Memòria vintage és un viatge personal i col·lectiu que parteix de l’arribada de l’home a la Lluna l’any 1969 i s’acaba amb la projecció de Pulp Fiction o la primera Play Station l’any 1994. Vicenç Pagès Jordà recull quatre-cents noms, paraules i conceptes que van tenir la seva època de glòria i que avui viuen sobretot en la memòria dels que hi eren, és a dir de la generació del baby boom. L’autor recrea amb humor i intel·ligència els costums, els objectes, la música, el cinema, la televisió, els oficis i les paraules que s’han modificat o han desaparegut.
Memòria vintage és un viatge que captivarà a tots els nascuts a la dècada dels seixanta, però divertirà i interessarà a absolutament tothom. Hi trobarem l’aeròbic, la cabina de telèfon, el BUP, El Víbora, l’escoltisme, la Festa del Treball, fardar, fitipaldi, John F. Kennedy, kung fu, La Clave, lumumba, macuto, Mad Max, mandanga, Mickey Rourke, pànxing, titola, Rayuela, Marisol... i conceptes gairebé desapareguts com silenci.
Vicenç Pagès Jordà va néixer l'any 1963 a Figueres. El 1989 va guanyar la Biennal de Barcelona en l'apartat de literatura, i l'any següent va aparèixer el seu primer llibre, el recull de contes titulat Cercles d'infinites combinacions (ed. Empúries). El 1991 va publicar l'obra de bricolatge textual titulada Grandeses i misèries dels premis literaris (Llibres de l'Índex), formada per un miler de citacions. L'any 1995 va aparèixer la seva obra més ambiciosa, El món d'Horaci (ed. Empúries), una novel·la que es troba a mig camí entre la ficció i l'assaig creatiu. L'any 1997 va veure la llum el seu llibre de més èxit, la novel·la curta Carta a la reina d'Anglaterra (ed. Empúries), que narra en cent pàgines mil anys de la vida del protagonista.
A aquest llibre el seguiria Un tramvia anomenat text (ed. Empúries, 1998), un assaig sobre l'escriptura que considera el text com una barreja indestriable d'inspiració i ofici, de geni i competència, de màgia i disciplina. En companyia de l'altre (premi Documenta 1998, publicat per Edicions 62 el 1999) marca el retorn al gènere conte. En aquesta ocasió, el recull és unitari, ja que tots els relats giren al voltant del tema del doble. El va seguir la novel·la La felicitat no és completa, premi Sant Joan 2003 (Edicions 62), la biografia intermitent d'un personatge sense conviccions, traduït al castellà l'any següent amb el títol La dicha no es completa (El Aleph). El 2004, el recull El poeta i altres contes va obtenir el premi Mercè Rodoreda, i va ser publicat l'any següent (Proa). El 2006 va aparèixer De Robinson Crusoe a Peter Pan. Un cànon de literatura juvenil (Proa). El setembre de 2009 torna a l’editorial Empúries amb la novel·la Els jugadors de whist. El novembre del 2011 publica El llibre de l'any, amb il·lustracions de Joan Mateu. El maig de 2013 publica un llibre infantil, La llentia viatgera, il·lustrat per Joan Riera Calabús. El desembre de 2013 obté el premi Sant Jordi amb la novel·la Dies de frontera.
interessant diccionari que t'obliga a un viatge al passat sempre i quan en tinguis 50 com a mínim; fins i tot i així, potser alguns conceptes poden semblar massa antics. La gran virtut d'aquest llibre és que et permet d'una banda - amb un somriure d'orella a orella en alguns casos - recuperar imatges que estaven emmagatzemades en neurones que fa lustres que estaven inactives en algún racó del cervell. De l'altra, constatar que el temps ha passat molt depressa i que hom pertany més a epoques passades que al futur, que es percep hostil i aliè. Salvant totes les diferències, Memòria Vintage es podria arxivar al mateix prestatge que la sèrie ilustrada de "Yo también fuí a EGB": grans generadors de nostàlgia i records. Un llibre que, finalment, t'explica d'on vens.