What do you think?
Rate this book
Petites faules
Una acurada selecció dels millors contes de Franz Kafka, un dels autors més insòlits de la història de la literatura, amb una nova traducció d'Anna Punsoda i un epíleg de Melcior Comes. Conté també alguns dels dibuixos del mateix Kafka. Amb aquest llibre continua la col·lecció "Portàtils" iniciada amb els Contes portàtils de Pere Calders.
«Kafka et fa riure, sentir i rascar-te per tot el cos. Kafka et canvia; llegir-lo encara és una experiència no equiparable a la de cap altre escriptor. Els nous territoris de la sensibilitat i del coneixement, també del pensament en el cas de Kafka, tot allò que Kafka t’ensenya a veure dintre teu i no veies abans, perquè t’ha fet una llum única i fràgil però insubstituïble, és la marca d’allò kafkià».
— De l'epíleg de Melcior Comes.
«Kafka et fa riure, sentir i rascar-te per tot el cos. Kafka et canvia; llegir-lo encara és una experiència no equiparable a la de cap altre escriptor. Els nous territoris de la sensibilitat i del coneixement, també del pensament en el cas de Kafka, tot allò que Kafka t’ensenya a veure dintre teu i no veies abans, perquè t’ha fet una llum única i fràgil però insubstituïble, és la marca d’allò kafkià».
— De l'epíleg de Melcior Comes.
170 pages, Hardcover
Published November 1, 2019
4 people are currently reading
30 people want to read
About the author
Franz Kafka
3,234 books38.6k followersFranz Kafka was a German-speaking writer from Prague whose work became one of the foundations of modern literature, even though he published only a small part of his writing during his lifetime. Born into a middle-class Jewish family in Prague, then part of the Austro-Hungarian Empire, Kafka grew up amid German, Czech, and Jewish cultural influences that shaped his sense of displacement and linguistic precision. His difficult relationship with his authoritarian father left a lasting mark, fostering feelings of guilt, anxiety, and inadequacy that became central themes in his fiction and personal writings.
Kafka studied law at the German University in Prague, earning a doctorate in 1906. He chose law for practical reasons rather than personal inclination, a compromise that troubled him throughout his life. After university, he worked for several insurance institutions, most notably the Workers Accident Insurance Institute for the Kingdom of Bohemia. His duties included assessing industrial accidents and drafting legal reports, work he carried out competently and responsibly. Nevertheless, Kafka regarded his professional life as an obstacle to his true vocation, and most of his writing was done at night or during periods of illness and leave. Kafka began publishing short prose pieces in his early adulthood, later collected in volumes such as Contemplation and A Country Doctor. These works attracted little attention at the time but already displayed the hallmarks of his mature style, including precise language, emotional restraint, and the application of calm logic to deeply unsettling situations. His major novels The Trial, The Castle, and Amerika were left unfinished and unpublished during his lifetime. They depict protagonists trapped within opaque systems of authority, facing accusations, rules, or hierarchies that remain unexplained and unreachable. Themes of alienation, guilt, bureaucracy, law, and punishment run throughout Kafka’s work. His characters often respond to absurd or terrifying circumstances with obedience or resignation, reflecting his own conflicted relationship with authority and obligation. Kafka’s prose avoids overt symbolism, yet his narratives function as powerful metaphors through structure, repetition, and tone. Ordinary environments gradually become nightmarish without losing their internal coherence. Kafka’s personal life was marked by emotional conflict, chronic self-doubt, and recurring illness. He formed intense but troubled romantic relationships, including engagements that he repeatedly broke off, fearing that marriage would interfere with his writing. His extensive correspondence and diaries reveal a relentless self-critic, deeply concerned with morality, spirituality, and the demands of artistic integrity. In his later years, Kafka’s health deteriorated due to tuberculosis, forcing him to withdraw from work and spend long periods in sanatoriums. Despite his illness, he continued writing when possible. He died young, leaving behind a large body of unpublished manuscripts. Before his death, he instructed his close friend Max Brod to destroy all of his remaining work. Brod ignored this request and instead edited and published Kafka’s novels, stories, and diaries, ensuring his posthumous reputation.
