Llegendes de nit ens parla de les nits més màgiques de l'any a totes les comarques catalanes: Sant Joan, Tots Sants, Nadal i Cap d'Any. El renaixement de la natura o el moment en què s'adorm, el respecte i la devoció davant el misteri de la mort, o les forces del mal que prenen el comandament la Nit de Cap d'Any han fet néixer rituals secrets, encanteris, remeis, ordalies o sortilegis que han donat origen a moltes llegendes. També són les nits que han triat alguns éssers fabulosos com els follets, els nyitos, els menairons, les llufes, en Fumera, el Pelut, la Pesanta o l'Esgarrapadones, bruixes, bruixots i totes les formes que adopta el dimoni per fer-se presents en la vida de les persones. El misteri i la por a la mort s'envolta d'ànimes i d'espectres que tornen a la vida per enllestir assumptes pendents o per pagar les malifetes. El profà i el sagrat, la imaginació, la naturalesa i l'esdevenir de la condició humana han aconseguit trenar llegendes esgarrifoses, fantàstiques, miraculoses i inquietants.
Miquel Martín i Serra (Begur, 1969) és escriptor i llicenciat en filosofia. Ha publicat, entre altres obres, La drecera (Periscopi, 2020), Premi M. Àngels Anglada de narrativa, Premi El Setè Cel i finalista del Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any; Quan els pobles no tenien nom (Sidillà, 2021); Llegendes de mar de la Costa Brava (Sidillà, 2012); i L’estratègia de la gallina (Columna, 2001), finalista del Premi Ramon Llull. És autor de diversos articles i assajos sobre Joan Vinyoli, entre els quals destaquen: Vinyoli trasbalsa la bellesa com el vi (Vibop, 2021), «Joan Vinyoli, el gall salvatge» (Premi Recvll de retrat literari 2019, publicat a El Punt Avui), «Les influències filosòfiques en la poesia de Vinyoli», dins el volum Joan Vinyoli i la poètica postsimbolista (L'Avenç, 2019), i l'estudi preliminar de Vent d'aram (Edicions 62, 2015). La seva darrera obra, amb la col·laboració de Montserrat Verdaguer, és Fragments d’inexistència: Una biografia de Tom Sharpe (Navona, en català, i Anagrama, en castellà, 2023).
La mitologia i la tradició del fantàstic són àmbits profusament rics en la nostra llengua però molt sovint no se’n fa el ressò necessari a causa de l’arrelament i el creixent predomini de la iconografia anglosaxona a les noves generacions. La literatura i les tradicions no poden escapar a la voràgine de la globalització, i com a conseqüència s’aprecia una pèrdua d’identitat i una deriva dels nostres referents culturals, menys proclius a ser adaptats per plataformes com Netflix o Amazon Prime, cap a d'altres idearis. Fem una prova d’agilitat: si us demano que penseu en una nit especial de l’any, quina us ve al cap? Alguns de vosaltres haureu anomenat la Nit de Sant Joan, més per la festa i per la disbauxa que no pas pels mites que la rodegen; els més nostàlgics haureu citat la nit de Reis o la de Nadal; ara bé, estic gairebé segur que a la majoria us haureu imaginat la nit de Halloween i la parafernàlia de terror que l’acompanya. Els mites que prevalen en la cultura moderna, d’això no hi ha dubte, provenen del món anglosaxó, no en va és el que té un major poder de difusió. Moltes d’aquestes creences de Halloween, relacionades totes elles amb éssers i fets sobrenaturals, tenen les arrels més enllà de les novel·les de l’Stephen King o dels fotogrames d’Stranger Things. S’emmirallen en relats celtes i tradicions nòrdiques, històries que molt sovint tenen lligams i punts en comú (si més no en forma d’éssers similars) amb la tradició catalana. A Llegendes de nit en Miquel Martín i Serra recull les rondalles de quatre nits ben especials, dates assenyalades que fins no fa gaire brillaven amb llum pròpia als almanacs que penjaven de les parets de casa dels nostres avis. Les nits de Sant Joan, de Tots Sants, de Nadal i de Cap d’Any són i seran ocasions especials en la tradició catalana i en el seu fabulari. Aquest llibre fa un esforç titànic per reunir el major nombre d’històries i per acostar-nos, a través d’una prosa primmirada però molt propera, el bo i millor de les tradicions orals i escrites del nostre territori.
Bon recull de llegendes del nostre país. Molt ben redactat i amb aquell deix de narració a la vora del foc, paraules que ressonen empordanès pels quate costats que em fan sentir com a casa. Un llibre per llegir a estones per gaudir cada relat segons la temporada de l'any, llegir i rellegir. Bravo Miquel i bravo Sidillà!