Laura a la ciutat dels sants

by Miquel Llor

rare book

Genres: Classics, School, Fiction, Drama

336 pages, Paperback

First published January 1, 1931

About the author

Miquel Llor (Barcelona, 1894 - 1966). Novel·lista, contista i traductor. La seva prosa, molt elaborada, fa patent la influència de Joyce, Proust, Svevo, Dostoievski i Freud, i és essencial per entendre la recuperació i l'evolució del gènere novel·lístic en la literatura catalana del segle XX, que havia estat minimitzat per moviments com el Noucentisme. Llor es va consagrar amb Laura a la ciutat dels sants (1931), premi Joan Crexells 1930, novel·la on descriu amb profunditat l'atmosfera d'una ciutat hostil al comportament de la protagonista femenina, i que permet a l'autor efectuar una anàlisi pròxima al realisme psicològic. Va treballar durant molts anys a la secció de cultura de l'Ajuntament de Barcelona com a responsable de la correcció ortogràfica dels escrits en català. Són remarcables les traduccions que va realitzar d'obres d'André Gide i Alberto Moravia, entre d'altres.

Photo credit © Arxiu familiar Elias Valverde Llor.

Reviews

[Robin · Rating 3 out of 5]

No torno a criticar a la Donna Tartt per fer capítols “massa llargs”

[Marc Giné Pedrocchi · Rating 4 out of 5]

Molt dur i atrevit. Una mica Anna Karenina però més curt i amb més cabrons.

[Paula · Rating 5 out of 5]

No ens mereixem un home com en Tomàs ni convertir-nos en una Teresa, falta sororitat en aquest poble

[Natxo Cruz · Rating 4 out of 5]

Un dels grans llibres en català. La història d'un encaix impossible en una societat hermètica, hipòcrita i malpensant explicada amb una puresa literària excepcional. No sorprèn que fos un escàndol en el moment que es va publicar, perquè la crítica social és ferotge.
Imprescindible.

[yai 🌙 · Rating 4 out of 5]

Sempre a favor d’una noia desquiciada a qui li fan fàstic tots els seus suposats interessos amorosos……. ella és la veritable veu del poble.

[Elionor Sellés · Rating 4 out of 5]

Una novela que retrata el món d'ahir, el món d'on provenim. Una ciutat tancada, reclosa en si mateixa, on la superfície rígida i formal oculta l'agitació dels desigs inconfesables i les emocions que són com un onatge a l'interior de cadascú de nosaltres. Escrit en un català fecund i líric que s'adapta a cadascun dels personatges. Fa goig obrir el llibre i veure la Catalunya de finals dels anys vint d'una manera fresca i clara, sense que hi perdem l'interès i les ganes de conèixer on pararà la desventura d'aquesta Laura desubicada.

Un tast de la bella prosa de Miquel Llor:
!Un camió que passa cap a la carretera de Barcelona fa dringar les copes de l'armari. La Laura pensa que en un no-res el vehicle s'haurà restituït al trontoll dels altres cotxes barcelonins, en aquella hora del migdia en què el comerç reposa abans de reprendre l'activitat de la tarda, hora en què el sol cau de ple pels carrers, els encreuaments s'embussen davant el parpelleig comminatori dels senyals lluminosos, les persones desvagades se saluden amunt i avall del passeig de Gràcia, els aperitius brillen a les copes dels bars, i si per cas a la Rambla esclata un pneumàtic, un núvol de pardals esglaiats fuig cap al mar". (pàg. 117).

Descripció magistral de la Setmana Santa:
"Tràfec dels dies sants; compunció ritual; abstinència suculenta; dejunis llaminers; ciris enflocats; clavells encesos; refrec de glacé; mantellines aromades de pomes del calaix; processó nocturna, carnavalesca; dol oficial; Set Paraules mal escoltades; Ofici de tenebres; furor de congregants amb la maça als dits i la il·lusió als ulls d'esberlar cranis de jueus". (pàgs. 207-8).

