What do you think?
Rate this book
HIPER-CAOS
216 pages, Unknown Binding
Published October 17, 2018
1 person is currently reading
31 people want to read
About the author
Quentin Meillassoux
17 books118 followersQuentin Meillassoux is a French philosopher. He teaches at the Université Paris 1 Panthéon-Sorbonne, and is the son of the anthropologist Claude Meillassoux.
Meillassoux is a former student of the philosophers Bernard Bourgeois and Alain Badiou. Badiou, who wrote the foreword for Meillassoux's first book After Finitude (Après la finitude, 2006), describes the work as introducing an entirely new option into modern philosophy, one that differs from Immanuel Kant's three alternatives of criticism, skepticism, and dogmatism. The book was translated into English by philosopher Ray Brassier. Meillassoux is associated with the speculative realism movement.
Meillassoux is a former student of the philosophers Bernard Bourgeois and Alain Badiou. Badiou, who wrote the foreword for Meillassoux's first book After Finitude (Après la finitude, 2006), describes the work as introducing an entirely new option into modern philosophy, one that differs from Immanuel Kant's three alternatives of criticism, skepticism, and dogmatism. The book was translated into English by philosopher Ray Brassier. Meillassoux is associated with the speculative realism movement.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 of 1 review
July 24, 2025
Aquest llibre compendia sis dels articles amb més recorregut dels que Meillassoux va escriure després de la publicació de 'Après la finitude', prologats per Jorge Fernández Gonzalo, que també els ha traduit. El llibre conté els articles 'Tiempo sin devenir', 'Duelo por venir, Dios por venir', 'Pregunta canónica y facticidad', 'Potencialidad y virtualidas', 'Sustracción y contracción: a propósito de un comentario de Deleuze sobre "Materia y memoria"', i 'El número de Mallarmé: descifrado de "Una tirada de dados"'.
Els quatre primers textos són fonamentals per introduir-se a la filosofia de Meillassoux. Especialment el primer i el tercer, que desenvolupen la famosa sortida del cercle correlacional, un dels aspectes que ha fet més fortuna de la filosofia mellassouxiana. 'Potencialidad y virtualidad' té un argument semblant a 'Tiempo sin devenir': el temps és imprevisible i no té un conjunt de potències repertoriables, sinó que és capaç de fer sorgir la novetat ex nihilo, sense tenir en compte el passat. Pel que fa a 'Duelo por venir, Dios por venir', es tracta d'un brevíssim resum de la tercera part de la seva tesi doctoral, on desenvolupa l'ètica del seu sistema filosòfic. És un text colpidor i original, però li manca la solvència argumental de la tesi.
Els dos últims textos allunyen a Meillassoux de la seva filosofia i proposen dos exercicis hermenèutics originals. El primer, sobre un comentari de Deleuze a propòsit del llibre de Bergson 'Matèria i memòria', parteix d'un supòsit inaudit: Meillassoux demana al lector que s'imagini que només hem conservat un sol fragment de Deleuze, que és el que vol interpretar. Així com amb els filòsofs presocràtics, l'exercici hermenèutic ha de fer assumpcions arriscades, o bé deixar obertes diverses possibilitats.
A 'El número de Mallarmé', Meillassoux llegeix el poema 'Un coup de dés jamais n'abolira le hasard' buscant-hi un número ocult. La tesi principal de la interpretació és que Mallarmé va amagar un número secret per llançar un missatge al futur que podria (o no) ser desvetllat. Es tracta d'un resum del que Meillassoux ha publicat com a llibre amb el nom 'Le nombre et la sirène'.
En definitiva, aquest compendi d'articles és una mostra representativa del treball de Meillassoux després de la publicació del seu llibre 'Après la finitude'. La brevetat dels articles l'obliga a sintetitzar, de manera que alguns arguments (com la derivació de la figura de l'argument ontològic) són molt més clars que a la tesi. A canvi, perd quan exposa la part ètica, que necessita més desenvolupament (sobretot per les afirmacions que fa, que són ben provocatives).
Els quatre primers textos són fonamentals per introduir-se a la filosofia de Meillassoux. Especialment el primer i el tercer, que desenvolupen la famosa sortida del cercle correlacional, un dels aspectes que ha fet més fortuna de la filosofia mellassouxiana. 'Potencialidad y virtualidad' té un argument semblant a 'Tiempo sin devenir': el temps és imprevisible i no té un conjunt de potències repertoriables, sinó que és capaç de fer sorgir la novetat ex nihilo, sense tenir en compte el passat. Pel que fa a 'Duelo por venir, Dios por venir', es tracta d'un brevíssim resum de la tercera part de la seva tesi doctoral, on desenvolupa l'ètica del seu sistema filosòfic. És un text colpidor i original, però li manca la solvència argumental de la tesi.
Els dos últims textos allunyen a Meillassoux de la seva filosofia i proposen dos exercicis hermenèutics originals. El primer, sobre un comentari de Deleuze a propòsit del llibre de Bergson 'Matèria i memòria', parteix d'un supòsit inaudit: Meillassoux demana al lector que s'imagini que només hem conservat un sol fragment de Deleuze, que és el que vol interpretar. Així com amb els filòsofs presocràtics, l'exercici hermenèutic ha de fer assumpcions arriscades, o bé deixar obertes diverses possibilitats.
A 'El número de Mallarmé', Meillassoux llegeix el poema 'Un coup de dés jamais n'abolira le hasard' buscant-hi un número ocult. La tesi principal de la interpretació és que Mallarmé va amagar un número secret per llançar un missatge al futur que podria (o no) ser desvetllat. Es tracta d'un resum del que Meillassoux ha publicat com a llibre amb el nom 'Le nombre et la sirène'.
En definitiva, aquest compendi d'articles és una mostra representativa del treball de Meillassoux després de la publicació del seu llibre 'Après la finitude'. La brevetat dels articles l'obliga a sintetitzar, de manera que alguns arguments (com la derivació de la figura de l'argument ontològic) són molt més clars que a la tesi. A canvi, perd quan exposa la part ètica, que necessita més desenvolupament (sobretot per les afirmacions que fa, que són ben provocatives).
Displaying 1 of 1 review