Un homenatge a les dones que no s’han sotmès i que estan canviant la història de l’Orient Mitjà« Com és que Txell Feixas Torras pot ensenyar-nos tantes històries i tan descomunals, tan portentoses, tan honorables, tan transcendents, i totes, totes, protagonitzades per dones? Fà perquè Txell Feixas Torras les veu. Perquè les vol veure. Perquè a ella les vides de totes aquestes dones valentes no se li han fet transparents, quan se les ha topades a Beirut, a Gaza, a Rojava, al Kurdistan iraquià, a Síria» Gemma Ruiz Palà, al pròleg del llibre. En aquesta regió hi ha una revolució en marxa, persistent i determinada com cap comença just quan neix una nena, i continua en la seva infantesa, joventut, plenitud i vellesa. És la revolució de les dones. La seva és una lluita sense treva ni final contra el patriarcat secular que domina la política, la cultura i la societat. De vegades, la lluita és per la pura supervivència; d’altres, una lluita conscient i organitzada —política— per guanyar i defensar drets tan bàsics com el dret a néixer, el dret a avortar, el dret a una educació, a una feina digna, a defensar-te de qui et vol destruir, a conservar allò que encara no t’han pogut manllevar… El dret, en resum, a existir. La mirada de la periodista Txell Feixas Torras, corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a l’Orient Mitjà, és sensible a les històries de les dones valentes i anònimes que potser no troben espai als informatius, però que commouen, empoderen i expliquen millor que cap altra notícia els canvis que vindran i que fa temps que truquen a la porta dels països àrabs.
Meritxell Feixas i Torras, més coneguda com a Txell Feixas (Mediona, 19 d'octubre de 1979), és una periodista catalana. Treballa a la secció Internacional de TV3 i Catalunya Ràdio.
Todas las historias se quedan en mi corazón y me sufijan a reflexionar sobre mi vida como mujer y de alguna manera cómo aportar a las mujeres que no tienen el mismo privilegio que yo. 💙
Mujeres valientes se escribió en 2021. Mi lectura: en 2025. Aunque apenas ha pasado tiempo, muchas de esas mujeres han visto cómo su visibilidad se reduce aún más y cómo la violencia se intensifica. Diala Brisly, por ejemplo, artista siria que llenaba los muros con color y ternura en medio del horror, tuvo que exiliarse porque su arte ya no tiene lugar en su tierra. Otro capítulo, el de las mujeres boxeadoras afganas, tampoco tiene cabida hoy en día tras el regreso de los talibanes al poder en agosto del 2021, truncando tantos sueños y ansias de libertad. El capítulo de Palestina me removió especialmente: lo que pretendía ser un canto a la libertad, contado a través de las periodistas de Gaza, ha pasado de ser resistencia a ruina. No es un libro cómodo, pero sí necesario. La valentía de la que habla no es un privilegio, sino la rebeldía de quienes cargan con la condena de haber nacido mujer en ciertos lugares del mundo 💜
Què dur i, alhora, què necessari de llegir, per adonar-nos, un cop més, que a tocar tenim realitats ben diferents a les nostres i a les que ens agradarien. El llibre està escrit d'uns forma que t'enganxa des del primer minut. Quin greu que encarà avui en dia hi hagi tantes dones en situacions tan injustes!
Son històries que mereixen que ser contades. Gràcies Txell Feixas per fer-ho i recollir-ho en aquest llibre que és un trosset de món. Un trosset de món ple de sistemes que esclafen, guerres que deshumanitzen tot, lleis que ofeguen i dones extraordinàries que ixen per sobre tot això amb dignitat. Aquestes dones són la repera, la veritat. Moltes lliçons de vida.
Txell Feixas relata la vida de diverses dones de l'Orient Mitjà. Amb algunes excepcions que aporten una mica de llum, la majoria de les històries et deixen amb el cor encongit. I tot i així, afortunats que encara quedin periodistes que les expliquin.
