El mag Magus es guanya la vida fent trucs de màgia i il·lusionisme de poble en poble. Al seu pas per Chependale haurà d’ajudar Nick i Henry, dos amics amenaçats pels Cobres, una colla de fanfarrons que l’obligaran a traure’s de la mànega una màgia tan sorprenent com aterridora, l’autèntica màgia que no coneix ningú.
Jesús Cortés Zarzoso, més conegut com a Jesús Cortés és un traductor i escriptor valencià de literatura infantils i juvenil. Als premis literaris Ciutat d'Alzira obtingué el Premi de la botella d'aigua de Narrativa Juvenil 1997 amb l'obra No em pots dir adéu, i el 1999 guanyà el Premi de Narrativa Infantil i Juvenil Vicent Silvestre amb L'ull de la mòmia.
Jesús Cortés Zarzoso, better known as Jesús Cortés, is a Valencian translator and writer of children's and young adult literature. At the Ciutat d'Alzira literary awards he won the 1997 Water Bottle Award for Young Adult Fiction with his work No em pots dir adéu , and in 1999 he won the Vicent Silvestre Children's and Young Adult Fiction Award with L'ull de la mòmia
Argument Als anys, 60 en Magus (un mag itinerant i misteriós), arriba a un petit poble anomenat Chependale . Allà viuen dos amics inseparables de 12 anys, en Nick Paxton i en Henry Filby. El capritxós destí voldrà que les vides de la parella d'amics i la del mag, es creuïn per posar a prova la seva amistat, però també la seva moral, per culpa d'un grup d'assetjadors anomenats Els Cobra.
Valoració Novel·la que tracta de forma original el tema de l'assetjament escolar a un petit poble americà al final dels anys 60. La novel·la és molt lleugera i enganxa des de la primera pàgina amb un ritme bastant fluid i amb capítols curts. L'autor ens aconsegueix ficar de forma molt vívida dins del poble mitjançant una bona reconstrucció: el taller abandonat, la fusteria, la festa anual del poble, les vies del tren, ... el resultat està molt ben aconseguit. Aquesta atmosfera està sustentada en uns personatges desenvolupats de forma correcte, especial menció al protagonista que posa títol al llibre. Un personatge amb un gran magnetisme que ens enganxa a seguir llegint. La guinda de la novel·la és el final, trepidant i gens previsible i que et provoca un bon neguit fins el final.
Impressiona trobar un llibre escrit ara amb un masclisme tan acusat. Intenta mostrar l’assetjament i alhora descriu les dues úniques xiquetes que apareixen com faves i la mestra com una bruixa. Molt impactada. Encara estem així?