The publication of Kafka’s work after his death established him as one of the most influential writers of the twentieth century. The term Kafkaesque entered common usage to describe situations marked by oppressive bureaucracy, absurd logic, and existential anxiety. His writing has been interpreted through existential, religious, psychological, and political perspectives, though Kafka himself resisted definitive meanings. His enduring power lies in his ability to articulate modern anxiety with clarity and restraint.
Kafka studied law at the German University in Prague, earning a doctorate in 1906. He chose law for practical reasons rather than personal inclination, a compromise that troubled him throughout his life. After university, he worked for several insurance institutions, most notably the Workers Accident Insurance Institute for the Kingdom of Bohemia. His duties included assessing industrial accidents and drafting legal reports, work he carried out competently and responsibly. Nevertheless, Kafka regarded his professional life as an obstacle to his true vocation, and most of his writing was done at night or during periods of illness and leave. Kafka began publishing short prose pieces in his early adulthood, later collected in volumes such as Contemplation and A Country Doctor. These works attracted little attention at the time but already displayed the hallmarks of his mature style, including precise language, emotional restraint, and the application of calm logic to deeply unsettling situations. His major novels The Trial, The Castle, and Amerika were left unfinished and unpublished during his lifetime. They depict protagonists trapped within opaque systems of authority, facing accusations, rules, or hierarchies that remain unexplained and unreachable. Themes of alienation, guilt, bureaucracy, law, and punishment run throughout Kafka’s work. His characters often respond to absurd or terrifying circumstances with obedience or resignation, reflecting his own conflicted relationship with authority and obligation. Kafka’s prose avoids overt symbolism, yet his narratives function as powerful metaphors through structure, repetition, and tone. Ordinary environments gradually become nightmarish without losing their internal coherence. Kafka’s personal life was marked by emotional conflict, chronic self-doubt, and recurring illness. He formed intense but troubled romantic relationships, including engagements that he repeatedly broke off, fearing that marriage would interfere with his writing. His extensive correspondence and diaries reveal a relentless self-critic, deeply concerned with morality, spirituality, and the demands of artistic integrity. In his later years, Kafka’s health deteriorated due to tuberculosis, forcing him to withdraw from work and spend long periods in sanatoriums. Despite his illness, he continued writing when possible. He died young, leaving behind a large body of unpublished manuscripts. Before his death, he instructed his close friend Max Brod to destroy all of his remaining work. Brod ignored this request and instead edited and published Kafka’s novels, stories, and diaries, ensuring his posthumous reputation.
The publication of Kafka’s work after his death established him as one of the most influential writers of the twentieth century. The term Kafkaesque entered common usage to describe situations marked by oppressive bureaucracy, absurd logic, and existential anxiety. His writing has been interpreted through existential, religious, psychological, and political perspectives, though Kafka himself resisted definitive meanings. His enduring power lies in his ability to articulate modern anxiety with clarity and restraint.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 6 of 6 reviews
September 21, 2021
Feia molt de temps que no llegia Kafka. A segon de carrera vaig fer un treball força bo sobre la mort de Gregor a La Metamorfosi, i des d'aleshores no hi havia tornat. Penso en això que diu Melcior Comes sobre que no pots llegir Kafka sense esdevenir kafkiana. És veritat, potser, però d'altra banda no puc deixar de pensar que en tots aquests textos hi ha dues ribes: la de la lectora sociable i la seva, la de Kafka. O potser Kafka és el pont, com al conte de títol homònim. És un espectacle que de vegades fa mal i sempre és desgraciadament bonic.
No puc parar de pensar en "Un informe per a l'Acadèmia", "Al Galliner", "Conversa amb el borratxo" i "L'artista de la fam".
Crec que haurem de llegir més llibres de la col·lecció Portàtils de Comanegra, perquè els dos que he llegit fins ara m'han canviat l'any!
No puc parar de pensar en "Un informe per a l'Acadèmia", "Al Galliner", "Conversa amb el borratxo" i "L'artista de la fam".