[Jordi Ortiz · Rating 4 out of 5]

“La Laura cuita a abocar-se a la finestra; i la mutació del paisatge encara la sorprèn més. Ja no veu cap gorg clapat de molses reverdides per la frescor del setembre amb la mica de riu tremolós al fons, ni les masies rosses prop del brodat d'escuma de les rescloses, amb oliveres ben ordenades, com a punt per a una dansa de mirinyacs de cendra”.
Tiene Llor esa musicalidad que lleva al lector a dejarse llevar por el ritmo de las palabras casi como sin querer, como quien mira el paisaje por la ventanilla del tren y resta perplejo por la cantidad de páginas consumidas al levantar la cabeza en una estación desconocida. Leo que Miquel Llor cita a Proust entre sus influencias, y no es de extrañar.
“Laura a la ciutats dels Sants” es una muy buena novela, tan clásica como arriesgada y original dentro de su especie. Me quedo con el duelo de las protagonistas (con esa Teresa, tan inhumanamente humana, verdadero tesoro de la novela, y con esa Laura que es una heroína tan decidida como desorientada), me quedo con su prosa encantadora, con su crítica al puritanismo y el mensaje que, cincuenta y dos años después de “Casa de muñecas” de Ibsen, aún levantaba ampollas en el momento de su publicación. Hoy, lamentablemente, seguimos sin poder leerla desde la distancia y el anacronismo.

[Loreto Giralt Turón · Rating 3 out of 5]

Una història d'amor sense final feliç. El sexe reprimit; la hipocresia dels rics; els valors de la gent de poble i els de la gent de ciutat; els homes i les dones. M'ha agradat força, potser les darreres pàgines se m'han fet una mica llargues.

[júlia · Rating 4 out of 5]

Sort que el meu novio no és com el Tomàs🤝

[irene · Rating 5 out of 5]

un llibre preciós 😭 escrit amb molt domini i amb una trama super emocionant sobre el (des)amor, la gelosia, la venjança… pfpfpff 💓❤️‍🩹❤️‍🔥

[Joana Verdera · Rating 5 out of 5]

És inútil intentar fer una aproximació al tema de l'assetjament que ni tan sols pretengui igualar aquesta novel·la. La precisió, la intensitat, la força que té. Novel·la perfecta del punt de vista de l'estructura. L'únic que grinyola una mica és l'absoluta perfecció de la Laura, que ho fa tot bé. Però tots els personatges són tan reals i al moment culminant reaccionen exactament com cal, es diria que Llor els coneixia de debò.

[Maria Martinez · Rating 3 out of 5]

Estamos de vueeltaaaaa!! En fin, llibre llegit a classe, perque temps per llegir, si no es per classe, no en tenim, sap greu. Aviam no ho sé, he perdut la pràctica en fer reviews, llibre més feminista que els altres que s'han llegit a classe, així que ens sembla bé. Res més a dir, apa jajjajaj.

[Marina Gz · Rating 5 out of 5]

Aquest llibre omple l'esperit.

[Maria Casanovas Royo · Rating 5 out of 5]

molt bon (i crec que força oblidat) llibre de la literatura catalana

[Mateu · Rating 4 out of 5]

toma toma toma toma ia i quin final!! quin final!!!!

— Ara sí, que l'estimo de debò —respon en Pere.— Ara que no la podré tenir mai!

[sara · Rating 4 out of 5]

Hi ha persones que en lloc d'arrencar la rel del mal hi tiren terra al damunt i s'acluquen els ulls; quan no veuen res, creuen que no són vistes.

La Laura és tan tortured poet coded (seria swiftie cien por)

[Olatz Ribera · Rating 4 out of 5]

3,5*

[Marta Rodriguez · Rating 5 out of 5]

Sorpresa de la inteospecció i la mirada feminista de l’autor, sobretot tenint en compte que va ser escrit a la decada del 1930 i que ho va viure des del provilegi de ser un home. Escrit d’una manera preciossisima ajuda a alleujar el ptiment de la tràgica història. Penso que es un retrat molt xulo de la societat de l’epoca i amb una mirada molt moderna ja que queda tot retratat com el cul (masclisme, males llengües, la represió de la sexualitat, l’obligació moral religiosa al matrimoni…). Penso que es un llibre que ha envellit prou bé.

Els personatges tambe son una passada. Estan super ben treballats i fins et fan pena de vegades “els dolents” ja que son humans i una mica victimes de l’educacio i l’àmbit social en que s’han criat. (I no gaire lúcids també)

A més, et desfàs a cada frase de lo poètic i bonic que està escrit. Les escenes son molt cinematogràfiques, et trasporta d’un pla a un altre amb sons i reflexos. I les metàfores que utilitza… enfi recomanat mil percent!

[Alba · Rating 4 out of 5]

Reflecteix clarament l’oposició entre els idealismes de poble i de ciutat. Laura una jove fresca que contrau matrimoni amb Tomàs un jove hereu de Comarquinal que busca una dona jove i fresca. Al llarg de l’obra els seus pensaments van canviant i els seus ideals també, arriba al poble vestint com vol, pensant com vol i fent el que vol. Però sens dubte Comarquinal l’acabà absorbent i el caràcter hipòcrita i cruel d’aquell poble que ara es casa seva acabaran per fer que Laura surta de Comarquinal aterra fa i desfeta mentalment.

