What do you think?
Rate this book
Gina
«Seguramente todos somos valientes y no lo sabemos
hasta que la vida nos pone a prueba.»
Que la vida va en serio Gina lo descubre de golpe y sin previo aviso: la adolescencia todavía está cerca y la edad adulta, con todos sus compromisos, parece lejana, pero una mañana se despierta con una sensación rara en el cuerpo y, tras meses de pruebas, le cae encima un diagnóstico médico tan grave como inesperado.
Este es el punto de partida de Gina, una novela llena de encanto, tierna y divertida, que narra en primera persona las tribulaciones de esta treintañera poco convencional que nos cuenta su vida como si nos susurrara un secreto apasionante al oído.
La voz de Gina es inteligente, divertida y cálida, desacomplejada y directa, muy auténtica, y nos habla de amor y de sexo, de amistades inquebrantables, de enfermedad y de dolor, del deseo desesperado de ser madre, de personas con las que se cruza, del porqué de las cosas y del sentido de la vida.
hasta que la vida nos pone a prueba.»
Que la vida va en serio Gina lo descubre de golpe y sin previo aviso: la adolescencia todavía está cerca y la edad adulta, con todos sus compromisos, parece lejana, pero una mañana se despierta con una sensación rara en el cuerpo y, tras meses de pruebas, le cae encima un diagnóstico médico tan grave como inesperado.
Este es el punto de partida de Gina, una novela llena de encanto, tierna y divertida, que narra en primera persona las tribulaciones de esta treintañera poco convencional que nos cuenta su vida como si nos susurrara un secreto apasionante al oído.
La voz de Gina es inteligente, divertida y cálida, desacomplejada y directa, muy auténtica, y nos habla de amor y de sexo, de amistades inquebrantables, de enfermedad y de dolor, del deseo desesperado de ser madre, de personas con las que se cruza, del porqué de las cosas y del sentido de la vida.
160 pages, Paperback
First published January 1, 2019
38 people are currently reading
1574 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 221 reviews
January 17, 2020
Some people lure you in, stealthily, almost without you being aware of it. They make you fall in love with the way they view and project life, the way they transform blurred moments that were key in the past into tangible present regardless of the passage of time and the obstacles that challenge us day in and day out; people whose self-effacing and poignant humor wakes you up from an endless slumber, people whose courage inspire without bragging about their battles.
Gina is one of those people. And I literally phrase it like this because Maria Climent's first book introduced me to a woman whom I feel like I know intimately, as if we were real friends. I empathize with her problems, she does the same with mine.
Gina is not yet thirty years old when she is diagnosed with a chronic illness and her life goes upside down. An unexpected tragedy that makes her ponder whether she devotes her time, which is more palpable than ever, to what she really would like to do. Not without enduring moments that end up being very bleak and distressing years, but without any trace of the sticky self-victimization we are so used to, Gina reaches the conclusion, both physical and mental, that she needs to be a mother.
Almost oneiric trips to Paris and Copenhagen, passing through impossible encounters that radically change the broad meaning of love, and hilarious psychotherapy sessions with a German woman who imposes respect and admiration in equal terms, "Gina" transports you to the essence of life in its purest form, to those inner nooks and crannies that we all have buried within and that we do not visit often enough because of the all-consuming routine and the stupid inertia with which we lead our lives.
Tender, vital, unexpectedly poetic and with a charming banter; smile at the future and let Gina remind you that the things that cannot be controlled, that the unfair uncertainties of life, can be confronted with love, perseverance and a dose of intelligent humor, which is more powerful than any treatment, including coaching ... Be brave and embrace yourself, embrace Gina, embrace life!
Review in original language (Catalan):
Hi ha persones que et van calant a poc a poc, quasi sense adonar-te’n. Que t’enamoren per la manera com tenen de veure i projectar la vida, de portar al present moments que van ser claus en passats desdibuixats pel pas del temps i pels obstacles que se’ns van presentant dia a dia, que t’esperonen amb el seu humor autocrític i punyent, i que et donen lliçons de coratge sense vanagloriar-se de les seves lluites.
