El color de la pell, la llengua, el menjar, la roba, els jocs... tot podria ser diferent si haguéssim nascut en un altre lloc. Algunes coses podrien ser millors, altres pitjors, però sabem del cert que tots som éssers humans amb sentiments comuns i necessitats comunes, i que ningú no se salva de possibles desgràcies. És per aquesta raó que la solidaritat amb qui pateix la desgràcia, en qualsevol de les seves formes, hauria de ser el primer imperatiu de tothom. Aquesta senzilla reflexió sobre la condició humana en forma de poema, dirigida a petits i a grans, és un homenatge emotiu a totes les persones que han hagut d’abandonar involuntàriament casa seva.
Joana Raspall i Juanola (Barcelona, 1913 - Sant Feliu de Llobregat, 2013) és escriptora i bibliotecària. Autora de tres diccionaris –de sinònims, de locucions i frases fetes i d'homònims i parònims–, cultiva sobretot el teatre infantil i la poesia. A part dels estudis de bibliotecària, també estudia comptabilitat, però la seva passió és la llengua catalana, per la qual sempre vetlla, sobretot quan el seu país n'està privat. El seu amor per la poesia i els infants la porta a escriure poemes per als més menuts, cosa que la fa una de les pioneres del gènere a casa nostra. La seva poesia infantil, clàssica i molt afí a la sensibilitat dels petits lectors, destil·la senzillesa en estat pur. Tot i que sempre escriu poesia, es decideix a publicar-la ben entrada la maduresa. A més de poesia, teatre infantil i diccionaris, també ha publicat narrativa per a adults i joves. Joana Raspall va portar la vida literària sempre amb molta discreció, si bé visitava escoles i participava constantment en la vida literària de la seva ciutat, Sant Feliu de Llobregat, com ara a través del premi Martí Dot. Fou sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Con un lenguaje muy cotidiano y fácil de entender para Lis más pequeños, este texto escrito en verso nos presenta una pregunta muy existencial, ¿cómo hubieran sido nuestras vidas si hubiéramos nacido en un lugar diferente? La autora nos invita a “ponernos en el lugar del otro”. En este caso, nos pide que nos pongamos los zapatos de las personas que son obligadas a ser refugiados huyendo de guerras. Este libro puede ser leído por y a niños/as de 5 a 7 años para ayudarlos a desarrollar empatía y conciencia de lo que experimentan otros niños/as en diferentes partes del mundo. Por último, este libro puede ser usado para compara y contrastar personajes y situaciones. Este texto puede ser leído y escuchado en YouTube.