La pota de mico i altres narracions

by W.W. Jacobs

W. W. Jacobs és famós com l’autor de La pota de mico, un dels relats de terror fantasmagòric més esgarrifosos que s’han escrit, un dels pocs relats que amb una sola lectura es graven per sempre a la memòria. És, però, molt més que això. Admirat, entre molts altres, per G. K. Chesterton o per Evelyn Waugh (que el va qualificar d’«artista pur»), va ser i és un dels grans humoristes anglesos i un autor eminent en el camp del terror i el misteri. Les seves narracions continuen editant-se i, de vegades, adaptant-se en versions cinematogràfiques. Amb aquest recull d’alguns dels seus relats més famosos pretenem, doncs, rescatar per al lector un autor, la millor porció de l’obra del qual continua plenament vigent.

Genres: Horror

110 pages, Paperback

Published January 1, 2019

About the author

William Wymark Jacobs was an English author of short stories and novels. Quite popular in his lifetime primarily for his amusing maritime tales of life along the London docks (many of them humorous as well as sardonic in tone). Today he is best known for a few short works of horror fiction. One being "The Monkey's Paw"(published 1902). It has in its own right become a well-known and widely anthologized classic.


~Literary Works

Many Cargoes (1896)
The Skipper's Wooing (1897)
Sea Urchins (1898) /aka More Cargoes (US) (1898)
A Master of Craft (1900)
The Monkey's Paw (1902)
The Toll House (1902)
Light Freights (1901)
At Sunwich Port (1902)
The Barge (1902)
Odd Craft (1903) : contains The Money Box, basis of Laurel and Hardy film Our Relations (1935)
Dialstone Lane (1902)
Captain's All (1905)
Short Cruises (1907)
Salthaven (1908)
Sailors' Knots (1909)
The Toll House (1909)
Ship's Company (1911)
Night Watches (1914)
The Castaways (1916)
Deep Waters (1919)
Sea Whispers (1926)

Reviews

[El Biblionauta]

La col·lecció L’Arcà segueix més viva que mai i amb força periodicitat (que no publicitat, malauradament, ja que sovint els títols passen massa desapercebuts del públic), anem tenint llibres magnífics com aquest de què us vull parlar avui, de W. W. Jacobs, que enriqueixen la secció de la nostra biblioteca dedicada als clàssics fantàstics. Com a bon clàssic, La pota de mico i altres narracions és d’aquells llibres que no cal haver llegit per saber de què va. El que se’n diu un clàssic popular en sentit estricte, vaja: una obra d’aquelles que, transversalment, l’hem acabat coneixent.

Podeu llegir completa la ressenya de Daniel Genís a: https://elbiblionauta.com/ca/2019/09/...

[Sergi Oset]

Laertes, a la col·lecció “L’Arcà”, fa una gran tasca de traducció d’autors clàssics del gènere fosc amb conjunts de relats o novel·les curtes més o menys conegudes. El seu valor és el de posar a l’abast aquestes traduccions en català. Darrerament, la col·lecció també s’ha vist afavorida per una voluntat per dotar d’una estètica més atractiva les seves cobertes, com a “Els somnis de la casa de la bruixa” d’en H. P. Lovecraft, o el preciós disseny de coberta de “La pota del mico”, a cura d’en Raul Grabau. Menció a part també en aquesta edició pel paper de color groguenc (molt més agraït que el típic color blanc) i el tipus de tipografia escollit i la seva mida.
“La pota del mico” inclou una selecció de cinc relats de W.W. Jacobs publicats entre el 1897 i 1927 més un pròleg i una nota sobre la creença en els fantasmes a càrrec de l’Emili Olcina. La nota és molt adient, donat que els relats del recull giren en torn del món dels fantasmes i les aparicions. Es tracta de relats en els quals els protagonistes són reticents a creure en aquests tipus de fenòmens paranormals i es veuen ficats en situacions que els aboquen a un final en què troben la mort (més per culpa de les seves accions que degut a l’encontre amb els esperits).
“Jerry Bundler” agafa com a punt de partida una reunió de clients que s’expliquen històries de por en una taverna i que fan una aposta que té un resultat tràgic.
“La pota del mico” se centra en les propietats màgiques d’un amulet que concedeix desitjos però que, aquests, no es compleixen de la forma en la qual ho desitjaria el seu propietari.
“El pou” és un relat que segueix la línia d’un Poe truculent i juga amb l’angoixa que suposa el saber que les accions del protagonista l’aboquen a una ruïna indefugible.
“La casa del peatge” tracta el tema d’una juguesca entre amics carregats de fatxenderia en una casa encantada per provar d’espantar a un d’ells amb resultats funestos.
“La interrupció” entra en un joc de mentides entre dues personalitats psicòpates en què l’un vol mantenir uns guanys aconseguits mitjançant l’assassinat d’un tercer i l’altre es vol aprofitar d’aquest secret per medrar i tenir ascendència sobre el primer.
En resum: un bon llibre de relats de fantasmes, amb històries efectives i ben narrades d’un autor de qui no conec més traduccions de les seves obres en català. De la lectura del llibre només m’ha emprenyat trobar algunes errades ortogràfiques i de maquetació.
El recomano a tots aquells que gaudiu de l’horror de tall més clàssic.

[GҽɱɱαSM]

4.0*
Jacobs és un escriptor brillant d'històries macabres, sap molt bé com construir l'atmòsfera i la tensió que millor escauen als relats i reeixir uns finals absolutament sorprenents. M'han agradat tots i cadascun dels relats d'aquesta antologia. 𝐿𝑎 𝑃𝑜𝑡𝑎 𝑑𝑒 𝑀𝑖𝑐𝑜 és, sens dubte, excepcional, et fa reflexionar sobre diferents aspectes de la vida i malgrat els protagonistes no són gent cobdiciosa, el relat és uns clara lliçó de les inesperades conseqüències de la cobdícia, tanmateix la meva història favorita és 𝐸𝑙 𝑃𝑜𝑢, un relat tremendament fosc, tant artísticament com temàtica, poques històries de fantasmes exhibeixen tant control i implicació com aquesta, inquietant, esgarrifosa i difícil d'oblidar.

[Erlin]

7,5/10 Una grata sorpresa. Llegir els contes de W. W. Jacobs és descobrir un terror clàssic que continua funcionant sorprenentment bé avui dia. Amb una escriptura sòbria i precisa, l’autor converteix situacions quotidianes en històries inquietants capaces de generar una sensació de malestar que va creixent a poc a poc.

Amb pocs elements i una prosa aparentment senzilla, Jacobs aconsegueix crear relats molt efectius que sovint culminen en finals memorables. Són històries que han envellit molt bé perquè les seves pors —la mort, la culpa, el destí o les conseqüències dels nostres actes— continuen sent tan universals avui com quan van ser escrites.

[Edgar Cotes Argelich]

A banda del meravellós relat, “La pota de mico”, que et deixa estarrufat i destrossat de terror, i de la genialitat de la idea; la resta de relats m’han decebut una mica. Són relats de fantasmes bastant clàssics que han envellit molt malament i no acaben de sobtar gaire. Aprecio molt l’autor pel que significa pel gènere, però avui dia perd una mica. Tampoc no ajudat potser la mala edició i traducció mediocre que se n’ha fet, que necessita una correcció a fons.