La Gina és una d’aquestes persones. I ho dic així tal qual, perquè el llibre de la Maria Climent m’ha presentat una dona a la qual sento que conec íntimament, com si fóssim amigues. Comprenc i empatitzo amb el seus problemes, igual que ella fa amb els meus.
La Gina no té encara els trenta anys quan li diagnostiquen una malaltia crònica i la seva vida dóna un gir brutal que li fa qüestionar-se si dedica el seu temps, que és més finit que mai, a allò que realment vol fer. No sense passar per moments que acaben sent anys molt foscos i angoixants, això sí, sense victimismes apegalosos, acaba decidint que vol ser mare.
Des de viatges a París i a Copenhaguen, passant per retrobaments quasi impossibles que capgiren el significat d’estimar algú, o sessions de psicoteràpia divertidíssimes amb una alemanya que imposa tant respecte com admiració, “Gina” et transporta a l’essència de la vida en estat pur, a aquell raconet de nosaltres mateixos que tots tenim amagat i que no visitem prou sovint perquè queda enterrat sota la rutina i la inèrcia estúpida amb la qual encarrilem les nostres vides.
Tendra, vital, inesperadament poètica i amb una picardia encantadora, somriu-li al futur i deixa que la Gina et recordi que les coses que no es poden controlar, que les incerteses injustes de la vida, es poden combatre amb amor, perseverança i una dosi d’humor intel·ligent i empàtic, que és més potent que qualsevol tractament, coaching inclòs... Aprèn a abraçar-te, abraça la Gina, abraça la vida!
Gina is one of those people. And I literally phrase it like this because Maria Climent's first book introduced me to a woman whom I feel like I know intimately, as if we were real friends. I empathize with her problems, she does the same with mine.
Gina is not yet thirty years old when she is diagnosed with a chronic illness and her life goes upside down. An unexpected tragedy that makes her ponder whether she devotes her time, which is more palpable than ever, to what she really would like to do. Not without enduring moments that end up being very bleak and distressing years, but without any trace of the sticky self-victimization we are so used to, Gina reaches the conclusion, both physical and mental, that she needs to be a mother.
Almost oneiric trips to Paris and Copenhagen, passing through impossible encounters that radically change the broad meaning of love, and hilarious psychotherapy sessions with a German woman who imposes respect and admiration in equal terms, "Gina" transports you to the essence of life in its purest form, to those inner nooks and crannies that we all have buried within and that we do not visit often enough because of the all-consuming routine and the stupid inertia with which we lead our lives.
Tender, vital, unexpectedly poetic and with a charming banter; smile at the future and let Gina remind you that the things that cannot be controlled, that the unfair uncertainties of life, can be confronted with love, perseverance and a dose of intelligent humor, which is more powerful than any treatment, including coaching ... Be brave and embrace yourself, embrace Gina, embrace life!
Review in original language (Catalan):
Hi ha persones que et van calant a poc a poc, quasi sense adonar-te’n. Que t’enamoren per la manera com tenen de veure i projectar la vida, de portar al present moments que van ser claus en passats desdibuixats pel pas del temps i pels obstacles que se’ns van presentant dia a dia, que t’esperonen amb el seu humor autocrític i punyent, i que et donen lliçons de coratge sense vanagloriar-se de les seves lluites.
La Gina és una d’aquestes persones. I ho dic així tal qual, perquè el llibre de la Maria Climent m’ha presentat una dona a la qual sento que conec íntimament, com si fóssim amigues. Comprenc i empatitzo amb el seus problemes, igual que ella fa amb els meus.