Crec que haurem de llegir més llibres de la col·lecció Portàtils de Comanegra, perquè els dos que he llegit fins ara m'han canviat l'any!
January 28, 2023
esk este hombre 💗
/
Petita faula/
El poble del costat/
Desig de ser indi/
Un truc a la porta de la masia/
El timoner/
Un informe per a l'Acadèmia/
Al galliner/
Primera pena/
Un missatge del kàiser/
Davant la llei/
Deixa-ho estar!/
Comunitat/
De nit/
El passatger/
El refús/
La prova/
El veí/
Un fratricidi/
Una confusió quotidiana/
Conversa amb 'home que resa/
Conversa amb el borratxo/
La baldufa/
De les allegories/
Els arbres/
Un artista de la fam/
El pont/
Els maldecaps del patriarca/
Un creuament/
El voltor/
Prometeu/
El silenci de les sirenes/
Posidó/
La veritat sobre Sancho Panza/
Un metge rural/
Retorn a casa/💗
/
Petita faula/
El poble del costat/
Desig de ser indi/
Un truc a la porta de la masia/
El timoner/
Un informe per a l'Acadèmia/
Al galliner/
Primera pena/
Un missatge del kàiser/
Davant la llei/
Deixa-ho estar!/
Comunitat/
De nit/
El passatger/
El refús/
La prova/
El veí/
Un fratricidi/
Una confusió quotidiana/
Conversa amb 'home que resa/
Conversa amb el borratxo/
La baldufa/
De les allegories/
Els arbres/
Un artista de la fam/
El pont/
Els maldecaps del patriarca/
Un creuament/
El voltor/
Prometeu/
El silenci de les sirenes/
Posidó/
La veritat sobre Sancho Panza/
Un metge rural/
Retorn a casa/💗
January 27, 2023
Kafka amb vosaltres 💌!!
Read
May 27, 2024un catxondo en kafka
May 21, 2025
Sempre que llegeixo un autor canònic em reafirmo amb la importància del cànon. Fins ara només n'havia llegit la carta al pare i aquest primer contacte amb la seva narrativa m'ha semblat brillant. Els contes han envellit perfectament bé. És una escriptura de contrastos: fresca i punyent, absurda i sagaç, eixuta i poètica, tot alhora.
December 5, 2022
Primer llibre de Kafka que llegeixo. Recull de trenta-cinc contes. El més llarg té divuit pàgines i n’hi ha que són quatre ratlles.
Desconeixent Kafka, l’encontre m’ha resultat impactant.
Començava a llegir i pensava, quina frase inicial! I desprès la segona, igual. I la tercera uau!, i pensava, ¿pot ser que el conte sigui així, tot fet de frases genials?
Entenc que va ser una literatura revolucionària, ―diferent a tot, tal com expliquen Anna Punsoda al pròleg i Melcior Comes a l’epíleg―, tant críptica i simbòlica. En alguns contes dubto si capto el missatge que l’autor vol transmetre. Indico els cinc que més m’han impressionat, la idea que m’ha quedat desprès de llegir.
“Un missatge del kàiser”
Escrit en segona persona del singular, temps present. La incomunicació, la distància insalvable que hi ha entre els governants i els ciutadans. Ambdós desitgen la comunicació. Tanmateix, la complexitat del govern d’una banda i de la societat per l’altra crea una dificultat de trànsit entre ells tan enorme, que és infinita. Esperem, malgrat tot. Només podem esperar.
“Comunitat”
Escrit en primera persona del plural, temps present.
Nosaltres diem que no. Simplement.
Tenim un sentit de pertinença al grup, ―la comunitat―, aquesta situació en la que, com diem “... tenim experiència”, i també diem “...no té cap sentit per a nosaltres...”. Per això no podem justificar res. Simplement t’excloem.
Por al desconegut. Prejudicis. Inseguretat. Conservadorisme.
“De nit”
Escrit en segona persona del singular, temps present.
Conte molt curt. Em sembla quasi un poema. Les escasses frases són impressionants. Em suggereix que tracta de la vida i de la mort. De com vius la vida; si despert (vigilant) o (deixant-la passar) buscant branques seques per al foc.
