Cartes a l'Anna Murià: 1939-1956

by Mercè Rodoreda

Catalan

Genres: Biography

113 pages, Paperback

First published January 1, 1985

About the author

Mercè Rodoreda i Gurguí was a Catalan novelist.

She is considered by many to be the most important Catalan novelist of the postwar period. Her novel "La plaça del diamant" ('The diamond square', translated as 'The Time of the Doves', 1962) has become the most acclaimed Catalan novel of all time and since the year it was published for the first time, it has been translated into over 20 languages. It's also considered by many to be best novel dealing with the Spanish Civil War.

Reviews

[Alvaro Muñoz Hernandez · Rating 5 out of 5]

Si Rodoreda no existís l'hauríem d'inventar.

[Marta Cava · Rating 5 out of 5]

No sé quina part del llibre és més meravellosa: la de les cartes, la de la conversa amb la Murià o els textos de la jove de Rodoreda. Li he donat cinc estrelles però se'n mereix quinze.

[Alba · Rating 4 out of 5]

L'he acabat al metro plorant de valent, és a dir, com una bona barcelonina figaflor.

(gràcies al noi guapu que va pensar en mi i me'l va deixar <3 )

[júlia gonell · Rating 5 out of 5]

evidentment açò ha estat una monada!!! aquesta dona s’hauria d’haver dedicat més a escriure assaig, m’han agradat més ses seves cartes que ses novel•les (2) q he llegit seves. Tot i que tenc sentiments contradictòris en quant a si ella com a persona me cau bé o no… però molt xuluuuu 💌❣️

[Rosa · Rating 5 out of 5]

Este recull de cartes m'ha fet mal al cor i m'ha servit per conèixer millor a la Rodoreda.
Mercè i Anna, sempre juntes 💖💖

[Laia González · Rating 5 out of 5]

'És per la ferida que respiren els humans.'

[Pau · Rating 5 out of 5]

Ai la Mercè, mira que em fot mandra quan estira les novel·les d'aquella manera que tothom és tan infeliç tota l'estona i com m'han agradat aquestes cartes tan boniques i com s'estima a l'Anna, i que bé que sap escriure, òstia. Visca les amigues. Visca l'amistat llarga que et fa ser un.

[Carles · Rating 5 out of 5]

El gènere epistolar l'havia estat evitant i rebutjant durant molts anys perquè em semblava, fins a cert punt, una violació de la intimitat. No obstant això, em vaig decidir a llegir aquestes cartes, atesa la meva passió per la vida i el personatge de Rodoreda, així com per la insistència d'alguns lectors que apostaven perquè trenqués el meu tabú.

Les cartes de Rodoreda són molt belles i íntimes. Rodoreda en diu diverses de ben grosses; tanmateix, reafirma el que ja sabíem: era tot un personatge. Llegir una conversa privada dona una certa sensació de sinceritat, que no seria del tot justa, perquè ens pot mancar cert context.

Pel que fa a l'edició, no veig clara la darrera part que parla la jove de Rodoreda. Alhora, m'ha permès entendre més la seva relació maternofilial.

[Laia • vidaentrellibres · Rating 4 out of 5]

Mercè Rodoreda i Anna Murià inicien la seva amistat el 1936 treballant juntes a la Institució de Lletres Catalanes. El 1939, hores abans de l'entrada dels feixistes a Barcelona, alguns escriptors/es de la institució de Lletres Catalanes tenen l'oportunitat d'exiliar-se. Murià a Mèxic, Rodoreda a París i a Ginebra.

Aquest llibre té tres parts. La primera és un recull de les cartes que van enviar-se les dues amigues. Unes cartes que en dibuixen les seves vides. La segona part és d'entrevista a Murià, que contextualitza la correspondència, l'art literari, la maternitat o l'exili viscut. I finalment un monòleg de records de la mà de Margarida Puig, dona del fill de Mercè Rodoreda, que ens en situa parts profundes de la vida de l'escriptora.

Un llibre deliciós. Molt ben contextualitzat i d'edició molt cuidada. Les tres parts formen el llibre el fan molt complet.

Si sou amants de la literatura catalana, Rodoreda o Murià, no dubteu en llegir-lo. Si simplement estimeu la cultura i història del país, també us encantarà.

Gràcies @elclubeditor per aquesta deliciosa descoberta. M'ha encantat.

[Nú Baltrons · Rating 5 out of 5]

trobo que aquestes cartes són dignes de ser puntuades.

[SocElQueLlegeixo · Rating 5 out of 5]

És que clar, no es pot dir res negatiu d'aquestes veus. Una sort poder llegir aquestes cartes. Quin personatge, la Rodo.