La Gina no té encara els trenta anys quan li diagnostiquen una malaltia crònica i la seva vida dóna un gir brutal que li fa qüestionar-se si dedica el seu temps, que és més finit que mai, a allò que realment vol fer. No sense passar per moments que acaben sent anys molt foscos i angoixants, això sí, sense victimismes apegalosos, acaba decidint que vol ser mare.
Des de viatges a París i a Copenhaguen, passant per retrobaments quasi impossibles que capgiren el significat d’estimar algú, o sessions de psicoteràpia divertidíssimes amb una alemanya que imposa tant respecte com admiració, “Gina” et transporta a l’essència de la vida en estat pur, a aquell raconet de nosaltres mateixos que tots tenim amagat i que no visitem prou sovint perquè queda enterrat sota la rutina i la inèrcia estúpida amb la qual encarrilem les nostres vides.
Tendra, vital, inesperadament poètica i amb una picardia encantadora, somriu-li al futur i deixa que la Gina et recordi que les coses que no es poden controlar, que les incerteses injustes de la vida, es poden combatre amb amor, perseverança i una dosi d’humor intel·ligent i empàtic, que és més potent que qualsevol tractament, coaching inclòs... Aprèn a abraçar-te, abraça la Gina, abraça la vida!
April 18, 2020
M'ha encantat. La Gina ha entrat a la meva vida com si fos una amiga que conec de sempre, per instal·lar-s'hi i fer-me veure que de vegades les decisions les prenem perquè ho sentim així i són les encertades, les que surten de dins. M'ha agradat molt com està escrit, la forma amb la que descriu els sentiments i totes les escenes. M'he sentit vivint a Masdenverge, a París i a Copenhagen. Molt tendre, punyent i alhora fàcil de llegir. És increïble com d'un fet tràgic és capaç de fer-te riure, somriure i plorar. Meravellós. Crec que a més a més ha arribat en el moment precís de la meva vida, ple de canvis i salts al buit.
October 12, 2020
Tinc la sensació que este llibre me l'he llegit 10 vegades firmat per diferentes autores: noia de poble va a barcelona, s'enamora-folla-pren algo per gràcia, té amigues secundàries i acaba anant al psico per ansietat. És la meua vida? heehehe
Me disgusta no trobar narracions d'autores catalanes d'ara que m'enganxin i pensi quina brutalitat de llibre. Recomanacions?
❤️❤️❤️Lo que més m'ha agradat: que estigue escrit en ebrenc ❤️❤️❤️
Me disgusta no trobar narracions d'autores catalanes d'ara que m'enganxin i pensi quina brutalitat de llibre. Recomanacions?
❤️❤️❤️Lo que més m'ha agradat: que estigue escrit en ebrenc ❤️❤️❤️
November 3, 2019
M’ha agradat molt i m’ha sorprès gratament. El vaig comprar perquè el llibreter me’l va recomanar mentre el xafardejava i va encertar-lo de ple. M’ha fet riure molt, i pensar molt, també. L’he gaudit, molt!
May 5, 2020
L'he trobat molt immadur. Fa cosa i tot. Potser hauria calgut un lector atent i crític del manuscrit. Un editor, vaja. Massa frases pseudofilosòfiques, massa situacions que són (o pareixen) clixés.
L'ús del dialecte (que és paregut al meu, del Matarranya), el trobo massa acomplexat, vull dir, que va donant massa explicacions, i això també llasta la narració. Però és positiu que l'utilitzi, i tant.
Virtuts en té: l'he llegit fluidament, l'autora en sap, d'escriure. Possiblement farà bons llibres, si persevera. Per això me n'alegro de l'èxit: així s'animarà a seguir escrivint. I millorant.
L'ús del dialecte (que és paregut al meu, del Matarranya), el trobo massa acomplexat, vull dir, que va donant massa explicacions, i això també llasta la narració. Però és positiu que l'utilitzi, i tant.
Virtuts en té: l'he llegit fluidament, l'autora en sap, d'escriure. Possiblement farà bons llibres, si persevera. Per això me n'alegro de l'èxit: així s'animarà a seguir escrivint. I millorant.
