Molt de drama (potser un pèl innecessari) en aquest segon volum de 童貞に愛なんて叫べない! Doutei ni Ai Nante Sakebenai! . Amb la relació consolidada apareixen els greus problemes de comunicació i el Hayato evita parlar dels seus neguits omplint el forat existencial amb moooolt de sexe, però el tret li surt per la culata i reviu moments traumàtics del passat (quan el seu germà va enxampar el seu novio -el germà del prince company de classe dels protes- i l'Hayato al llit i va provocar que les dues famílies es trenquessin). Patim molt en aquest volum perquè veiem la por que té el Hayato d'estimar, de ser estimat i la possibilitat que l'abandonin tal com van fer en el passat i no comparteix res de tot plegat amb el Kazunari. Ara bé, el pitjor moment és l'intent de violació del germà del prince que, amb el pretext de demanar perdó, cita l'Hayato a casa seva per castigar-lo i fer-lo patir. Es podria haver evitat amb una mica més de confiança i comunicació, però entenc la intenció de l'autora...