[Paula Sánchez · Rating 5 out of 5]

Llegir aquest llibre ha sigut com colar-me de poliçó ilegal a la vida d’una de les veus que mes admiro de la literatura, no només catalana. De Rodoreda m’enganxaria un poster gegant a l’habitació i escriuria a màquina (també) perquè ho feia ella.
No havia llegit mai un epistolari i ha sigut una experiència reveladora. He sigut com un un espectador omniscient d’una historia privada, com un ocell pervertit i orgullós observant, descobrint, la vida i els secrets dels altres. Parant l’orella a cada silenci, obrint els ulls a cada lletra, encertada o errada, a cada espai en blanc.
Les distàncies diuen a vegades més que les paraules, i en aquest llibre parla tot. Parlen les frases brillants, els records traumàtics de fugir d’una guerra, les dates, les firmes que no es van arribar a escriure mai, els retrets, els favors interessats…
Tot parla i et dibuixa un retrat més fidel impossible de l’exili català, de l’amistat en la distància, del pas del temps, i de la mateixa Mercè Rodoreda. Una persona més enllà del nom a la coberta de La Plaça del Diamant. Una ploma inconfusible, una sèrie de virtuds, i també de grans defectes.
Aquest llibre és un viatge al passat, el visionat d’una època en primera persona. És una biografia escrita per la mateixa Rodoreda i les persones del seu voltant.

És la deconstrucció reconfortant d’un idol.

[De butxaca i tapa dura · Rating 5 out of 5]

Uf… Després de llegir aquest llibre, només puc dir “Uf…”.

No vull, ni puc, enrotllar-me gaire en aquesta ressenya, perquè es tracta d’un llibre fosc, dur, cru, on veiem la cara oculta de la nostra estimada, i mitificada, Mercè Rodoreda. Només puc dir-vos que és un cop de puny a l'estómac rere l’altre, fins que et deixa apallissat al terra, removent-te tot el dins.

Aquells, qui com jo, tenen devoció per Rodoreda, patireu. I patireu molt. Parlant clar i català, us baixaran hòsties com pans, que no sabreu pas d’on venen.

Aquest epistolari, tan íntim, i a la vegada, tan necessari per entendre l’obra de Rodoreda, m’ha deixat bastant tocada. Fa setmanes que el vaig acabar i encara me’n ressento. Però m’ha ajudat a entendre a la persona que va escriure les més grans obres de la literatura catalana de postguerra i, alhora, les seves obres.

«Cartes a l’Anna Murià (1939-1956)» és un llibre imprescindible per aquells que s’estimen la Rodoreda, però també per aquells que la odien. Us el recomano moltíssim, però, abans de llegir-lo, assegureu-vos que esteu preparats per entrar en aquest camp de batalla.

[Carme Malé · Rating 4 out of 5]

Sóc la única persona decebuda amb la Mercè Rodoreda? Sincerament tenia una imatge seva formada a la meva ment i m'ha caigut un mite.

Ja sé que tothom té llums i ombres però és que les ombres, per mi, han pesat més.
Entenc que és impossible donar una imatge des d'altres punts de vista; al final simplement s'ha format el llibre amb les referències que s'han trobat... Però tinc la sensació que em falta molt la versió més detallada de la pròpia Rodoreda. Amb les cartes no deixem de veure una superfície del que segurament és molt més; no sento que hagi entès els seus sentiments amb totes les penúries que va passar, i a vegades he pogut endevinar com pensava més pel que callava que pel que deia.

En resum, per mi, ha quedat incomplet i m'ha deixat amb mal sabor de boca perquè la meva perspectiva amb la persona escriptora (no amb l'escriptora en sí... Això és una altra cosa) ha canviat.

[Carlota Llorens · Rating 4 out of 5]

És com espiar la vida d’algú que coneixes. T'enfonses dins del seu exili, de les seues relacions, de l’abandonament i la distància. Els punts pesen com silencis, i té n'adones de com criden. Presencies l’evolució, el deteriorament de l’amistat. Com abans s’ho explicaven tot, i després res. Perquè tot ha canviat tant, que ja no saben què dir-se. Cartes inacabades, cartes que mai arriben.

[Marta · Rating 5 out of 5]

Fantàstic!! Les cartes són molt interessants i l'entrevista amb Anna Murià, també. Però el que més m'ha agradat és el testimoni de la Margarida, la jove de Mercè Rodoreda, que explica de primera mà les relacions familiars que jo sempre havia volgut conèixer.

[Elionor Sellés · Rating 4 out of 5]

Aquest breu epistolari entre una de les millors escriptores catalanes i la seva amiga ens trasllada a un temps convuls que trasbalsa les vides i el destí de les persones i, potser, fins i tot de la literatura catalana. La Mercè Rodoreda presa per la febre d'escriure i per la febre de l'amor, lluita per sobreviure en les condicions que li imposa l'exili i la guerra europea, amarada de nostàlgia per la Catalunya que ha deixat i amb l'oblit del fill que mai ha volgut.