January 16, 2020
Maravilloso.
No sé, no puedo (no sé) describirlo mejor. Me ha gustado, lo he leído con muchas ganas y me ha servido. Sí, sí, como una pequeña catarsis para entender mi vida y mir decisiones y mis razonamientos.
Una pasada de libro.
No sé, no puedo (no sé) describirlo mejor. Me ha gustado, lo he leído con muchas ganas y me ha servido. Sí, sí, como una pequeña catarsis para entender mi vida y mir decisiones y mis razonamientos.
Una pasada de libro.
February 19, 2020
3,8.
Feel good literature.
Feel good literature.
February 5, 2020
«Quan ets menuda, no t’imagines que res pot anar malament. [...] Jo donava per feta la vida fàcil. La felicitat, potser. Sí, donava la felicitat per segura. A mi, la vida m’aniria de cara.» La Gina, amb tota la vida al davant, topa amb unes adversitats que no esperava per res del món quan, un dia qualsevol, rep un diagnòstic mèdic del tot insospitat. El que Maria Climent ens proposa a partir d’aquí és una novel•la generacional que pretén explorar qui, on i com som. La protagonista ho fa amb humor i s’encara, arriscant-se contra tot pronòstic, a tots aquells reptes que el temps acabarà posant al seu lloc. El text ens descobreix un collage de records d’infantesa i adolescència per omplir els buits que s’instauren en la memòria, i d’aquesta manera cercar una confortació en el passat davant d’un futur incert i aterridor.
Gina és, en definitiva, fer-se gran. Gina és arribar al dia en què ja no saps qui ets i adonar-te que no ho has sabut mai. Gina és esplèndida, una lectura per devorar, on veure-s’hi reflectides i, conseqüentment, deixar-se engolir per la veu entranyable de la narradora, que fa que ens sentim ben a prop seu, com si estiguéssim amb una amiga íntima. Clara Rosell
Gina és, en definitiva, fer-se gran. Gina és arribar al dia en què ja no saps qui ets i adonar-te que no ho has sabut mai. Gina és esplèndida, una lectura per devorar, on veure-s’hi reflectides i, conseqüentment, deixar-se engolir per la veu entranyable de la narradora, que fa que ens sentim ben a prop seu, com si estiguéssim amb una amiga íntima. Clara Rosell
April 22, 2020
A veces un par de páginas estropean un libro, a veces solo se necesitan un par de frases para hacerlo y en este libro cuando me faltaban pocas páginas una frase me lo estropeó todo.
La primera mitad del libro, es divertida y hasta me he reído a gusto, luego empiezan las páginas negras de la autora , esa introspección, esa mirada a su interior a su propio huracán mental. Esa no adaptación al mundo y esa búsqueda, a tumbos entre comedia y tragedia, de un fin para una vida que casi nunca tiene un fin suficientemente definido.
El último tercio del libro se vuelve tedioso, salvo la última página que necesariamente acaba bien, tal y como cabría esperar. Pero ese tercio, cuesta. Es redundante, es repetitivo y es tormentoso. Frases y frases convulsas, repetitivas y una descripción exhaustiva de un procedimiento que para mi también debería estar en un página dedicada a esos menesteres pero no en ese libro.
No voy a recomendar este libro a nadie, aunque me haya reído bastante con la primera mitad del mismo.
La primera mitad del libro, es divertida y hasta me he reído a gusto, luego empiezan las páginas negras de la autora , esa introspección, esa mirada a su interior a su propio huracán mental. Esa no adaptación al mundo y esa búsqueda, a tumbos entre comedia y tragedia, de un fin para una vida que casi nunca tiene un fin suficientemente definido.
