Les aventures extraordinàries d’en Massagran

by Josep Maria Folch i Torres

Torna en Massagran, el gran clàssic de la literatura juvenil catalana, en una edició restaurada de les seves aventures extraordinàries, escrites el 1910 per Josep M. Folch i Torres com una sàtira de les novel·les d'aventures, que han perdurat fins avui sense perdre gràcia i originalitat. En Massagran és l'antiheroi català per excel·lència, políticament poc correcte però plede bones intencions. El que se'n diu un tros de pa!

304 pages, Paperback

First published January 1, 1910

About the author

Josep Maria Folch i Torres (Barcelona, 1880-1950). Novel·lista, narrador i autor teatral. La seva extensíssima producció, dedicada sobretot a infants i adolescents, obté una extraordinària popularitat. Des del 1909 dirigeix el setmanari En Patufet, on publica, fins al 1938, les Pàgines viscudes. Des de la publicació de les Aventures extraordinàries d'en Massagran (1910) escriu un gran nombre de novel·les per a la «Biblioteca Patufet». És el creador del teatre català per a infants. L'èxit aclaparador li arriba sobretot amb Els pastorets (1916), l'obra més representada de la producció teatral catalana de tots els temps; i La Ventafocs (1920). Publica novel·les d'estil naturalista i de caire psicològic, la més reeixida Joan Endal (1909). Crea la «Biblioteca Gentil», de novel·la rosa per a joves lectors. És el fundador del moviment dels Pomells de Joventut (1920-23). Després de la Guerra Civil subsisteix econòmicament pintant i escrivint en castellà. Mor en l'ostracisme. Des de 1998, la muntanya de Montserrat té un monument a la seva memòria, i les lletres catalanes l'homenatgen amb la convocatòria del premi de novel·la adreçada als infants i joves, que porta el seu nom.

Photo credit © Fundació Folch i Torres

Reviews

[Els Book Hunters · Rating 3 out of 5]

França té l'Astèrix i l'Obèlix. Bèlgica té en Tinín. I Catalunya té en Massagran, el noi de casa bona que viu aventures pel món sencer. Quan era petit em feia un fart de llegir els còmics d'en Massagran, com també gaudia dels altres personatges ja citats, o en Lucky Luke. Per mi va ser tota una sorpresa assabentar-me que el personatge no era original, que Ramon Folch i Camarasa havia adaptat i posteriorment ampliat dues novel·les del seu pare Josep Maria Folch i Torres, que ja incloïen il·lustracions de Joan Junceda, que després inspirarien les del còmic.

Folch i Torres va crear un personatge bonjan i una mica pocatraça, però capaç de sortir-se'n de les situacions més inversemblants amb enginy i un puntet de sort. Les dues novel·les que inclou aquest volum estan plenes d'aventures i avancen a un ritme frenètic, ideal per captar l'atenció dels infants, però també amb un puntet canalla, perquè tot i tenir bon cor, en Massagran és una mica senyoret, també.

Cal dir que, llegit amb una mirada adulta i actual, la segona novel·la, en la que apareixen tribus presumiblement africanes, dona una imatge de superioritat de l'home blanc que grinyola força. Però fet aquest avís, apel·lo a la nostàlgia, sobretot a la meva pròpia. Quants records m'ha desbloquejat aquesta lectura! Anava recordant l'argument a mesura que avançava, fins i tot em venien al cap les il·lustracions abans de veure-les. No diré que he xalat com de petit, però m'ho he passat molt bé llegint-lo i fent memòria. Quin gran personatge, el nostre Massagran!

Per cert, que aquesta edició és del 2018, i @combeleditorial també ha reeditat els còmics recentment, per si us interessa.

(SERGI)

https://www.instagram.com/p/C_8mIYotywX/

[Al · Rating 3 out of 5]

Una novelita de aventuras que puede estar bien para adolescentes, además de para repasar vocabulario catalán.

Lo único que no me ha gustado (y por eso no le doy 4 estrellas) es que rezuma bastante racismo y colonialismo. Soy consciente de que se escribió hace más de un siglo, pero la verdad es que ni las ilustraciones ni ciertos pasajes han envejecido bien. Situaciones que en su día podrían ser graciosas ahora...

[JOAN BASSETS · Rating 5 out of 5]

El qualifico tant alt, perquè és un dels primers llibres que recordo haver llegit, de ben petit, i recordo quedar-ne enganxat. Ara l'estic rellegint, i malgrat el temps, potser per raons sentimentals, segueix agradant-me molt.
Un llibre per nens, si, però que val molt la pena, especialment la primera edició, de 1932, amb dibuixos de Junceda.

[Iñaki Tofiño · Rating 2 out of 5]

Racista com ell sol, no entenc com encara agrada i se li dona tanta importància dins la literatura infantil i juvenil...