Dues cartes rescatades de l'Anna Murià, l'amiga ímtima d'un temps intens passat a Roissy-en-Brie i el testimoni tallant de la nora completen el llibre. Quan es tanca el llibre, queden l'escriptura meravellosa de la Rodoreda -també la de la seva amiga Anna Murià-, algunes imatges vívides de les dificultats passades, l'estat de dessassossec continu de l'escriptora que no sembla tenir descans i les misèries de la vida quotidiana de les quals tampoc s'escapa la gran escriptora.

L'enyor:

"Tu dius que estàs cansada d'Amèrica, jo estic "degoûtée" de França. No saps mai si demà menjaràs. La vida és dura i desagradable (...) Avui fa un dia de vent i pluja, de núvols negres, densos i grans clarors sobtades; un dia per passejar per la Rambla de Catalunya i respirar ben fort l'olor dels arbres que broten i de primavera i de terra molla" (Carta a Anna Murià des de Burdeus, 13 de març de 1946) pàg. 42

El desassossec de l'amor (quan veu que l'Obiols ha donat ales a la seva dona per pensar que podrien tornar a estar junts)

"He passat tres anys a Bordeus, Anna -això no està bé que ho digui-, treballant per l'Obiols, tot el pes fort de la casa queia damunt meu i ell anava escrivint cartes dient "ara ja falta poc"... ¿T'imagines la meva capacitat de dissimulació, l'esforç immens per a salvar una mica de cosa d'aquest naufragi? L'Obiols es podràs florejar, anys a venir, d'haver desfet la vida de la Mercè Rodoreda. Perquè la pura realitat és aquesta: m'ha desfet la vida amb el seu aire candorós i el cervell ben muntat d'home que sap què vol" (Carta a l'Anna Murià, 17 de març de 1947), pàg. 52.

[Tonina Cloquell · Rating 5 out of 5]

Mercè Rodoreda escriu tan bé que les seves cartes són ben interessants. La història que van viure els refugiats polítics quan Hitler va envair França és duríssima i en aquest cas, a més, les relacions personals de Rodoreda també van ser difícils, fins i tot sorprenents. Ja diuen que la realitat a vegades és més inversemblant que la ficció. M'ha sorprès la desafecció de Rodoreda cap a algunes persones suposadament importants a la seva vida, com és ara el seu fill i els nets.
L' edició de les cartes està feta amb molta cura i afecte i l'epíleg de la nora també és molt interessant. En resum, és un llibre totalment recomanable, fins i tot imprescindible, pels lectors que gaudeixen llegint Rodoreda.

[Cinta Paloma Vila · Rating 5 out of 5]

M'ha agradat llegir-lo. És bonic, malgrat el rerefons. Llàstima no tenir també les cartes de Murià. A les editores se'ls ha de reconèixer el mèrit d'incloure al llibre l'entrevista i el text final (i les dues cartes inèdites de Murià), però se'ls ha de retreure la brevetat de les notes, de vegades insuficients per a la comprensió del lector.

[Clara · Rating 5 out of 5]

Bueno, puc dir que la meva obsessió amb Rodoreda segueix creixent! M'encanta llegir coses d'exili i memòria històrica... M'hi endinso molt. I que bé conèixer alguns aspectes de la vida i de la part més fosca d'aquesta senyora que tenim tan idealitzada. Felicitat màxima.

[Laia SC · Rating 4 out of 5]

Quan es farà una sèrie del salseo de Roissy? Necessito llegir-me totes les cartes que va escriure i rebre Rodoreda i conèixer tot tot tot el que va passar entre tots ells.

[Foix · Rating 5 out of 5]

M’ha encantat conèixer la Mercè a través de cartes; l’amor, l’exili i posteriorment la seva vida l’escriptora.

[Arianna · Rating 4 out of 5]

M’han caigut de puta mare

[Laura · Rating 5 out of 5]

Una bona lectura per a conèixer més a fons la vida de Mercè Rodoreda.

[guillem · Rating 4 out of 5]

fantasmes del passat

[MarionaRebull · Rating 4 out of 5]

Jo cridant al llibre obert per com l’Obiols era el seu pitjor enemic… Roissy, Roissy, Roissy

[Aina · Rating 4 out of 5]

Serien 5 estrelles per la correspondència, però la part de la jove de la Mercè Rodoreda no m’ha agradat gens, trobo que ho espatlla.

[Roger Feliu · Rating 5 out of 5]

Imprescindible per entendre la millor novel·lista catalana de tots els temps. Serveix per entendre com un matrimoni obligat, un fill no desitjat, l’exili, la misèria… afecten el caràcter de la Rodoreda i, també, com afecta a les seves obres i als personatges que imagina.

Després de llegir aquest llibre recopilació de cartes i alhora explicació de la seva vida tens dues opcions: odiar-la o començar a comprendre-la.

[aran · Rating 5 out of 5]

quines ganes tenia de llegir això, Rodoreda explicant en 1a persona tot el que fins ara només havia llegit en biografies seves, absolutament perfecte

[Maria Casanovas Royo · Rating 4 out of 5]

M'ha transmès molta tranquil•litat la lectura d'aquestes Cartes.