El último tercio del libro se vuelve tedioso, salvo la última página que necesariamente acaba bien, tal y como cabría esperar. Pero ese tercio, cuesta. Es redundante, es repetitivo y es tormentoso. Frases y frases convulsas, repetitivas y una descripción exhaustiva de un procedimiento que para mi también debería estar en un página dedicada a esos menesteres pero no en ese libro.
No voy a recomendar este libro a nadie, aunque me haya reído bastante con la primera mitad del mismo.
August 3, 2020
M'ha agradat molt. L'he espaiat molt en el temps perquè l'he trobat molt inspirador i no volia trencar aquesta màgia. El cert és que, quant a estructura, m'ha recordat una mica a "La campana de vidre" perquè hi ha una primera part més divertida i una segona més introspectiva, tot i no ser tan dur com la novel·la de Plath, naturalment.
En certs moments de la història m'hi he vist tan reflectida que feia por; els pensaments, les sensacions de la protagonista, tot.
I ja que estigui escrit en ebrenc és meravellós.
En certs moments de la història m'hi he vist tan reflectida que feia por; els pensaments, les sensacions de la protagonista, tot.
I ja que estigui escrit en ebrenc és meravellós.
September 29, 2020
La Gina és una tia una mica insuportable, però tampoc vull queixar-me d’això perquè jo també ho sóc. Vinc a queixar-me de que li agradi viure al barri de Gràcia.
September 23, 2020
3,25/5
September 7, 2022
Diu la Maria Climent que ser de poble és una mica com ser del passat, que hi ha torrents d'aigua gelada que travessen el pit i esquerden els pulmons com si la mirada es tornés líquida, i la veu, de glaç, que havia tingut la sensació que si no passaven coses tota l'estona estava desaprofitant la vida, que les veritats més incòmodes són sovint les primeres a ser negades, que la tristesa és com un crit en el buit molt sord, que quan s'enamora és capaç d'emmalaltir, que la solitud neix del pit i s'abraona la pell, com la culpa. Que cada vegada està més convençuda que les converses curen, que les dones xerrem entre nosaltres per buidar-nos d'angoixa, per l'alegria de saber de l'altra. Que hi ha tendències cap a l'autodestrucció, que a vegades la vida et du ella sola a punts d'inflexió, que la por la mires als ulls fins que deixa de fer por, però les pors, o et salven la vida, o te l'embruten. Que hi ha algun jo t'estimo que no ha acabat d'arribar mai, i que de vegades les coses van així; no sabem que ho desitgem fins que desitgem, que la vida són només emocions i l'intent de controlar-les, que hi ha esquerdes a mig camí entre la pena i l'alegria. Que les decisions es prenen primer amb el cor i després busques raonaments que les justifiquin, que ha desfet el traç cap a casa i que la vida li passa gairebé del tot pell endins, pensaments endins, bastant al marge dels altres.
Diu que de vegades tot plegat té aires de cosa que encara està per estrenar, que no està segura de poder triar qui t'estimes ni com i que el temps sovint pren dimensions desconegudes. Que té la necessitat d'associar bandes sonores a èpoques i moments concrets de la vida, que reordenar el futur és un dels seus passatemps preferits i que sempre pensa en la pau mundial per arribar a l'orgasme.
Diu que les coses importants que no es diuen es queden per dir i llavors ja no serveixen per a res, que el passat se t'esmuny d'una manera inevitable i brutal i cruel, i hi ha vegades que arriba l'hora de les veritats, del cara a cara amb el no-autoengany; que la vida és desaprendre i recomençar.
December 6, 2020
La Gina acaba de rebre una notícia nefasta: té una malaltia crònica. Just quan començava a tenir certa estabilitat, aquest anunci li capgirarà la vida de dalt a baix. A través dels seus records, les seves experiències passades i les seves sessions de psicoanàlisi coneixerem el seu pas de la vida adolescent a l'adulta, un trànsit no gens fàcil i que li ha costat un bon grapat de decisions difícils, inseguretats i de crisis d'identitat. Però ara no té més remei que afrontar el futur amb les cartes que el destí li ha servit. Se'n sortirà?