“El veí”
Escrit en primera persona del singular, temps present.
Enveja. O simple xafarderia. Construir-se històries, muntar-se un castell de supòsits, obsessionar-se. Paranoia. Inseguretat i prejudicis, altre cop.
Aquest conte és del 1917. Potser no feia tant que el telèfon era un estri habitual en oficines, com la del conte.
Potser Kafka es preguntava, ja llavors, quins canvis portarien les noves tecnologies, si desmuntarien la privacitat.
“El pont”
Escrit en primera persona del singular, temps passat.
La idea d’escriure sobre un pont, ―fent del pont el protagonista―, qui ens parla, qui ens explica,... em sembla pura genialitat.
És el pont una persona? La tensió que suporta, rígid, impertèrrit, estoic, durable, segur, confiable.
El sentit d’existir, la utilitat i funció social, la relació amb el proïsme.
Un pont solitari, però. Avorriment. Voler veure què passa, sortir del tedi, ser curiós. Inclús més enllà de la teva funció, del paper pel qual vas ser creat, sobrepassant fatídicament el límit permès.
Desconeixent Kafka, l’encontre m’ha resultat impactant.
Començava a llegir i pensava, quina frase inicial! I desprès la segona, igual. I la tercera uau!, i pensava, ¿pot ser que el conte sigui així, tot fet de frases genials?
Entenc que va ser una literatura revolucionària, ―diferent a tot, tal com expliquen Anna Punsoda al pròleg i Melcior Comes a l’epíleg―, tant críptica i simbòlica. En alguns contes dubto si capto el missatge que l’autor vol transmetre. Indico els cinc que més m’han impressionat, la idea que m’ha quedat desprès de llegir.
“Un missatge del kàiser”
Escrit en segona persona del singular, temps present. La incomunicació, la distància insalvable que hi ha entre els governants i els ciutadans. Ambdós desitgen la comunicació. Tanmateix, la complexitat del govern d’una banda i de la societat per l’altra crea una dificultat de trànsit entre ells tan enorme, que és infinita. Esperem, malgrat tot. Només podem esperar.
“Comunitat”
Escrit en primera persona del plural, temps present.
Nosaltres diem que no. Simplement.
Tenim un sentit de pertinença al grup, ―la comunitat―, aquesta situació en la que, com diem “... tenim experiència”, i també diem “...no té cap sentit per a nosaltres...”. Per això no podem justificar res. Simplement t’excloem.
Por al desconegut. Prejudicis. Inseguretat. Conservadorisme.
“De nit”
Escrit en segona persona del singular, temps present.
Conte molt curt. Em sembla quasi un poema. Les escasses frases són impressionants. Em suggereix que tracta de la vida i de la mort. De com vius la vida; si despert (vigilant) o (deixant-la passar) buscant branques seques per al foc.
“... un poble sota el cel fred i sobre la terra freda, llençats a terra allà on abans havien estat drets, amb el front recolzat contra el braç, la cara contra el terra, respirant pausadament.”
“El veí”
Escrit en primera persona del singular, temps present.
Enveja. O simple xafarderia. Construir-se històries, muntar-se un castell de supòsits, obsessionar-se. Paranoia. Inseguretat i prejudicis, altre cop.
Aquest conte és del 1917. Potser no feia tant que el telèfon era un estri habitual en oficines, com la del conte.
Potser Kafka es preguntava, ja llavors, quins canvis portarien les noves tecnologies, si desmuntarien la privacitat.
“El pont”
Escrit en primera persona del singular, temps passat.
La idea d’escriure sobre un pont, ―fent del pont el protagonista―, qui ens parla, qui ens explica,... em sembla pura genialitat.
És el pont una persona? La tensió que suporta, rígid, impertèrrit, estoic, durable, segur, confiable.
El sentit d’existir, la utilitat i funció social, la relació amb el proïsme.
Un pont solitari, però. Avorriment. Voler veure què passa, sortir del tedi, ser curiós. Inclús més enllà de la teva funció, del paper pel qual vas ser creat, sobrepassant fatídicament el límit permès.
Displaying 1 - 6 of 6 reviews