[Laura · Rating 5 out of 5]

Veig que aquest llibre no té una puntuació especialment alta, però per a mi ha estat un llibre especial. Et fa remoure la consciència sobre les relacions personals, sovint superficials, i, sobretot, sobre les relacions romàntiques. El llibre representa la inseguretat de no saber si coneixes realment les persones que tens al teu voltant, si canviaran quan tingueu més confiança o quan els hages donat el que volien de tu. Il·lustra, bàsicament, la infelicitat d'una xica que es va enamorar i que al final tot va acabar sent el contrari del que li van prometre.

[Oski Moski · Rating 3 out of 5]

estava dubtant entre les 3 o 4 estrelles. Tot i això considero que es queda en un punt intermig (7’5). El problema és que m’ha costat molt endinsar-me en la historia a la seva primera part, però un cop començada la segona part se m’ha fet molt mes entretingut, destacant principalment tota la part final a Comarquinal.

[Paula :) · Rating 4 out of 5]

Tot i que, personalment, el llibre s’estanca una mica a la meitat, el final ho compensa totalment. Quina passada com es retraten tots els personatges, especialment el de la Teresa (és una cabrona, però també una llastimosa).

[xia^^ · Rating 4 out of 5]

overall i liked it.

su psicología es bastante interesante y el final m ha gustado, m ha convencido.

[Mar · Rating 2 out of 5]

Sap greu que aquest llibre t'enganxi quan arribes al final.

[maggie ✶ ࣪˖࿐ · Rating 3 out of 5]

like si quan la teresa parlava de ser adulta i sentir-se atreta per un infant s'us ha regirat l'estómac 🔥🔥

[paulaa🫧 · Rating 2 out of 5]

una lectura una mica pesada, suposo q es per l’època en q va ser escrita🙃

no està malament, llàstima q fos lectura obligatòria la qual cosa va voler dir haver d fer un treball d merda sobre el llibre q em va amargar el nadal

[marinapingüina · Rating 3 out of 5]

o sigui q la pobra laura mai acaba de trobar la felicitat perquè idealitza tant tot que no cumpleix mai les seves expectatives. és jo…

“I la boira, densa, cau i abriga la ciutat amb tots els seus sants vius i morts.”

(paral·lelisme que el dolor, la boira, enxampa a tothom i mai ens podem escapar d’ella. aquest llibre és molt sadgirl lana del rey coded)

[Paola · Rating 4 out of 5]

La primera part se'm va fer més feixuga que un ase en braços, però la segona ha sigut un sospir. L'espera val la pena!

[Ivan Ruiz · Rating 3 out of 5]

Un 3,5.

Per endavant, els aspectes positius: Llor té una voluntat d'estil que es fa notar des del principi i és, francament, excel·lent. En ell es nota encara la petjada del noucentisme i la recerca de la perfecció formal. La crítica contra la hipocresia de determinats ambients conservadors, contra els costums repressors, contra una religió que constreny l'individu i no li ofereix consol, entre altres, és encertada i vàlida. Hi ha veritat en tot allò que critica Llor i qualsevol pot identificar-se amb aquest punt de vista. També em sembla molt encertada aquesta crítica a individus, com la Laura (i Madame Bovary), que sempre viuen a la recerca d'absoluts, sigui l'Amor o la Felicitat, i que això els condueix irremeiablement a la decepció i l'amargor perquè el que imaginen mai estarà a l'altura de la realitat.

Ara bé, la tesi moral és simple i simplificadora. A Llor se li veu el llautó des del principi i la seva tesi és tan transparent, es fa tan evident a cada línia, que al final embafa. No és gens subtil i, des del meu punt de vista, el fa un autor menor en comparació amb un Flaubert. La seva visió tan simple i esquemàtica, tant de blanc o negre, el fan un autor menys interessant que, per exemple, Carles Soldevila, l'altre gran exponent de la novel·la psicològica dels anys trenta.

[Anna Maria · Rating 3 out of 5]

Safareig, judicis, enveges, contradiccions entre la moralitat i la veritat. Un poble tancat, cobert per la boira a l'hivern i el sol omnipresent a l'estiu. La venjança com a únic motor de vida. La vanitat, la innocència que aviat s'acaba, l'amor impossible. Llàstima del final, una mica descafeïnat, però suposo que coherent amb la manera d'entendre la vida el 1930.