Novel·la curta i escrita en el dialecte de les Terres de l'Ebre que ens ofereix un viatge per l'adolescència, la joventut i el pas a marxes forçades a la vida adulta de la protagonista, que ens ho narra en primera persona. No ens explica res gaire innovador, però és fresca, força ben escrita i amb moments tragicòmics. La Gina és una mica 'drama queen', però qui no ho és a la joventut? Relacions, estades a l'estranger, bogeries, idolatria i maternitat són alguns dels temes que aborda, però són igualment importants els sentiments, les febleses, la immaduresa i la inestabilitat que mostra la protagonista en el seu camí vital.
⚠️ A TENIR EN COMPTE: Potser no amb tot el conjunt, però és ben fàcil sentir-se identificat amb molts aspectes de les vivències de la Gina. Per això la protagonista, encara que és dispersa i inestable, ens genera empatia.
(SERGI)
Novel·la curta i escrita en el dialecte de les Terres de l'Ebre que ens ofereix un viatge per l'adolescència, la joventut i el pas a marxes forçades a la vida adulta de la protagonista, que ens ho narra en primera persona. No ens explica res gaire innovador, però és fresca, força ben escrita i amb moments tragicòmics. La Gina és una mica 'drama queen', però qui no ho és a la joventut? Relacions, estades a l'estranger, bogeries, idolatria i maternitat són alguns dels temes que aborda, però són igualment importants els sentiments, les febleses, la immaduresa i la inestabilitat que mostra la protagonista en el seu camí vital.
⚠️ A TENIR EN COMPTE: Potser no amb tot el conjunt, però és ben fàcil sentir-se identificat amb molts aspectes de les vivències de la Gina. Per això la protagonista, encara que és dispersa i inestable, ens genera empatia.
(SERGI)
November 27, 2025
una lectura d’aquestes que t’abracen el cor, m’ha encantat. és senzilla, divertida i intensa a parts iguals. he gaudit molt amb la gina i m’he sentit molt identificada amb ella en alguns moments (només en alguns, clar!). però uau, estic contentíssima d’haver-lo trobat, d’haver-li donat una oportunitat. és preciós. gràcies, maria climent!! ara direcció a “a casa teníem un himne”!!!!
April 11, 2021
Aquest llibre amplifica i a la vegada cura totes les angoixes que tinc de fer-me gran
September 21, 2023
Gina és u a història de superació personal molt bonica i molt ben escrita.
November 17, 2020
5 estrelles per proximitat.
Per sentir tants cops que Maria Climent havia entrat dins del meu cap i n’havia extret la meva essència descrivint-la en paraules precises.
Per ser una muntanya russa de riure explosiu - nus a l’estomac, per aquest català tan proper i alhora tan diferent.
Per la singularitat d’una novel·la tan propera.
Per sentir tants cops que Maria Climent havia entrat dins del meu cap i n’havia extret la meva essència descrivint-la en paraules precises.
Per ser una muntanya russa de riure explosiu - nus a l’estomac, per aquest català tan proper i alhora tan diferent.
Per la singularitat d’una novel·la tan propera.
October 28, 2023
buff increïble el final espectacular. 🌟🌟🌟 és preciós she s so me quines ganes d llegir l altre d la maria climent tot i q crec q m agradara mes aquest esq no puc expressar les ultimes dues pàgines i tot plegat la història és preciosa ❤️
August 27, 2020
Es un libro bonito y que me ha dado pena terminar
October 3, 2021
Jolin m’ha agradat tant i m’ho esperava tan poc!!! Fort com la Gina podria ser jo perfectament… bueno aviam si el meu final també és així de bonic.