Aquest és un llibre molt dur de llegir, perquè les històries que s'expliquen no estan acabades. La majoria d'obres que he llegit sobre testimonis de guerra expliquen les vivències de persones que, després de la seva traumàtica experiència, han aconseguit una vida mínimament estable. Tot i saber que no tots els testimonis corren la mateixa sort, com a lectora em sento més tranquil·la sabent que almenys alguns d'aquests supervivents tenen una vida digna. A "Dones valentes" això no passa, i és extremadament colpidor. Per exemple, en el primer relat (es pot dir així?), se'ns parla d'una nena afganesa que acaba de viure. També se'ns explica quina és la situació de la seva regió i com de dura és la societat en la qual creixerà aquest infant. I aquesta nena és real! Pot semblar molt simple però des de que vaig llegir la història del seu naixement, he estat pensant molt en aquesta nena i en la seva futura vida, que segurament serà molt dura i injusta pel simple fet de ser una nena i viure a l'Afganistan. Tant de bo algun dia arribi a saber que apareix en aquest llibre. El que destaca de totes les dones d'aquest llibre és que són unes lluitadores i que la seva lluita està lluny d'acabar: són refugiades, combatents, supervivents... a vegades les tres coses alhora. L'obra et deixa amb un sentiment d'impotència molt gran, però també, i per sort, d'esperança. Tot i que llegir aquests relats pot ser molt dolorós, s'ha de fer l'esforç d'endinsar-se en les vides d'aquestes dones valentes. Hi ha una última cosa que voldria destacar, potser és molt obvi (no sé si m'ho esperava però el cas és que m'ha sorprès) però l'autora escriu igual que parla (s'ha de dir que només l'he sentit parlar per TV3). Real que ho estava llegint amb la seva veu perquè l'estil és idèntic. Com he dit abans, ignoro si això és comú en els autors que escriuen no-ficció, qui sap.
És un lllibre imprescindible de llegir, i no només per les dones. Tots els homes l'haurien de llegir així potser s'acabaria tanta desigualtat. No és un llibre fàcil. No el pots llegir d'una tirada. És massa cru i s'han de païr les petites i crues històries d'aquestes #donesvalentes Sempre m'han agradat els reportatges de la Txell Feixas des de Beirut però posar-ho en paper ha d'haver estat molt difícil inclús per a ella.
Me ha decepcionado un poco. Empezó muy cercano, real y duro, porque la verdad es que desconocía los detalles de la vida en el Líbano y en Siria. Me gustó mucho conocer la perspectiva de la corresponsal, pero luego ha ido perdiendo fuerza y, no sé si por la manera en la que está redactado, se me ha hecho hasta aburrido.
Juanma estaba esperando esta review, no sé si me caerá hate. Por mucho que él diga yo he aprendido qué significa haram con este libro.
Una lectura molt impactant construïda a base d'històries de nenes, noies i dones a l'Orient Mitjà, la majoria anònimes, per posar cara i veu a les horribles aberracions i conseqüències de la guerra, el desplaçament de persones, els camps de refugiats...així com del masclisme i patriarcat "feudal" en certs països, on les dones més que ningú són maltractades, menystingudes, silenciades, ignorades, esclavitzades, violades... Escrit per una periodista amb una mirada seriosa, respectuosa, humana en un context de manca d'humanitat. Inevitablement he sentit molta tristesa, ràbia, vergonya i desolació...però cal escoltar aquestes veus per no oblidar aquesta crueltat i injustícia que cal tenir present per lluitar des de tots els àmbits possibles per canviar-les. Afortunadament també hi ha esperança gràcies a elles, les dones valentes, resilients que de forma individual o col.lectiva intenten fer visible i transformar aquest món injust que els ha tocat viure. Vergonya, vergonya, vergonya de pertànyer al gènere masculí....
Una gran lectura. 13 històries reals de dones valentes, dones de l'Afganistan, del Líban, de Palestina, del Kurdistan, de Síria i del Iemen. Dones que ens expliquen la seva vida, la seva lluita, la seva desesperança... situacions que em són del tot desconegudes i allunyades de la meva realitat. Cada història necessita ser païda, no he pogut passar d'un relat a un altre com en els diferents capítols d'altres llibres, en aquest m'ha calgut reposar cada història per assimilar-la i poder-la comprendre. Hauria de ser lectura obligatòria per totes i tots.
Dones valentes és un llibre que colpeja i commou a parts iguals. La veu de la Txell fa d’altaveu per tantes dones que no poden cridar, i es nota que viu cada història com si fos seva: l’afecta, la travessa, les porta tatuades a la pell i a la mirada.
Són relats relativament curts, però necessites aturar-te després de cada un per pair el que acabes de llegir. La seva és una narrativa crua, fins i tot cruel en moments, però sempre amb un fil d’esperança que no es trenca mai.
Falten més periodistes com ella, capaç d’escoltar amb el cor i escriure amb tanta veritat.
Txell, m'ha encantat. Ens has portat històries de vida de dones que sovint són invisibilitzades, que són maltractades i que canvien el món. Quin mal fem i hem fet els homes i quin mal fan les guerres. Tornaré a llegir-lo en algun moment i el recomenaré sempre. Gràcies i enhorabona per aquesta gran feina!!
Em pareix magnifica la manera de contar el món. De contar la vida d'aquelles de qui mai es parla. De contar l'horror. I que a pesar de la dura realitat, el que et queda al remat es tot admiració i esperança.
Gràcies @txellfreixas per posar veu a totes aquestes dones. Realitats dures de llegir però necessàries per no perdre consciència. Admiració per totes elles, per la seva valentia I lluita.
