La memòria de l'aigua

by Montse Barderi

Aquesta és la història de tres generacions de dones: la Clemència, rossa com un fil d’or, nascuda a Bellparatge a final del segle XIX; la seva filla Rosalia, que viurà tot el procés d’industrialització; i la Núria, néta de la Clemència, que lluitarà per tenir la formació, la llibertat sexual i l’amor que no van tenir mai la seva mare ni la seva àvia. La misèria, el maltractament, la incomunicació i la discriminació marquen les vides d’aquestes dones a la Catalunya més pobra, però també el poder de la reconciliació i de la superació determinen el destí final de les protagonistes. Una novel·la èpica i colpidora que és alhora el relat ocult de moltes dones. Una memòria que no s’ha d’oblidar mai.

352 pages, Hardcover

Published September 18, 2019

About the author

Montse Barderi Palau (Sabadell, 1969) és una escriptora, periodista i filòsofa, especialista en estudis de gènere.
Autora de nou llibres, tant de literatura com de filosofia pràctica, la seva obra ha estat traduïda a l'italià, al romanès i al portuguès. Els seus darrers llibres, tots ells publicats a Columna, són Camí d'anada i tornada, escrit amb Emma Vilarasau, i el llibre de relats il·lustrat, Dones úniques. Dones d'aquí que no podràs oblidar, el retrat de 86 dones dels Països Catalans de tots els temps i tots els àmbits, on també hi apareix Teresa Pàmies. Col·labora mensualment a la secció Tribuna d'El Punt Avui i al 2020 és columnista mensual a Serra d'Or.
Ha estat membre de la junta Filosofia i Gènere de l'UB, subdirectora amb Fina Birulés del X Simpòsium Internacional de Filòsofes IAPH, patrona fundadora de la Fundació Maria-Mercè Marçal. Forma part del projecte guanyador eTwinning 2015 en l'àmbit Europeu de Ciutats Educadores i el 2019 ha estat nomenada comissària de l'Any Teresa Pàmies per a la Institució de les Lletres Catalanes. Premi Prudenci Bertrana 2019 per la novel·la La memòria de l'aigua.

Reviews

[lectoramediterrania · Rating 3 out of 5]

La primera parte del libro he de decir que me ha enganchado mucho, pero ya llegando al final se me ha hecho muy empalagoso. Me esperaba otra cosa, aunque las dos primeras historias me atraparon desde el principio.

[Vicenç Estruch · Rating 2 out of 5]

Que se n’ha fet del gat i el gos ?

[la_circe_lectora · Rating 4 out of 5]

Un libro que habla de vida, de la vida de tres generaciones de mujeres: Clemencia, nacida a finales del siglo XIX, de su hija Rosalía que vivirá el proceso de industrialización y de Núria que luchará por conseguir la libertad sexual y la formación que no tuvieron sus antecesoras. Se tratan temas como el aborto y la homosexualidad y las adopciones internacionales.

Viejos tópicos obsoletos como ese "lo mejor es aprender un oficio, quien tiene un oficio tiene un futuro" ... que no saldrá de mi boca .

Disfruto leyendo este tipo de libros que hablan de la vida cotidiana de otras personas .

[Teia Romaguera · Rating 2 out of 5]

La novel·la comença bé, però la tercera part se m'ha fet pesadíssima, redundant i poc interessant. A més, el fet que alguns personatges es converteixin en narradors omniscients no funciona en absolut!

[Laura · Rating 2 out of 5]

Malauradament no lhe pogut acabar. Molt lluny de la història que m’imaginava (centrada en les vides de les tres generacions) però malauradament se centra quasi de ple en la de la néta, amb anades i tornades amb la seva relació sentimental… Decepcionada

[Elsa · Rating 3 out of 5]

Fa poquet vaig canviar de feina i les meves companyes, per acomiadar-se de mi, em van regalar un llibre. Amb el poc temps que vam passar juntes, van encertar totalment la temàtica: novel·la històrica del segle XX.
'La memòria de l'aigua' ens explica la vida de tres dones, de tres generacions; l'àvia (la Clemència), la mare (la Rosalia) i la filla (la Núria). Una història on la dona n'és protagonista i supervivent d'un passat on era tractada com una burra de càrrega en un món governat per homes.
Comença la narració en un escenari rural al més estil Víctor Català, passant per una ciutat que creix i decreix per la revolució industrial, fins a arribar a reconfigurar-se passada la Transició. Una història de misèria, de maltractament, d'incomunicació i discriminació, però amb un poder de superació que ha portat a fer que les dones d'avui en dia puguem alçar la veu i exigir els nostres drets. Tal com diu l'autor, "una memòria que no s'ha d'oblidar mai".
Un text àgil, que t'atrapa ràpidament, fàcil de llegir i colpidor. L'imaginari d'un passat que ha marcat a totes i a cada una de les famílies del nostre país.

[Ángela Ledesma · Rating 3 out of 5]

Un bon llibre. Me'l vaig començar perquè un professor me'l va deixar, i es per aquesta mateixa raó que l'he acabat, si no hauria deixat de llegir a la segona part… És una mica fred al principi, tan ràpid a l'hira de narrar l'evolució de les dues primeres generacions que quan explica un fet fort es fins i tot incòmode no arribar a empatitzar. La cosa canvia quan arriba a la tercera generació. Aprodundeix de manera plaentera, amb un llenguatge força culte i poètic, i força ric en detalls per poder quasi palpar les emocions i la progressió de la que parla, encara que no hagis viscut res semblant. No me'l tornaria a llegir, però ho he gaudit.