July 14, 2025
“Posa't crema!, me cridava amb aquell accent brusc i els seus ulls de color verd violent fora de si. Que és una manera d'acariciar-te, de donar-te importància, ho entens? Encara que no et vingui de gust o no et sembli rellevant, ho és! A estimar-te, n'aprendràs posant-te crema! I allà em teníeu, adés i ara, untant-me la cara sense ganes amb la fe llunyana que allò fos l'inici de l'autoamor.”
July 17, 2024
"Però mira, sabeu què, que si tenim un pla, val més que sigui divertit. Així si no mo'n sortim, com a mínim mos ho haurem passat bé intentant-ho."
"Crec que va ser llavors que vaig voler ser adulta, fer-me gran com més prompte millor. Los xiquets eren mala gent."
"De fet jo lletja també m'hi veia des de menudeta, des que m'ho van dir un matí al pati del col·le i m'ho vaig creure."
" Vale, pos a mi em passa exactament lo contrari: tendeixo a acumular culpes i responsabilitats que no em pertoquen."
"Com deia, jo sempre he funcionat més o menys d'esta manera, com una asocial a qui la vida li passava gairebé tot de pell endins, pensaments endins, bastant al marge dels altres, amb temporades una mica més persona i d'altres una mica més bacteri."
"Crec que va ser llavors que vaig voler ser adulta, fer-me gran com més prompte millor. Los xiquets eren mala gent."
"De fet jo lletja també m'hi veia des de menudeta, des que m'ho van dir un matí al pati del col·le i m'ho vaig creure."
" Vale, pos a mi em passa exactament lo contrari: tendeixo a acumular culpes i responsabilitats que no em pertoquen."
"Com deia, jo sempre he funcionat més o menys d'esta manera, com una asocial a qui la vida li passava gairebé tot de pell endins, pensaments endins, bastant al marge dels altres, amb temporades una mica més persona i d'altres una mica més bacteri."
November 21, 2025
(3.5/4) M’ha agradat però no m’ha encantat com sí va passar amb “A casa teníem un himne”. La forma que està escrit és molt propera i té frases per emmarcar. Ho recomano.
September 14, 2025
"Per a les dones, xerrar és el fi. Després d’explicar les penes a una amiga que saps que t’escolta, tens menys pesar a l’ànima".
⭐️⭐️⭐️
Gina de Maria Climent és una novel•la que quan comences penses que és una cosa i al final acabes que no esperaves res. Hi ha un gir subtil, gairebé íntim, que et deixa en un lloc diferent d’on havies començat.
L'autora parla de molts temes diferents amb una traça i un humor que a voltes és dificil d'aconseguir. El text flueix amb naturalitat: és d’una lectura àgil i ràpida, però sense renunciar a una escriptura cuidada i a una estructura sòlida.
M’ha agradat, especialment la manera com la novel·la sap mantenir un to proper i humà. Tot el que va passant demanda al lector una introspecció profunda que fa preguntar-se coses que potser mai s'ha preguntat.
Tanmateix, el vel de tristesa que la travessa constantment m’ha dificultat, en alguns moments la lectura. Potser és precisament aquesta melangia la que li confereix una personalitat tan marcada i que fa de Gina una obra singular.
⭐️⭐️⭐️
Gina de Maria Climent és una novel•la que quan comences penses que és una cosa i al final acabes que no esperaves res. Hi ha un gir subtil, gairebé íntim, que et deixa en un lloc diferent d’on havies començat.
L'autora parla de molts temes diferents amb una traça i un humor que a voltes és dificil d'aconseguir. El text flueix amb naturalitat: és d’una lectura àgil i ràpida, però sense renunciar a una escriptura cuidada i a una estructura sòlida.
M’ha agradat, especialment la manera com la novel·la sap mantenir un to proper i humà. Tot el que va passant demanda al lector una introspecció profunda que fa preguntar-se coses que potser mai s'ha preguntat.
Tanmateix, el vel de tristesa que la travessa constantment m’ha dificultat, en alguns moments la lectura. Potser és precisament aquesta melangia la que li confereix una personalitat tan marcada i que fa de Gina una obra singular.