Dones valentes de Txell Feixas és un recull d'històries de lluites feministes a l'Orient Mitjà que m'ha acompanyat durant les últimes setmanes. N'he allargat la lectura per deixar aire entre història i història, per pair-la i reflexionar-la amb calma. En una mica menys de 200 pàgines, Txell Feixas ens explica més de 10 històries reals, històries que fan feredat i que sovint no ens arriben. I és per això, perquè no ens arriben, que cal posar-hi el focus, com ha fet Feixas.
Dones valentes no és una lectura que enganxi o que t'atrapi; no és una lectura que no puguis deixar de llegir. Però és una lectura necessària. Incòmoda, però necessària.
Txell Feixas, witness of pure suffering as a journalist, offers herself as an intermediary between North African and Middle Eastern women that have seen the atrocities of war and have suffered its consequences. It's definitely a raw book. It doesn't try to avoid topics. It's pure experience that makes you reconsider your privileges as a European and the feminist fight. Specially when the stories where about little kids, I sometimes had to stop to process what I was reading, and that actual people had to go through that. I liked how there was a little summary of the story just before reading it. Definitely a book for young adults to understand privileges.
El llibre ens explica sense pressa ni pauses, amb serenor, la història de tretze dones de l’Orient Mitjà. De vegades sembla que estiguis llegint una novel·la de ficció, tanmateix, tots sabem la crua realitat que viuen moltes de les dones d’altres països. Dones valentes que s’atreveixen a explicar a Occident, per boca de la Txell Feixas, les seves vivències i supervivències.
Aquí a Catalunya i a Espanya, tampoc podem badar. Encara ens queda lluny ser un país igualitari en molts aspectes entre homes i dones.
Ya he terminado de leer el libro de Txell Freixas y es de esos que dejan huella, que te dejan pensando . Son historias de mujeres, de superación, de dolor y tristes. Algunas son muy tristes. Esas vidas de personas que realmente podemos decir que están mal, niños y niñas que tienen que trabajar en la calle para poder llevarse unas migajas a la boca. Mujeres condenadas a vivir con sus verdugos, a taparse, vivir con miedo.
Solo pienso en lo afortunada que soy porque he nacido en un país democrático en el que a pesar de que nos queda mucho por hacer , al menos, tenemos voz.
L'autora ens explica, com si la tinguéssim en directe fent un cafè, les vides de diverses dones de l'Orient Mitjà. Sabia tot el que passa per allà però la vida que m'ha tocat m'ajuda molt fàcilment a ignorar que les fatalitats a les que algunes encara estan sotmeses. Són històries curtes que es llegeixen lleugerament. He adorat especialment la última . "Clitoris unite!"
M'ha agradat molt el format, separat en capítols d'entre deu i vint pàgines sobre històries de dones valentes arreu del món. N'està ple. Refugiades, exhiliades, supervivents... No és un llibre fàcil ni es pot llegir d'una tirada. Es necessita temps per païr la duresa de les històries que hi recull, però val molt la pena.
Per començar bé el cap de setmana i la Setmana Santa us porto ressenya nova. La primera que faig en tot el mes. Març ha set de bogos i ple de feina de tot tipus, així que poc m’he pogut passar per aquí. Ja se sap, hi ha mesos de tots i no podem ser superwomens.
“Dones valentes” de l’autora catalana @txellfeixas ha set una lectura adient per aquest mes ja que dota indiscutiblement d’una petjada profunda d’empoderament femení i està fora del prisma eurocèntric, concretament de l’Orient Mitjà. Així doncs, compleixo el #marçasiàtic i #marçlila
Aquest llibre de no ficció narra de forma crua i real històries de dones refugiades que fugen de la guerra i malviuen a Líban, dones que avorten clandestinament per por d’anar a la presó, nenes obligades a casar-se amb el seu violador, milicianes kurdes, dones segrestades per l’estat islàmic i convertides en esclaves sexuals,... Els relats de les històries de dones valentes. De vides duríssimes que se’t queden a dins i costa que no et pessiguin l’ànima.
Defensar el dret de les dones. Recolzar les lluites de les dones que el sistema ignora. Prendre consciència de la nostra realitat com a dones occidentals i benestants. Pensem que hi ha molts més feminismes que el feminisme hegemònic blanc i dels països del “primer món”.
"Dones valentes" és un llibre que parla les vides de dones que, malauradament, han hagut de lluitar contra el masclisme social i, per tant, han tingut un impacte significatiu en la societat i, per a sorpresa de ningú, no són reconegudes com mereixen. Dones que tenen una vida al voltant dels seus marits, sovint maltractadors psicològics i físics.
L’autora fa un retrat de figures femenines, a través de les seves històries, i posa de relleu el poder de la valentia, la determinació i la resistència davant de les adversitats.
Duríssim que aquestes històries sonin tan reals, tant que fa mal. Les abraço a totes elles i faig de la seva lluita la meva.
Un llibre que has de llegir estant preparada mentalment i emocionalment.