de finançament depenent dels poders centrals, i que han d'anar amb molta cura a l'hora de rebatre alguns dels principis fonamentals que venen de Madrid. I un d'ells és no posar en discussió ni deixar marge de dubte en relació a la unitat idissoluble d'Espanya. I si per defensar-la s'interpreten erròniament els documents, cap problema.
La part de resposta a l'INH és més extensa... i més fàcil, simplement és ciència contra pseudo-ciència. El més interessant del llibre són els dos darrers capítols, on es posa de manifest la clau del problema: la dificultat (o el desinterès?) dels historiadors professionals a l'hora de fer arribar les seves conclusions al gran públic.
En definitiva, llibre interessant, però que hauria estat més correcte si se n'haguessin fet dos, com a contraatac als dos sectors "pseudohistòrics". O si s'haguessin fet uns dossiers en revistes especialitzades. De fet, en els dos darrers capítols (i molt breument a la introducció) els autors reconeixen que la desídia dels investigadors a l'hora de fer arribar els resultats de les seves recerques al gran públic ha propiciat que aquest espai sigui ocupat per sectors anticientífics. Un avís per a navegants que convé que tots els que en major o menor mesura fem recerca tinguem en compte.
August 8, 2020
Un llibre lamentable que no només no aporta res al món de la historiografia, sinó que es dedica a menysprear i malparlar de la feina d'altres historiadors. Es pensament únic i cientificisme fanàtic. Tot allò que no és oficial i consensuat per l'historiografia d'estat és menyspreat pels seus autors. Malgrat que l'estan promocionant molt, perquè compta amb el suport de l'estat espanyol, és un llibre tòxic i mediocre.
March 25, 2024
Com a historiador que soc, aquest llibre m'ha fet enfadar molt. I m'encanta que sigui així, perquè si et prens el temps per llegir-lo te n'adones que la gent que et diu que les humanitats no són gens importants menteixen tant o més que els pseudohistoriadors espanyolistes i catalanistes.
Darrerament tothom es creu en dret d'opinar o de deixar-se convèncer per discursos subjectius i xovinistes que estan amarats d'intencionalitat propagandística pel que fa a la història medieval i moderna de Catalunya, especialment. I és molt gros com en els temps que corren avui en dia la gent s'ho creu. És més important l'opinió controversial descontextualitzada que seguir la metodologia científica que la historiografia ha anat gestant, perquè "ens menteixen" o bé "és tot una conspiració de part dels (catalans/espanyols, poseu-hi la paraula que vulgueu)". I joder, és que menteixen obertament i es contradiuen a si mateixos i es queden tan amples! Segons quines parts del llibre, veus que la manera d'actuar d'aquesta pseudohistòria, a més del cherry-picking (és a dir, agafo de les dades les que em convé sense context i ja tinc una tesi contrastada), és la d'anar construïnt un relat i modificar-lo a plaer, fins i tot quan això contradiu una tesi argumentativa troncal que un mateix autor ha exposat abans!
I no, no és digne. No és digne de la disciplina històrica. Tant el discurs espanyolista com l'Institut Nova Història són màquines de difusió discursiva sense avals de qualitat que busquen lloros que repeteixin dogmes. Zero respecte a qui subscriu aquest discurs, perquè demostreu que un sentiment nacionalista us ennuvola la ment fins al punt d'atacar al coneixement i el llegat històric. I, xiquets, per aquí no hi passo.
Bravo als autors.
Darrerament tothom es creu en dret d'opinar o de deixar-se convèncer per discursos subjectius i xovinistes que estan amarats d'intencionalitat propagandística pel que fa a la història medieval i moderna de Catalunya, especialment. I és molt gros com en els temps que corren avui en dia la gent s'ho creu. És més important l'opinió controversial descontextualitzada que seguir la metodologia científica que la historiografia ha anat gestant, perquè "ens menteixen" o bé "és tot una conspiració de part dels (catalans/espanyols, poseu-hi la paraula que vulgueu)". I joder, és que menteixen obertament i es contradiuen a si mateixos i es queden tan amples! Segons quines parts del llibre, veus que la manera d'actuar d'aquesta pseudohistòria, a més del cherry-picking (és a dir, agafo de les dades les que em convé sense context i ja tinc una tesi contrastada), és la d'anar construïnt un relat i modificar-lo a plaer, fins i tot quan això contradiu una tesi argumentativa troncal que un mateix autor ha exposat abans!
I no, no és digne. No és digne de la disciplina històrica. Tant el discurs espanyolista com l'Institut Nova Història són màquines de difusió discursiva sense avals de qualitat que busquen lloros que repeteixin dogmes. Zero respecte a qui subscriu aquest discurs, perquè demostreu que un sentiment nacionalista us ennuvola la ment fins al punt d'atacar al coneixement i el llegat històric. I, xiquets, per aquí no hi passo.
Bravo als autors.
July 12, 2024
Es interessant, però es pot fer repetitiu i poc amè.
Displaying 1 - 4 of 4 reviews