January 8, 2021
El primer tresor que llegeixo aquest 2021. Ple d’introspecció, molt emocional i profund, dur a estones, però amb un llenguatge i una veu lleugers, a vegades sarcàstic. El millor: la veu amb què està escrit.
El recordaré amb molta estima per les petites grans coses que n’he après, i per les coses que tenim en comú amb la Gina. El recomano molt.
El recordaré amb molta estima per les petites grans coses que n’he après, i per les coses que tenim en comú amb la Gina. El recomano molt.
March 9, 2020
Vaig tenir l'ocasió de començar 'Gina' abans que sortís a la venda, cosa que em fa sentir membre d'una espècie de grup privilegiat. Com si la mateixa protagonista em contés la història a cau d'orella fent una cervesa a la plaça del poble, Gina parla al lector d'una forma propera a més no poder. A més, no trobem molts llibres escrits en la llengua de casa nostra –digueu-li tortosí, ebrenc o català occidental– i llegir textualment gairebé igual que parles, si s'ha sabut fer amb gràcia, és tot un goig. I la Maria Climent ho ha sapigut fer la mar de bé. 💬 D'altra banda està la trama narrativa, un relat que, en contra del que pensava abans d'obrir-lo, va més enllà de la història de fer-se gran amb una malaltia; convertint-se en la veu d'una generació, descrivint a foc lent una història d'amor intangible, però també parlant d'infelicitat i de tantes altres coses que vivim i que el temps acaba curant. I d'altres que es queden amb nosaltres per sempre. Sense més preàmbuls, 'Gina' ens parla de la vida en si mateixa.
Una obra que supera i no té res a veure amb l'etiqueta "òpera prima"; que m'ha fet riure de veritat i m'ha revolt una mica per dins, pot ser allò que en diuen ànima. Llegiu-la, s'ho mereix!
Una obra que supera i no té res a veure amb l'etiqueta "òpera prima"; que m'ha fet riure de veritat i m'ha revolt una mica per dins, pot ser allò que en diuen ànima. Llegiu-la, s'ho mereix!
This entire review has been hidden because of spoilers.
December 27, 2019
La Gina m’ha acompanyat a treballar durant les dues últimes setmanes i només puc estar agraïda de la seva companyia.
La Gina és propera, natural, sincera, real. Llegint Gina he tingut la sensació que hi ha sentiments que sent tan únics poden ser alhora tan comuns.
M’he descobert estiuejant a Masdenverge, patint l’avorriment adolescent, tornant a l’autònoma, passejant per París i parlant ebrenc amb completa naturalitat. Crec que arribo a l’última lectura de l’any (a no ser que corri molt...) i no podia acabar amb millor gust de boca.
Molt recomanable opera prima de la Maria Climent.
La Gina és propera, natural, sincera, real. Llegint Gina he tingut la sensació que hi ha sentiments que sent tan únics poden ser alhora tan comuns.
M’he descobert estiuejant a Masdenverge, patint l’avorriment adolescent, tornant a l’autònoma, passejant per París i parlant ebrenc amb completa naturalitat. Crec que arribo a l’última lectura de l’any (a no ser que corri molt...) i no podia acabar amb millor gust de boca.
Molt recomanable opera prima de la Maria Climent.
June 30, 2021
Aquest llibret m'ha agafat en un moment de canvis i de llegir en veu alta a la platja i li he acabat llegint tot sencer a la Laia i ens hem posat molt tristes i felices alhora, mira, tinc el cor tocadet però content. I la Maria no ha escrit res més, carai, això sí que em fot.
September 26, 2025
em va sacsejar fa quatre anys i hi ha tornat. sobre la malaltia i la maternitat (oh, sorpresa!), dos dels grans temes que m'obsessionen. tot i així no és gens feixuc, una mica de riure, plorar i pim pam (com la vida?)
Displaying 1 - 30 of 221 reviews